L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Dimarts, Dijous, Divendres · 11:20 - 12:10 ·Dimecres · 11:20 - 11:40 ·Dilluns · 11:20 - 12:00 ·733 episodis
RSS

episodis

1-12 de 730
  • 30'

    Cinema local, curtmetratges i intel·ligència artificial

    Una vetllada dedicada al cinema local Jesús Maestro explica la proposta de la Penya Setrill, que combina projeccions de treballs audiovisuals locals amb una conversa sobre cinema i tecnologia. La vetllada sorgeix, en part, de la manca d’una sala de cinema a Benicarló i vol reunir el públic per veure les obres en companyia. Autors i obres Maestro defensa que les creacions locals connecten amb l’entorn i poden acostar el públic als seus creadors. El programa inclou Trampas a la brisca, videoclips, un vídeo familiar i El arma prodigiosa, curtmetratge que, segons explica, va trigar tretze anys a completar-se i incorpora recursos com drons i intel·ligència artificial. També parla d’un videoclip inspirat en El Principito, que combina imatges reals i animació amb IA. Tecnologia i creació Maestro considera que la intel·ligència artificial és una eina que es pot fer servir per expressar-se i comunicar-se. Comenta la confusió entre els efectes especials i la IA, i planteja que les noves tecnologies han anat transformant la creació audiovisual. «utiliza las herramientas que tienes para expresar tus sentimientos y comunicarte con los demás» — Jesús Maestro Trampas a la brisca i el paper del públic El curt parteix d’un text de Maestro, amb veu de Fuensanta i piano del seu marit, i mostra dos homes grans que juguen a cartes. La partida i les trampes serveixen per parlar dels vincles i dels afectes. Maestro també reflexiona sobre com el públic interpreta una obra i sobre el marge d’interpretació de l’art. El curtmetratge i l’atenció Maestro descriu com a bona la situació del curtmetratge, perquè avui es pot gravar amb una càmera o un mòbil i compartir les obres a internet. També assenyala que els continguts molt ràpids poden dificultar l’atenció i proposa donar una oportunitat a peces més llargues. Invitació a la vetllada Al final, convida el públic de Benicarló i la zona a assistir a la sessió, que tractarà sobre cinema, tecnologies i creadors locals, i a compartir l’experiència de veure les obres en companyia.

  • 20'

    «La extraña pareja»: teatre, humor i convivència

    La temporada i l’obra Rafa, tècnic de cultura, explica que la temporada de teatre de tardor ofereix propostes cada cap de setmana i que les companyies locals hi tenen una bona resposta de públic. L’episodi se centra en «La extraña pareja», una obra sobre dues persones molt diferents que es troben i han d’aprendre a entendre’s. Personatges i assajos Rafa i Óscar descriuen el contrast entre els personatges: un actor amb experiència però sense el reconeixement que creu merèixer, i un actor més jove, sense experiència, interessat en els musicals. Parlen del treball als assajos, de les escenes humorístiques i de com la relació entre tots dos es va construint. «Entonces sí, sí, hay puntos a puntos de unión.» — Rafa Inclusió i oportunitats Rafa reflexiona sobre les barreres laborals i la manca d’oportunitats per a les persones amb discapacitat intel·lectual, i defensa que puguin participar en la programació habitual, sense quedar limitades a obres vinculades a jornades específiques. Óscar també parla de les dificultats que poden trobar algunes persones per pujar a un escenari. «Él se esfuerza, yo me esfuerzo para llegar a un punto común.» — Rafa Música i escenografia Óscar explica per què se sent identificat amb els personatges de musicals i parla de la diferència entre ser protagonista, coprotagonista o secundari. Rafa tanca explicant que l’escenografia és senzilla i pràctica, i que amb pocs elements es crea l’univers de l’obra.

  • 25'

    Els exiliats de Benicarló i la recuperació de les seves històries

    Les fitxes dels exiliats Rafa explica que l’obertura d’un arxiu francès ha permès consultar fitxes d’identitat de persones espanyoles que van creuar els Pirineus i van demanar refugi a França. En el material recuperat hi ha 62 fitxes de persones de Benicarló. La investigació també ha revisat documentació de poblacions properes i ha localitzat fotografies i dades que han ajudat a contactar amb familiars. Històries que revelen les fitxes Exili, camps i trajectòries personals Entre les històries estudiades hi ha tres persones vinculades a Benicarló que van morir a Gusen, una persona fins ara no identificada i diverses dones i famílies que van emprendre camins diferents després de l’exili. També es relata el cas d’un home enviat a treballar a l’illa de Jersey, on, segons la història reconstruïda, va evitar ser afusellat perquè cuinava paelles per a l’encarregat del camp. Documents i col·laboració familiar Les fitxes aporten dades com el nom, el lloc i la data de naixement, els pares, la professió i el domicili assignat a França. Per accedir als expedients complets, en canvi, cal acreditar el parentiu. Rafa explica que els documents, les publicacions i els testimonis de les famílies permeten reconstruir trajectòries, com la d’Antonio Ferreres i la de Joaquín Massip Cerdà, sobre qui hi ha un llibre en preparació basat, entre altres materials, en un diari personal. «Les fitxes són les típiques de cartonet, aquestes que algú encara pot recordar que anaven en un calaixet» — Rafa Memòria i continuïtat de la recerca Rafa relaciona l’obertura d’arxius amb la llei de memòria democràtica i amb el silenci familiar de la postguerra. Defensa que recuperar aquestes històries ajuda a fer visible una part poc coneguda de la història de Benicarló. Anuncia que es publicaran les 62 fitxes perquè les famílies les puguin consultar i contactar amb els investigadors; també es plantegen noves recerques a partir de les dades i la documentació que aportin.

  • 28'

    Escola de Cinema de Castelló: aprendre fent

    L’Escola de Cinema de Castelló L’entrevista presenta el projecte formatiu i la seva voluntat d’abastar diferents àmbits del cinema, més enllà de la interpretació: guió, direcció, direcció de fotografia i altres tasques d’una producció audiovisual. Àlex Brau explica que l’objectiu és que l’alumnat descobreixi diverses àrees i pugui decidir què li interessa. Metodologia i grups Vicent Moya descriu una formació basada en la pràctica, amb exercicis davant de càmera i grups per a infants, adolescents i adults. Les activitats s’adapten a les edats i a les inquietuds de l’alumnat; en el cas dels infants, parteixen de la pedagogia teatral. «Nosaltres sempre ens hem diferenciat per una metodologia molt pràctica, aprenent des de la pràctica» — Vicent Moya Direcció, guió i mirada cinematogràfica Àlex Brau explica que la formació en direcció també es planteja des de la pràctica: dirigir implica conèixer les eines del cinema i saber comunicar-se amb l’equip. La conversa aborda la dificultat d’escriure i tirar endavant un guió, les decisions que es prenen durant un rodatge i la necessitat de trobar un equilibri entre escoltar les aportacions i preservar la mirada de qui dirigeix. Els convidats comenten que conèixer com es fa una pel·lícula pot canviar la manera de mirar-la. Brau defensa comprendre la feina que hi ha al darrere i mantenir una mirada crítica, però sense jutjar-la sense tenir en compte el procés. També parla de l’empatia necessària per interpretar personatges i construir històries. Xarxa creativa i activitats de l’escola Col·laboracions i objectius Vicent Moya explica que l’escola vol contribuir a crear un teixit audiovisual a Castelló i esmenta col·laboracions amb l’Escola Superior de Disseny de Castelló, la productora Black Mains i l’FP de Realització de l’IES Vila-roja, d’Almassora. Àlex Brau expressa el desig que el projecte continuï creixent i apropant oportunitats a la gent de la província. Tallers i xerrades Moya presenta tallers temàtics i xerrades amb professionals. Esmenta un taller sobre el cos a escena amb Omar Moril, un taller de tècnica vocal amb Diana Segarra, i les intervencions de Diego Vidales, Cíntia García, David Curto, Irene Mesquita i Amèlia Barberà. La intenció, explica, és que l’alumnat conegui tant les tècniques com els agents i les dinàmiques de la indústria. Al final, la presentadora agraeix als convidats la seva participació i els convida a consultar el web de l’escola per obtenir més informació.

  • 22'

    El grup Guirigall porta Hamlet a Benicarló

    Una adaptació de Hamlet El grup de teatre Guirigall presenta Hamlet dins la temporada de teatre de Tardor de Benicarló. A l’entrevista hi participen Marta Roig i Domi Roig, que expliquen com han recuperat el projecte i com han preparat l’obra. La idea de representar-la es va reprendre després que la pandèmia impedís estrenar la versió que havien assajat.La companyia parteix d’una adaptació de Miguel del Arco, amb escenes reorganitzades, flashbacks i un ritme més ràpid, tot mantenint la història.Domi parla del repte d’interpretar Hamlet; Marta explica el seu treball amb Ofèlia i el repte de compaginar la interpretació amb la direcció.La posada en escena inclou vestuari, llums, música i treball d’esgrima. La companyia també comenta l’assaig en un espai diferent i la complicitat entre els intèrprets.Marta assenyala que l’obra tracta sentiments i qüestions que continuen sent actuals, com la salut mental. També parlen de l’interès del públic pels clàssics i del paper de les companyies locals. «Hamlet és molt portat a l'extrem, però parla de sentiments que els podem sentir tots i parla d'un tema molt important, que és la salut mental, en el fons, el missatge.» — Marta Roig«Òbviament és el repte més difícil que he fet i faré en la vida, però a un nivell desorbitat.» — Domi Roig

  • 26'

    Alexis Sastre: trajectòria i retirada de l’atletisme

    Dels inicis al salt d’alçada Alexis Sastre explica que va començar a fer atletisme després de practicar bàsquet i que, després de provar diverses disciplines, es va decantar pel salt d’alçada. Recorda el pas, encara jove, a Castelló i l’estada al programa de tecnificació de Penyeta Roja: la convivència a la residència, els desplaçaments i el suport de les persones que hi treballaven. Títols i competicions destacades Els campionats sub-23 i el dol familiar Sastre repassa els títols de campió d’Espanya sub-23 de 2015, en pista coberta i a l’aire lliure. Recorda aquell any com agredolç perquè va coincidir amb la mort del seu pare. Explica que va competir tot i el dol i que no va poder aconseguir la mínima per al campionat d’Europa. El títol absolut i la primera experiència internacional Parla de la victòria al Campionat d’Espanya absolut a l’aire lliure de 2018, després d’un desempat, i de la sorpresa de trobar-hi els seus amics de Benicarló. També recorda la primera competició internacional, als Jocs Europeus, i les dificultats per competir amb pluja i amb un format de salt d’alçada que descriu com a poc habitual. El títol de 2020 i els Jocs Olímpics Sastre recorda el títol de campió d’Espanya en pista coberta de 2020 i explica que el seu objectiu eren els Jocs Olímpics de Tòquio. La pandèmia va arribar la setmana següent. Atribueix el resultat a l’esforç, la dedicació i la disciplina. «La disciplina no va fallar ahir.» — Alexis Sastre El salt d’alçada i la retirada Sastre descriu el salt d’alçada com una disciplina explosiva, que combina velocitat i força, i assenyala que els impactes i el desgast poden afectar els turmells. Explica que una lesió al peu, el dolor, els lligaments malmesos i la falta de ganes de passar per una operació el van portar a deixar la competició. També diu que entrenar sol a Benicarló, després d’haver-ho fet amb un grup a Castelló, li afectava psicològicament. L’entrenador i el vincle amb l’atletisme de Benicarló Sastre parla dels catorze anys amb el seu entrenador, Claudio Veneciano, a qui considera també un amic. Recorda igualment que va provar el triple salt i que va competir en aquesta disciplina. Després de retirar-se de la competició, diu que continua anant a les pistes i valora que hi hagi infants que s’inicien en l’atletisme. També destaca l’activitat del Club d’Atletisme Baix Maestrat i la importància de comptar amb referents locals.

  • 11'

    Reformes urgents i reclamació del nou institut de Benicarló

    Inversions i visita de la Conselleria La Conselleria preveu destinar 240.000 euros a actuacions al centre: la reparació de les cobertes, millores d’accessibilitat i la renovació dels vestidors. Segons s’explica a l’inici de l’entrevista, l’AFA considera necessàries aquestes intervencions, però reclama que no substitueixin la construcció del nou institut i demana que Educació retire el recurs judicial que manté el projecte paralitzat. Jordi López, president de l’AFA, explica que l’associació i l’equip directiu van saber de la visita del director general d’Infraestructures Educatives el dia anterior. Afegeix que, després de les converses i mobilitzacions, es va elaborar una llista de les actuacions més urgents. Estat de l’edifici i condicions de les aules López descriu problemes d’accessibilitat i manteniment, elements que cauen, manca d’espai, problemes de climatització i deficiències elèctriques. Explica que, quan plou, el centre recull i frega l’aigua; a l’hivern, diu, alguns alumnes passen fred, i a l’estiu, calor. També assenyala que les millores anunciades són un pedaç i no resolen la necessitat d’un edifici nou. «És una tirita, és un pedaçet que s'ha ficat, que ja feia temps que també reclamàvem.» — Jordi López Mobilització i comunitat educativa El president de l’AFA agraeix la participació de les famílies, la comunitat educativa i la gent de Benicarló en les mobilitzacions. Considera que aquestes accions han contribuït a aconseguir compromisos d’inversió. També es destaca la feina de l’alumnat, el professorat i l’equip directiu, i els resultats acadèmics del centre malgrat les deficiències. Manteniment mentre no es construeix el nou centre López recorda que, mentre no es faça el nou institut, cal actuar davant les deficiències del centre. Afirma que les obres urgents no han de fer oblidar el projecte de construcció i esmenta una partida del Ramon Cid per a obres. La transcripció s’interromp quan la conversa comença a abordar les reunions de l’AFA amb la Conselleria. «mentre no es fa el nou institut no oblidem que hi ha 1.300 persones que cada dia van a un centre que té unes deficiències greus.» — Jordi López

  • 16'

    La campanya de certificació de la carxofa de Benicarló

    L’entrevista amb Víctor Morera, president del Consell Regulador de la DOP Carxofa de Benicarló, tracta de l’inici de la campanya de certificació i del treball del sector. Certificació i varietats: s’explica que es certifiquen carxofes que compleixen els paràmetres de qualitat del Consell Regulador. Morera descriu les varietats Green Queen i Blanca de Tudela i els períodes en què es planten i es cullen. Perspectives i feina del Consell: les previsions inicials són bones, però les dades de superfície, productors i parcel·les encara s’han de concretar. El Consell també s’encarrega de la certificació i de promocionar el producte. Reptes del sector: Morera parla de l’augment dels costos i de la necessitat de produir molts quilos per fer rendible l’activitat. També defensa el consum de productes del territori. Festa de la Carxofa: es comenta la preparació de la festa i la col·laboració entre el Consell Regulador, els agricultors i els restauradors. Morera convida a consumir carxofa certificada de Benicarló.

  • 21'

    Mans Unides i la 35a Marxa Ciclista de la Solidaritat

    L’entrevista presenta la 35a Marxa Ciclista de la Solidaritat, organitzada per Mans Unides Benicarló, i explica els projectes de l’entitat i la seva manera de treballar. La marxa i el projecte a l’Índia Les representants expliquen que la marxa és una activitat de sensibilització i també una proposta lúdica per a famílies. La recaptació es destina a un projecte en una zona rural de l’Índia, on la manca d’aigua i les collites fallides provoquen que famílies senceres emigrin temporalment i que els infants deixin l’escola. El projecte preveu formació agrícola i en oficis per als joves, amb l’objectiu de reforçar-ne l’autonomia i les possibilitats de futur, i d’implicar-hi les dones. «aquí no som salvadors de ningú, les persones que inicien aquests projectes és també perquè guanyin aquesta autonomia» — Asun Com es gestionen els projectes Mans Unides explica que els projectes sorgeixen de necessitats identificades sobre el terreny i que les propostes es revisen abans de ser aprovades i distribuïdes entre les diòcesis. Les comunitats beneficiàries hi participen i se’n fan responsables del manteniment. També se’n supervisa el desenvolupament perquè siguin sostenibles. Convocatòria i participació La marxa està prevista per al 15 de novembre, amb sortida a les 12 des de la plaça de Sant Bertomeu. Abans de fer una volta pel poble, es llegirà un manifest. Les entrevistades conviden a participar-hi amb bicicleta i mocador, i expliquen que també es pot col·laborar fent donatius o fent-se soci o voluntari. La conversa acaba amb una crida a no ser indiferents davant les injustícies i a explicar als infants el sentit solidari de la marxa.

  • 23'

    Meli: un conte sobre altes capacitats i diversitat

    El naixement de Meli Mercedes Palacio i Ivan González, escriptors d’Aquejible, expliquen com va sorgir el conte Meli, protagonitzat per una zebra. La història va començar com un conte inventat a l’hora d’anar a dormir i es va convertir en un llibre perquè el seu fill Eric, després d’haver estat avaluat d’altes capacitats, pogués trobar literatura infantil on sentir-se representat. El llibre combina vivències familiars amb informació documentada i ha rebut el Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. La zebra representa la diferència: cada animal té un patró de ratlles propi i no és domesticable. Els autors també agraeixen la feina de la il·lustradora Anabel Juste i expliquen que les imatges ajuden a transmetre les emocions del conte i inclouen detalls inspirats en la seva família. Altes capacitats, estereotips i escola Els convidats qüestionen la idea que les altes capacitats es manifesten sempre en notes excel·lents. Expliquen que alguns infants s’avorreixen amb les tasques repetitives i poden tenir dificultats escolars; també assenyalen que algunes nenes poden ocultar les seves capacitats per no destacar. Parlen de la importància de detectar-les i d’oferir suport, i sostenen que les capacitats s’han de cultivar: no garanteixen per si soles un resultat acadèmic. També remarquen que les diferències en la manera d’aprendre i el nombre d’alumnes a les aules poden dificultar l’atenció individualitzada. Defensen que els infants puguin avançar al seu ritme i que l’acompanyament no es limiti a identificar-los. Relacions socials i sensibilitat Els autors descriuen com alguns infants amb altes capacitats poden trobar difícil compartir jocs amb els companys: poden donar-hi moltes voltes, preferir jocs elaborats o no sentir-se atrets per les activitats més habituals. També parlen de la sensibilitat i la memòria com a aspectes que poden intensificar la vivència dels conflictes. Recorden que, més enllà de les seves capacitats, són infants que necessiten vincles i comprensió. El missatge del conte El conte s’adreça a infants, famílies i educadors. Els autors volen transmetre que cada persona és única i que convé entendre què hi ha darrere de cada comportament, en lloc de posar etiquetes despectives. També expliquen que conèixer les necessitats d’una persona pot ajudar-la, i agraeixen a l’editorial Sargantana haver fet possible la publicació del llibre.

  • 23'

    Les Princeses del Pacífic: teatre, humor i emocions

    L’obra i el treball de direcció La directora Sílvia Guillem i les actrius Anna Foix i Lola Moltó presenten Les Princeses del Pacífic, una obra de la companyia La Farsa sobre Agustina i Lídia, tia i neboda que viuen recloses en un búnquer. La proposta combina humor negre i grotesc amb crítica social. Guillem explica que van buscar construir les situacions des de la veritat, sense perseguir només el gag fàcil. «Anem des d'un punt de vista molt real, molt verdader» — Sílvia Guillem Agustina i Lídia Lola Moltó explica que Agustina és un personatge que pot trobar-se en la vida quotidiana i que protegeix la seva neboda. Anna Foix descriu Lídia com una dona molt vinculada a la tia, però curiosa per saber què hi ha més enllà de casa. L’obra explora la seva relació, la protecció i la dificultat d’enfrontar-se a allò desconegut. Les actrius parlen també de com construeixen els personatges: parteixen de gestos i experiències, però treballen per evitar que la interpretació es converteixi en burla o exageració. El creuer i la posada en escena Un creuer guanyat com a premi fa que les protagonistes surtin del seu refugi. Guillem el presenta com un viatge físic i emocional, en què poden passar coses inesperades i que, segons explica, pot fer riure o plorar. Per a Lídia, les situacions del vaixell són noves; Agustina, que coneix més el món, continua pendent de protegir-la. La directora explica que l’escenografia fuig del realisme: la casa i el vaixell es representen de manera simbòlica, sense mostrar-ne tots els elements. Personatges, companyies locals i funcions Les actrius parlen dels sentiments amagats d’Agustina i de la innocència i les il·lusions de Lídia. També comenten la presència de les companyies locals a la temporada de teatre de Tardor i la necessitat de disposar d’espais per assajar i actuar. Guillem convida el públic a veure l’obra a l’Auditori Pedro Mercader de Benicarló els dies 7 i 8 de novembre. Al final de l’entrevista, les participants expressen el desig que la proposta pugui continuar el seu recorregut.