Resum generat per IA

L'entrevista del 25/11/2025 María Morales

0:00L'entrevista30:05
Compartir
L'entrevista
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
14 seccions · 30:05
01
Presentació de l’escriptora i pas del periodisme a la literatura
0:19 — 1:53

La locutora introdueix la rica escena cultural de Benicarló i presenta la convidada, l’escriptora María Morales Carson, que ve a parlar del seu llibre _Romper la fila_. Morales explica la seua formació com a periodista, la feina en gabinets de premsa i com, en acabar-se els contractes, es tanca una etapa professional que dona pas a l’escriptura. A partir de 2010 comença a escriure seriosament i el 2014 publica la seua primera novel·la, _La conciencia del tiempo_. Es planteja aquest canvi com una porta que es tanca i una altra que s’obri en el seu destí vital.

0:19
02
Vocació d’ajudar, paper de les dones i objectiu de la seua escriptura
1:53 — 4:30

Morales descriu una vocació molt primerenca d’“ajudar les persones” i de compartir la seua felicitat. Interpreta la vida com un camí on es combinen destí i lliure albir, i veu el periodisme com una etapa per nodrir la seua ploma abans de dedicar-se plenament a la literatura. Assenyala que les dones han estat grans aliades en la seua trajectòria i que el seu propòsit s’ha anat definint com el d’“ajudar les dones des de la literatura”, reforçant la seua força i consciència en un context social on sovint es normalitzen dinàmiques de desigualtat, encara que ella preferisca no quedar-se en el discurs de “machismo i patriarcat” per l’ús peyoratiu que han adquirit els termes.

1:53
03
Com entén la lectura: missatge, recepció i interacció amb lectores
4:30 — 6:28

La conversa gira sobre com la literatura transmet missatges. Morales defensa que, encara que l’autora intente comunicar una idea concreta, cada lector/a rep el llibre segons el seu moment vital, de manera que una mateixa obra pot generar impressions molt diferents amb els anys. Per això ella valora molt la interacció directa: viatja de poble en poble amb els seus llibres, explicant què vol que el públic traga de la lectura. En el cas de _Romper la fila_, vol que les persones disposen d’informació útil per evitar certs patrons nocius en les relacions de parella. En parlar amb lectores, capta trets psicològics o emocionals que li permeten adaptar el discurs perquè el missatge arribe de la manera més efectiva possible.

4:30
04
Contingut de "Romper la fila": els quatre pecats capitals de l’amor
6:28 — 8:48

L’autora presenta el nucli conceptual del llibre a partir d’una idea de la psicòloga Micaela Michelena: hi ha quatre pecats capitals en l’amor—impostura, intermitència, sumissió i addiccions. Explica cadascun: les addiccions són relacions que funcionen com una droga destructiva; la impostura implica mutilar parts de tu mateixa per encaixar en la parella (metàfora del “zapatito de la Cenicienta”); la sumissió correspon a relacions tipus amo/serva popularitzades per _Cincuenta sombras de Grey_; i la intermitència són relacions que comencen i acaben constantment, basades en el “polvo de reconciliación”. A _Romper la fila_, Morales crea quatre protagonistes femenines (“quatre boges”) que encarnen cadascun d’aquests models, afegint-hi elements d’humor i aventura per fer la lectura amena.

6:28
05
Missatge del llibre: afrontament dels problemes i eficàcia vital
8:48 — 9:56

Morales explica que, mitjançant la trama (incloent-hi el viatge exagerat d’un personatge perseguint Harrison Ford per Europa), vol transmetre que els problemes no es poden esquivar ni envoltar: cal afrontar-los i enfrontar-se també als propis fantasmes. Encara que introduïsca humor i situacions esbojarrades, el fons del llibre és ajudar el lector/a a ser més efectiu en la seua vida emocional, fent visible allò que molts no volen veure en les seues relacions i posant límits al que és destructiu.

8:48
06
Evolució de les relacions, llibertinatge i treball interior
9:56 — 12:04

La locutora pregunta si les relacions han empitjorat amb el temps. Morales parla d’una sensació actual de “llibertinatge” on, en realitat, perden tant dones com homes i es dilueix el sentit de l’amor romàntic. No idealitza el passat però critica que avui hi haja poc treball interior: es diu que “ara ningú aguanta res”, però ella defensa que no s’ha d’aguantar res que faça mal. El que proposa és que cadascú traga la seua millor versió; si tu canvies i creixes, l’altre pot canviar també, i la relació millora. Objectiu de vida, segons ella: créixer, evolucionar i respectar-te, posant tot el bo que tens al servei dels altres. Subratlla que aquest procés ha de ser mutu, en dones i homes, i l’entrevistadora ho vincula amb conceptes com responsabilitat afectiva i intel·ligència emocional.

9:56
07
Creació de personatges, talent i inspiració
12:04 — 14:59

La conversa es desplaça a com es construeixen els personatges. Morales pensa que naixem amb potencialitats i debilitats de fàbrica i que la espiritualitat dona sentit al conjunt. Posant com a exemple la locutora, diu que les aptituds inicials es polixen amb la formació. En el seu cas, la capacitat d’escriure s’ha nodrit d’una gran quantitat de lectures, conferències, programes de televisió i pel·lícules que han anat alimentant el seu cervell. D’aquest caldo de cultiu, sumat a la necessitat d’ajudar i ser efectiva amb el que escriu, sorgeixen històries i personatges que aspiren a ser, si més no, “sugeribles” per a qui els llegeix.

12:04
08
Desnormalitzar el maltractament emocional i normalitzar l’homosexualitat
14:59 — 17:33

Morales matisa un objectiu addicional de _Romper la fila_: més enllà de desnormalitzar el maltractament emocional—que considera molt arrelat en les relacions de parella—, vol també normalitzar l’homosexualitat. Assegura que és un tema recurrent a la seua obra i que per a aquesta novel·la s’ha documentat mitjançant assajos i textos científics per tractar-la des d’una òptica rigorosa, insistint que no és una malaltia. Encara que ella és heterosexual, casada i amb tres fills, declara sentir una gran estima cap a persones homosexuals i lesbianes i vol fer-los un “guiño muy especial”, mostrant que l’amor entre dues persones del mateix sexe és emocionalment equivalent a qualsevol altra parella i que tots mereixen respecte.

14:59
09
Delictes d’odi, hipersexualització de lesbianes i necessitat de reivindicació
17:33 — 18:51

L’entrevistadora recorda que, malgrat la sensació social que la qüestió LGTBI està superada, els delictes d’odi contra aquest col·lectiu estan augmentant. Posa el focus especialment en l’homosexualitat femenina, sovint vista a través d’una mirada hipersexualitzada, alimentada per la indústria pornogràfica, en lloc de concebre-la com el que és: dues dones que s’estimen i formen una parella com qualsevol altra. Ambdues coincideixen que sovint la societat diu “acceptar” però no arriba a “tolerar” plenament i que cal continuar reivindicant tant l’amor com la identitat sexual en totes les seues variants.

17:33
10
Rutes literàries, xarxes de dones i cases obertes
18:51 — 21:13

La locutora pregunta per la importància de la proximitat amb els lectors. Morales reconeix que la literatura no dona gaires diners, però sí molta gratificació paral·lela. Relata com, viatjant en Alvia de Donostia a Madrid, va començar a parlar amb una passatgera que vivia a Valladolid; aquesta dona li va obrir casa seua perquè presentara el llibre i la va acompanyar a entrevistes en diverses emissores de ràdio, actuant com una mena de “madrina”. A partir d’aquí es va crear una xarxa de dones que la conviden a les seues llars a diferents ciutats. Anuncia que ja té l’agenda de sortides tancada fins a juny de 2026, amb visites programades a cases de seguidores a Madrid, Barcelona, Sòria, Aranda de Duero, etc. Així construeix una veritable xarxa física de suport i confiança en un context social cada vegada més individualista.

18:51
11
Amistats profundes amb lectores i comparació amb grans best-sellers
21:13 — 23:47

Morales amplia les anècdotes sobre aquesta xarxa: parla de María Gracia Caerols, de Caudete (Albacete), que la va acollir a casa seua; més tard, aquesta i el seu marit van anar a Donostia a casa de Morales. Ara estan convidats al casament de la filla d’aquesta lectora, amb preboda inclosa, cosa que la fa bromejar sobre com n’eixiran de cansats. Recorda també una conversa amb la seua filla adolescent, que li retreia que ella no era J.K. Rowling; Morales respon que, tot i no tenir la fama ni els diners de l’autora de Harry Potter, Rowling no va a dormir a casa de les seues lectores ni a les bodes de les seues filles, i ella sí. Això subratlla el model de proximitat extrema i vincles humans profunds que Morales ha teixit al voltant de la seua literatura.

21:13
12
Presentació de "Romper la fila" a Benicarló i estada a llibreries locals
23:47 — 26:40

El tram final entra en la informació pràctica sobre la presentació de _Romper la fila_ a Benicarló. La locutora informa que l’acte serà a la Biblioteca Manuel García Grau a les 18:00 h, i anima els oients que ja tinguen altres llibres de l’autora, com _La luz de la tormenta_, a portar-los per signar-los. Morales explica que durant els dies posteriors estarà a la llibreria Benicart i a la llibreria Mulet (al carrer Xivert), fins al 28 de novembre. L’objectiu és conversar amb lectores, firmar exemplars i, sobretot, crear espais de trobada més enllà de la simple compra de llibres.

23:47
13
Com captura lectores al carrer i reforç de l’autoestima femenina
26:40 — 28:51

Morales descriu com viu la seua presència a les llibreries: sol situar-se a la porta, a peu de carrer, i es llança a parlar amb les persones que passen, sobretot dones (98% del seu públic). La seua prioritat no és vendre sinó interaccionar; sovint introdueix el llibre dient que tracta de “com de meravellosa ets tu i de com t’has de respectar”, fent que la interlocutora es veja a si mateixa com a protagonista. Per trencar el gel, diu amb humor que s’abraona sobre les “ties bones” que passen per la vorera, cosa que genera rialles i desfà la sensació d’assetjament. Sempre demana permís per explicar de què va el llibre i, si algú té pressa, l’acomiada amb respecte i agraïment per haver-se aturat. Prefereix no “fer xerrades” a qui no està receptiu, i aposta per generar bona energia i experiències positives, encara que no acaben en una venda.

26:40
14
Comiat i recordatori de la presentació del llibre
28:51 — 29:45

En la cloenda, la locutora defineix l’estratègia de Morales com una bona maniobra de captació, en el bon sentit, i li agraeix la presència al programa. Recorda un últim cop als oients que la presentació de _Romper la fila_ tindrà lloc l’endemà a la Biblioteca Manuel García Grau a les 18:00 h, i que l’autora estarà fins al dia 28 a les llibreries Benicart i Mulet a Benicarló. Morales agraeix l’acollida de Ràdio Benicarló i es mostra desitjosa de tornar al municipi sempre que siga possible, tancant l’entrevista en un to càlid i proper.

28:51
Seccions generades automàticament

Resum general

L'entrevista emesa a Ràdio Benicarló gira al voltant de la presentació del llibre Romper la fila de l’escriptora María Morales Carson, convidada al programa. A través de la conversa, s’aborden temes com les relacions de parella tòxiques, el maltractament emocional normalitzat, la responsabilitat afectiva, la normalització de l’homosexualitat i la manera com l’autora treballa amb lectores arreu de l’Estat per difondre la seua obra.

L’entrevista combina:

  • Trajectòria personal i professional de l’autora (del periodisme a la ficció literària).
  • Continguts i missatge central de Romper la fila, basat en els quatre pecats capitals de l’amor.
  • Reflexions sobre el model de relacions actual, el creixement personal i el respecte propi.
  • Defensa explícita del col·lectiu LGTBI, especialment de l’homosexualitat masculina i femenina.
  • Relació molt directa i propera de l’escriptora amb les seues lectores, mitjançant viatges, xarxes de dones i presentacions en diferents ciutats.

1. Naixement de l’escriptora i vocació d’ajudar

Trajectòria professional inicial

  • María Morales Carson explica que és periodista de formació i que va treballar en gabinet de premsa i en l’àmbit periodístic.
  • A mesura que acabaven els contractes i ja no tenia continuïtat laboral en aquest camp, es va trobar en un punt de canvi vital.

"Parece que se está cerrando una puerta porque se tiene que abrir otra."

  • Al voltant de 2010 comença a escriure amb “certa serietat” i el 2014 publica la seua primera novel·la, La conciencia del tiempo.

Vocació d’ajudar a través de l’escriptura

  • Des de petita (uns 10 anys) sent una necessitat profunda d’ajudar les persones i de compartir la seua felicitat.
  • Interpreta la vida com un camí de destí i lliure albir, on les etapes es van connectant: periodisme per alimentar la ploma i, després, literatura per donar forma a aquesta vocació d’ajuda.
  • Detecta que, en el seu camí, les dones es converteixen en grans aliades i canal principal del seu treball literari.
  • Declara que volia ajudar les dones des de la literatura, oferint històries que reforcen la seua força interior i el seu autoconeixement.

2. Lectura, missatge i interacció amb el públic

Com entén el paper de la literatura

  • L’autora veu la literatura com un espai d’acompanyament i ajuda, tant en clau realista com de ficció.
  • Reconeix que, encara que un llibre tinga un missatge clar, cada lector/a el rep de manera diferent segons el seu:

- Estat d’ànim - Moment vital - Experiència personal

"Puedes leer un libro hoy y dentro de diez años darte completamente otra impresión."

Missatge dirigit, però obert

  • A ella li agrada interaccionar amb lectores i lectors:

- Viatja de “pueblo en pueblo” amb els llibres sota el braç. - Explica què vol que troben al llibre, sobretot en relació a les relacions de parella.

  • El seu objectiu és que la lectura serveixi com a informació útil per:

- Evitar certs patrons nocius en les relacions. - Prendre consciència del maltractament emocional i del propi valor.

  • A més, aquesta interacció li retorna molta informació:

- Detecta trets, preocupacions o dolor en les persones. - Adapta el discurs perquè el missatge impacte millor.

3. “Romper la fila”: pecats capitals de l’amor i relacions tòxiques

Origen conceptual del llibre

  • El punt de partida del llibre és una idea de la psicòloga Micaela Michelena, que parla de quatre pecats capitals en l’amor (paral·lels als set pecats capitals clàssics):

1. Impostura 2. Amors d’intermitència 3. Sumissió 4. Adiccions

Definició dels quatre pecats capitals en l’amor

  • Adiccions:

- Relacions en què la parella és com una droga (compara amb la cocaïna), - Encara que et destrossa, l’enganxament emocional impedeix veure el dany.

  • Impostura:

- Quan un membre de la parella (sigui l’orientació que sigui) es mutila simbòlicament per encaixar. - Metàfora del zapatito de la Cenicienta: cortar-se els dits o el taló per fer cabre el peu a la sabata.

  • Sumissió:

- Models en què hi ha amo i serventa, com el que popularitza Cincuenta sombras de Grey. - Relacions jeràrquiques on una part assumeix paper de servitud.

  • Intermitència:

- Relacions que comencen i acaben contínuament. - Es basen sovint en el “polvo de reconciliación”, és a dir, un cicle tòxic de ruptura i retrobament.

Estructura narrativa de la novel·la

  • L’autora crea quatre protagonistes femenines que ella anomena, amb afecte, “quatre boges”, cadascuna encarnant un d’aquests tipus de relació.
  • La novel·la incorpora també elements de humor i aventura, com:

- Un viatge una mica boig perseguint Harrison Ford per Europa, que introdueix sorpresa i lleugeresa.

Missatge central de l’obra

  • Missatge clau: els problemes no es poden esquivar, cal afrontar-los.

"Por mucho que te vayas a Europa detrás de Harrison Ford, tienes que enfrentarte a tus problemas y tus fantasmas."

  • La novel·la convida a:

- No normalitzar el maltractament emocional. - Detectar dinàmiques tòxiques de parella. - Assumir la pròpia responsabilitat vital per sortir de relacions destructives.

4. Evolució de les relacions i treball interior

Diagnòstic de les relacions actuals

  • Morales percep una mena de “llibertinatge” socialment, encara que li costa la paraula.
  • Considera que en aquest model les dones hi perden molt, però també hi perden els homes:

- Es desdibuixa el sentit de l’amor romàntic, idealitzat però estructurant.

  • No creu que les relacions de “abans” foren ni millors ni pitjors, però sí que veu un problema actual:

- Manca de treball interior de cadascú. - Tòpic de “ara la gent no aguanta res”. Ella respon: no s’ha d’aguantar res que faça mal.

Creixement personal i millor versió de tu mateixa

  • L’autora defensa que cal:

- Sacar la mejor versión de ti misma, mostrar tot el bo que tens. - Des d’eixa versió millorada, la persona que tens davant s’enamorarà més de tu.

  • Distingix entre:

- Relacions on hi ha dany real, en què cal marxar. - Conflictes quotidians, on podem inspirar canvi a l’altre canviant primer nosaltres.

"La vida no tiene que cambiar, la que tienes que cambiar eres tú."

  • Objectiu vital, segons ella:

- Créixer com a persona, evolucionar i respectar-te. - Posar el que tens de bo al servei dels altres.

  • Defensa que aquest treball interior hauria de ser tant de dones com d’homes, buscant millora mútua i relacions més sanes.

Responsabilitat afectiva

  • La periodista introdueix conceptes com responsabilitat afectiva i intel·ligència emocional:

- S’assenyala que el difícil, però necessari, és treballar aquestes dimensions. - Una relació (amorosa, familiar, amistosa) ha de ser un lloc segur, no una càrrega a suportar.

5. Personatges, talent i inspiracions creatives

Com neixen els personatges

  • Morales creu que naixem amb potencialitats i debilitats de “sèrie”.
  • La espiritualitat dona sentit al que fem i configura aquestes característiques.
  • Posa un exemple directe a la locutora: igual que ella porta de fàbrica condicions per ser bona periodista, després l’estudi i la pràctica li donen detall i poliment.
  • El mateix passa amb:

- Qui escriu - Qui pinta - Qui compon música

Font d’inspiració

  • La inspiració es nodreix de:

- Lectures diverses - Conferències - Programes de televisió - Pel·lícules que la marquen

  • Tot això crea un bagatge mental que després es transforma en obra literària.
  • Entre inquietuds personals, necessitat d’ajudar i aquesta alimentació cultural, acaba naixent un “producte sugerible”: novel·les que busquen efectivitat emocional i consciència per a les lectores.

6. Normalitzar l’homosexualitat i combatre l’estigma

Homosexualitat com a tema recurrent

  • Morales destaca que, amb Romper la fila, no només vol desnormalitzar el maltractament emocional, sinó també normalitzar l’homosexualitat.
  • Aclareix que l’homosexualitat és un tema constant a les seues novel·les.
  • Per a aquesta obra, ha llegit assajos i textos científics per parlar-ne des d’una perspectiva més rigorosa i afirmar clarament que no és una malaltia.

"Quería analizar la homosexualidad... y hablar de que no es una enfermedad."

Posicionament personal i empatia

  • Tot i estar casada i amb tres fills, es descriu molt vinculada emocionalment a:

- Persones homosexuals i lesbianes.

  • Sent una estima especial cap a aquest col·lectiu i vol fer-los un “guiño muy especial” a través del llibre.
  • Vol mostrar que:

- Un home que estima un altre home sent el mateix que una dona que estima un home, i viceversa. - Tothom necessita respecte i reconeixement.

Adolescència i identitat sexual

  • Morales recorda la pròpia adolescència, amb hormones altes i incomoditat vital.
  • Reflexiona que, si a això s’hi suma:

- No saber si t’agraden nois o noies. - Ser noi i que t’agraden nois, però no poder dir-ho per por a agressions o estigmatització.

"Qué sufrimiento la verdad."

  • L’entrevistadora apunta que, malgrat la impressió que tot està superat, augmenten els delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI.

Lesbianes i hipersexualització

  • S’assenyala que l’homosexualitat femenina pateix una doble càrrega:

- Està hipersexualitzada per la indústria pornogràfica. - No es mira com dues dones que s’estimen, una parella com qualsevol altra, sinó com un objecte del desig masculí.

  • Es remarca que, socialment, sovint es “accepta però no es tolera”, i que cal seguir reivindicant l’amor i la identitat sexual en totes les seues formes.

7. Rutes literàries, xarxes de dones i proximitat amb lectores

Viatges i economia de la literatura

  • Morales admet que la literatura dona poc rendiment econòmic i que cal treballar molt per tenir un sou digne.
  • Tot i això, hi ha una gran gratificació emocional i humana, que compensa els esforços.

Naixement d’una xarxa de “madrines” i amigues

  • Explica una anècdota clau: un viatge en Alvia de Donostia a Madrid.
  • Com sol fer, parla amb les passatgeres (sobretot dones) i els conta què fa.
  • Una d’elles, de Valladolid, li diu que la vol a casa seua perquè creu en el que fa:

- L’acull a casa. - L’acompanya a entrevistes a la SER, la COPE, etc. per presentar La conciencia del tiempo.

  • Això dóna lloc a una xarxa creixent de dones que li obrin casa seua per presentar llibres i fer activitats.

Agenda plena i recorregut per ciutats

  • En el moment de l’entrevista, comenta que fins a juny de 2026 ja té l’agenda de sortides tancada.
  • Alguns exemples de llocs on anirà allotjant-se a casa de lectores i amigues:

- Madrid - Barcelona - Sòria - Aranda de Duero

  • Relata també una amistat amb una lectora de Caudete (Albacete):

- Ella la va acollir a casa. - Després, aquesta lectora i el seu marit viatgen a Donostia a casa de l’autora. - Ara estan convidats al casament de la filla d’aquesta lectora; fins i tot hi haurà preboda, cosa que fa broma que acabaran fets pols.

"J.K. Rowling no se va a la casa de sus lectoras a dormir, y yo sí."

  • Utilitza aquesta comparació amb J.K. Rowling per remarcar la proximitat extrema amb les seues lectores, que arriba fins a vincles familiars i celebracions com bodes.

Xarxes de confiança en un món individualista

  • La locutora destaca que, en un context d’individualisme creixent, és esperançador comprovar que es poden construir xarxes físiques de suport i confiança reals.
  • Aquestes xarxes no serveixen només per a la difusió de llibres, sinó també per crear comunitat i conèixer l’autora més enllà de les pàgines.

8. Presentacions de llibres: metodologia i claus

Documentació i adaptació a diferents públics

  • Morales explica que es documenta molt per a les seues xerrades.
  • Exemple: amb el llibre La luz de la tormenta la van convidar a un seminari sobre dones del Segle d’Or a la Universitat d’Alcalá.
  • Aquella presentació va funcionar tan bé que ara la porta a instituts, on treballen:

- El Barroc com a part cultural. - L’autoconeixement com a tret del personatge. - El talent com a eina per reconciliar-te amb tu mateixa i estimar-te més.

Eines i dinàmica de les presentacions

  • Fa servir PowerPoints, però sobretot es basa en:

- La seua “salsa” personal i ganes de viure. - Una actitud de fer la vida més divertida.

  • Estratègies que utilitza:

- Interaccionar molt amb el públic. - Fer preguntes sense ridiculitzar ningú. - Jocs breus per captar l’atenció.

"Estemos muchos o estemos pocos, como crees mucho en lo que estás haciendo y pones lo mejor de ti, al final la gente se entretiene y le gusta."

  • Tant si l’afluència és gran com reduïda, posa sempre el millor d’ella mateixa, confiant que això connectarà amb la gent.

9. Estada a Benicarló i trobada amb lectores

Agenda a Benicarló

  • Durant aquests dies, Morales estarà:

- A la llibreria Benicart (intenta estar-hi més d’un dia). - A la llibreria Mulet, situada al carrer Xivert (la pronúncia li costa una mica).

  • La seua estada arriba fins al 28 de novembre, temps durant el qual:

- Podrà interactuar amb lectores. - Firmar exemplars de Romper la fila i d’altres llibres com La luz de la tormenta.

Interacció directa i missatge d’autoestima

  • Morales subratlla que no és obligatori comprar cap llibre; el més important és la conversa i el contacte humà.
  • Sovint diu a les persones que s’apropen:

"El libro trata de lo maravillosa que eres tú y de lo que te tienes que respetar."

  • Moltes dones reaccionen sorpresa: “¿Yo soy protagonista?” i ella respon que sí, que cada lectora és una de les protagonistes.

Captar lectores al carrer

  • L’autora sol estar a la porta de la llibreria, a peu de carrer.
  • Estratègia habitual:

- S’adreça sobretot a dones (el 98% de les seues lectores). - Fa humor per trencar el gel:

"Es que me tiro en plancha a las tías buenas que pasan por la acera."

- Això genera rialles i trenca la sensació d’assetjament.

  • Després es presenta: “Soy María, soy escritora...” i posa l’accent en el respecte:

- Primera que et respecta ha de ser ella mateixa. - Demana permís: “¿Quieres que te cuente?”.

  • Si la persona té pressa, els desitja un bon dia i agraeix que s’haja parat:

- Això genera bona energia i evita la sensació d’assetjament comercial.

  • Prefereix que qui no està receptiu se’n vaja tranquil·lament, abans que explicar a algú que només pensa “a veure quan acaba”.

Tancament de l’entrevista

  • L’entrevistadora recorda als oients que:

- La presentació de Romper la fila és demà a la Biblioteca Manuel García Grau, a les 18:00 h. - Es poden portar altres llibres de l’autora per signar. - L’escriptora estarà aquests dies a Benicart i a Mulet.

  • Acaba agraint-li la presència i expressant ganes de llegir el llibre i de tornar-la a tenir a Benicarló.
  • Morales respon agraint l’acollida i definint l’experiència com “un placer”.

10. Idees clau del podcast

Sobre les relacions i el creixement personal

  • No cal “aguantar” una relació, cal viure-la.
  • El maltractament emocional està molt normalitzat i cal desnormalitzar-lo.
  • Els quatre pecats capitals de l’amor (impostura, intermitència, sumissió, adiccions) són patrons destructius que cal reconéixer.
  • El treball interior i treure la millor versió de tu mateixa són fonamentals per a relacions més sanes.

Sobre l’homosexualitat i la diversitat

  • L’homosexualitat no és una malaltia i ha de ser plenament normalitzada.
  • Cal combatre:

- Els delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI. - La hipersexualització de l’homosexualitat femenina.

  • L’amor, siga entre qui siga, implica els mateixos sentiments i la mateixa necessitat de respecte.

Sobre la literatura i el contacte amb el públic

  • La literatura, encara que no done grans ingressos, aporta una gratificació humana molt gran.
  • Presentar llibres implica:

- Documentar-se bé. - Adaptar-se a diferents públics (universitat, instituts, llibreries). - Fer servir recursos com PowerPoints, jocs, preguntes i molta interacció.

  • Les xarxes de dones lectores són un suport vital i afectiu per a l’autora, que viatja i s’allotja a casa seua.
  • Morales aposta per una presència molt propera i humana, conversant cara a cara, fent humor i reforçant l’autoestima de qui s’hi acosta.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament