Neuroeducació, neuromites i aprenentatge a l’aula
Presentació d’Anna Forés i conversa sobre el seu interès per la relació entre neurociència i educació. Explica que la càtedra vol acostar la recerca als mestres i a la ciutadania, i com l’evidència científica pot orientar les pràctiques educatives.
Forés defineix els neuromites com creences sobre el cervell i l’aprenentatge que no tenen una explicació científica al darrere. Parla dels estils d’aprenentatge i de la importància de tenir esperit crític davant afirmacions difoses a les xarxes.
La conversa tracta què implica centrar l’ensenyament en l’aprenentatge de l’alumnat. Forés explica la co-docència —dos mestres treballant alhora a l’aula— i defensa que els docents comparteixin coneixements i cooperin.
Forés parla de les distraccions i de la importància de l’atenció per aprendre, del contacte amb la natura i del paper de les famílies. També aborda el disseny de sessions que responguin a diferents necessitats i ritmes d’aprenentatge.
Forés comenta la seva vinculació familiar amb Benicarló i presenta l’enfocament reflexiu de la xerrada *Neuromites en Educació*. La recomana a mestres, famílies i públic general, parla dels reptes de la neuroeducació i convida la ciutadania a assistir a la sessió i participar-hi.
L’episodi entrevista Anna Forés, pedagoga, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i directora de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, amb motiu de les jornades Neurones, Pomes i Xips a Benicarló.
Recerca i neuroeducació
Forés explica que fa més de dues dècades que s’interessa per què fa el cervell quan aprenem. La càtedra vol fer arribar els resultats de la recerca als mestres i a la ciutadania. Segons ella, la neurociència ajuda a entendre per què alguns mètodes educatius funcionen i d’altres no.
«I ara sé per què funciona o per què no funciona.» — Anna Forés
Neuromites i pensament crític
La conversa aborda els neuromites: creences sobre el cervell i l’aprenentatge que no tenen una explicació científica al darrere. Forés posa com a exemple la classificació de l’alumnat segons estils visuals, auditius o cinestèsics, i defensa contrastar les afirmacions amb evidència científica.
Aprenentatge, docència i comunitat educativa
Forés defensa posar el focus en l’aprenentatge de l’alumnat, fomentar la co-docència i facilitar la cooperació entre mestres. També parla de les distraccions i l’atenció, del contacte amb la natura, de la implicació de les famílies i de la necessitat de dissenyar les sessions per atendre diferents necessitats i ritmes.
«I sense atenció no hi ha aprenentatge» — Anna Forés
Les jornades a Benicarló
Forés explica que la xerrada Neuromites en Educació vol promoure la reflexió i s’adreça a mestres, famílies i públic general. També anima la ciutadania a assistir-hi, participar-hi i fer preguntes.

