Fischer: memòria, objectes i dansa contemporània
Juanjo Villarroya i Anna Fonollosa expliquen que l’obra neix d’una pèrdua personal i de la pregunta sobre què passa amb els objectes d’algú quan ja no hi és. També parlen del procés de creació i dels ajuts que van permetre posar en marxa la producció.
Els convidats reflexionen sobre com els objectes poden conservar memòria i sobre les diferents maneres de guardar-los, arraconar-los o desprendre-se’n. Villarroya posa com a exemples els llibres i les partitures.
Fonollosa descriu les dues figures de l’obra i la seva relació indirecta: no arriben a tocar-se i queda a criteri del públic decidir si la dona d’una altra època hi és o no. També es parla del paper actiu que la peça proposa per als espectadors.
Fonollosa presenta l’equip: Clara Cols, Inés Borràs, Fàtima Hidalgo, Júlia Irango i Leo Tejedor, a més del coreògraf Toni Hodard i la seva assistent Clàudia Solwat. També explica qui s’encarrega de l’escenografia, les llums i el so.
Villarroya explica que la música té un pes destacat i que la peça combina elements del present, del passat i del record. Comenta el treball amb els músics i descriu la incorporació de motius sonors que el públic ja haurà sentit.
Fonollosa explica com el coreògraf treballa a partir de la música, la partitura, el text, l’espai escènic i les llums. La dansa pot continuar mentre l’actriu parla, i hi ha fragments de moviment i música improvisats.
Els convidats parlen del que els agradaria que l’espectador es plantegés en sortir. Villarroya diferencia l’obra de l’entreteniment comercial i la presenta com una proposta artística que vol suscitar preguntes; Fonollosa defensa que el públic pot respondre bé a estímuls poc habituals.
El presentador recorda les funcions del 3 i el 4 d’octubre, esmenta els auditoris i indica que les entrades es poden trobar al web de la companyia. Després, els participants s’acomiaden.
Una obra sobre la memòria i els objectes
Juanjo Villarroya, responsable de la música, i Anna Fonollosa, autora del text, parlen de Fischer, una proposta escènica d’Imaginary Landscape Factory que combina interpretació, dansa contemporània i música en directe. La peça parteix d’una pèrdua personal i explora què passa amb els objectes i els records quan algú ja no hi és.
«Bé, jo diria que els objectes són fonamentalment memòria.» — Juanjo Villarroya
Dues dones i una relació oberta a la interpretació
L’obra posa en contacte dues dones separades per una generació. No arriben a tocar-se, i la presència d’una de les dues queda oberta a la interpretació del públic. Segons Fonollosa, la proposta vol que els espectadors s’imaginin i interpretin el que veuen, en lloc de tenir un paper passiu.
Repartiment i creació escènica
Fonollosa presenta l’equip artístic: Clara Cols és l’actriu; Inés Borràs toca el piano; Fàtima Hidalgo, el saxo; Júlia Irango interpreta la dansa contemporània, i Leo Tejedor toca la guitarra. Toni Hodard ha creat la coreografia amb l’assistència de Clàudia Solwat. Fonollosa també s’ha encarregat de l’escenografia i les llums, i Quico Ávila del so.
Música, moviment i improvisació
Villarroya explica que la música ocupa una part important de la peça i que alguns elements reapareixen com a records. La música i alguns fragments de moviment incorporen improvisació. Fonollosa descriu com el coreògraf ha treballat a partir de la partitura, l’àudio, el text, l’escenografia i les llums; la dansa pot acompanyar el text parlat i, en alguns moments, es fa sense llum.
Què espera la peça del públic
Villarroya diu que no concep Fischer com una obra d’entreteniment en sentit comercial, sinó com una proposta artística que vol deixar preguntes a l’espectador. Fonollosa afegeix que no cal témer que el públic se sorprengui o s’avorreixi davant d’estímuls poc habituals.
Funcions i entrades
Al final de l’entrevista s’anuncien funcions el dissabte 3 d’octubre i el diumenge 4 a l’Auditori Municipal; també s’esmenta l’Auditori Pedro Mercader per a la funció de diumenge. Les entrades, segons diu el presentador, es poden trobar al web d’Imaginary Landscape Factory.

