L'entrevista del 9/12/2025 L'art d'editar

Context i protagonista

L’episodi és una conversa amb Sergi Cambril, il·lustrador i dissenyador de cobertes editorials a Onada Edicions, arran de l’exposició “L’art d’editar” al Mucbe. A partir d’aquesta mostra, repassen cinc anys de trajectòria visual, el paper del llibre com a objecte artístic i els reptes de l’edició en l’era digital i de la IA.

L’exposició “L’art d’editar” al Mucbe

Veure cinc anys de feina en una sala

• L’exposició reuneix cobertes dissenyades per Sergi per a Onada Edicions, ordenades cronològicament.
• El fet de veure-les totes juntes i ampliades li dona consciència de la pròpia evolució: del format menut del llibre a la paret d’un museu.
• Destaca el valor del Mucbe com a espai: treure les imatges de la carpeta i portar-les a una sala d’exposicions els dona una “feixa de rellevància”.

Tres blocs de contingut

1. 1 Col·lecció de cobertes (entrada)
   

• Unes 74–75 cobertes de narrativa, poesia, teatre, cuina i col·leccions diverses.
• Cada imatge inclou explicació tècnica, procés creatiu i narrativa visual: com naix la idea, com es resol formalment i què significa.

1. 2 Dos àlbums il·lustrats
   

• Història il·lustrada de Peníscola:

- S’hi mostra el “com es va fer”: il·lustracions originals, esbossos, treball amb bolígraf, imatges de referència.

• “Essos dichos, esos dichos”:

- Llibre basat en expressions populars que Sergi il·lustra literalment, creant escenes surrealistes i divertides. - Pensat com a joc interactiu: xiquets i adults han de descobrir quines frases s’hi amaguen.

1. 3 Trajectòria d’Onada Edicions
   

• Es presenta el camí de l’editorial al llarg de més de 23 anys.
• Col·leccions i projectes destacats: Tirant lo Blanc, El riu, La maleta de l’avi, entre d’altres.

Visites guiades

• Sergi oferirà visites guiades a l’exposició:

- Desembre: dissabtes 13 i 20, amb dos passis (10:00 i 11:00). - Gener: dissabtes 10, 17, 24 i 31, també amb passis a les 10:00 i 11:00.

• Vol que siguen espais d’interacció, preguntes i debat per a persones interessades en disseny, dibuix i llibres, però oberts a tothom.

L’art de fer cobertes: procés i reptes

De la pintura tradicional al disseny editorial

• Sergi ve de la pintura i la il·lustració tradicional (acrílics, embrutar-se les mans) i és llicenciat en Belles Arts.
• L’entrada a Onada li obri la porta a un nou repte: adaptar-se a l’edició i a les ferramentes digitals (Photoshop i altres programes).
• Defensa una visió híbrida:

- Treballar per cap és el mateix, siga quadre o coberta. - La riquesa del digital complementa l’ofici tradicional; no el substitueix.

La coberta com a rostre i finestra del llibre

• Considera la coberta com el rostre del llibre:

- Allò que, en una fira plena de títols, et fa agafar un exemplar i no un altre. - Per a ell, és com un llenç convertit en coberta, una finestra que ha de cridar l’atenció.

• Defensa que la coberta ha de ser impactant, quasi una “bofetada” visual:

- No cal que narre literalment el contingut. - Ha de seduir sense fer spoiler: insinuar, suggerir, obrir la porta al text.

Relació amb els autors i procés col·laboratiu

• Onada Edicions treballa com una editorial de proximitat, molt arrelada al territori, i es caracteritza per cuidar molt els autors.
• El procés de creació de cobertes és dialogat:

- Sergi envia propostes via WhatsApp, rep comentaris (canvis de color, elements, to). - Alguns autors són molt exigents (“tiquis-miquis”), altres accepten quasi tot. - Es busca sempre un equilibri entre la visió artística i el desig de l’autor.

• Per a Sergi, la part més complicada no és tant la tècnica com gestionar aquesta relació humana i aconseguir que tots estiguen contents amb el “seu xiquet”, el llibre.

Onada Edicions i el territori

Una editorial generalista i de referència local

• L’entrevistadora destaca Onada com a editorial de referència al nord de la província de Castelló, en un territori lluny dels grans centres culturals.
• Onada dona oportunitats a autors que potser no encaixarien en macroeditorials, però que tenen una veu pròpia lligada al territori.
• Línies editorials:

- Narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat. - Col·leccions de territori com Barcella, La nau minor, La nau major, etc.

Fer universal allò local

• Sergi subratlla que el que fa universal una història és, sovint, parlar del més proper:

- El que fem en un poble o en un altre, les veus locals, les peculiaritats quotidianes. - Onada dona veu a aquestes realitats i les converteix en llibres.

“Essos dichos, esos dichos”: joc, llengua i educació

Un àlbum il·lustrat interactiu

• El llibre recull dits i expressions populars (per exemple, “ser molt la gorda”), que Sergi il·lustra de manera literal, creant escenes carregades de surrealisme i humor.
• L’objectiu és que el lector descobrisca quines frases s’amaguen a cada imatge, fent-ne un joc visual.

Eina pedagògica i d’accessibilitat

• Sergi ha portat aquest àlbum a centres educatius de primària i secundària:

- Projecta les il·lustracions i convida l’alumnat a endevinar les expressions. - Després explica el significat de cada frase; alguns alumnes la coneixen, altres no.

• L’entrevistadora destaca que aquesta combinació de text, imatge i joc és molt útil per a:

- Fer accessibles la cultura i la lectura a xiquets que no coneixen les dites. - Acompanyar infants amb dificultats d’aprenentatge, gràcies al suport visual.

• Sergi defensa que és un llibre que no passa de moda, perquè fomenta interacció família–infant: els adults expliquen les dites, els xiquets associen imatge i text.

Identitat visual de Sergi Cambril

Estil, registres i influències

• Es defineix com una persona “molt de dibuixar des de xicotet”, amb una base clarament figurativa.
• No vol quedar-se atrapat en un únic estil:

- Li agrada treballar en diversos registres; li sembla positiu que, de vegades, no es reconega de seguida que una obra és seua. - Admira il·lustradors capaços de canviar molt de registre d’una setmana a l’altra.

• Recursos recurrents en la seua obra:

- Treball amb bolígraf (bolivic). - Colors plans. - Motifs orgànics: insectes, flors, plantes. - Combinació de pintura mental (concebre la coberta com un quadre dins del cap) i posterior trasllat al digital.

Adaptabilitat segons el projecte

• En funció del contingut del llibre, tria un registre diferent:

- Més fotogràfic, més gràfic, més abstracte, més figuratiu, amb colors plans, etc.

• Reivindica que, en el context actual amb molta competència, tenir registres diversos és un avantatge: permet adaptar-se a cartells, cobertes, àlbums, etc., sense quedar encasellat.

Els barrets i “coses al cap”

• Un tret molt identificable són els personatges amb barrets o elements al cap.
• Ho associa a la idea que el cap és un món ple de pensaments i idees:

- Ha fet fins i tot una sèrie titulada “Tot està al cap”, amb barrets convertits en estructures geomètriques complexes. - Per a ell, representar coses al cap és fer físic allò que passa dins la ment.

Formació, jovent i recel davant la uniformitat

De l’ofici tradicional al domini digital

• Sergi reivindica la seua formació tradicional:

- Molts anys treballant amb paper, llapis, pinzell i pintura. - Fins fa cinc anys quasi no feia servir el ratolí.

• Ara intenta volcar aquesta experiència manual al món digital, aprofitant el millor de tots dos.

Crítica a la uniformització estilística

• Observa que molts joves formats en escoles d’il·lustració solucionen formalment els projectes de manera molt semblant:

- Diu que detecta “una cosa manida” que recorda sempre a algú o a alguna moda.

• Considera que hi ha un excés de dependència de l’ensenyança reglada i del digital, i que alguns estudiants “no dibuixen de veritat”, sinó que repeteixen fórmules.
• Reivindica ser “una mica salvatge”:

- Bordejar els límits del que “toca fer”, trencar expectatives, invertir la lògica, com passa també en música i altres arts. - Buscar una veu pròpia, encara que supose forçar la màquina.

IA, disseny i futur del llibre

Ús crític de la intel·ligència artificial

• Sergi i el seu company Òscar detecten ràpidament quan una imatge està feta amb IA:

- A l’editorial l’han utilitzada puntualment, però només com recurs puntual per solucionar coses concretes, no com a base de tot el disseny.

• Apunta que hi ha treballs (per exemple, cartells genèrics de Nadal) on potser no cal un dissenyador, i la IA pot ser una solució pràctica.
• Però defensa que, almenys mentre siga possible, cal preservar la presència d’algú darrere de la imatge, algú que l’ha patida, pensada i treballada.

Polèmica social i rebuig a obres 100% IA

• L’entrevistadora recorda el cas recent d’un llibre infantil il·lustrat íntegrament amb IA, que ha generat rebuig tant de professionals com de públic.
• Sergi hi respon amb una reflexió personal:

- Podria demanar a una IA que li escriguera una novel·la de terror, però es preguntaria: no prefereixes gaudir d’escriure-la tu? - Per a ell, delegar-ho tot a la màquina fa l’experiència buidada de sentit.

Llibre físic vs. tecnologia i món espiritual

• Sobre el futur del llibre, es mostra esperançador però prudent:

- S’admet que la tecnologia podria reduir el pes del paper, però hi haurà sempre gent amb nostàlgia i necessitat de tocar: obrir un llibre, passar pàgines, mirar una coberta bonica.

• Compara aquesta convivència amb la de ràdio i televisió, que han sabut cohabitar.
• Fa una reflexió més profunda:

- Considera que el futur del món serà o més espiritual o no serà. - Si el mal està dins, es projectarà cap a fora; per tant, cal cuidar el que hi ha a dins. - Les coses que podem tocar i sentir (llibres, persones, presència física) poden ajudar a cuidar aquesta dimensió interior.

• Sobre la soledat i la IA:

- Admet que la tecnologia podria oferir companyia artificial a persones soles, però insisteix que el que realment es desitja és tocar carn, sentir la presència real.

Allò que vol que s’emporte el visitant

Emoció, ironia i coneixement del procés

• Sergi espera que qui visite el Mucbe:

- Descobrisca una part íntima de com és ell: una mescla de nostàlgia, humor i ironia. - Entenga millor com es fa una coberta, llegint els textos explicatius de cada peça. - S’enamore especialment de projectes com “Essos dichos, esos dichos”, que encaixen bé amb la visita familiar.

• Vol que el públic veja l’exposició com una porta al món del disseny editorial, una manera de prendre consciència que editar també és fer art i que darrere de cada llibre hi ha una història visual i humana tan rica com el text mateix.