L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Dimarts, Dijous, Divendres · 11:20 - 12:10 ·Dimecres · 11:20 - 11:40 ·Dilluns · 11:20 - 12:00 ·733 episodis
RSS

episodis

25-36 de 730
  • 17'

    Neuroeducació, neuromites i aprenentatge a l’aula

    L’episodi entrevista Anna Forés, pedagoga, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i directora de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, amb motiu de les jornades Neurones, Pomes i Xips a Benicarló. Recerca i neuroeducació Forés explica que fa més de dues dècades que s’interessa per què fa el cervell quan aprenem. La càtedra vol fer arribar els resultats de la recerca als mestres i a la ciutadania. Segons ella, la neurociència ajuda a entendre per què alguns mètodes educatius funcionen i d’altres no. «I ara sé per què funciona o per què no funciona.» — Anna Forés Neuromites i pensament crític La conversa aborda els neuromites: creences sobre el cervell i l’aprenentatge que no tenen una explicació científica al darrere. Forés posa com a exemple la classificació de l’alumnat segons estils visuals, auditius o cinestèsics, i defensa contrastar les afirmacions amb evidència científica. Aprenentatge, docència i comunitat educativa Forés defensa posar el focus en l’aprenentatge de l’alumnat, fomentar la co-docència i facilitar la cooperació entre mestres. També parla de les distraccions i l’atenció, del contacte amb la natura, de la implicació de les famílies i de la necessitat de dissenyar les sessions per atendre diferents necessitats i ritmes. «I sense atenció no hi ha aprenentatge» — Anna Forés Les jornades a Benicarló Forés explica que la xerrada Neuromites en Educació vol promoure la reflexió i s’adreça a mestres, famílies i públic general. També anima la ciutadania a assistir-hi, participar-hi i fer preguntes.

  • 19'

    La història de les concepcionistes franciscanes de Benicarló

    L’historiador Cristóbal Castanferrer conversa amb Clàudia Cozar sobre el llibre Història del Convent de Benicarló, dedicat a la comunitat de monges concepcionistes franciscanes que va viure al municipi entre 1886 i 2017. Castanferrer explica l’origen del projecte i les fonts consultades, entre elles l’arxiu municipal, l’arxiu diocesà i la premsa digitalitzada. L’arxiu de la comunitat es va perdre durant la persecució del 1936. El llibre recorre la fundació, els anys de guerra i postguerra, la reconstrucció del convent, l’estabilitat de la comunitat i el procés que va dur al tancament i a la fusió amb altres comunitats. L’entrevista tracta la relació de les monges amb Benicarló, els canvis en la clausura i els vincles amb famílies i entitats locals. També reflexiona sobre la secularització i la falta de vocacions. En acabar, el convidat defensa que el patrimoni del municipi també és la memòria de les persones i explica on es pot trobar el llibre. «A vegades les coses importants es fan també des de la humilitat, des del silenci» — Cristóbal Castanferrer

  • 24'

    Dues dones del Maestrat en la resistència francesa

    Dues trajectòries del Maestrat fins a la deportació L’investigador Joan Beltrán explica com va començar a estudiar les trajectòries d’Anna Roda Obiol, de Sant Mateu, i Agustina Patrocínio Tomàs Chalé, de Vinaròs. Les dues van acabar deportades al camp nazi de Ravensbrück després d’implicar-se en la resistència francesa, tot i haver arribat a França per motius diferents. Beltrán detalla els orígens familiars de cadascuna i el context de l’ocupació alemanya de França. Agustina s’hi va vincular des de l’entorn de la CNT; Anna, a través del seu marit i del Partit Comunista. Deportació, alliberament i vida posterior L’entrevista aborda les condicions de les dones als camps: humiliacions, treball forçat i, en alguns casos, experiments mèdics. Beltrán explica que totes dues van passar per Ravensbrück i pel subcamp de Neubrandenburg, on van ser alliberades. També repassa què se’n sap dels seus retorns a França i de les seves vides després de la deportació. Memòria i paper de les dones Beltrán defensa que s’ha de recuperar el paper de les dones en la resistència, incloses tasques com transportar informació i armes i ajudar soldats aliats. Considera necessari explicar aquestes històries a les noves generacions i parlar del feixisme i el nazisme. «La dona l'ha encarregada de transportar informació, de transportar armes.» — Joan Beltrán«Això s'ha de fer, s'ha de explicar.» — Joan Beltrán

  • 12'

    Un taller de gospel obert a tothom

    L’episodi presenta un taller de gospel organitzat per l’Escola de Música Arts i SMUBI, amb la direcció de Ramon Escalé. Lola, de l’Escola de Música Arts, i Juanjo, director de SMUBI, expliquen què s’hi farà i a qui s’adreça. El taller convida a cantar en grup i a gaudir de la música; no cal experiència prèvia ni tenir una gran veu. Els participants coneixeran la manera de treballar de Ramon Escalé i l’energia del gospel com a experiència comunitària. Lola i Juanjo expliquen que les escoles col·laboren per sumar veus i obrir nous espais musicals. També descriuen l’oferta d’Arts i la iniciació musical per als més petits, amb activitats compartides amb les famílies. «L'únic que aquí és vindre a passar-ho bé, a cantar, a disfrutar d'aquest ritme de l'energia del gòspel.» — Lola «Llavors, sempre, des de les movies, també des d'AS, sempre intentem innovar en oferint a la gent altres...» — Juanjo

  • 24'

    La Petita Princesa: teatre, música i talent local

    La Petita Princesa: una adaptació per a teatre L’episodi entrevista Regina Prades, Clara Ruiz i Àngela Gomet sobre La Petita Princesa, una proposta familiar de Diabolus Teatre, Clara Ruiz, l’espai vocal i Madison Escènic. L’espectacle parteix del clàssic El petit príncep, però presenta la protagonista com una xiqueta. Segons Prades, el text es conserva força, amb alguns personatges afegits i escenes de pallasso que aporten humor i dinamisme. «El que és el text està prou conservat, diguéssim, perquè a mi m'agrada respectar els autors.» — Regina Prades Música, interpretació i dansa Clara Ruiz explica que el treball musical combina tècnica vocal i interpretació. Hi participen actors que no havien cantat abans i cantants que no havien actuat; també s’hi treballen les veus, la respiració, l’articulació i la dicció. Àngela Gomet descriu Madison Escènic com el cos de ball que acompanya els actors i actrius en diverses peces. Les entrevistades parlen de com fer arribar l’espectacle al públic familiar. Ruiz destaca la importància de cantar sentint i gaudint les cançons. Prades defensa un text entenedor, però no infantilitzat, que tracta temes com la mort, la pèrdua i l’amistat, i combina emoció amb humor, música i ball. El valor de les companyies locals Les tres convidades reivindiquen el suport a la cultura i a les companyies locals. Prades diu que les oportunitats per actuar a casa poden evitar que els artistes hagen de marxar a altres ciutats i destaca la varietat de propostes de la temporada de teatre de Tardor 2026. Ruiz i Gomet també agraeixen el suport a les entitats culturals de Benicarló i la possibilitat de mostrar el seu treball. «És important i és fonamental, les dues coses, perquè és important donar suport a la cultura en general i després és important donar suport als artistes locals.» — Regina Prades Invitació i informació de les funcions Les convidades animen el públic a veure l’obra i expliquen que pot fer riure i emocionar. Prades la considera adequada, en general, a partir dels cinc anys i indica que dura una hora i mitja. Les entrades es poden comprar a Òptica Marín i a ventràpolis.com. Les funcions són dissabte a les set de la tarda i diumenge a les onze del matí i a les set de la tarda.

  • 23'

    Discriminació, interseccionalitat i agenda de Kimberlé

    El taller sobre discriminació i interseccionalitat Objectius i continguts Miguel explica que el taller, adreçat especialment a professionals, volia ajudar les persones participants a entendre per què discriminen i a reflexionar sobre les seves actituds. S’hi van tractar diverses formes de discriminació, el gènere, la identitat, el sexe, l’atracció i l’expressió de gènere, així com els prejudicis i els estereotips apresos des de petits. Què significa la interseccionalitat Aida descriu la interseccionalitat com una teoria que explica que les característiques socials i personals poden fer que una persona rebi diferents formes de discriminació alhora. El taller ho va treballar amb exemples de privilegis i de com aquestes característiques se sumen i generen experiències diferents. «La interseccionalitat és una teoria que explica que no totes les persones, per les seues característiques, ja siguin socials o personals, poden rebre diferents tipus de discriminació de forma conjunta.» — Aida Miguel defensa que no n’hi ha prou amb dir a algú que és racista: cal guanyar consciència, revisar els propis prejudicis i prendre decisions menys impulsives. També explica que aquests tallers són útils per a professionals que atenen persones, perquè no tothom té les mateixes oportunitats ni viu la mateixa realitat. La programació de Kimberlé Aida presenta Kimberlé com una programació anual impulsada des dels serveis socials per sensibilitzar sobre qüestions com el sexe, el gènere, la discapacitat, l’orientació sexual, la identitat de gènere i la raça. Inclou activitats socials, formatives, lúdiques i esportives, algunes en col·laboració amb associacions. Fes més Fes i activitats per al jovent Maite explica que el Fes més Fes es va ajornar a causa del mal oratge i que es busca una nova data. L’activitat, adreçada sobretot a joves, proposa alternatives d’oci saludable i incloïa parkour, slackline, acrobàcies, cal·listènia, una bicicleta per preparar smoothies i música en directe. Tallers, teatre i monòlegs La programació inclou L’art de sentir, un taller pràctic de gestió emocional en tres sessions i amb grup reduït. També s’anuncien l’obra Revivir-la, sobre Francisca de Pedraza i la violència de gènere, i el monòleg Sin Regles, de Sarruïd, a més d’un altre monòleg de Mintior. Infància, adolescència i actes institucionals S’anuncien activitats pel Dia de la Infància i l’Adolescència, amb jocs tradicionals, una auca sobre els drets de la infància i la participació de Trobadorets. També es mencionen l’acte institucional contra la violència de gènere i el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Associacionisme i treball comunitari Miguel considera important impulsar aquestes activitats davant l’individualisme i l’augment dels discursos totalitaris, que, segons explica, també afecten les discriminacions i les agressions. Planteja que els tallers arribin a més col·lectius, com els esportius i els funcionaris públics. Maite convida la ciutadania a seguir les xarxes de l’Ajuntament per conèixer la nova data del Fes més Fes i a participar en les activitats.

  • 16'

    Naina parla de «Vives o Mortes» i del concert a Benicarló

    L’entrevista presenta Naina i el seu àlbum Vives o Mortes, i repassa la seva trajectòria des de l’EP Atrevida. També parla del concert anunciat per al 8 d’octubre a Benicarló, en el marc de les activitats al voltant del 9 d’octubre. Naina explica que les cançons li permeten expressar històries i emocions. A Vives o Mortes tracta, entre altres qüestions, l’autoestima, els amors no tòxics, la diversitat i el paper de la dona en la indústria musical. Parla de les seves influències, de la recerca d’un estil propi i de les col·laboracions amb Ginesta, Figa Flawas i La Fúmiga. També comenta la varietat d’estils en la música en valencià i les dificultats del panorama musical. Sobre el futur, diu que vol continuar fent música perquè la fa feliç i cuidar el seu projecte. Explica que el concert està pensat perquè el públic canti i gaudeixi de les cançons del disc i d’alguna versió coneguda. «la música és com missa via escapatòria de poder mostrar-te tal qual com te sents i com eres» — Naina

  • 19'

    La Sota celebra 15 anys amb una exposició commemorativa

    Una exposició pels 15 anys de La Sota El grup de música i danses La Sota commemora els seus 15 anys amb una exposició dedicada a la seva història, la indumentària i la música. A l’entrevista hi participen Pablo, Réme i Alba Arenós, dama del 2026. L’exposició recull roba, fotografies, instruments, partitures i elements vinculats a les danses i a la trajectòria del grup. Per preparar-la, han recopilat material dels quinze anys i han buscat peces entre els membres de l’entitat. Pablo explica que hi haurà indumentària tradicional d’home i de dona, vestits de dames i representants, i una part dedicada a la rondalla. Réme destaca la varietat de roba segons les ocasions i les estacions. Els participants parlen de l’evolució de la indumentària i de la importància de representar com es vestia en la vida quotidiana, sense confondre-la amb vestits més ornamentats. Alba explica que li fa il·lusió veure reunides les dames i els presidents del grup. També s’adreça a qui vulgui provar de ballar i participar-hi. Els membres assenyalen que els agradaria incorporar més infants. «La indumentària reflectix una societat al cap i a la fi.» — Pablo «Que vinguera un dia a provar, que si és una persona més jove, que vingués els dissabtes, de 10 a 12.» — Alba L’exposició s’inaugurarà el 8 d’octubre a les 6 de la vesprada al claustre del Mucbé i es podrà visitar fins al 22 de novembre.

  • 24'

    La Falla Benicarló explica el playback «On viuen els records»

    La idea i el relat del playback Representants de la Falla Benicarló expliquen com va sorgir «On viuen els records», una història inventada sobre l’Alzheimer. Volien mostrar els records que es conserven, els moments de lucidesa i la importància de l’acompanyament a la persona malalta i a la família. Posada en escena i interpretació El grup va treballar perquè la història s’entenguera sense paraules, amb expressió corporal, teatre, música i elements visuals. L’espill connecta la protagonista amb el seu passat; les ombres representen la malaltia i el deteriorament dels records. També expliquen la tria de les cançons i el repte d’interpretar una història que consideraven difícil de transmetre. «Jo actualment sé que ho he passat i jo no soc valenta i encara no sé com.» — Anna Vestuari i reconeixements Els participants descriuen el treball de vestuari, maquillatge i escenografia per diferenciar el present dels records i donar continuïtat visual als personatges. Expliquen que les ombres havien de resultar inquietants sense semblar de Halloween. La falla va rebre el premi a millor playback i altres reconeixements; Anna parla del premi a millor ballarina i l’atribueix també a la feina del grup. La participació a la Champions dels Playbacks L’entrevista acaba amb els preparatius per participar a la Champions dels Playbacks a València, com a guanyadors del premi a millor playback. Els representants parlen d’organitzar els assajos, revisar el decorat i gestionar la participació dels xiquets. Destaquen que volen gaudir de l’experiència.

  • 15'

    Com participar en els pressupostos participatius

    L'episodi explica la nova edició dels pressupostos participatius de Benicarló, que destina 100.000 euros a propostes de la ciutadania. La periodista Clàudia Cozar conversa amb el regidor de participació ciutadana, Vicent Prats, sobre com presentar iniciatives, quins requisits han de complir i com es votaran. «cada any la ciutadania pot tant presentar les seves pròpies idees o propostes com després votar-les.» — Vicent Prats Propostes: les poden presentar ciutadans, associacions, consells i departaments municipals. Cal descriure-les amb claredat i aportar tanta informació com sigui possible; es poden tramitar en línia o presencialment. Requisits i avaluació: han de complir les condicions de tipologia, pressupost i viabilitat. L'equip tècnic municipal les revisa i les que superen els filtres passen a votació. Votació i resultats: cada persona disposa de cinc vots, que pot repartir entre propostes o concentrar-ne en menys. Després es publicaran els resultats i els departaments municipals podran començar a executar les iniciatives guanyadores, d'acord amb els tràmits corresponents. Prats anima la ciutadania a presentar propostes i a participar en la votació, perquè les idees no guanyadores també poden donar a conèixer necessitats i tenir-se en compte més endavant.

  • 22'

    Fernando Botella: crear una vida amb més sentit

    Crear-se una vida pròpia L’escriptor Fernando Botella presenta Crearte, el segon llibre d’una trilogia. La proposta és deixar de viure en mode automàtic i assumir que, tot i que no podem controlar-ho tot, podem decidir com fem servir el nostre temps i quina vida volem construir. Atenció, pràctica i amor propi Botella descriu les rutines com a útils, però adverteix que podem quedar-hi atrapats i deixar passar oportunitats. També parla de l’ús del telèfon i les xarxes socials i de la importància de reservar temps per a allò que ens importa. Considera que adonar-se d’un problema no és suficient: cal convertir el que sabem en accions. Crearte inclou eines pràctiques i tracta l’amor propi com la dedicació de temps a cuidar-se i entendre’s. Defensa que acceptar els límits del que depèn de nosaltres no vol dir resignar-s’hi, sinó identificar què podem canviar. També qüestiona la comparació amb vides aparentment perfectes que es mostren a les xarxes. Una finalitat solidària Botella explica que els beneficis i els drets d’autor del llibre es destinen a la Fundació Aladina, que dona suport a infants amb càncer i a les seves famílies. Relaciona aquesta decisió amb la seva experiència amb malalts terminals i amb una reflexió sobre el temps dedicat a la feina, les relacions i les preocupacions. Per acabar, resumeix la idea central del llibre amb una invitació a prendre les regnes de la pròpia vida. També explica on es pot trobar Crearte i comenta que hi ha presentacions del llibre.