Títol i resum generats per IA

El grup Espinela reneix i busca noves veus

0:00L'entrevista26:45
Compartir
L'entrevista
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
16 seccions · 26:45
01
Presentació del programa i del grup Espinela
0:17 — 2:11

El locutor de Ràdio Benicarló introdueix l'entrevista i anuncia la bona notícia del retorn del grup Espinela, col·lectiu cultural fundat pel poeta local José Carlos Beltrán. Es destaca el paper del grup en la vida literària i artística de Benicarló i es presenten els convidats: Nieves Salvador (presidenta), Antonio Llorenç (secretari) i Pepa Mateu (vocal). S’avança que parlaran dels orígens, evolució i objectius actuals del grup.

0:17
02
Orígens i fundació del grup Espinela
2:12 — 3:07

Nieves explica la fundació del grup Espinela l’any 1984 en una cafeteria, amb un nucli format per José Carlos Beltrán, Carmen Guzmán, Conxita García Varela, Jaime Gascó, Segundo Oliver, Susi Jovaní, Mari Vidal i ella mateixa. Relata que les primeres trobades eren setmanals, sovint al bar Sotavento prop del Port de Benicarló, i que el grup va anar creixent fins a unes 13 persones.

2:12
03
Què és i què representa el grup Espinela
3:08 — 4:45

Nieves defineix el grup com un espai de creació compartida, que li permet deixar enrere l’escriptura solitària. Explica que, malgrat la mort de José Carlos Beltrán, ella ha continuat escrivint poesia i desenvolupant la poesia visual a nivell nacional. El grup integra diferents disciplines (poesia, contes, narrativa) i la seva idea és compartir allò que fan, donar-ho a conèixer a Benicarló i a altres pobles, i continuar creant clima cultural al municipi.

3:08
04
El Premi de Poesia infantil i juvenil i la poesia visual
4:46 — 5:50

Nieves recorda la importància del premi de poesia infantil i juvenil per a xiquets de Benicarló, una iniciativa històrica del grup. Considera essencial recuperar-lo per fomentar la creativitat en una època dominada pels mòbils. Proposa incorporar la poesia visual: que els xiquets facen un poema visual i després escriguen un text en vers lliure inspirat en la imatge. L’objectiu és reactivar el premi i obrir camins nous d’expressió poètica per a la infància i la joventut.

4:46
05
Trajectòria artística d'Antonio Llorenç
5:51 — 7:40

Antonio explica com va començar a escriure animat per Mari Vidal i Jaime Gascó, figures que coneixia des de xicotet. Escriu poesia i narrativa des de fa molts anys i també es dedica a l’aquarel·la. Relata la seva primera exposició a Vinaròs, en un pub irlandès, on va vendre totes les obres i va donar els beneficis a un grup benèfic. Comenta que molts dels seus poemes s’inspiren en viatges a Escòcia i Anglaterra, i descriu la seva manera de treballar com a persona solitària que anota idees quan li venen al cap.

5:51
06
Trajectòria artística de Pepa Mateu
7:40 — 8:57

Pepa explica que va entrar al grup Espinela després d’un recital a l’Associació de la Dona, on el grup li va proposar d’incorporar-s’hi. Escriu sobretot poemes curts però molt profunds, i també narrativa. Té una llarga afició a la pintura, amb exposicions per tot el Maestrat; destaca l’última a Peníscola, a la Casa de la Vila, coincidint amb un pont turístic i amb gran afluència de públic. Recorda amb afecte l’etapa anterior del grup, abans de l’aturada.

7:40
07
L'aturada del grup: mort de membres i desgast
8:58 — 10:13

Nieves relata com la mort de José Carlos Beltrán la va afectar profundament, quan ella encara era jove. Malgrat tot, va mantenir durant dos anys més el premi de poesia per a xiquets com a presidenta del grup. Explica que, amb el temps, molts membres del grup van anar morint i el col·lectiu es va anar descomponent fins a quedar-ne ben pocs, entre ells ella mateixa, Antonio i Pepa. Això va conduir a un llarg període d’stand-by, tot i que alguns membres, com Maite Andrade, no van deixar d’escriure.

8:58
08
Per què renaix el grup Espinela
10:14 — 11:32

Antonio exposa que a Benicarló cal que les persones amb inquietuds literàries i artístiques lluiten per aportar cultura al poble, més enllà del seu caràcter fester. Defensa que el grup Espinela ha de contribuir a fer visible la poesia, la narrativa, la pintura o fins i tot interessos com els bonsais, i a organitzar actes culturals que posen la ciutat al mapa. La reactivació del grup respon a la voluntat de recuperar aquesta aportació cultural i d’obrir un espai de trobada per a creadors.

10:14
09
Valor de les iniciatives culturals i records del grup
11:32 — 13:13

Pepa remarca que tot el que és cultural és positiu i que el grup Espinela no s’hauria d’haver deixat caure. Ara volen ressorgir, tornar a posar en marxar el projecte i fer conèixer allò que creen. Explica que el grup feia recitals per tot el Maestrat i recorda amb especial afecte una pel·lícula de tres hores que recorre Benicarló (estació, passeig, Llotja de peix, carrers del poble) i diferents escenaris on els membres reciten (xalets, la mar, Peníscola). Aquesta experiència audiovisual va ser una fita molt estimada pel grup.

11:32
10
Publicar, poesia visual i treball amb escoles
13:14 — 15:18

Nieves subratlla que hi ha molta gent que escriu sola i guarda els textos en un calaix; el grup pot animar-los a publicar, com ella mateixa, que ha arribat a nou llibres de poesia. Destaca el potencial de la poesia visual i la voluntat de fomentar-la als col·legis de Benicarló mitjançant tallers i projectes. Locutor i convidada coincideixen que la poesia visual pot funcionar molt bé amb xiquets, perquè parteix de la imatge i de preguntar què suggereix, facilitant l’entrada al món poètic en edats primerenques.

13:14
11
Objectius de la nova etapa del grup Espinela
15:18 — 17:56

Nieves defineix els grans objectius de la nova etapa: donar-se a conèixer de nou al poble (per això passen per la ràdio i volen aparèixer a televisió), obrir el grup a tothom que pinte, escriga poesia o narrativa, ajudar els qui encara no han publicat i, sobretot, recuperar el Premi de Poesia per a xiquets. Es posa l’accent en estar a prop de la infància per despertar la creativitat i fer-los veure que cadascú és únic i pot crear alguna cosa irrepetible. Es destaca també la importància d’atraure gent jove amb inquietuds artístiques i de concebre el grup com un espai multidisciplinari que pot incloure teatre i altres disciplines.

15:18
12
Objectius personals i col·lectius de futur
17:57 — 19:20

Antonio insisteix que volen recalcar el valor de la poesia, la narrativa i la pintura, i atraure no sols jovent sinó també totes les persones que escriuen o pinten a casa sense fer-ho públic. Recorda com una tutora d’un màster de publicitat i màrqueting a Madrid el va animar a escriure, i com el director li va lliurar el diploma referint-se a ell com a escriptor. Pepa, per la seva banda, recalca que també les persones jubilades amb inquietuds creatives tenen cabuda al grup; moltes passen massa temps a casa i podrien trobar-hi motivació i companyia creativa.

17:57
13
Antigues i noves iniciatives editorials i expositives
19:21 — 21:07

Nieves recorda que el grup editava una revista i que va publicar tres antologies durant la primera etapa. En la nova fase, voldrien repetir l’experiència: fer noves antologies si el grup agafa força, continuar editant individualment i reprendre el premi per a xiquets amb una posterior exposició de poesia visual infantil. Explica que una de les seves exposicions de poesia visual al MUCBE va rebre més de 2.000 visites, demostrant que aquestes propostes poden atraure molt públic i inspirar noves creacions.

19:21
14
El grup com a xarxa de contactes i projecció exterior
21:08 — 22:46

Es comenta que el grup Espinela facilita que qui escriu, pinta o fa teatre tinga contactes i canals per difondre la seva obra més enllà de les xarxes socials. Nieves explica que, a través de José Carlos Beltrán i del seu propi recorregut, el grup ha estat connectat amb figures rellevants de la poesia visual, com Joan Brossa o Antonio Gómez, i amb molts creadors a nivell estatal. Ella ofereix posar en contacte els nous membres amb aquestes xarxes i ajudar-los a participar en convocatòries i exposicions a llocs com Vitòria o Madrid, de manera que puguen sortir del poble i projectar la seva obra.

21:08
15
Creativitat compartida i detall de les reunions
22:47 — 24:03

Es reflexiona sobre com parlar amb altres creadors ajuda a desbloquejar moments de paró creatiu. El locutor destaca el valor inspirador de compartir inquietuds. Nieves concreta el funcionament pràctic: actualment es reuneixen un cop al mes, el primer divendres, a les 18:00 h, en un lloc que ara és el carrer Sant Joaquim, 11. Explica que, si cal, augmentaran la freqüència de trobades. Facilita també el seu correu electrònic personal perquè qualsevol persona interessada puga contactar i rebre més informació sobre el grup i les seves activitats.

22:47
16
Crida final a la ciutadania i tancament de l'entrevista
24:04 — 25:58

Antonio fa una crida a reunir persones amb inquietuds literàries i artístiques per crear una mena de “Café Gijón en menut” a Benicarló, on cadascú aporte el seu gra de sorra cultural. Pepa recorda que “l’unió hace la força” i anima qui escriu en privat a portar els seus textos al grup per llegir-los i sentir-se valorat. Nieves tanca demanant especialment a la gent jove que s’anime a escriure i a compartir el que crea, perquè el grup els acollirà amb els braços oberts i un dia ells podran continuar la tasca, encara que el col·lectiu es diga d’una altra manera. El locutor agraeix la presència dels convidats i celebra el retorn del grup Espinela com una aportació necessària de creativitat al context actual.

24:04
Seccions generades automàticament

Context i protagonistes

L'entrevista de Ràdio Benicarló presenta la tornada del grup Espinela, un històric col·lectiu literari i artístic del municipi. Hi participen:

  • Nieves Salvador (presidenta)
  • Antonio Llorenç (secretari)
  • Pepa Mateu (vocal)

El grup, fundat pel poeta José Carlos Beltrán l’any 1984, reprén l’activitat després d’un llarg període d’aturada.

Orígens del grup Espinela

Fundació i membres inicials

Nieves explica que el grup naix en una cafeteria l’any 1984. El nucli fundador el formaven, entre altres:

  • José Carlos Beltrán (poeta local molt premiat)
  • Carmen Guzmán (de Vinaròs)
  • Conxita García Varela i Jaime Gascó
  • Segundo Oliver, Susi Jovaní, Mari Vidal (reconeguda novel·lista)
  • La pròpia Nieves Salvador

Les primeres trobades eren setmanals, en espais com el bar Sotavento, prop del Port de Benicarló. A poc a poc el grup arriba a unes 13 persones.

Identitat i objectius inicials

Des del principi, el grup és multidisciplinari:

  • Poesia
  • Narrativa
  • Poesia visual
  • Pintura i altres expressions artístiques

La idea clau és compartir la creació i generar un clima cultural a Benicarló, fent arribar l’obra dels membres al poble i a altres llocs.

Activitats històriques i impacte cultural

Premis de poesia infantil i juvenil

Un dels projectes més importants va ser el premi de poesia infantil i juvenil per a xiquets de Benicarló:

  • Categories infantil i juvenil
  • Volia despertar la creativitat en un context on “els mòbils ho donen tot fet”
  • Es proposa incorporar la poesia visual: crear una imatge i escriure després un poema en vers lliure inspirat en ella

L’objectiu és recuperar aquest premi en la nova etapa i tornar a treballar amb els centres educatius del municipi.

Recitals, projeccions i itinerància pel territori

El grup ha fet nombroses activitats al llarg dels anys:

  • Recitals poètics “per tot el Maestrat”, sovint en pobles menuts i sense micròfon
  • Una pel·lícula de tres hores que combina imatges de Benicarló (estació, passeig, Llotja de peix, volta pel poble) amb recitals del grup en diferents espais: xalets, bona demà, Peníscola, etc.
  • Participació i recitals en diversos municipis del Baix Maestrat

Aquestes iniciatives han servit per fer conèixer la literatura local i vincular-la al territori.

Trajectòries personals dins del grup

Nieves Salvador

  • Ha continuat escrivint poesia de manera constant des de la mort de José Carlos Beltrán el 2006
  • Ha desenvolupat una intensa activitat en poesia visual a nivell estatal
  • Té 9 llibres de poesia publicats
  • Ha exposat poesia visual en molts indrets, incloent una gran exposició al MUCBE, amb més de 2.000 visitants
  • Vol acostar la poesia visual als col·legis de Benicarló i fer tallers perquè els xiquets exploren la seva creativitat

Antonio Llorenç

  • Escriu poesia i narrativa des de fa molts anys
  • Té també una faceta com a aquarel·lista; la seva primera exposició, a Vinaròs, va vendre totes les obres i la recaptació es destinà a beneficència
  • Es diu inspirat especialment per viatges a Escòcia i Anglaterra, sobre els quals escriu poemes
  • Es considera una persona solitària, que anota idees de nit i en viatges per transformar-les en textos
  • Va cursar un màster en publicitat i màrqueting a Madrid; la tutora, escriptora mexicana, i el director de l’escola l’encoratgen explícitament a escriure

Pepa Mateu

  • Va ser convidada al grup després d’un recital a l’Associació de la Dona
  • Escriu poemes curts però molt profunds i narrativa
  • Té una llarga trajectòria en pintura, amb moltes exposicions pel Maestrat; l’última, a Peníscola, a la Casa de la Vila, coincidint amb un pont turístic i amb molta afluència de públic
  • Recorda amb afecte els recitals itinerants i la pel·lícula col·lectiva del grup

També es menciona Maite Andrade, membre històrica, que continua escrivint però no pot participar presencialment; el grup manté la voluntat d’incloure-la.

Causes de l’aturada i motius del renaixement

L’etapa d’stand-by

El grup entra en una aturada progressiva per:

  • La mort de José Carlos Beltrán, que marca molt Nieves
  • La mort de diversos membres històrics
  • El desgast generacional i la dispersió de participants

Nieves manté durant dos anys més el premi de poesia per a xiquets com a presidenta, però finalment queda pràcticament sola i el grup entra en un silenci llarg.

El punt de reinici

En retrobar-se alguns antics membres (Nieves, Antonio, Pepa, Maite), sorgeix la pregunta: “Per què no ens reunim?”. A partir d’ací, decideixen reorganitzar el grup i obrir-lo de nou.

Antonio subratlla que Benicarló no ha de ser només un poble fester (Falles, Festes Patronals, etc.), sinó també un referent en cultura literària, pictòrica i artística. Volen recuperar l’esperit de tertúlia cultural, quasi com un “Café Gijón en menut” a la ciutat.

Pepa insisteix que no s’haurien d’haver deixat caure, però ara volen ressorgir i tornar a donar a conèixer allò que escriuen i creen.

Nova etapa: objectius i línies de treball

Objectius generals

Els principals objectius de la nova etapa del grup Espinela són:

  • Donar-se a conèixer de nou a Benicarló i rodalia (per això passen per Ràdio Benicarló i volen anar també a televisió)
  • Obrir el grup a qualsevol persona amb inquietuds creatives: poesia, narrativa, pintura, teatre, bonsais, etc.
  • Recuperar i consolidar el Premi de Poesia infantil i juvenil del municipi
  • Fomentar la creativitat en un context dominat per la immediatesa i la tecnologia, on “ens ho donen tot fet”
  • Acompanyar persones que escriuen o pinten en solitari perquè puguen compartir el que fan i, si volen, arribar a publicar
  • Aportar cultura al poble i projectar-la fora, a nivell comarcal, autonòmic i estatal

Joventut, gent gran i relleu generacional

Nieves, Antonio i Pepa coincideixen en la necessitat de:

  • Atraure gent jove amb inquietuds artístiques que sovint només publiquen a xarxes
  • Convidar també persones jubilades que escriuen a casa i no gosen mostrar-ho
  • Assegurar un relleu generacional perquè el grup continue quan ells ja no hi siguen, encara que en el futur es puga dir d’una altra manera

La idea central és que la creació no siga una experiència solitària, sinó compartida en grup.

Projectes concrets en marxa

Entre les iniciatives que volen impulsar destaquen:

  • Reunions mensuals (primer divendres de mes, 18:00 h) com a espai fix de trobada
  • Possible edició de noves antologies col·lectives (ja en van publicar tres en els primers 20 anys)
  • Continuar, si es pot, amb revistes del grup Espinela
  • Edicions individuals dels membres que encara no han publicat
  • Reprendre el Premi de Poesia infantil i juvenil, incorporant la poesia visual
  • Organitzar exposicions de poesia visual dels xiquets i altres mostres col·lectives
  • Fer xarrades i tallers a escoles de Benicarló per explicar què és la poesia visual i estimular la imaginació

La importància de la creativitat i de la cultura local

Al llarg de l’entrevista es repeteix una idea clau: vivim en un món on tot ve “fet i menjat”, i això atenua la capacitat de pensar, imaginar i crear.

Nieves remarca que:

  • Cada persona és única i pot crear alguna cosa que ningú ha creat abans
  • Cal obrir la porta del pensament i la creativitat, especialment als xiquets

Antonio afegeix que és necessari posar en valor la cultura a Benicarló: museus, arts plàstiques, literatura, bonsais… Tot allò que puga enriquir la imatge del poble més enllà de les festes.

Pepa posa l’accent en el valor de la unió:

“L’unió hace la força”

Segons ella, pertànyer al grup dona il·lusió, suport i motiu per continuar escrivint i mostrant allò que es crea.

Com participar al grup Espinela

Reunions i contacte

El funcionament actual és:

  • Reunió un cop al mes, de moment
  • Primer divendres de mes, a les 18:00 h
  • Punt de trobada orientatiu: Carrer Sant Joaquim, 11 (Benicarló)

Per a més informació o per sumar-se al grup, Nieves facilita el seu correu electrònic personal:

Qualsevol persona amb inquietuds creatives (jove, adulta o jubilada) hi és benvinguda.

Crida final a la ciutadania

Al tram final, cadascun dels convidats fa una invitació oberta:

  • Antonio anima a crear una mena de “Café Gijón en petit” a Benicarló, on cadascú aporte el seu granet d’arena cultural.
  • Pepa encoratja sobretot qui escriu en privat a venir, llegir el que ha escrit i compartir-ho, perquè això dona força i sentit al que fan.
  • Nieves fa una crida especial a la gent jove que comença a escriure: que no visquen la creació de manera individual, sinó en grup, per aprendre, créixer i assegurar la continuïtat d’Espinel·la o del col·lectiu que n’isca en el futur.

L’entrevista es tanca amb l’agraïment de la ràdio i la constatació que la societat necessita espais creatius col·lectius com el grup Espinela, especialment en temps d’immediatesa i saturació tecnològica.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament