L'entrevista
Subscriu-te
L'entrevista del 16/12/2025 Huellas y Zarpas
La locutora presenta el tema: l’arribada del Nadal comporta aglomeracions, molts estímuls i esdeveniments que poden ser desagradables per a alguns gossos. S’anuncia l’entrevista amb Yolanda, voluntària de l’associació Huellas y Zarpas de Benicarló, per compartir consells per a ajudar els gossos a portar millor aquest període.
Yolanda descriu les situacions típiques de Nadal: quedar amb família i amics, activitats infantils, carrers decorats, llums i música. Explica que els humans ho tenen normalitzat, però que per als gossos és un excés d’estímuls. Alguns ho porten bé, però d’altres es troben desbordats, especialment en espais amb molta gent i soroll.
Es detallen les “senyals d’alarma” que indiquen que el gos ho està passant malament: ulls molt oberts (ulls de balena), pèl eriçat, comportament erràtic, intents de fugir o agafar-se a terra, seure i alçar-se contínuament, relaminar-se sovint la boca. Es remarca la importància de conéixer el comportament habitual del gos per percebre ràpidament aquests canvis i no ignorar el que passa “a baix” mentre conversem amb altres persones.
Es parla de la pirotècnia i altres sorolls forts en festes nadalenques, que generen por i poden provocar fugides. Yolanda explica que la reacció principal és intentar escapar, no pas atacar. Com que el context festiu és previsible, es recomana anticipar-se: reforçar la seguretat amb arnés a més del collar i assegurar una bona identificació visible (xapeta amb nom i telèfon). Es conten idees senzilles i barates per improvisar xapetes casolanes. També s’assenyala la importància d’avisar ràpidament autoritats, protectores i veterinaris si el gos s’escapa.
Yolanda recomana, si el nostre gos s’escapa, buscar primer pels voltants, ja que alguns només s’amaguen a prop, i avisar policia local, protectores i veterinaris aportant foto per a difusió. Quan trobem un gos perdut, cal observar-ne la reacció: si està sociable pot acostar-se, però si està espantat és millor no forçar-lo. Es recomana fer-li una foto, mirar si el propietari és a prop i, si el gos fuig, no perseguir-lo per no empentar-lo cap a la carretera. La millor opció és enviar la foto i la informació a policía, protectores i veterinaris perquè la difonguen per xarxes.
La locutora exposa el cas de deixar el gos sol a casa durant una nit com Nochebuena. Yolanda aconsella, aquests dies, no llevar el collar identificatiu sempre que no hi haja risc d’enganxar-se, i extremar la seguretat tancant balcons i finestres, ja que en situació de pànic el gos pot saltar sense percebre l’alçada. Explica que molts gossos busquen un lloc concret de la casa quan tenen por (darrere del sofà, bany, habitació) i recomana reforçar eixe punt amb coixí, manta i roba amb olor del tutor. També suggereix deixar televisió o música per a esmorteir els sorolls exteriors i oferir elements per mastegar a gossos molt nerviosos.
S’aprofundeix en el concepte d’“espai segur”. Yolanda explica que a la protectora treballen el transportí com un lloc positiu, mai com a càstig, associant-lo a premis i joguets fins que el gos hi entra i s’hi queda relaxat per voluntat pròpia. Això facilita viatges, visites al veterinari i la gestió de situacions de soroll i estrès a casa. Es desmunta el mite que transportins o parcs siguen “tenir el gos tancat”: depén de com s’hagen treballat emocionalment, poden ser un recer on l’animal se sent protegit.
Es parla de l’arribada de gossos nous a les llars, especialment en vacances de Nadal. Moltes famílies volen endur-se’ls arreu immediatament (fires, terrasses, sopars), cosa que pot ser positiva si es fa de forma progressiva i vigilant les seues reaccions. Yolanda insistix que no es tracta d’apartar-los del món, sinó d’acompanyar-los i donar-los seguretat perquè vagen adquirint confiança davant estímuls nous. Critica la “teràpia de xoc” (forçar-los de colp al que els fa por) i defensa l’exposició gradual amb suport emocional, recordant que els gossos no venen “preprogramats” per a comportar-se bé en qualsevol situació.
S’aborda el tema dels cadells regalats en Nadal i la seua relació amb abandonaments posteriors. Yolanda confirma que continua sent una pràctica molt habitual: hi ha una demanda enorme de cadells molt joves o gossos molt menuts, fins al punt que si tingueren 50 cadells la mateixa setmana els col·locarien tots. Critica que gossos de només 1–3 anys (encara joves) o fins i tot cadells de 5 mesos ja es consideren “massa grans” i es tornen invisibles per als adoptants. Remarca que el problema no és adoptar en Nadal, sinó fer-ho per impuls i percebre l’animal com un objecte de regal i no com un ésser viu amb necessitats.
Yolanda aprofundeix en què significa una adopció responsable: l’animal és un company per a tota la vida, no un producte de consum com unes sabates. Les persones i els gossos passen per etapes vitals diverses (canvis laborals, econòmics, personals) i cal assumir que el gos dependrà de nosaltres fins al final. Insisteix que la decisió s’ha de prendre de forma meditada i consensuada entre els adults, sense delegar la responsabilitat en un xiquet. Critica la normalització de l’abandó “suau” quan es deixa el gos en una protectora sense un motiu real de pes. Com a alternatives per a qui estima els animals però no pot fer-se’n càrrec, proposa el voluntariat, l’apadrinament o el *teaming* com a formes molt valuoses de contribuir al benestar dels gossos de protectora.
La locutora reforça el missatge de reflexió sobre l’adopció responsable i agraeix a Yolanda la seua participació. Recorda que, si no es pot adoptar, es pot ajudar a través de voluntariat, apadrinament o aportacions com el teaming. Es mencionen les xarxes socials de Huellas y Zarpas i que estan treballant en la seua web. L’episodi es tanca amb bons desitjos de festes i la voluntat de continuar col·laborant en el futur.
Context i objectiu de l’episodi
L’entrevista se centra en com gestionar el benestar dels gossos en Nadal, una època plena d’aglomeracions, llums, música, pirotècnia i plans familiars que poden resultar molt estressants per a molts animals. Yolanda, voluntària de l’associació Huellas y Zarpas de Benicarló, aporta consells pràctics i reflexions sobre el respecte a les necessitats emocionals dels gossos i sobre la responsabilitat en l’adopció, especialment quan es planteja com a “regal” de Nadal.
1. Per què el Nadal pot ser tan difícil per als gossos
1.1. Excés d’estímuls i aglomeracions
- Carrers amb molta gent, llums, música, parades i activitats infantils poden saturar molts gossos.
- Els humans ho tenim normalitzat i moltes vegades no detectem el malestar del gos.
- Des de la seua perspectiva només veuen peus que es mouen ràpidament, bosses que apareixen de sobte, canvis bruscos de direcció… tot això genera inseguretat i por.
“Ells no veuen el carrer com nosaltres; veuen peus, peus i més peus.”
1.2. Símptomes de por i estrès en el gos
Cal observar el comportament habitual del nostre gos per a detectar canvis. Alguns senyals clàssics:
- “Ulls de balena” (es veu molt de blanc a l’ull).
- Pèl eriçat, mirada desorbitada.
- Moviments erràtics: no sap cap on anar, vol fugir o s’agafa massa a terra.
- S’asseu i es torna a alçar repetidament, es relamina molt la boca.
Quan veiem aquests senyals, el gos no està còmode, encara que nosaltres tinguem la sensació que “no passa res”.
2. Pirotècnia, soroll i risc d’escapades
2.1. Com reaccionen davant els petards
- Davant la pirotècnia o sorolls forts, la resposta més habitual és la fugida, no l’agressió.
- El gos intentarà allunyar-se del focus del soroll (cabalgates, cohets, música molt forta, “jolgorio” en general).
2.2. Prevenció abans d’eixir de casa
Com que en aquestes dates ja sabem que hi haurà soroll i gent, podem anticipar-nos:
- A més del collar, posar arnés per a tenir-lo millor subjecte.
- Assegurar una bona identificació visible: xapeta amb nom i telèfon.
- Si no tenim xapeta, valen solucions casolanes:
- Llavero de plàstic amb un paperet a dins amb número de telèfon.
L’objectiu és que, si s’escapa, qui el trobe puga contactar de seguida sense haver d’arribar al lector de xip.
2.3. Què fer si el nostre gos s’escapa
- Buscar primer pels voltants: a vegades només s’ha amagat a prop.
- Avisar policia local, protectores de la zona i clíniques veterinàries.
- Facilitar foto recent i dades de contacte perquè puguen difondre’l a xarxes.
2.4. Què fer si trobem un gos perdut
- Primer, observar la seua reacció: si és sociable pot vindre quan el cridem.
- Si està en xoc o espantat, tendirà a fugir.
- En aquest cas:
- Fer-li una foto amb el mòbil. - Mirar si hi ha algú buscant-lo pels voltants. - Si no es deixa agafar, no perseguir-lo (podem empentar-lo cap a la carretera). - Enviar foto i ubicació a policia local, protectores i veterinaris perquè la difonguen.
3. Quan el gos s’ha de quedar a casa sol en festes
3.1. Mesures de seguretat a casa
Quan marxem a sopars de Nadal, Nochebuena, etc., i el gos es queda sol:
- Evitar llevar-li el collar identificatiu aquests dies, sempre que no hi haja risc d’enganxar-se.
- Tancar balconades i finestres:
- En una situació de pànic, el gos no calcula l’alçada; només veu una eixida. - Hi ha casos reals de gossos que salten per finestres i balcons per por.
3.2. Crear un espai segur dins de casa
- Detectar on se sent més còmode el gos:
- Darrere d’un sofà, bany, habitació concreta, etc.
- Preparar-li aquest lloc com a refugi:
- Coixí o manta. - Una peça de roba amb la nostra olor perquè se senta acompanyat.
- Per a gossos que s’exciten o s’angoixen, oferir coses per mastegar.
- Algunes persones deixen la tele o música suau per a esmorteir el soroll exterior.
3.3. El paper del transportí
- En protectores com Huellas y Zarpas es treballa molt el transportí en positiu:
- No com un càstig, sinó com “el seu lloc segur”. - S’associa a experiències agradables amb chuches o joguets.
- Molts gossos acaben entrant sols al transportí quan volen estar tranquils.
- És molt útil tant per a viatges i veterinaris com per a situacions d’estrès a casa.
4. Socialització en Nadal i nous gossos a casa
4.1. Gossos nous i primeres experiències
En aquestes dates arriben molts gossos nous a les llars (adopcions, acollides, etc.):
- És molt habitual voler emportar-se’ls a tot arreu de seguida: terrasses, sopars, fira, etc.
- Això és positiu si es fa bé:
- Progressivament, observant com gestionen els estímuls. - Acompanyant-los i donant-los seguretat.
“No es tracta d’apartar-los, sinó de mirar-los i acompanyar-los perquè guanyen confiança.”
4.2. Vincle i “teràpia de xoc”
- Moltes persones idealitzen el gos com a company perfecte des del primer dia.
- La realitat:
- No “venen apresos de fàbrica”. - Necessiten temps, experiències graduades i treball previ.
- El mètode d’“enfrontar el gos de colp a allò que li dona por” (teràpia de xoc) està desfasat:
- És millor exposició progressiva. - Sempre acompanyada de seguretat i reforç positiu.
5. Adopcions i “regals de Nadal”: una reflexió necessària
5.1. La realitat a les protectores
- En Nadal augmenten molt les consultes per adoptar cadells o gossos molt xicotets.
- Yolanda comenta que si tingueren 50 cadells en una setmana, es col·locarien tots.
- Mentrestant, queden invisibles:
- Gossos d’1, 2 o 3 anys (encara molt joves). - Gossos sènior que també podrien encaixar molt bé en famílies tranquiles.
- Fins i tot cadells de 5 mesos ja no són percebuts com a “cadells” per molta gent.
5.2. El problema no és tant “Nadal” com l’impuls
- Yolanda no criminalitza adoptar en Nadal com a tal.
- El problema és adoptar per impuls, com si fos:
- Un objecte de regal. - Alguna cosa que es pot “provar” i després deixar de costat.
“Un gos no és com unes sabates que et compres i deixes dins la caixa amb l’etiqueta.”
5.3. La responsabilitat és per tota la vida del gos
- Tant el gos com la família passen per etapes vitals diferents (laborals, econòmiques, personals…).
- L’adopció ha de ser una decisió molt meditada i consensuada amb tots els adults implicats.
- Punts clau:
- Els xiquets no poden ser els responsables reals del gos; ho són els adults. - El gos és dependent per sempre:
- No es fa autosuficient.
- No pot anar a la nevera ni cuinar-se, sempre depén de nosaltres.
- L’“abandó” també és deixar-lo a la protectora “perquè ja no el podem atendre” sense un motiu de pes.
5.4. Alternatives si t’agraden els animals però no pots adoptar
- Fer-te voluntari d’una protectora i ajudar en el dia a dia.
- Apadrinar un gos i visitar-lo, passejar-lo i estar amb ell.
- Col·laborar econòmicament a través de teaming o donacions.
“Hi ha moltes maneres de tindre contacte i ajudar sense haver-lo d’abandonar després.”
6. Missatge final
L’episodi clou amb un missatge clar:
- En Nadal, humanitzem menys i observem més els nostres gossos:
- Respectem les seues pors, límits i ritmes. - Apliquem prevenció davant aglomeracions, soroll i pirotècnia.
- I, sobretot, si pensem incorporar un animal:
- Que siga una decisió conscient, per a tota la seua vida. - Si no és el moment, hi ha moltes altres formes de contribuir al benestar dels animals sense posar-los en risc d’acabar abandonats.
L’entrevista anima a una tenència responsable, a la reflexió abans d’adoptar i a entendre el Nadal des dels ulls –i les emocions– dels nostres companys peluts.