Alexis Sastre: trajectòria i retirada de l’atletisme
Sastre explica que va arribar a l’atletisme després de fer bàsquet i que, després de provar altres disciplines, va trobar en el salt d’alçada l’especialitat que li agradava.
Recorda com va viure el canvi d’entorn, l’amistat amb Víctor Ruiz i la convivència i els desplaçaments durant l’estada al programa de tecnificació de Penyeta Roja. També agraeix el tracte de les persones que hi treballaven.
Parla dels títols d’Espanya sub-23 de 2015, en pista coberta i a l’aire lliure. Recorda que l’any va coincidir amb la mort del seu pare i explica com va afrontar les competicions i la possibilitat d’obtenir la mínima europea.
Sastre relata la victòria al Campionat d’Espanya absolut a l’aire lliure, decidida en un desempat, i la sorpresa de veure-hi els seus amics de Benicarló.
Explica què va significar representar el país als Jocs Europeus i descriu el format de la prova i la pluja que va dificultar la competició.
Recorda el títol d’Espanya en pista coberta de 2020, els 2,22 metres i la preparació orientada als Jocs Olímpics de Tòquio. Explica que la pandèmia va arribar la setmana següent i destaca la disciplina i la dedicació.
Sastre diferencia el salt d’alçada de les proves de fons i el descriu com una disciplina explosiva que requereix velocitat, força i impuls. També parla de l’impacte físic i del desgast que afecta els turmells.
Explica l’episodi que va agreujar la lesió al peu, les molèsties, els lligaments afectats i la possibilitat d’operar-se. La suma del dolor, el desgast, la falta de ganes de tornar després d’una operació i l’entrenament en solitari el va dur a deixar la competició.
Sastre recorda els catorze anys amb el seu entrenador, Claudio Veneciano, i la relació d’amistat que van construir. També explica que va provar el triple salt i que hi va competir, però que els impactes d’aquesta prova li preocupaven.
Sastre parla de la seva connexió amb el Club d’Atletisme Baix Maestrat i de les visites a les pistes després de retirar-se. Valora que hi hagi infants practicant atletisme i que el club tingui activitat, i la conversa acaba destacant la importància dels referents locals.
Dels inicis al salt d’alçada
Alexis Sastre explica que va començar a fer atletisme després de practicar bàsquet i que, després de provar diverses disciplines, es va decantar pel salt d’alçada. Recorda el pas, encara jove, a Castelló i l’estada al programa de tecnificació de Penyeta Roja: la convivència a la residència, els desplaçaments i el suport de les persones que hi treballaven.
Títols i competicions destacades
Els campionats sub-23 i el dol familiar
Sastre repassa els títols de campió d’Espanya sub-23 de 2015, en pista coberta i a l’aire lliure. Recorda aquell any com agredolç perquè va coincidir amb la mort del seu pare. Explica que va competir tot i el dol i que no va poder aconseguir la mínima per al campionat d’Europa.
El títol absolut i la primera experiència internacional
Parla de la victòria al Campionat d’Espanya absolut a l’aire lliure de 2018, després d’un desempat, i de la sorpresa de trobar-hi els seus amics de Benicarló. També recorda la primera competició internacional, als Jocs Europeus, i les dificultats per competir amb pluja i amb un format de salt d’alçada que descriu com a poc habitual.
El títol de 2020 i els Jocs Olímpics
Sastre recorda el títol de campió d’Espanya en pista coberta de 2020 i explica que el seu objectiu eren els Jocs Olímpics de Tòquio. La pandèmia va arribar la setmana següent. Atribueix el resultat a l’esforç, la dedicació i la disciplina.
«La disciplina no va fallar ahir.» — Alexis Sastre
El salt d’alçada i la retirada
Sastre descriu el salt d’alçada com una disciplina explosiva, que combina velocitat i força, i assenyala que els impactes i el desgast poden afectar els turmells. Explica que una lesió al peu, el dolor, els lligaments malmesos i la falta de ganes de passar per una operació el van portar a deixar la competició. També diu que entrenar sol a Benicarló, després d’haver-ho fet amb un grup a Castelló, li afectava psicològicament.
L’entrenador i el vincle amb l’atletisme de Benicarló
Sastre parla dels catorze anys amb el seu entrenador, Claudio Veneciano, a qui considera també un amic. Recorda igualment que va provar el triple salt i que va competir en aquesta disciplina. Després de retirar-se de la competició, diu que continua anant a les pistes i valora que hi hagi infants que s’inicien en l’atletisme. També destaca l’activitat del Club d’Atletisme Baix Maestrat i la importància de comptar amb referents locals.

