L'entrevista
Subscriu-te
L'entrevista del 4/12/2025 Sergi Cambrils
La locutora presenta el programa i anuncia l’entrevista amb Sergi Cambrils arran de l’exposició **“L’art d’editar”** al Mucbe, una mostra que recull cinc anys de treball en cobertes per a Onada Edicions i que reflexiona sobre el llibre com a objecte artístic. S’introdueix la idea de “jutjar un llibre per la coberta” des d’una perspectiva artística, no de prejudici.
Sergi explica com ha estat muntar l’exposició i veure, per primera vegada, **cinc anys de cobertes** ordenades cronològicament. Remarca que normalment les cobertes viuen en arxius o carpetes i que exposar-les al **Mucbe** els dona una nova dimensió i rellevància. El recorregut li permet recordar autors, converses i processos de creació darrere de cada imatge.
Sergi detalla el seu pas de la **pintura tradicional** (quadres, acrílics, embrutar-se les mans) al món de l’edició i el disseny de cobertes. Explica com ha après a treballar amb **ferramentes digitals** com el Photoshop i com combina la riquesa del treball manual amb el potencial del digital. Considera que treballar per encàrrec com a pintor i com a dissenyador de cobertes té molt en comú i que l’adaptació a la publicació editorial li ha resultat molt enriquidora.
Es reflexiona sobre si el disseny editorial es valora prou. Sergi defensa que la **coberta és el “rostre” del llibre** i el primer element que fa que un lector el trie en una fira plena de títols. Per a ell, la coberta funciona com una **finestra que crida l’atenció**, tant si és més carregada com si és austera, i es barreja la seva faceta d’artista amb la voluntat de seduir el lector. El text de darrere i altres elements són complementaris, però el primer gest és sempre visual.
Sergi parla de la **dificultat d’insinuar el contingut del llibre sense revelar-lo massa**. Explica que a Onada mantenen una relació estreta amb els autors: fan propostes, envien maquetes per WhatsApp i ajusten colors o composicions. Cal trobar un **equilibri entre el criteri de l’editorial i els desitjos dels autors**, que alhora han de confiar en el saber fer dels dissenyadors. El procés és un repte, però el considera molt bonic.
La locutora destaca Onada Edicions com una **editorial de referència al nord de Castelló**, especialment per autors que no tindrien cabuda a macroeditorials. Sergi explica que Onada és **generalista** i acull narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat i col·leccions de territori. Considera que l’editorial dona veu a autors locals que parlen de la seva realitat propera, i que això, paradoxalment, genera **continguts universals**. En la part de disseny, ell i Òscar treballen constantment per conciliar propostes amb autors.
Sergi descriu amb detall els **tres blocs** de l’exposició al Mucbe. El primer, a l’espai d’entrada, és una **selecció cronològica de 74-75 cobertes** de narrativa, poesia, teatre, cuina i altres col·leccions, cadascuna amb una fitxa explicativa tècnica i narrativa. El segon bloc se centra en dos **àlbums il·lustrats**: *“La història il·lustrada de Peníscola”*, del qual es mostra el procés complet (referències, esbossos, dibuix a bolígraf), i *“Essos dichos, esos dichos”*, un llibre-joc d’expressions populars il·lustrades literalment, pensat per a grans i menuts i molt utilitzat a centres educatius. El tercer bloc repassa la trajectòria de **Onada Edicions** i les seues col·leccions i exposicions associades a llibres, mostrant l’abast del projecte editorial.
La locutora subratlla com àlbums com *“Essos dichos, esos dichos”* fan la cultura i la lectura **més accessibles**, especialment a xiquets que no coneixen les dites o amb dificultats d’aprenentatge. Sergi explica com treballa aquest llibre als **centres educatius**: projecta les il·lustracions, fa que els alumnes busquen les frases, riuen en descobrir-ne el significat i estableixen la relació entre text i imatge. Ho defineix com un llibre **interactiu i atemporal**, ideal perquè pares i fills comparteixen joc i llengua, i destaca que gaudeix molt del contacte amb docents i xiquets.
Preguntat per alguna coberta especialment difícil, Sergi respon que **cap no li ha costat excessivament a nivell creatiu**; el repte més gran sol ser la **relació amb els autors**. Molts cops ell mateix està molt satisfet amb una proposta que després l’autor rebutja o vol canviar. Això pot implicar repetir treballs, però forma part del procés fins a arribar a una solució satisfactòria per a totes les parts. Tot i això, insisteix que ha gaudit molt fent cobertes.
Sergi desenvolupa la seva visió: una coberta **no cal que reproduïsca literalment el contingut** del llibre ni el personatge principal; la seua funció és ser **un impacte visual** que encenga l’interés del lector. Defensa que la part artística ha de florir lliurement i que els autors haurien de **deixar-se assessorar**. També reflexiona sobre el concepte de professionalitat en art: és difícil saber qui té raó, ja que tots poden opinar. Ell i l’equip d’Onada s’hi basen en l’**experiència de contacte amb lectors** i el mercat, alhora que procuren ser respectuosos amb el fet que cada llibre és el “fill” de l’autor.
Sergi descriu la seva identitat visual després de cinc anys de feina. Es considera **molt figuratiu** i afirma que treballa en **molts registres diferents**, cosa que li agrada perquè fa que de vegades no es reconega d’immediat que una obra és seva. Prefereix això a estar encasellat en un estil únic. Assenyala alguns **recursos recurrents**: el dibuix amb bolígraf, els **colors plans**, les referències a formes orgàniques (plantes, insectes) i la combinació d’aquests elements amb les possibilitats del disseny digital. Segons el tipus de llibre, opta per aproximacions més fotogràfiques, abstractes, gràfiques o cromàticament planes.
A partir de la reflexió de la locutora sobre grans noms com Ibáñez o Quino, Sergi comenta que avui dia en molts **àlbums il·lustrats es detecta una certa uniformitat d’estil**, fruit de la formació reglada a escoles. Diu que sovint les solucions visuals recorden massa altres autors i que es troba a faltar **veus pròpies més arriscades i “salvatges”**. Reivindica la importància de la **formació tradicional** (contacte amb paper, pinzell, pintura) i confessa que fins fa cinc anys quasi no feia servir el ratolí. Tem que molts joves es queden només amb el digital i no desenvolupen prou el dibuix com a ofici, i anima a “tombar la truita” i experimentar en contra del que marca la moda.
La conversa deriva cap a la **intel·ligència artificial**. Sergi explica que ell i el seu company Òscar detecten ràpidament les imatges generades amb IA i que, encara que ell mateix l’ha utilitzada puntualment, només ho fa com a **recurs auxiliar**, no com a base d’una coberta. Insisteix que es nota quan darrere d’una imatge hi ha algú que l’ha “patida” i treballada. Es comenta l’actualitat d’un llibre il·lustrat recentment rebutjat per estar íntegrament generat per IA, i com el **públic lector comença a rebutjar** aquestes pràctiques. Sergi remarca que la IA és útil per **automatitzar processos i alliberar temps**, però que si ho deleguem tot perdem el plaer i l’aprenentatge d’escriure o dibuixar per un mateix; ho compara amb aprendre calcant dibuixos.
Sergi aprofundeix en la dimensió **ètica i personal** de la creació artística: considera que la IA ha d’ajudar però no substituir el procés creatiu, perquè això buidaria de sentit l’ofici. Defensa que els qui entenen de disseny veuen la diferència entre una peça treballada a mà i una generada automàticament, encara que part del públic general potser no. Torna a la metàfora d’aprendre a dibuixar calcant i insisteix que, per a l’artista, és important ser **honest amb un mateix** i desenvolupar les pròpies habilitats, encara que la tecnologia permeta solucions ràpides.
La locutora destaca un tret molt característic de l’obra de Sergi: **personatges amb barrets o objectes al cap**. Ell ho matisa com “coses al cap”: barrets, insectes, estructures geomètriques, flors, plantes… Explica que té una autèntica obsessió amb aquestes formes i que fins i tot va fer una sèrie de pintures titulada *“Tot està al cap”*, amb barrets-estructures molt complexes. Per a ell, el cap és un **món ple d’idees i pensaments** que vol visualitzar físicament; convertir les idees en objectes sobre el cap dels personatges és la seua manera de representar aquest món interior.
Sergi reflexiona sobre el **futur del llibre i de l’edició** en un món cada cop més tecnològic. Tot i que admet que el llibre en paper podria veure’s amenaçat, es mostra **esperançador**: creu que, com la ràdio i la televisió, els formats poden conviure i que sempre hi haurà persones amb **nostàlgia del paper**, amb necessitat de tocar i obrir llibres. Introduïx una idea més profunda: “el món o serà espiritual o no serà”, vinculant el benestar interior amb la manera com fem les coses cap enfora. Planteja que, encara que la IA puga oferir companyia i conversa, els éssers humans continuarem necessitant **contacte físic real** amb persones i objectes, com un llibre i la seua coberta.
En el tram final, Sergi explica què espera que els visitants s’enduguen de **“L’art d’editar”**: una mica de la seua personalitat nostàlgica, irònica i divertida, i una comprensió profunda dels processos darrere de cada coberta. Recomana especialment la secció d’*“Essos dichos, esos dichos”* pel seu component lúdic. Anuncia **visites guiades** a l’exposició en diversos dissabtes de desembre i gener, amb dos passis (10.00 i 11.00), on explicarà el seu treball i dialogarà amb el públic. L’entrevista es tanca amb l’agraïment mutu i una crida final a visitar el Mucbe i a apuntar-se a les visites guiades.
Context i protagonista
Sergi Cambrils, il·lustrador i dissenyador, presenta al Mucbe l’exposició “L’art d’editar”, que recull cinc anys de treball de cobertes per a Onada Edicions. A l’entrevista, parla tant de la mostra com del ofici d’il·lustrar i dissenyar llibres, del paper de l’editorial i del futur del llibre en temps de tecnologia i IA.
L’exposició “L’art d’editar” al Mucbe
Mirar cinc anys de feina en una sala
- L’exposició mostra cobertes dissenyades per a Onada Edicions en els últims cinc anys, ordenades cronològicament.
- Per a Sergi, veure-les així li permet prendre consciència de la seva trajectòria, de l’evolució del seu estil i de la relació amb autors i editors.
- Destaca que la sala del Mucbe dona al treball una relevància i presència física que les cobertes normalment no tenen, perquè solen viure en carpetes o arxius digitals.
“Un no se n’adona del que fa fins que ho escampa.”
Com es trien i s’organitzen les peces
L’exposició es divideix en tres blocs principals:
1. Selecció de cobertes (entrada)
- Entre 74 i 75 cobertes de tota mena:
- narrativa - poesia - teatre - cuina - col·leccions de territori
- Cada peça inclou una explicació:
- part tècnica (materials, procés digital/analògic) - procés creatiu (com va néixer la idea) - narrativa visual (què vol transmetre la imatge)
- Està pensada per a persones interessades en il·lustració, dibuix i llibre com a objecte artístic, tant adults com menuts.
2. Àlbums il·lustrats
Inclou dos projectes clau:
- “La història il·lustrada de Peníscola”
- S’hi mostra el “com es va fer”: il·lustracions originals emmarcades, referències visuals, esbossos, treball a boli. - Permet veure el pas del dibuix a mà al resultat final editorial.
- “Essos dichos, esos dichos”
- Àlbum d’expressions populars il·lustrades literalment (p. ex. “ser molt la gorda”). - El joc consisteix a descobrir quines frases hi ha amagades a cada il·lustració. - Sergi el treballa molt amb escoles de primària i secundària: els alumnes busquen les frases, riuen, aprenen significats i relacionen text i imatge. - El defineix com un llibre interactiu, atemporal i molt divertit, que facilita l’accés a la cultura i a les dites a xiquets i persones amb dificultats d’aprenentatge.
3. Trajectòria d’Onada Edicions
- Repàs als més de 23 anys d’història d’Onada Edicions.
- S’hi mostren:
- col·leccions (narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat…) - línies de territori (Barsella, la nau menor, la nau major, etc.) - exposicions vinculades a llibres com Tirant l’Oblanc, El riu, La maleta de l’avi.
- Permet entendre tant el talent personal de Sergi com l’abast del projecte editorial.
Visites guiades al Mucbe
Sergi oferirà visites guiades a l’exposició, pensades per a:
- persones interessades en disseny, dibuix i llibres
- però obertes a qualsevol oient curiós
Hi haurà dos passis (10.00 i 11.00) en diverses dates de desembre i gener, on explicarà processos, anècdotes i escoltarà opinions del públic.
L’ofici de fer cobertes
Adaptar-se de la pintura tradicional al disseny editorial
- Sergi ve de la pintura i la il·lustració tradicional: quadres, acrílics, embrutar-se les mans.
- El món editorial li ha suposat un nou repte:
- treballar més fi, assegut, amb ferramentes digitals (Photoshop i altres) - combinar la manualitat i la taca amb el retoc digital
- Considera que treballar per encàrrec com a pintor i com a dissenyador de cobertes comparteix fons: interpretar una idea aliena i donar-li forma visual.
El valor de la coberta com a “rostre” del llibre
- Defineix la coberta com “el rostre del llibre”, la finestra que fa que un lector, passejant per una fira, agafe un títol i no un altre.
- Elements clau de la coberta segons Sergi:
- ha de cridar l’atenció d’un cop d’ull - ha de funcionar com impacte visual inicial (“encendre un misto”, “una bufetada”) - pot suggerir el contingut, però sense fer espòilers ni ser massa literal
- Defensa que la coberta no necessita una connexió directa i evident amb la trama:
- és més important l’efecte artístic i emocional que no pas explicar el llibre.
Relació amb els autors i procés de decisió
- Onada Edicions té una relació molt propera amb els autors:
- ús intensiu de WhatsApp per compartir propostes - canvis de colors, composicions, ajustos segons suggeriments
- Sergi destaca que el més complicat sovint no és la coberta en si, sinó el tracte personal:
- hi ha autors molt exigents i altres que ho accepten tot - cal arribar a un equilibri entre: - el criteri professional de l’editorial - les expectatives i desitjos de l’autor
- Creu que els autors han de confiar en el saber fer dels dissenyadors, però també entén que el llibre és “el seu xiquet” i que el vulguen reconéixer com a propi.
“Moltes vegades pense que a la coberta no li fa falta tindre una connexió de dins… La coberta ha de ser un impacte.”
Identitat visual de Sergi Cambrils
- Es defineix com a molt figuratiu i “molt de dibuixar des de xicotet”.
- Assegura que treballa amb diversos registres, i que li agrada que no sempre es note que una obra és seva:
- considera positiu que el seu estil no siga fàcilment encasellable.
- Alguns trets recurrents del seu llenguatge visual:
- ús del bolígraf (bolivic) - colors plans - elements orgànics (plantes, insectes) - “coses al cap”: barrets, estructures, objectes sobre el cap dels personatges com a metàfora de les idees i el món interior.
- La tecnologia digital li ha obert molts registres nous:
- varia entre estils més fotogràfics, gràfics, abstractes o plans segons el llibre.
Il·lustració, formació i originalitat
Diversitat d’estil vs. estandardització
- L’entrevistador li comenta que ara ja no es busca tant un estil hiperreconeixible (com Ibáñez o Quino), sinó capacitat d’adaptar-se a múltiples registres.
- Sergi hi coincideix parcialment i critica que molts il·lustradors formats a escoles acaben resolent d’una manera molt semblant:
- veu un cert “format acadèmic” repetit en molts àlbums il·lustrats. - troba a faltar veus pròpies i més “salvatges” que isquen del rengló.
“Ser una miqueta salvatge i eixir-te’n del rengló… això pense que ha de fer-lo.”
Importància del treball manual
- A diferència de molts joves que comencen directament en digital, Sergi ve d’anys de contacte amb el paper, pinzells i pintura.
- Considera que aquesta experiència manual li dona una profunditat i un ofici que després pot abocar al món digital.
- Tem que part dels estudiants actuals es queden només amb la ferramenta digital i no desenvolupen prou l’ofici de dibuixar de veritat.
Intel·ligència artificial i disseny
Ús i límits de la IA
- A l’editorial ja detecten de seguida quan una imatge està feta amb IA.
- Sergi admet que ell mateix l’ha utilitzada puntualment com a recurs, però rebutja basar íntegrament una coberta en IA.
- Considera que, per als professionals del disseny, es nota molt quan hi ha una imatge generada automàticament.
Rebuig del públic i ètica creativa
- Es menciona el cas recent d’un llibre il·lustrat rebutjat perquè les imatges eren íntegrament fetes amb IA, i com el públic lector comença a ser crític amb això.
- Sergi defensa:
- la IA pot ser útil per automatitzar processos i alliberar temps - però la creació artística hauria de mantindre un nucli humà honest, on algú “patix” per la peça i hi posa ofici - dibuixar només amb IA seria com aprendre a dibuixar calcant sempre: ho resols, però no aprens ni creixes.
Futur del llibre i l’edició
El paper, la nostàlgia i la dimensió espiritual
- Sobre la por que el llibre en paper desaparega, Sergi és moderadament esperançador:
- admet que la tecnologia empeny cap al digital - però creu que sempre hi haurà gent que voldrà tocar, obrir, olorar un llibre, igual com la ràdio i la tele han conviscut amb altres mitjans.
- Aporta una reflexió més profunda:
“Pense que el món o serà espiritual o no serà.”
- Defensa que:
- si estem bé per dins, el que fem cap enfora també serà millor - les coses que podem tocar, sentir, compartir amb altres persones en presència (com llibres i art) alimenten aquesta dimensió interna
Soledat, IA i necessitat de contacte humà
- Imagina un futur on la IA puga fer companyia a persones majors i evitar la soledat.
- Tot i això, insisteix que l’ésser humà necessita tocar carn, sentir presència real, tant de persones com d’objectes com el llibre.
Conclusió: què s’emporta el visitant del Mucbe?
Sergi espera que qui visite “L’art d’editar” s’enduga:
- Una part de la seva manera de ser: nostàlgica però també irònica i divertida.
- Una comprensió profunda de com neix una coberta: des de l’esbós fins al resultat final.
- El descobriment de llibres com “Essos dichos, esos dichos”, que fan de pont entre llengua, cultura popular i joc visual.
- Una visió més rica de l’ofici d’editar i il·lustrar llibres en temps de digitalització i IA.
Al remat, l’episodi és una defensa del llibre com a objecte artístic, de la relació entre autors, editors i il·lustradors, i de la necessitat de mantindre una creativitat humana, manual i honesta dins del món editorial actual.