Benicarló medieval: de la Carta de Poblament a Montesa
Cinc segles d’història local L’historiador Javier Hernández Ruano explica l’evolució de Benicarló des de la concessió de la Carta de Poblament el 1236 fins al règim senyorial i el final de l’orde de Montesa, temes d’una conferència anunciada per al divendres 13 de novembre. Els orígens i la Carta de Poblament De Benicarló el 1236 se’n coneix poca cosa. La Carta de Poblament el descriu com una alqueria vinculada al terme de Peníscola. El document concedia territori als pobladors, delimitava un espai més petit que el terme actual i establia impostos sobre els cultius. També fixava l’ús dels costums i les lleis de Saragossa. Autonomia i orde de Montesa Hernández Ruano assenyala que el creixement de Benicarló va impulsar les reivindicacions d’autonomia respecte de Peníscola. El 1359, els seus oficials van obtenir jurisdicció per jutjar causes civils i criminals, en un procés de negociacions amb Peníscola, Vinaròs i l’orde de Montesa. L’entrevista explica que Montesa es va fundar després de la dissolució de l’orde del Temple i que va governar territoris mitjançant representants i comanadors. Segons l’historiador, el poder local es concentrava en una oligarquia vinculada al mestre de l’orde, mentre que les tensions van provocar plets i revoltes. «esto es lo que marca la historia de Benicarló realmente durante muchos siglos.» — Javier Hernández Ruano «quienes gobiernan es la oligarquía de Benicarló» — Javier Hernández Ruano

