L'entrevista
Subscriu-te
L'entrevista del 17/12/2025 COCEMFE Maestrat
Es presenta que Cocemfe Maestrat està de celebració pel seu **25è aniversari** i que són al programa per parlar tant de la commemoració com, sobretot, de **problemes d’accessibilitat** en nous projectes del municipi de **Benicarló**. S’introdueixen els convidats, Ramon Messeguer (president) i Júlia, i s’anuncia que el focus principal serà la **piscina municipal** i altres obres amb deficiències d’accessibilitat.
Ramon explica que, després de molts anys d’espera, la **piscina municipal de Benicarló** ha reobert, però Cocemfe Maestrat descobreix que **no és plenament accessible**. Relata que van demanar repetidament veure el projecte i les obres abans de l’obertura, sense èxit. En la visita ja amb la piscina acabada, detecten el primer problema: les **places d’aparcament per a mobilitat reduïda** estan mal dissenyades i una antiga maceta fa de rotonda entre les places, de manera que **no es poden usar correctament** i tampoc compleixen la normativa.
Es reconeix que s’han fet algunes coses bé, com instal·lar un **ascensor** per a les grades i reparar la **cadira de piscina** amb bateries noves. Però el gran problema apareix als **vestuaris i banys**: no existeix un **vestuari mixt adaptat**, cosa que impedeix que una persona amb discapacitat pugui entrar amb algú del sexe oposat que l’ha d’ajudar a canviar-se o dutxar-se. A més, el **bany no és accessible** per a una cadira de rodes. Els tècnics justifiquen que aquesta zona es resoldrà en un futur projecte de **gimnàs**, però encara no hi ha projecte ni terminis, de manera que durant anys les persones amb discapacitat quedarien sense una solució real.
Ramon critica que l’Ajuntament haja proclamat que la piscina "està per a tots" i que "complix l’accessibilitat" quan la realitat és que **no és així**. Explica que, durant la visita amb el tècnic d’Urbanisme, el gerent de la piscina i els responsables municipals, el mateix tècnic es va sorprendre en veure totes les mancances i es preguntava **com s’havia pogut signar un projecte que no és accessible**. Ramon denuncia que, malgrat oferir-se repetidament per revisar el projecte i col·laborar, no se’ls ha tingut en compte i ara, després de gastar uns **2,7 milions d’euros**, caldrà tornar a actuar per corregir errors que s’haurien pogut evitar des del principi.
Es reflexiona que corregir ara l’accessibilitat de la piscina suposarà un **sobrecost** que s’hauria reduït molt si s’hagués previst bé des de l’inici. Ramon remarca que l’accessibilitat no és només per a persones amb discapacitat reconeguda, sinó també per a **gent gran**, **xiquets petits** i qualsevol persona que necessite ajuda puntual. S’explica la reunió amb el tècnic d’esports, que reconeix els problemes. També es tracta la qüestió dels **preus elevats** per hora i carril, que dificulten molt l’ús de la piscina per a Cocemfe Maestrat, ja que, per les característiques de les persones usuàries, necessiten més monitors per menys persones per carril, incrementant molt el cost d’aquesta activitat, malgrat que la **natació és clau per a la rehabilitació**.
Júlia explica com, durant la visita, els tècnics venien convençuts que la piscina estava "ben adaptada". En revisar el suposat **bany adaptat**, ella va haver de remarcar que faltaven diversos elements essencials (barres, detalls d’ús), i que pràcticament l’única cosa adaptada era **la porta corredera**. Diu que han insistit molt abans d’obrir la piscina per poder revisar-la, però no se’ls ha fet cas fins al final. Això els fa sentir com si fossin "els dolents de la pel·lícula" per haver d’anar dient constantment "això no, això no". Subratlla que mirar de "millorar una mica" sense fer obres de veritat no serà suficient, i rebutja que es posposi tot a un futur projecte de gimnàs que pot tardar anys, deixant mentrestant moltes persones a casa sense poder gaudir de la piscina.
Júlia recorda que **qualsevol persona** pot necessitar accessibilitat en un moment donat (una lesió, un problema d’esquena, etc.), i que no és un tema limitat només a qui ja té una discapacitat. Ramon hi coincideix i torna a remarcar la manca de sensibilitat: amb un pressupost de quasi **2,8 milions d’euros**, no haver destinat ni una part raonable (200.000–300.000 €) a millorar seriosament l’accessibilitat és, al seu parer, incomprensible. Defensa que, si es fa bé des del principi, la piscina pot ser "per a tots i per a totes" i s’evita haver d’estar contínuament reivindicant. Assenyala que **moltes altres obres de Benicarló** també s’han fet malament en matèria d’accessibilitat, la qual cosa considera lamentable.
Es dona pas a un altre exemple d’obra conflictiva: la **passarel·la del port**, amb una rampa de **difícil accessibilitat** que afecta no només persones en cadira de rodes, sinó també qualsevol persona amb una cama trencada o que vagi amb muletes. Ramon explica que, encara que l’obra depén de la Generalitat, els **tècnics de l’Ajuntament de Benicarló** també hi han estat implicats, de manera que la responsabilitat en matèria d’accessibilitat és compartida. La conversa deixa entreveure que es desenvoluparan més detalls sobre aquest cas a continuació.
Context i motiu de L'entrevista
Cocemfe Maestrat celebra el seu 25è aniversari i aprofita la presència al programa per parlar de projectes municipals sense accessibilitat adequada a Benicarló, especialment la piscina municipal i altres obres com la passarel·la del Port de Benicarló.
Problemes a la piscina municipal de Benicarló
Manca d’accessibilitat des de l’aparcament
- Places de mobilitat reduïda mal dissenyades i fora de normativa.
- Una antiga maceta col·locada com a rotonda impedeix aprofitar correctament les places.
Millores parcials però insuficients
- S’ha instal·lat ascensor per pujar grades.
- S’ha reparat la cadira hidràulica de la piscina (amb bateries noves).
- Tot i això, no és accessible al 100% per a totes les persones.
Vestuaris i banys: el gran punt negre
- No existeix vestuari mixt adaptat.
- Problema greu per a persones amb discapacitat que necessiten ajuda d’una persona del sexe oposat (parella, germà/na, etc.).
- Banys no accessibles: no hi cap una cadira de rodes.
- L’Ajuntament al·ludeix que ja es resoldrà quan es faça el futur gimnàs, però:
- Encara no hi ha projecte ni plànols, - Pot tardar 5–10 anys, i - Mentrestant, moltes persones no poden utilitzar la piscina en condicions dignes.
"Mentrestant, què fem? No anem a la piscina?"
Crítica a la gestió municipal i als tècnics
- Pressupost invertit: uns 2,7–2,8 milions d’euros.
- Denúncia que no s’ha pensat seriosament en l’accessibilitat tot i la magnitud de la reforma.
- Ramon remarca que:
- Han demanat veure el projecte i visitar les obres abans de l’obertura. - No se’ls ha escoltat fins a l’últim moment.
- Durant la visita amb el regidor d’Urbanisme, el gerent i tècnics:
- El tècnic d’Urbanisme es posa "les mans al cap" en veure els errors. - Es qüestiona com s’ha pogut signar una obra que no compleix l’accessibilitat.
"S’han gastat quasi 2,8 milions d’euros i no han tingut en compte res de l’accessibilitat més del que ja hi havia."
Ramon insisteix que amb una petita part (per exemple 200.000–300.000 €) s’hauria pogut fer una accessibilitat real per a tothom des del principi.
Impacte econòmic i social per a Cocemfe Maestrat
Costos d’ús de la piscina
- El preu per hora i carril és considerat molt elevat.
- Diferència respecte a un club de natació "normalitzat":
- Un club pot posar 12–15 xiquets amb un monitor per carril. - Cocemfe Maestrat, per les característiques de les persones usuàries: - De vegades necessita 1 monitor per persona. - Sovint només hi pot haver 4–5 persones per carril. - Això implica 3–4 monitors per carril.
- El resultat és un cost d’activitat molt alt, difícil d’assumir per l’entitat.
Importància terapèutica de la piscina
- L’aigua i la natació són fonamentals per a la rehabilitació de moltes persones amb discapacitat.
- Es destaca que:
- Beneficia tothom, però encara més les persones amb discapacitat. - Poder anar 2–3 dies per setmana té un gran impacte en la salut i autonomia.
Testimoni de Júlia: sensació de "dolents de la pel·lícula"
Júlia explica la visita amb el tècnic a la piscina:
- Els tècnics arribaven amb cara d’alegria, convençuts que "està tot adaptat".
- En revisar el bany adaptat:
- Falten barres, elements bàsics, detalls d’ús. - L’únic realment adaptat és la porta corredera.
- Han hagut de repetir moltes vegades:
> "Això no, això no, això no..."
Això fa que se senten com si fossin els que sempre posen pegues, quan en realitat només demanen complir criteris d’accessibilitat reals.
També critica l’actitud de:
- Confondre una rampa amb una adaptació completa.
- Deixar-ho tot "per a més endavant" quan es faça un altre projecte.
Júlia subratlla que tothom pot necessitar accessibilitat algun dia:
- Una lesió temporal, un problema d’esquena, un trencament de cama, etc.
- La accessibilitat no és només per a les persones que avui tenen una discapacitat, sinó per a qualsevol ciutadà en algun moment de la vida.
Crida final i reflexió general sobre les obres públiques
- Ramon insisteix que la piscina no és realment "per a tots" si no s’hi pot accedir i usar en igualtat de condicions.
- Es queixa que pràcticament totes les obres recents a Benicarló tenen deficiències en accessibilitat.
- Es posa com a exemple següent (que es tractarà tot seguit) la passarel·la del port:
- Obra de la Generalitat, però - Amb implicació dels tècnics municipals, - I amb greus problemes per a persones amb cadira de rodes, crosses, muletes, o lesions temporals.
La idea de fons és clara:
- L’accessibilitat ha d’estar integrada des del disseny inicial, no afegida després.
- Invertir bé des del principi estalvia diners i evita obres de correcció posteriors.
- Sobretot, garanteix que tota la ciutadania pugui gaudir dels serveis públics amb dignitat i autonomia.