L'entrevista del 20/11/2025 Lluis Ibáñez

Resum de contingut

1. Presentació de l’entrevista i context

• Programa de Ràdio Benicarló dins de Veus de Casa, dedicat a comentar L'entrevista amb el fotògraf Lluís Ibáñez.
• Motiu principal: exposició "Mollons, els guardians del patrimoni", produïda per la germandat d'Abdó i Senen i acollida al Mucbe.
• Objectiu de la conversa: reflexionar sobre com la fotografia ajuda a conservar el patrimoni i sobre la importància d’elements aparentment menors com els mollons.

2. Trajectòria de Lluís Ibáñez i concepció de la fotografia

• Lluís Ibáñez explica que fa aproximadament 20 anys que es pren la fotografia seriosament i comença a crear arxius fotogràfics.
• Defineix la fotografia com una manera d’expressió artística, estretament vinculada a la seva reflexió sobre el temps i la memòria.

3. Què són els mollons i per què són “guardians”

• Els mollons són definits com a fites o marques que delimiten fronteres i límits municipals.
• Es consideren guardians perquè:

- Indiquen al viatger que entra en un altre territori, amb una manera de ser i unes peculiaritats pròpies. - Marquen un lloc concret, amb identitat pròpia, dins del paisatge.

• Ibáñez assenyala que, a escala municipal, els mollons són força semblants entre pobles; les grans fronteres (entre països) incorporen més inscripcions i textos.

4. Origen i enfocament de l’exposició sobre els mollons

• El projecte neix fa molts anys, quan Ibáñez s’interessa:

- Pel concepte de molló com a monument dins de la concepció postmoderna de l’escultura. - Pel concepte de guardian, inspirat en El senyor dels anells de Tolkien, i la idea d’uns éssers o figures (els Argonath) que indiquen on ets i què caracteritza aquell lloc.

• Estratègia fotogràfica:

- Buscar imatges molt estètiques que transmeten que el molló és important, gairebé com un monument escultòric. - Fotografiar-los en tota mena de cels, llums, climes i hores del dia per reforçar la idea del guardian que sempre hi és.

• La germandat d'Abdó i Senen coneix aquest treball i, pel seu interès en un activisme local a favor del patrimoni, proposa la col·laboració que cristal·litza en l’exposició.

5. Procés de documentació i treball de camp

• Ibáñez parteix d’un mapa amb els límits del terme de Benicarló i comença a recórrer-los a peu.
• Localitza mollons:

- Alguns molt visibles. - Altres amagats o tapats per la vegetació o el pas del temps.

• Un cop catalogats, inicia el treball fotogràfic de detall:

- Muntatge de veritables estudis de fotografia al camp, especialment de nit. - Ús de flashos i il·luminació específica per donar rellevància visual a cada molló i al seu entorn immediat.

La fotografia no només mostra el molló, sinó també el paisatge i el context que l’envolta.

6. Altres projectes de patrimoni: les oliveres mil·lenàries

• Ibáñez treballa també un projecte sobre oliveres mil·lenàries, iniciat fa uns cinc anys i actualment en ple desenvolupament.
• Reflexió central:

- No cal anar a l’Àfrica a fotografiar baobabs ni a Califòrnia per veure sequoies. - A la nostra zona hi ha oliveres mil·lenàries que no tenen res a envejar als grans arbres mítics del món. - Algunes van ser plantades pels àrabs, d’altres deriven de plantacions de l’època romana. - Són testimonis vius de la història, han vist passar civilitzacions i generacions.

• Objectiu: posar en valor aquests arbres mil·lenaris també com a guardians del temps i del paisatge.

7. Tècnica fotogràfica: del digital al platí i pal·ladi

• Ibáñez explica que va decidir abandonar la fotografia digital perquè:

- Considera que, al final, una imatge digital són només números. - El que li interessa profundament és la noció de temps i la permanència material de la imatge.

• Torna a la fotografia analògica (amb sals de plata), però veu que continua condicionat pels papers convencionals.

• Comença a investigar suports alternatius i adopta la tècnica de platí-palladi:

- Permet treballar sobre papers molt diversos, com papers japonesos fets a mà, amb diferents textures. - Garanteix una supervivència mil·lenària de la imatge sense degradació significativa.

"És una tècnica que assegura una supervivència de la imatge mil·lenària, que crec que és el que li escau a l’olivera."

• Projecte innovador: contactar amb fabricants de paper a Espanya per aconseguir un paper fet amb fulles d’olivera i imprimir-hi les fotografies de les mateixes oliveres.

Aquesta idea crea una mena de cercle complet: la imatge de l’olivera sobre paper fet de les seues pròpies fulles.

8. La fotografia com a eina de conservació del patrimoni

• Ibáñez diferencia clarament:

- Conservar el patrimoni físic (que depèn d’administracions i societat). - Conservar la imatge del patrimoni, que és on ell pot incidir directament.

• Assenyala que, des que va començar a fotografiar fins ara, molts elements s’han perdut, però almenys queden les fotografies.

• Exemple clau: les casetes de volta de Benicarló i comarques veïnes:

- No són un “endemisme” exclusiu, però n’hi ha moltes i formen part del patrimoni etnològic rural. - S’ha dedicat a catalogar-les i documentar-les fotogràficament. - Algunes ja han desaparegut mentre ell treballava el projecte.

• Crítica a la jerarquia de valors patrimonials:

- Esglésies, catedrals i grans edificis solen conservar-se amb cura. - El patrimoni menor (mollons, casetes, antigues infraestructures) es negligeix sovint.

9. Donar valor “al que és petit”: inspiració teòrica

• Ibáñez cita l’economista alemany Ernst Schumacher i el seu llibre "Small is beautiful".

"Small is beautiful, el que és xicotet és bonic."

• Tot i que Schumacher parla de microeconomia, el fotògraf adapta la idea al patrimoni:

- Cal valorar allò que habitualment no valorem. - Mollons, casetes de volta, ventes antigues… són peces que expliquen d’on venim.

• Exemple il·lustratiu:

- Molló a la ratlla del terme entre Benicarló i Peníscola enderrocat per un cotxe. - Ningú reclama a l’assegurança reconstruir-lo; es treuen les pedres i el molló desapareix.

Aquest cas mostra com elements significatius del territori es poden perdre per falta de consciència del seu valor.

• Un altre cas: una església dels sants màrtirs pràcticament en runes, amb pintades en esprai blau a la façana. Per a Ibáñez, és un exemple de manca de respecte i de cura envers el patrimoni.

10. Ventes, hostals i la vertebració històrica del territori

• Ibáñez parla d’un altre projecte gairebé acabat: el seguiment de les antigues ventes i hostals a les carreteres de la zona.
• Reflexió històrica:

- Abans que existissin vehicles capaços de fer 800 km en un dia, el territori es vertebrava al voltant de punts d’aturada. - Viatgers a peu, pastors, carreters… necessitaven llocs per dormir i descansar. - Aquestes vendes i hostals marcaven el ritme de la mobilitat tradicional.

• Avui molts d’aquests edificis:

- Estan abandonats o en ruïnes. - Es consideren poc rellevants i no es veuen com un patrimoni a preservar.

• Per al fotògraf, aquestes construccions són claus per entendre el passat i la història de les comunicacions al territori.

11. Per què es deixa de banda part del patrimoni?

• Preguntat sobre aquesta qüestió, Ibáñez respon que es deu principalment al no tenir valor de mercat:

- Ni econòmic. - Ni social o artístic segons els criteris dominants.

• Això fa que molts elements patrimonials “discrets” quedin fora de les prioritats de conservació, tot i la seva importància per a la identitat col·lectiva.

12. Missatge final: conèixer, estimar, conservar

• En finalitzar, l’entrevistador li demana quin missatge vol que s’emporte el públic que visita l’exposició.
• Lluís Ibáñez ho condensa en una frase que utilitza sovint:

"Conèixer és estimar i estimar és conservar."

• Aquesta idea s’aplica:

- Als mollons com a guardians del patrimoni i de la història local. - A les oliveres mil·lenàries com a testimonis vius del pas del temps. - A les casetes de volta, les ventes, els hostals i altres elements menors que expliquen qui som i d’on venim.

• L’entrevista es tanca animant els oients a visitar al Mucbe l’exposició "Mollons, els guardians del patrimoni" i a donar valor a les petites coses que formen part de la nostra història quotidiana.

La clau és prendre consciència que el patrimoni no són només els grans monuments, sinó també aquells elements humils que han configurat el nostre paisatge i la nostra identitat.