L'entrevista del 20/10/2025 Jordi Raül Verdú
Jordi relata el seu viatge al Canadà, la visita a una reserva índia i el descobriment d’un prestatge ple de llibres de llegendes, fet que li connecta amb les nostres rondalles.
Paral·lelisme entre les reserves índies i els majors que custodien relats. Retorn el 1991, recorregut per pobles amb gravadora; primer llibre després de 10 anys: «A la vora de la llar» (29 rondalles).
Publicació de 8 volums amb 238 rondalles replegades en una cinquantena de pobles i una desena de comarques.
Dificultat d’entrada com a foraster, necessitat de mediadors locals, cites que fallen i sovint relats de fets reals. Quan apareix un bon narrador, és una joia; encara en troba, però cada vegada costa més.
Paral·lel amb testimonis de guerra: urgeix preservar. Diferències d’entorn entre continents, però l’essència de les històries és compartida.
Esment a Alcover i Amades; els valencians arriben a temps. Valor literaturitza, Jordi prioritza la fidelitat a la veu del narrador i el context.
Una història de Banyeres apareix en un llibre americà amb el mateix títol; confirmació de la circulació internacional de relats; referència al catàleg ATU.
La sorpresa de trobar la mateixa història gairebé idèntica, amb diferències mínimes de context sociocultural.
Esdeveniment per recuperar l’esperit de Tots Sants; temes de mort, dimoni i cementeris amb cura segons edats; combinació de rondalles i llegendes urbanes; adaptació a l’audiència.
Preparar més contes dels que s’explicaran i llegir les vibracions de la sala; importància de l’escolta, també a l’escola.
Fer-se protagonista, creure-se-la i perseguir el misteri més que l’espant; provocar imatges mentals com una pel·lícula per versemblança.
Recordatori de «Quina Temor»: 25 d’octubre, 17.30 h i 18.30 h (infantil), 20.00 h (adults). Acomiadament a Ràdio Benicarló amb Clàudia Còzar.
Context i protagonista
Jordi, mestre i narrador, explica com el seu viatge al Canadà el va portar a descobrir llibres de llegendes natives i a reconèixer paral·lelismes amb les nostres rondalles. Aquella revelació el va impulsar (1991) a recórrer pobles valencians amb una gravadora per conservar la transmissió oral que perilla.
"La cultura de transmissió oral no té fronteres"
De la reserva índia a les “reserves” valencianes
- Descobriment de llibres de llegendes en una reserva índia i connexió amb les figures de les nostres rondalles.
- Identificació de les “reserves” locals: les persones majors que conserven relats a la memòria.
- Publicació del primer recull al cap de 10 anys: «A la vora de la llar» amb 29 rondalles.
Metodologia i reptes de recerca
- Dificultat d’entrada als pobles com a foraster; cal anar de la mà d’algú de confiança.
- Sovint s’obtenen relats de fets reals, no sempre rondalles; cal filtrar.
- Cites ajornades o cancel·lades: paciència i perseverança.
- Quan apareix un bon narrador, és com trobar un tresor: versions úniques i joies inèdites.
Universalitat de les rondalles
- Canvien els animals i l’entorn (bisons, castors, coyotes vs fauna local), però l’essència narrativa és la mateixa.
- Anècdota als EUA: una història replegada a Banyeres de Mariola apareix en un llibre de folklore americà amb el mateix títol i variants mínimes.
- Marc comparatiu: sistema internacional ATU (Arne–Thompson–Uther) per classificar contes d’arreu del món.
Tradició, autors i fidelitat al relat
- Referents: Antoni M. Alcover, Joan Amades, i al País Valencià la gran empenta de finals del segle XX.
- Enric Valor literaturitza 36 rondalles: riquesa lèxica i estilística.
- Jordi prioritza la fidelitat al narrador: conservar veu, edat, poble i el “segell d’identitat”.
Quina Temor: por, Tots Sants i públic
- Esdeveniment que recupera l’esperit de Tots Sants davant l’hegemonia del Halloween.
- Temàtiques: mort, dimoni, cementeris, foscor, però amb mesura segons edats.
- Mescla de rondalles replegades i alguna llegenda urbana o vivències narrades en primera persona per potenciar l’atmosfera.
Consells per narrar històries de por
- Fes-te protagonista: conta com si t’haguera passat a tu.
- Creu-te la història: la versemblança magnetitza el públic.
- Llegeix la sala: adapta relats i intensitat a l’edat i actitud dels oients.
- No es tracta només d’espantar: prioritza el misteri i que l’oient veja una “pel·lícula” amb les paraules.
Dades clau
- Inici del projecte: 1991.
- Recollida publicada: 8 volums i 238 rondalles.
- Abast: prop de 50 pobles i una desena de comarques.
Agenda – «Quina Temor» (Benicarló)
- Dissabte 25 d’octubre.
- Sessions infantils (6–12 anys): 17.30 h i 18.30 h.
- Sessió per a adults: a partir de les 20.00 h.
Un viatge apassionant per la cultura popular que demostra que, malgrat els quilòmetres, les històries que ens expliquem ens uneixen.

