L'entrevista del 17/11/2025 Associació obesitat Benicarló
S’introdueix el tema de l’obesitat a Benicarló, citant dades de l’OMS (1 de cada 8 persones obesa) i extrapolant-les a la població local (més de 3.000 casos potencials). Es presenta l’objectiu de crear una associació sense ànim de lucre per abordar l’obesitat a nivell estatal, autonòmic i local. S’introdueix l’entrevistat, Alejandro García, com a impulsor de la iniciativa i persona afectada.
Alejandro explica que ell mateix és obès i que percep una situació complicada sovint menystinguda. Reclama que la Seguretat Social considere l’obesitat com una infermetat. Es descriu com l’obesitat afecta la vida diària, limitant activitats i empitjorant la salut amb l’edat. També apunta factors possibles com l’ADN i la predisposició familiar, i subratlla que es tracta d’una malaltia crònica i complexa que necessita tractaments personalitzats.
Es destaca l’augment preocupant de l’obesitat en xiquets i xiquetes, relacionat amb el consum d’ultraprocessats, bolleria industrial i menjar congelat. Es vincula aquest fenomen al ritme de vida dels pares, que disposen de poc temps per cuinar i acaben recorrent a opcions ràpides però poc saludables, la qual cosa impacta tant en la seua alimentació com en la dels fills.
Alejandro detalla els objectius de l’associació de pacients amb obesitat: prevenció, lluita i informació; reconeixement de l’obesitat com a infermetat per part de la Seguretat Social; presència de nutricionistes qualificats; creació de grups de suport i informació per a tractaments i operacions; coordinació amb unitats mèdiques; i organització de jornades formatives sobre alimentació i hàbits saludables. L’objectiu global és conscienciar la població i buscar solucions col·lectives.
Es critica la manca de nutricionistes en la Seguretat Social i la desigualtat entre qui pot pagar serveis privats i qui no. Alejandro relata el seu cas: la resposta de la metgessa es limita a “fes exercici i menja menys” i se li nega derivació a l’especialista. Remarca que això és insuficient per a persones obeses i reivindica que, si disminueix el pes, també disminueix el consum de medicaments i millora la salut, cosa que justificaria una forta aposta per la prevenció.
Es parla de com funcionarà l’associació: informar la gent, crear xarxes, treballar amb professionals i buscar conjuntament solucions. Alejandro destaca la importància dels psicòlegs per ajudar a mentalitzar els afectats que pateixen una infermetat i per reforçar la voluntat necessària per seguir els consells útils per a la salut. S’emfatitza que la salut mental és clau en qualsevol procés de canvi físic.
S’aborda la estigmatització i els prejudicis contra les persones amb obesitat, incloent-hi discriminació laboral i major incidència de baixes. Alejandro comenta l’aparició de nous medicaments que, combinats amb dieta i exercici, poden ajudar significativament. Es parla de fàrmacs com l’Ozempic, que ja s’usen en diabetis i funcionen per perdre pes, i es reivindica que també s’apliquen als pacients obessos que no són diabètics, igual com passa amb altres malalties.
Alejandro explica que la decisió final depèn dels metges i de la Seguretat Social, no dels pacients. L’associació vol reivindicar que s’aplique el criteri de l’OMS i que hi haja igualtat entre autonomies, ja que algunes ja estan avançant en aquest tema. Denuncia que massa sovint el tractament es redueix a consells superficials (caminar i fer dieta) sense suport mèdic ni farmacològic adaptat a cada cas, evidenciant que l’obesitat es tracta més com un problema estètic que no com una infermetat.
Es descriu el procés de creació formal de l’associació: començar amb tres persones, legalitzar-la i demanar suport de l’Ajuntament de Benicarló per disposar d’un local. Es preveuen campanyes de divulgació amb imatges en sales d’actes per conscienciar més gent. També es remarca la necessitat d’implicar el personal sanitari, ja que sense el seu suport no es podrà avançar. Alejandro defensa que una bona atenció a l’obesitat implica també un estalvi en medicaments i en despesa sanitària futura.
S’explica que utilitzaran diferents canals per donar a conèixer l’associació: xarxes socials (pàgina web, Facebook, WhatsApp), mitjans de comunicació i sobretot el boca-orella. També volen col·locar cartells en espais autoritzats i fixar dies i hores de reunions per anar ampliant el cercle de socis. L’objectiu és fer pressió davant l’administració i aconseguir recursos i reconeixement per a les persones amb obesitat.
Es reforça la idea que l’obesitat és una infermetat silenciosa: al principi un se sent bé, però amb el temps augmenta el pes i apareixen dificultats físiques i malalties associades. Es remarca la necessitat d’informació, ja que molta gent només la veu com una qüestió estètica. Alejandro fa una crida a la població de Benicarló, recordant que més de 3.000 persones poden necessitar ajuda, i anima a sumar-se a l’associació. L’entrevista tanca amb dades sobre l’elevada prevalença d’excés de pes en menors a Espanya i amb l’agraïment a l’entrevistat per la seua participació i tasca de sensibilització.
Resum de l’entrevista
Context i magnitud del problema
- Es destaca que, segons l’Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 8 persones és obesa.
- Aplicat a Benicarló (uns 30.000 habitants), es calcula que més de 3.000 persones podrien patir obesitat.
- L’obesitat es defineix com una infermetat crònica i complexa, tot i que sovint es percep només com un tema estètic.
"L’obesitat és una infermetat silenciosa"
Naixement d’una associació local
- L’entrevistat, Alejandro García, és una persona afectada d’obesitat i impulsor d’una associació sense ànim de lucre a Benicarló.
- La iniciativa neix de 2-3 persones que decideixen organitzar-se perquè a nivell individual no s’arriba lluny.
- Objectius principals de l’associació:
- Prevenció, lluita i informació sobre l’obesitat i les seues conseqüències. - Reivindicar que la Seguretat Social considere l’obesitat com una infermetat a tots els efectes. - Crear xarxes de suport entre persones afectades. - Organitzar jornades, xarrades i activitats de divulgació. - Col·laborar amb unitats mèdiques, nutricionistes i psicòlegs.
Causes i efectes de l’obesitat
- Factors esmentats:
- Component genètic / d’ADN familiar que fa que, menjant el mateix, uns engreixen més que altres. - Canvi del model alimentari: bolleria industrial, ultraprocessats, excés de greixos i productes inadequats. - Ritme de vida dels adults (feina, pressa) que afavoreix el consum de menjar ràpid i poc saludable.
- Conseqüències en el dia a dia:
- Pèrdua de facultats físiques i agilitat. - Dificultat per fer tasques quotidianes (p. ex. pujar escales, barreres arquitectòniques). - Augment de risc de malalties cardiovasculars i altres patologies associades.
"La motxilla que portem damunt" (el pes) acaba afectant ossos i salut general
Especial preocupació pels xiquets i xiquetes
- S’alerta d’un augment notable de l’obesitat infantil.
- Es destaquen dades a nivell estatal:
- 1 de cada 3 menors de 2 a 7 anys té excés de pes. - 1 de cada 10 presenta obesitat.
- Es vincula aquest fenomen a:
- Major consum de productes ultraprocessats i congelats. - Menys temps per cuinar a casa i oferir menjar saludable.
Crítica al tractament sanitari actual
- Experiència personal d’Alejandro amb la Seguretat Social:
- Davant la demanda d’ajuda, la resposta és sovint: “fes exercici i menja menys”. - Es nega o dificulta l’accés a especialistes (endocrins, unitats d’obesitat).
- Problemes principals detectats:
- Manca de nutricionistes al sistema públic. - Diferència entre qui pot pagar serveis privats i qui no. - Infrareconeixement de l’obesitat com a infermetat, malgrat el criteri de l’OMS.
Medicació i noves tecnologies mèdiques
- L’associació segueix de prop els avanços farmacològics, com ara medicaments tipus Ozempic.
- Punts clau:
- Aquests fàrmacs s’utilitzen en diabetis i estan coberts per la Seguretat Social en eixe cas. - Per a pacients amb obesitat sense diabetis, no es recepten o no es cobreixen de la mateixa manera. - Es demana que l’obesitat reba un tractament farmacològic equiparable a altres malalties cròniques.
Rol de la salut mental i l’estigma
- Es subratlla la importància dels psicòlegs dins de l’associació:
- Ajudar a mentalitzar que l’obesitat és una infermetat. - Donar suport en el canvi d’hàbits i en el manteniment de la motivació.
- Es parla de la estigmatització i prejudicis cap a persones amb obesitat:
- Impacte en l’àmbit laboral, amb més baixes i discriminacions. - Rebuig social i judicis basats només en l’aspecte físic.
Funcionament de l’associació
- Fases inicials:
- Legalització de l’entitat amb un mínim de tres persones fundadores. - Petició a l’Ajuntament de Benicarló d’un local per a reunions i activitats.
- Línies d’acció previstes:
- Campanyes de divulgació en sales d’actes amb imatges i presentacions. - Xarxes socials (pàgina web, Facebook, WhatsApp) per informar i coordinar. - Cartells informatius en espais autoritzats. - Foment del boca-orella per arribar al màxim de gent.
- Públic objectiu:
- Persones amb obesitat de Benicarló (es calcula més de 3.000 potencials afectats). - Professionals sanitaris que vulguen col·laborar i aprendre de l’experiència directa dels pacients.
Missatge final
- Alejandro remarca que:
- L’obesitat no es pot minimitzar ni deixar per a més endavant. - Com abans s’actue, millor es podran evitar complicacions futures. - Cal unir esforços entre pacients, professionals i administracions per aconseguir: Reconeixement de l’obesitat com a infermetat. Tractament personalitzat, integral i continuat. * Reducció de medicació futura gràcies a la millora de pes i salut.
"Som pacients, som ciutadans i necessitem ajuda"

