Les Princeses del Pacífic: teatre, humor i emocions
Sílvia Guillem explica que el guió li va semblar molt diferent dels treballs anteriors de la companyia. Parla de l’humor negre i grotesc i de la voluntat de construir les situacions des de la veritat, sense limitar-se a buscar el gag.
Lola Moltó descriu Agustina com un personatge que pot reconèixer-se en la vida quotidiana i que protegeix la neboda. Anna Foix explica que Lídia, molt vinculada a la tia, sent curiositat per descobrir el món exterior. Les actrius parlen de com treballen els personatges i eviten portar la interpretació cap a la burla.
Sílvia Guillem explica que el creuer, previst al guió, representa un viatge físic i emocional. Les actrius comenten què suposa sortir del refugi: Agustina té més experiència i continua pendent de cuidar Lídia, mentre que per a aquesta gairebé tot el que passa al vaixell és nou.
Guillem explica que el repte de direcció era fugir del realisme. La casa i el vaixell es representen amb una escenografia simbòlica, sense necessitat de mostrar tots els elements dels espais.
Lola Moltó parla dels sentiments que Agustina amaga i de la seva manera de protegir Lídia. Anna Foix destaca la innocència i les il·lusions de Lídia. Les participants comenten que el públic pot reconèixer en les protagonistes experiències i emocions pròpies.
Anna Foix valora que la temporada de teatre de Tardor doni espai a les companyies locals i reivindica que disposin de locals per a les activitats artístiques. També es parla de la feina de les companyies i del fet que el teatre no professional no implica menys qualitat.
Sílvia Guillem convida el públic a assistir a les funcions de *Les Princeses del Pacífic* a l’Auditori Pedro Mercader de Benicarló els dies 7 i 8 de novembre. Les participants expressen el desig que l’obra tingui continuïtat i l’entrevista es tanca amb una invitació a gaudir-ne.
L’obra i el treball de direcció
La directora Sílvia Guillem i les actrius Anna Foix i Lola Moltó presenten Les Princeses del Pacífic, una obra de la companyia La Farsa sobre Agustina i Lídia, tia i neboda que viuen recloses en un búnquer. La proposta combina humor negre i grotesc amb crítica social. Guillem explica que van buscar construir les situacions des de la veritat, sense perseguir només el gag fàcil.
«Anem des d'un punt de vista molt real, molt verdader» — Sílvia Guillem
Agustina i Lídia
Lola Moltó explica que Agustina és un personatge que pot trobar-se en la vida quotidiana i que protegeix la seva neboda. Anna Foix descriu Lídia com una dona molt vinculada a la tia, però curiosa per saber què hi ha més enllà de casa. L’obra explora la seva relació, la protecció i la dificultat d’enfrontar-se a allò desconegut.
Les actrius parlen també de com construeixen els personatges: parteixen de gestos i experiències, però treballen per evitar que la interpretació es converteixi en burla o exageració.
El creuer i la posada en escena
Un creuer guanyat com a premi fa que les protagonistes surtin del seu refugi. Guillem el presenta com un viatge físic i emocional, en què poden passar coses inesperades i que, segons explica, pot fer riure o plorar. Per a Lídia, les situacions del vaixell són noves; Agustina, que coneix més el món, continua pendent de protegir-la.
La directora explica que l’escenografia fuig del realisme: la casa i el vaixell es representen de manera simbòlica, sense mostrar-ne tots els elements.
Personatges, companyies locals i funcions
Les actrius parlen dels sentiments amagats d’Agustina i de la innocència i les il·lusions de Lídia. També comenten la presència de les companyies locals a la temporada de teatre de Tardor i la necessitat de disposar d’espais per assajar i actuar.
Guillem convida el públic a veure l’obra a l’Auditori Pedro Mercader de Benicarló els dies 7 i 8 de novembre. Al final de l’entrevista, les participants expressen el desig que la proposta pugui continuar el seu recorregut.

