L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Dimarts, Dijous, Divendres · 11:20 - 12:10 ·Dimecres · 11:20 - 11:40 ·Dilluns · 11:20 - 12:00 ·733 episodis
RSS

episodis

13-24 de 730
  • 11'

    Benicarló medieval: de la Carta de Poblament a Montesa

    Cinc segles d’història local L’historiador Javier Hernández Ruano explica l’evolució de Benicarló des de la concessió de la Carta de Poblament el 1236 fins al règim senyorial i el final de l’orde de Montesa, temes d’una conferència anunciada per al divendres 13 de novembre. Els orígens i la Carta de Poblament De Benicarló el 1236 se’n coneix poca cosa. La Carta de Poblament el descriu com una alqueria vinculada al terme de Peníscola. El document concedia territori als pobladors, delimitava un espai més petit que el terme actual i establia impostos sobre els cultius. També fixava l’ús dels costums i les lleis de Saragossa. Autonomia i orde de Montesa Hernández Ruano assenyala que el creixement de Benicarló va impulsar les reivindicacions d’autonomia respecte de Peníscola. El 1359, els seus oficials van obtenir jurisdicció per jutjar causes civils i criminals, en un procés de negociacions amb Peníscola, Vinaròs i l’orde de Montesa. L’entrevista explica que Montesa es va fundar després de la dissolució de l’orde del Temple i que va governar territoris mitjançant representants i comanadors. Segons l’historiador, el poder local es concentrava en una oligarquia vinculada al mestre de l’orde, mentre que les tensions van provocar plets i revoltes. «esto es lo que marca la historia de Benicarló realmente durante muchos siglos.» — Javier Hernández Ruano «quienes gobiernan es la oligarquía de Benicarló» — Javier Hernández Ruano

  • 23'

    Meli: altes capacitats, sensibilitat i educació

    El naixement de Meli La presentadora conversa amb Mercedes i Iván González, autors del conte Meli, protagonitzat per una zebra i reconegut amb el Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. Expliquen que la història va començar com un conte inventat per explicar al seu fill i que van decidir escriure-la perquè trobaven a faltar literatura infantil sobre les altes capacitats adreçada als més petits. La cebra representa la singularitat: cada animal té un patró de ratlles diferent i no ha estat domesticat. Els autors expliquen que han combinat vivències familiars amb informació científica per tractar la sensibilitat, l’empatia i les situacions quotidianes de la protagonista. Més enllà de les notes i els estereotips Els convidats remarquen que les altes capacitats no es limiten a obtenir bones notes. Parlen de diferències en la manera d’aprendre i de percebre el món, així com de la sensibilitat i la intensitat. Expliquen que alguns infants poden avorrir-se amb tasques repetitives i tenir dificultats escolars, mentre que algunes nenes poden ocultar les seves capacitats per no destacar. També assenyalen que hi ha persones que arriben a l’edat adulta sense haver estat identificades. La detecció, expliquen, no és suficient per si sola: cal acompanyament i suport de la família i de l’escola. Escola i atenció a cada infant La conversa aborda les dificultats per adaptar l’ensenyament als diferents ritmes, especialment en aules nombroses i amb recursos limitats. Els autors defensen que poder aprendre al propi ritme és important per a tots els infants, no només per als que tenen altes capacitats. Relacions socials i emocions Els autors descriuen que, en la seva experiència, alguns infants amb altes capacitats poden tenir dificultats per compartir jocs amb altres infants de la mateixa edat, o preferir jocs simbòlics i elaborats. També parlen de la sensibilitat davant els conflictes i dels malentesos que poden sorgir en les relacions socials. El paper de les il·lustracions Expliquen que les il·lustracions d’Anabel són importants per transmetre les emocions i perquè els infants que encara no llegeixen puguin seguir la història. També incorporen detalls inspirats en la seva família i agraeixen la feina de la il·lustradora i el suport de l’editorial Sargantana. El missatge del conte Els autors volen transmetre que cada persona és única i que cal mirar més enllà del comportament per entendre què el pot explicar. També defensen una mirada més amable cap als infants i expliquen que una identificació pot ajudar a comprendre’ls i donar-los suport.

  • 20'

    La Fira de Sant Antoni: organització i novetats

    L’entrevista tracta de la preparació de la Fira de Sant Antoni i de la feina de la confraria per organitzar-la. Hi intervenen José i Marta, responsables de l’organització d’aquesta edició. La confraria i la fira Marta explica que al setembre van presentar Andrea com a nova dama i que, des d’aleshores, la confraria es reuneix per preparar la fira i la festa. José descriu la fira com una trobada amb parades, tractors, maquinària agrícola, comerços, artesania i animals. «És un no parar.» — Marta Organització i novetats La confraria convida a participar-hi a firaires, comerços i associacions, i indica que poden trobar la sol·licitud i la documentació al web. Entre les parades previstes hi ha joieria artesanal, vins, mel, roba i embotits. També s’anuncien food trucks amb música i l’obertura de la fira divendres a la tarda. El carrer principal passarà a ser el de les Illes Canàries; dissabte es farà la inauguració i diumenge la fira continuarà oberta. «La base és la mateixa, que és la fira, així no ho canviaran mai.» — José Tradició i participació José i Marta parlen de la feina compartida de la confraria i de la voluntat d’atreure públics de diferents edats. Expliquen que la fira és una ocasió per reunir-se i sortir, mentre que la festa de Sant Antoni conserva un fort vincle amb la tradició local. També comenten la compra d’un cavall per rifar-lo i animen la ciutadania, els comerços i les associacions a participar-hi.

  • 19'

    Jove Oportunitat: emocions, objectius i activitats

    El programa i els primers passos La conversa presenta una nova edició del Jove Oportunitat, adreçat a joves que no estudien ni treballen, i la seva conductora, Paqui, juntament amb alguns participants: Yasmín, Saida, Desi, Santiago i Kevin. Paqui explica que el grup encara s’està formant i que les primeres setmanes han començat treballant les emocions. Els participants expliquen com van conèixer el programa: per recomanació d’un psicòleg, a través d’una companya, de la mare i Facebook, o dels serveis socials. Paqui descriu el seu paper com un suport per treballar aspectes emocionals i ajudar-los a trobar un objectiu acadèmic o laboral. «I la meua funció o el meu paper és ajudar-los, recolzar-los, treballar un poc aspectes emocionals» — Paqui Què esperen del programa Els participants valoren les activitats inicials perquè els ajuden a conèixer-se i a saber com se senten els altres. També expliquen que volen descobrir què els agradaria fer, trobar un camí d’estudis o de feina i conservar les amistats que s’hi formen. Yasmín esmenta que vol aclarir què vol fer i que li agradaria estudiar per ser guàrdia civil; Kevin espera passar-s’ho bé i obtenir més coneixements. Paqui voldria que el programa els fos útil, tant per orientar-se en els estudis i la feina com per treballar l’autoconeixement, fer amistats i sentir-se a gust. «que sí que quiero, mi objetivo es saber lo que quiero, aparte de sacarme la carrera de Guardia Civil.» — Yasmín Activitats i incorporació Paqui explica que hi ha activitats a l’aula, visites a empreses i altres llocs, i sortides d’oci. El grup pot proposar activitats segons els seus interessos; també hi ha previst un campament i una sortida d’un dia, encara per concretar. Al final, Paqui diu que encara poden acceptar participants i anima els joves que no estudien ni treballen a apropar-s’hi. El programa pot donar-los suport per buscar un objectiu acadèmic o laboral i treballar altres qüestions que els preocupin.

  • 20'

    Il Compositore: comèdia musical a cappella

    L’entrevista presenta Il Compositore, una comèdia musical a cappella de Convoy Productions inclosa en la temporada de teatre de tardor de Benicarló. La protagonitzen quatre compositors clàssics que competeixen per conquistar una princesa del poble. L’obra combina cant, mímica, humor i surrealisme, sense text interpretat pels actors, més enllà d’una veu en off. «Doncs jo crec que és el més important de l'obra perquè al final ja des del principi, inclús a l'entrada, ja se trobaran un surrealisme totalment absolut.» — Cristian Sant Juan Els quatre intèrprets expliquen els reptes de mantenir els personatges mentre canten en harmonia i fan teatre gestual. També parlen del treball amb les directores Susana i Lisi, de la presència de companyies locals en la programació cultural i del públic que podria connectar amb l’espectacle. Al final, interpreten un fragment cantat i s’anuncien les funcions i les opcions per adquirir entrades.

  • 10'

    Marxa canina i adopció responsable a Benicarló

    L’episodi entrevista Yolanda i Mari Carmen, de l’associació Huellas y Zarpas, sobre la novena marxa canina per l’adopció i la situació de les adopcions. Adopció responsable Les convidades parlen de la baixada de les adopcions i dels retorns d’animals a les protectores. Insisteixen a valorar les responsabilitats abans d’adoptar i expliquen que hi ha altres maneres de col·laborar, com fer-se voluntari o acollir animals. «Sobre todo concienciar en adopción responsable.» — Yolanda També expliquen que els gossos que tornen a la protectora poden tenir dificultats per adaptar-se de nou, especialment després d’haver viscut durant anys amb una família. La marxa Mari Carmen detalla que la caminada començarà a les nou i mitja i que el recorregut serà d’uns tres quilòmetres. Després, a la plaça de la Constitució, hi haurà activitats amb els gossos i una rifa; més tard, està prevista una olleta per compartir la jornada. Yolanda recomana fer la marxa a un ritme moderat perquè hi puguin participar persones i gossos de diferents edats i nivells d’activitat. «Que se llevara una buena experiencia, ¿no?» — Mari Carmen Al final, l’entrevistadora esmenta dades de l’estudi El Nunca Lo Haría, de la Fundació Affinity, sobre l’arribada de gossos i gats als centres d’acollida i les adopcions.

  • 19'

    Dany cerebral adquirit: suport després de l’alta hospitalària

    Continuïtat de l’atenció després de l’alta A l’entrevista, representants d’Ateneu Maestrat expliquen què és el dany cerebral adquirit i com pot ser causat, entre altres factors, per un ictus o un traumatisme cranioencefàlic. També exposen la necessitat de mantenir els suports i la rehabilitació un cop acaba l’atenció hospitalària. John reclama un codi específic que permeti fer seguiment de les persones i coordinar els recursos. També assenyala la manca de places i la importància de donar visibilitat a les seqüeles que no sempre són perceptibles. «La vida continúa, pero los apoyos se acabaron.» — John La recuperació i la inclusió Mar, usuària de l’entitat, explica part de la seva experiència i esmenta activitats de memòria, atenció i equilibri. John descriu la feina del centre en la fase crònica, amb activitats orientades a mantenir habilitats i afavorir l’autonomia i la participació social. «Que mica a mica som pida pica.» — Mar Reivindicacions de la jornada John repassa l’acte al Mercat Municipal i les demandes del manifest: una atenció especialitzada, coordinada i accessible després de l’alta, un pla nacional, un codi diagnòstic i un cens estatal. L’entrevista acaba destacant la continuïtat assistencial i el suport a les persones afectades i a les seves famílies.

  • 31'

    Susanna Pérez: dones, videojocs i contingut en valencià

    Reconeixement i desigualtats en el sector dels videojocs Susanna Pérez, coneguda com a Simmer Valenciana, parla de la seva selecció com una de les 100 dones referents TIC a Catalunya 2026 i de la importància que les xiquetes tinguin referents. Explica que la indústria i la creació de contingut sobre videojocs continuen masculinitzades i que les dones encara tenen poca visibilitat. També descriu les situacions desagradables i l’assetjament que poden patir a les xarxes. «Nosaltres tenim dret i com tenim dret hem de recuperar-lo, bàsicament.» — Susanna Pérez Simmer Valenciana i Gaming en Femení Pérez explica com va obrir el seu canal de YouTube el 2019 i després va començar a fer directes a Twitch. Presenta Gaming en Femení, iniciativa que va començar amb partides de videojocs i entrevistes a dones del sector i que s’ha ampliat amb una exposició itinerant, un pòdcast en directe, conferències i taules rodones. També parla de la voluntat de portar activitats a les escoles. Xarxes, educació i discursos d’odi La conversa aborda la difusió de missatges polítics i discursos d’odi a les xarxes, i la responsabilitat de les persones amb veu pública. Pérez diu que procura respondre-hi amb exemples i parlar d’assetjament i masclisme quan se’ls troba. Crear contingut en valencià i escapar dels algoritmes Pérez explica que va triar crear contingut en valencià perquè és la seva llengua i perquè volia oferir recursos sobre videojocs que ella no havia trobat. Parla de projectes com Educraft, fet amb Minecraft, de la diferència entre ser creadora de contingut i influencer, i de la pressió per assolir xifres i adaptar-se als algoritmes. També esmenta el suport rebut de Bethesda i Microsoft. Situació laboral de la indústria Pérez descriu acomiadaments i tancaments d’estudis, i assenyala que el treball en videojocs depèn sovint de projectes amb una durada limitada. Explica que considera complexa la situació laboral del sector i que els estudis relacionats amb videojocs poden tenir aplicacions en àmbits com el cinema i la música. Preguntes sobre videojocs i comiat Al tram final, respon preguntes sobre els jocs que l’han marcada, els que recomanaria a qui no juga i els mons on li agradaria viure. Tria World of Warcraft com el videojoc que l’ha marcada i Unpacking com a recomanació. L’entrevista acaba amb un agraïment i una felicitació pel reconeixement rebut.

  • 22'

    La Fira de la Joventut: activitats, música i convivència

    Una jornada d’oci per a la joventut El regidor de Joventut, Carlos Delshorts, la presidenta de la Coordinadora de Penyes, Sandra Baena, i el tresorer, Ramon Messeguer, expliquen a L’entrevista com han preparat una nova edició de la Fira de la Joventut. La jornada vol donar visibilitat als joves i a les entitats locals, i oferir activitats d’oci al municipi. «els joves tenen moltes maneres de divertir-se, que a la nostra ciutat n'hi ha oferta» — Carlos Delshorts Programació i participació La programació inclou proves d’humor groc amb inflables, dinar amb paella, un bingo solidari, sessions de DJs, l’actuació de Califa Grup Rumba i l’espectacle SOS. Sandra Baena explica que la Coordinadora de Penyes ha volgut preparar activitats per a diferents moments del dia i comptar amb la participació de les penyes. Per apuntar-se al dinar, indica que cal accedir a l’enllaç de la biografia d’Instagram de la Coordinadora de Penyes. El preu anunciat és de 10 euros i inclou picoteig, paella, beguda i postres. El bingo solidari es planteja com una manera de col·laborar amb Polseres Candela. Espai segur i invitació Carlos Delshorts destaca la presència d’un punt violeta i la importància de gaudir de la festa amb respecte. Explica que estarà en una carpa visible i que, si sorgeix algun problema, també es podrà acudir a la barra o a la Coordinadora de Penyes. Els convidats animen la ciutadania i la gent de la comarca a participar en la fira i presenten la jornada com una oportunitat per fer pinya i gaudir d’activitats al municipi.

  • 21'

    Neuroprevenció i novetats en el tractament de l’Alzheimer

    L’entrevista tracta sobre la salut cerebral, la prevenció de les demències i les novetats en el diagnòstic i el tractament de l’Alzheimer. El doctor Chema González de Echávarri explica la seva tasca de divulgació i participa en la conversa amb motiu de les jornades Neurones, pomes i xips de Benicarló. Divulgació i cura del cervell González de Echávarri explica que va començar a divulgar el 2021 per fer arribar a més persones recomanacions que comparteix amb els pacients. També parla de la dificultat de traduir el llenguatge mèdic a paraules senzilles i de la necessitat de tenir present la salut cerebral. «La base de la prevención es similar a todos.» — Chema González de Echávarri Hàbits i prevenció El doctor assenyala que alguns factors de risc cardiovascular també poden afectar el cervell. Entre els hàbits que poden contribuir a cuidar-lo esmenta l’alimentació, l’exercici, el son, evitar l’alcohol i el tabac, i mantenir activitats que estimulin la cognició. També explica que una part de les demències s’atribueix a factors modificables. Diagnòstic i tractaments de l’Alzheimer L’augment de l’esperança de vida és un dels factors que, segons l’entrevistat, contribueix a l’augment de les patologies neurodegeneratives. Explica que les proves d’imatge i les puncions lumbars permeten detectar indicis de la malaltia i que s’han aprovat dos fàrmacs que en frenen l’evolució, però no la curen ni milloren els pacients. També comenta que no estan finançats pel sistema públic a Espanya. Divulgació, estigma i canvis sostenibles La conversa aborda el valor de difondre informació sobre prevenció i Alzheimer, també per ajudar les persones i les famílies a entendre la malaltia i prendre decisions. Per tancar, el doctor recomana plantejar els canvis d’hàbits pas a pas i destaca la importància de mantenir-los en el temps. «Lo importante es la adherencia y realmente hacer algo que se adapte a nuestra vida como un guante.» — Chema González de Echávarri

  • 11'

    José Antonio Portillo i el Museu del Temps a Benicarló

    José Antonio Portillo conversa amb Rafa Sánchez, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Benicarló, després de rebre el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2026. El guardó i el vincle amb Benicarló Portillo explica que va rebre el premi amb agraïment cap a les persones que l’han acompanyat i destaca la seva relació amb Benicarló, que considera la seva pàtria cultural. També assenyala que el reconeixement no elimina les dificultats quotidianes de la seva feina. El Museu del Temps Portillo descriu el projecte com una manera de recollir veus i memòries que sovint no apareixen en els relats oficials. A Benicarló hi van participar vuit persones grans, amb testimonis que poden preservar una memòria que corre el risc de desaparèixer. Rafa Sánchez recorda també el Museu del Temps fet el 2008 amb infants i planteja recuperar-ne la història i connectar els dos projectes. Art participatiu i memòria col·lectiva Portillo parla de l’art participatiu i de com aquests projectes poden acostar l’experiència artística a persones que no solen anar al teatre o participar en activitats culturals. Explica que cal crear un espai de confiança perquè les persones comparteixin els seus records i que els seus testimonis poden esdevenir part de la memòria col·lectiva.

  • 33'

    El registre meteorològic local i el canvi climàtic

    El registre meteorològic de Vicent Borràs El programa conversa amb Vicent Borràs, enginyer industrial i professor, sobre el registre meteorològic que va iniciar el seu pare el 1971 i que ell continua des dels anys vuitanta. Amb instruments facilitats pel Centre Meteorològic de València, van anotar temperatures i precipitacions, i també vent, evaporació, pressió atmosfèrica i hores de sol. Borràs envia les dades al centre; per obtenir certificats oficials cal sol·licitar-los a aquesta institució. «Jo, sent xiquet, recordo parlar-ho del meu pare.» — Vicent Borràs Canvis observats i consulta de dades Borràs explica que les seves dades mostren temperatures generalment per damunt de la mitjana i anys recents més secs i càlids. També descriu precipitacions irregulars, que poden concentrar molta pluja en poc temps i variar entre punts pròxims. A Benicarló hi ha estacions de la xarxa AVAMET, que publica dades consultables; distingeix aquesta associació de l’AEMET, l’agència que elabora prediccions. Sobre el vent i la humitat, diu que no pot concloure que hi hagi una tendència clara. Prediccions i canvi climàtic La conversa tracta la dificultat de fer prediccions meteorològiques locals, alhora que Borràs destaca la utilitat dels avisos amb antelació i dels models informàtics. En relacionar el canvi climàtic amb el model de consum, defensa moderar-lo i planteja l’autoproducció d’energia solar com una manera de reduir la dependència de grans productors. També comenta els condicionaments administratius que poden aplicar-se a instal·lacions de més de 10 quilowatts. La continuïtat de l’observació Borràs explica que va continuar el registre familiar perquè havia crescut veient-hi treballar el seu pare. La seva observació és local i no forma part d’una xarxa compartida; diu que els equips manuals es van deixar de reposar. També convida a visitar l’estació i relata un homenatge a observadors que havien continuat la feina dels seus pares.