L'entrevista
Subscriu-te
L'entrevista del 23/10/2025 Rafa Sánchez i Patricia Jacas
Obertura amb el to del “Consultorio de Elena Francis”, marcant una entrada humorística i nostàlgica.
La presentadora juga amb la idea que hi ha Elena Francis a l’altra banda; es desvetlla la broma i s’anuncia l’entrevista.
Es presenta l’obra “Querida amiga: las verdaderas cartas de Elena Francis”, la producció i els protagonistes (Rafa Sánchez i Patricia Jacas).
Jacas contextualitza la figura radiofònica i la seva influència emocional i social sobre generacions de dones.
Sánchez explica que Elena Francis no existia com a persona; hi havia equips que redactaven respostes i moltes cartes emeses eren inventades.
Descobriment a una masia del Baix Llobregat; les cartes i respostes constitueixen un retrat social que inspira l’obra.
Com els consells canalitzaven dubtes cap als mandats socials de l’època.
L’accessibilitat de la ràdio i el personatge pròxim però sever expliquen la fidelitat massiva.
Llibre base (Balsebre/Fontnova), soledat, precarietat, ‘tragèdies’ domèstiques i l’analogia amb una ‘influencer’.
Mecanisme dramaturgic (contestador + Elena), to entre humor i drama, i un homenatge explícit al poder del mitjà.
La ràdio com a garantia de versemblança; record de ‘La guerra dels mons’ per il·lustrar-ne el poder.
Com captura el timbre i registre d’Elena ràpidament; el pols de direcció de Sánchez afina forma i ritme.
Sánchez descriu el ‘corsé’ formal i el treball de gestos i presència que materialitzen una veu històrica mai vista.
Monòlegs, peça amb textos d’Eduardo Mendoza, adaptació d’Alexièvitx i una entrevista-escena amb Camille Paglia.
Experiències a La Model i Quatre Camins; recepció del públic intern i una anècdota de ‘traducció’ improvisada.
Sánchez veu en Jacas ‘la’ Elena; treball d’adaptació davant un material ingent que exigeix decisions clares.
Objectiu d’omplir; contrast entre allò que ha canviat i el que persisteix (exemple dels tatuatges).
La peça com a eina per entendre la història social d’Espanya i qüestionar inèrcies vigents.
Jacas convida el públic en la veu d’Elena; tancament i agraïments.
Tema central i per què importa
Una conversa sobre l’obra “Querida amiga: las verdaderas cartas de Elena Francis”, que rescata l’impacte del consultori radiofònic més famós d’Espanya i el confronta amb la realitat: Elena Francis no va existir. A partir de cartes reals trobades el 2005, la peça brinda una mirada crítica i emotiva a “tal com érem” i a com la ràdio va modelar l’educació sentimental de generacions.
Temes principals
- Figura i mite d’Elena Francis: influència massiva (anys 50-80) en la vida de milers de dones
- La veritat darrere el programa: respostes redactades per equips (sovint homes) i cartes emeses sovint inventades
- Descoberta d’1 milió de cartes (2005): matèria primera del muntatge; retrat social del franquisme i la postguerra
- La ràdio com a eina de confiança: homenatge al mitjà i al seu poder de versemblança (referència a Orson Welles)
- L’obra teatral: barreja d’humor i drama, temes sensibles (maltractament, soledat, economia domèstica), i interpretació camaleònica de Patricia Jacas
- Gènere i control social: consells que encaminaven cap a rols femenins normatius
- Trajectòries artístiques: carrera de Jacas (monòlegs, Mendoza, Alexièvitx, Paglia) i el treball de direcció de Rafa Sánchez
"Esto fue posible, esta gran mentira, porque se hacía en la radio."
Context: qui era “Elena Francis”
Personatge radiofònic omnipresent durant dècades que donava consells sobre tot: sentimentals, de bellesa, grafologia, cuina o gimnàstica. Proximitat maternal i rectitud: un to que acompanyava i prescrivia.
Les cartes reals i el “tal com érem”
El 2005, a una masia del Baix Llobregat, es van trobar prop d’1 milió de cartes amb còpies de resposta. L’obra s’inspira en l’estudi d’Armand Balsebre i Rosario Fontnova (4.000 cartes analitzades per temes). Patrons recurrents: soledat (especialment en emigració andalusa a Catalunya), precarietat, i “tragèdies” domèstiques que revelen angoixes econòmiques i afectives.
La ràdio: confiança, ubiqüitat i mite
La ràdio, present a totes les llars, conferia autoritat i veritat. De Welles a Francis: el poder del relat radiofònic per crear realitat compartida.
L’obra: mecanisme i to
- Dispositiu escènic: contestador de cartes (Rafa Sánchez) i Elena (Patricia Jacas)
- Registres: ironia, tendresa, severitat; humor i drama ben cosits
- Homenatge a la ràdio i revisió crítica dels consells que marcaven rols de gènere
Interpretació i direcció
Jacas clava la veu i construeix la fisicitat d’un personatge mai vist, només escoltat. Direcció minimalista de Sánchez: pocs elements, corsé formal que obre esquerdes per matisos.
Trajectòria i experiències
Jacas comparteix treballs amb Eduardo Mendoza, adaptacions d’Alexièvitx, una entrevista-escena amb Camille Paglia, i funcions a presons (La Model, Quatre Camins) amb anècdotes que mostren l’impacte social del teatre.
Invitació i mirada generacional
Estrena a Benicarló (8/11): apta per a totes les edats. Per als qui ho van viure, nostàlgia crítica; per als joves, història viva d’Espanya i reflexió sobre allò que ha canviat i el que no.