L'entrevista
Subscriu-te
Fischer: memòria, objectes i dansa contemporània
Anna Bonillosa i Juanjo Villarroya expliquen com va néixer l’obra, vinculada a una pèrdua personal, i com combina interpretació, dansa i música. També comenten el projecte i l’ajut de Foment de les Arts Escèniques.
La conversa tracta dels records associats als objectes i de com cadascú decideix conservar-los, apartar-los o llençar-los. La història parteix d’una dona que troba les coses de la seva àvia.
Bonillosa descriu les dues dones de diferents generacions i la presència de l’àvia, que no es defineix del tot. Explica com conviuen escènicament i com la proposta deixa espai a la interpretació del públic.
Bonillosa presenta Clara Cols, Inés Borràs, Fàtima Hidalgo, Júlia Irango i Leo Tejedor, així com el coreògraf Toni Hodard, la seva assistent Clàudia Solwat i el tècnic Quico Ávila. També esmenta l’escenografia i les llums.
Villarroya parla de la presència de la música i de la naturalesa híbrida de l’obra. Explica que la composició es divideix en tres parts i que alguns sons i motius tornen per evocar elements de record.
Bonillosa explica com el coreògraf relaciona el text, la partitura, l’àudio, l’escenografia i les llums per crear els moviments. També parla dels fragments improvisats i del treball corporal de Júlia Irango.
Villarroya diu que espera que l’espectador es faci preguntes i planteja si anar al teatre ha de significar sempre buscar entreteniment. Bonillosa afegeix que el públic pot respondre a estímuls diferents dels habituals.
El programa resumeix els temes de l’obra i recorda les funcions anunciades per al 3 i el 4 d’octubre, l’Auditori i el web de la companyia per a les entrades. Els convidats i el programa animen a assistir-hi.
L’obra i el seu origen
A Fischer, proposta d’Imaginari Landscape Factory, es combinen interpretació, dansa contemporània i música en directe per parlar de la memòria, els objectes i les absències. Anna Bonillosa explica que la peça va sorgir d’una pèrdua personal i de la pregunta sobre què passa amb les coses d’algú quan ja no hi és. El projecte va rebre un ajut de Foment de les Arts Escèniques.
Objectes i records
Juanjo Villarroya i Bonillosa conversen sobre com els objectes poden conservar records i sobre les diferents maneres de guardar-los, apartar-los o llençar-los. La història parteix d’una dona que, després d’una pèrdua familiar, troba objectes de la vida de la seva àvia.
«els objectes són fonamentalment memòria.» — Juanjo Villarroya
Dues dones separades pel temps
L’obra posa en relació una dona anònima d’època actual i una presència de la generació de la seva àvia. No arriben a tocar-se, i queda a criteri del públic decidir si realment es troben. La proposta també busca que els espectadors interpretin activament allò que veuen.
Repartiment i equip
Bonillosa presenta l’equip artístic: Clara Cols és l’actriu; Júlia Irango interpreta la part de dansa; Inés Borràs toca el piano, Fàtima Hidalgo el saxo i Leo Tejedor la guitarra. Toni Hodard s’encarrega de la coreografia, amb Clàudia Solwat com a assistent. També es parla de l’escenografia, les llums i la feina tècnica de Quico Ávila.
Música i moviment
Villarroya descriu la peça com una proposta híbrida, amb una presència extensa de música i interpretació dramàtica. Explica que la composició es relaciona amb tres parts —«ara, adés, ara i adés»— i que alguns elements musicals reapareixen com a records. Bonillosa relata com el coreògraf treballa amb la partitura, l’àudio, el text, l’espai i les llums; alguns moviments són improvisats.
Què espera la peça del públic
Els convidats plantegen que l’obra no busca ser entreteniment comercial, sinó fer que l’espectador es pregunti coses i valori diferents formes de creació escènica. Bonillosa defensa que el públic pot respondre bé a propostes que no són les habituals.
Funcions
Al final de l’entrevista es recorden les funcions anunciades per al dissabte 3 d’octubre i el diumenge 4, a l’Auditori, i s’indica el web de la companyia per consultar les entrades. També s’anima el públic a assistir al cicle de teatre de tardor.