José Antonio Portillo i el Museu del Temps a Benicarló
La introducció presenta el guardó concedit a José Antonio Portillo i la seva trajectòria. Portillo explica la seva reacció, agraeix el suport rebut i parla de Benicarló com la seva pàtria cultural.
Portillo explica que el projecte recull veus de persones poc presents en la història oficial. A Benicarló hi van participar vuit persones grans, i els seus testimonis permeten preservar records que podrien desaparèixer.
Rafa Sánchez recorda el projecte fet amb infants el 2008 i la proposta de connectar-lo amb el treball posterior amb persones grans. També explica el valor de conservar els testimonis i els objectes vinculats a aquests projectes.
Portillo parla de l’art participatiu i de com aquestes propostes donen protagonisme a persones que no solen participar en el món de l’art. Els testimonis incorporen paraula, dramaturgia i música, i poden acostar altres espectadors a l’experiència escènica.
Portillo explica que el treball amb testimonis requereix crear un espai de confiança i fer entendre als participants que les seves vivències també formen part d’una memòria compartida. Comenta la tasca d’ordenar cada relat i la quantitat de temes que pot revelar.
José Antonio Portillo conversa amb Rafa Sánchez, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Benicarló, després de rebre el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2026.
El guardó i el vincle amb Benicarló
Portillo explica que va rebre el premi amb agraïment cap a les persones que l’han acompanyat i destaca la seva relació amb Benicarló, que considera la seva pàtria cultural. També assenyala que el reconeixement no elimina les dificultats quotidianes de la seva feina.
El Museu del Temps
Portillo descriu el projecte com una manera de recollir veus i memòries que sovint no apareixen en els relats oficials. A Benicarló hi van participar vuit persones grans, amb testimonis que poden preservar una memòria que corre el risc de desaparèixer. Rafa Sánchez recorda també el Museu del Temps fet el 2008 amb infants i planteja recuperar-ne la història i connectar els dos projectes.
Art participatiu i memòria col·lectiva
Portillo parla de l’art participatiu i de com aquests projectes poden acostar l’experiència artística a persones que no solen anar al teatre o participar en activitats culturals. Explica que cal crear un espai de confiança perquè les persones comparteixin els seus records i que els seus testimonis poden esdevenir part de la memòria col·lectiva.

