L'entrevista
Subscriu-te
L'entrevista del 2/12/2025 Nou disc de Palo Domado
La locutora presenta l'entrevista a Celu, cantant de Palo Domado, a **L'entrevista** de Ràdio Benicarló. S'anuncia el llançament del nou disc **“Segona capa”** el 5 de desembre i es destaca l'orgull pel grup com a producte musical local que està arribant cada vegada més lluny.
Celu explica el significat del títol **“Segona capa”**: representa una **nova etapa 2.0** de Palo Domado després del primer disc de 2020. Hi ha hagut canvis de membres i evolució vital i musical; el disc simbolitza aquesta nova capa que es suma a la història del grup.
Parlen del **canvi de so** respecte a l’anterior treball. Tot i repetir estudi (New Study), la nova formació i l’evolució del productor han aportat una sonoritat més madura. Celu relata l’anècdota de la composició d’**“Al otro lado del Edén”**, escrita en gran part a la sala d’espera mentre operaven la seua parella, mostrant la càrrega emocional de la cançó.
Celu descriu el **viatge creatiu** del disc. Com que ja no són adolescents i tenen menys temps per assajar en grup, compon sobretot **a casa amb la guitarra acústica**, aprofitant moments quotidians (cuinant, al sofà, etc.). Grava idees al mòbil, construeix estructures i lletres, i després les porta a l’estudi, on la banda les acaba de desenvolupar conjuntament.
Reflexionen sobre la **inspiració** i la necessitat de no forçar les cançons. Celu explica que té centenars de notes al mòbil i que la creativitat implica **equivocar-se, esbossar i descartar**. Ho compara amb la seua feina de *dissenyador gràfic*: tant en música com en disseny, cal molta prova i error per arribar a una bona idea.
Parlen de la pressió actual per treure música de forma **ràpida i constant** i de com això pot anar en contra de la qualitat. Celu remarca que **les cançons no tenen horari** i que, encara que pugui escriure ràpid, prefereix ser **selectiu**. Compondre és relativament fàcil; el difícil és aconseguir cançons que realment li semblin bones i honestes.
La locutora pregunta pel “rollo” del disc. Celu explica que molts els etiqueten com a **indie**, però ell no s’hi veu plenament: no es considera ni estrictament indie ni rock. Té poca devoció per bandes nacionals com a referent absolut i beu sobretot de **bandes angleses i americanes**. Tot i admirar artistes estatals (Carlos Ares, Vetusta Morla, Izal), vol desmarcar-se del *indie* més canònic i no estar pendent de l’etiqueta.
Debaten sobre la recepció externa del so del grup. La locutora sosté que, escoltant diverses cançons de **“Segona capa”**, ja es pot dir que **Palo Domado té un so propi**, reconeixible i no fàcilment assimilable a una altra banda. Celu admet que des de dins la percepció és diferent, però no li molesta que els comparen amb grups grans si és per destacar que les cançons impacten.
Si hagués de presentar el disc a algú, Celu tria en funció de la persona. A títol personal, destaca **“Segona capa”** (la primera cançó que va compondre per al disc) i **“Padre Nuestro”**, més lenta i íntima. Parlen de com el disc reflecteix la **dualitat de la seua personalitat**: pot ser molt enèrgic i alhora molt tranquil. Això es tradueix en una **varietat de temes cañeros i temes més pausats** que eviten l’encasellament.
S’endinsen en la **gravació del disc**. Tornen a treballar a **New Study**, a la Sénia, on ja havien enregistrat el primer àlbum. Expliquen com van conèixer **Pau**, l’aleshores tècnic de so, que va acabar entrant a la banda com a baixista. Celu afirma que Pau és un **músic de conservatori amb idees molt bones** i que és fàcil deixar-s’hi portar: aporta línies, arranjaments i un so professional.
Es parla del **feedback del públic** cap a les noves cançons i del creixement recent de la banda. Gairebé totes les peces del disc han entrat en **llistes nacionals de Spotify**, un assoliment important per a una banda emergent. Això ha impulsat els seguidors a xarxes (d’uns centenars a més de 5.000 a Instagram). Tot i que no es volen obsessionar amb les xifres, reconeixen que avui són un **indicador clau** que els ajuda a saber que alguna cosa està creixent i que pot traduir-se en més gent als concerts.
Introduïxen la **gira “Segona capa 25-26”**, que inclou dates a Castelló (La Bohemia), Vinaròs (El Frenesí) i ciutats com Madrid, Múrcia, Granada o Saragossa. Celu descriu la sensació nova i il·lusionant d’arribar a llocs on la gent ja es coneix les cançons. Recorda un bolo a València en dijous on va entrar públic que cantava els temes sense ser coneguts seus. A Instagram veuen gent de moltes ciutats (Lleó, Albacete, Burgos, Galícia...) demanant que hi vagin. Destaca la **bona educació i sensibilitat** del seu públic i reconeix el paper del manager Juanma en l’organització de la gira, tot mantenint una actitud prudent de “veurem què passa”.
Tornen a parlar del **feedback a Benicarló i la comarca**. Celu diu que sempre han tingut bona acollida, tot i que els agradaria que més gent del poble s’animés a descobrir-los. Molta gent de Vinaròs ve als concerts, i ell agraeix profundament qualsevol persona que vingui, encara que siguen pocs: “si en venen cinc, cinc bons són”. Explica una experiència a Madrid fa quatre anys on van tocar pràcticament per ningú (el seu cosí, un amic i un desconegut que va entrar per la música), a qui va regalar un CD. Ara preparen una nova data a Madrid (11 d’abril) amb l’esperança que la situació haja canviat molt.
Reflexionen sobre el **panorama musical actual** i la dificultat de fer-se un lloc. La locutora planteja si tenir un públic més fidel pot ser una avantatge respecte del món de les superestrelles i estadis. Celu respon que ser considerats **banda emergent ja és un èxit**, i que el camí és una autèntica loteria: cal treball, bones cançons i connexió humana. Afirma que ni mira la gent que està “molt amunt” i que prefereix fixar-se en les bandes bones que té al costat i en la **comunitat que es crea entre grups i públic**.
En la part final, especifiquen **com i quan escoltar el disc**. “Segona capa” surt el **5 de desembre** a plataformes de *streaming* com Spotify i Apple Music. També editen **vinil físic**, disponible des del mateix dia als concerts i per comanda via DM d’Instagram o correu, amb tota la informació a la bio. Recorden que, encara que ja hi ha diversos singles publicats, la idea és **gaudir el disc sencer com una experiència completa**. L’entrevista es tanca agraint la presència de Celu a Ràdio Benicarló, sonant la cançó **“Cuerpos para Vivir”** i recordant l’Instagram del grup (palo_domado) i el bon disseny gràfic del disc.
Context i presentació
L'entrevista de Ràdio Benicarló conversa amb Celu, cantant de Palo Domado, sobre el seu nou disc “Segona capa”, el seu procés creatiu, el so del grup, el directe i el creixement de la banda més enllà de Benicarló i del Baix Maestrat.
Què és “Segona capa”?
- “Segona capa” simbolitza una nova etapa del grup, un 2.0 després del primer disc de 2020.
- En aquests anys hi ha hagut canvis de formació i evolució personal i musical.
- El títol fa referència a aquesta nova capa que s’afegeix al projecte: una continuïtat, però amb un aire renovat.
Canvis de so i producció
- El disc s’ha enregistrat de nou a New Study, el mateix estudi que l’anterior.
- Tot i repetir estudi, la sonoritat ha canviat per:
- La nova formació i el toc personal de cada membre. - L’evolució del productor/tecnic (Pau), que també ha crescut professionalment.
- El resultat és un so més madur i professional, sense perdre la identitat de Palo Domado.
Procés creatiu i composició
Escriure des de la vida quotidiana
- Celu explica que composa sempre a casa amb una guitarra acústica:
- Al saló, mentre cuina o fa vida normal. - Quan li “ve el venazo”, agafa la guitarra que té penjada i grava idees amb el mòbil.
- Té centenars de notes i idees guardades: la creació és una pluja constant d’esbossos, errors i proves.
"Les cançons no tenen horari; has d’estar sempre mig en mode composició, fins i tot passejant el gos per la platja."
Una anècdota clau: “Al otro lado del Edén”
- La cançó “Al otro lado del Edén” va néixer en un moment molt delicat:
- Estaven operant la seva parella. - Celu va escriure bona part de la lletra a la sala d’espera del quiròfan, amb una llibreta.
- Aquesta experiència resumeix com la vida personal alimenta directament les lletres del disc.
Temps, maduresa i exigència
- Ara, ja adults i amb feines i responsabilitats, és molt difícil quedar cada dia al local per compondre.
- Per això el procés és més fragmentat i domèstic, i després al estudi s’acaba de donar forma a les cançons entre tots.
- Celu subratlla que:
- Podria escriure tres cançons en dues hores, però serien «cançons de merda». - El repte real és ser selectiu, deixar reposar i triar només les idees que realment valen la pena.
Estil, influències i identitat
Indie? Rock? Pop? Què és Palo Domado?
- Molta gent etiqueta el grup com a banda indie, però Celu no s’hi acaba d’identificar:
- No es veu clarament ni com a indie ni com a rock. - Tenen cançons lentes i ràpides, més enèrgiques i més tranquil·les.
- Assegura que no està gaire pendent de les etiquetes: prioritza fer “cançons bones” i honestes.
Referents musicals
- Les seves influències principals són sobretot bandes angleses i americanes.
- A nivell estatal diu que no té una banda “de capçalera” que el marqui profundament, però:
- Admira artistes com Carlos Ares. - Destaca bandes com Vetusta Morla, Izal, o propostes que respecta i valora.
- Vol desmarcar-se del “indie pur” associat a Love of Lesbian, Sidoní, etc., tot i entendre que cadascú interpreta el seu so com vol.
Un so reconeixible
- Des de fora, la locutora li comenta que Palo Domado ja “sona a Palo Domado”:
- No recorda una còpia directa d’altres grups. - Quan escoltes diverses cançons, es reconeix un sello propi.
- Celu admet que des de dins ho viu diferent, però no li molesta que els comparen amb bandes potents (com Arde Bogotá) si és per destacar l’impacte de les cançons.
Cançons destacades i versatilitat
Quines cançons mostraria primer?
- Si hagués d’ensenyar el disc, depèn de la persona:
- A la seva mare li posaria una cançó, a una amiga locutora una altra.
- A nivell personal, destaca:
- “Segona capa” (la cançó): - Va ser la primera que va compondre del disc. - Representa bé l’energia i el nou moment del grup. - “Padre Nuestro”: - Cançó més lenta, íntima, que també li agrada molt.
Contrastos i varietat dins del disc
- El disc combina temes més cañeros (com “Segona capa”) amb altres més pausats.
- Això reflecteix la personalitat de Celu:
- Pot ser molt enèrgic i vital, “de saltar-se un banc si cal”. - I alhora molt tranquil i de casa.
- Aquesta varietat fa que el disc acompanye diferents moments vitals, sense quedar encasellat en un sol to.
Gravació a l’estudi i rol del productor
New Study i el baixista-productor
- Han gravat de nou a New Study, a la Sénia.
- L’anècdota clau:
- Al primer disc van anar com a clients. - Van connectar molt amb el tècnic (Pau), que no tocava amb ningú llavors. - Li van proposar entrar al grup com a baixista.
- En aquest segon disc, Pau ja forma part de la banda, cosa que facilita molt la feina.
Un procés col·lectiu i còmode
- A l’estudi:
- Celu es deixa portar molt per les idees dels companys. - És el moment perquè cadascú aporti línies de guitarra, baixos, matisos.
- De Pau remarca que és:
- Músic de conservatori, amb molta formació. - Té idees molt bones i fa que tot siga més fàcil.
- El resultat és un disc que sona professional i que poden defensar perfectament a qualsevol sala.
Repercussió, Spotify i creixement de l’Audiència
Entrar a llistes nacionals
- Una de les grans notícies és que gairebé totes les cançons del disc (menys dues) han entrat en llistes editorials de Spotify a nivell estatal.
- Això és molt difícil per a una banda emergent i ha estat un impuls clau:
- Els ha fet guanyar molta visibilitat. - Ha incrementat els seguidors a Instagram: de menys de 1.000 a més de 5.000.
Els números: indicador, no obsessió
- Al grup no li obsessionen les xifres, però:
- Accepten que avui dia són un escaparate imprescindible. - Els segueixen com a indicador de creixement real: els números reflecteixen que més gent els escolta i després omple sales.
"No estem pendents dels números, però ens serveixen per notar que alguna cosa s’està movent."
Gira “Segona capa 25-26”
Noves ciutats i experiències
- Inicien la gira “Segona capa 25-26”, amb un calendari que inclou:
- Castelló (La Bohemia). - Vinaròs (El Frenesí). - I ciutats com Madrid, Múrcia, Granada, Saragossa, entre altres.
- Els primers bolos són “a casa”, compartint escenari amb La Milagrosa, una banda indie ja força consolidada.
Sentir el creixement sobre l’escenari
- Celu recorda un concert a València amb poques expectatives, on:
- Va entrar gent que es sabia les cançons i no eren ni família ni amics. - A més, era un dijous, cosa que encara els va sorprendre més.
- A Instagram, en el cartell de la gira, veuen persones d’arreu d’Espanya demanant dates:
- Peticions des de Lleó, Albacete, Burgos, Galícia i altres llocs.
- Els escriu molta gent per privat, sempre amb molta educació i sensibilitat, cosa que el grup valora especialment.
Organització i límits
- Celu diu que està en mode “a veure què passa”, amb molta cautela.
- Els agradaria tocar a totes les ciutats que els demanen, però:
- Organitzar concerts és complex (sales, condicions, despeses, etc.). - Tenen el suport d’un manager (Juanma) que s’encarrega de la part logística.
Relació amb Benicarló i el públic local
Acollida a casa
- A Benicarló sempre han tingut bona resposta, tot i que:
- Evidentment no venen 30.000 persones. - Celu anima la gent del poble a aprofitar per conèixer-los més i venir als concerts.
- Hi ha molta gent de Vinaròs que es desplaça als seus directes, demostrant un fort arrelament comarcal al Baix Maestrat.
Valorar cada persona del públic
- Celu té molt clara una màxima: “encara que siguen cinc, cinc bons són”.
- Explica una experiència dura a Madrid fa uns quatre anys:
- Van tocar pràcticament per ningú: el seu cosí, un amic i un noi que va entrar atret per la música. - A aquest noi li va regalar un CD, agraint-li que s’haguera quedat.
- Ara preparen un “round two” a Madrid (11 d’abril), confiant que la situació haja canviat molt.
El panorama musical i les bandes emergents
Ser “emergent” com a fita
- Avui se’ls etiqueta com a banda emergent, cosa que ja considera un triomf després d’anys de camí.
- Defineix el món de la música per a grups d’aquest nivell com una autèntica loteria:
- Cal treballar moltíssim. - Tindre bones cançons. - I sobretot connectar amb la gent.
Superestrelles vs. escena fidel
- Davant del “mastodonte” de les superestrelles i estadis:
- Celu reconeix que ni tan sols mira cap amunt: se centra en la gent que té al costat, en l’escena de bandes bones que comparteixen espai. - Destaca la comunitat que es crea entre grups i públic, que fa d’“enganxadora” perquè l’audiència descobreixi altres bandes.
Publicació del disc i formats
Data de llançament i plataformes
- Data clau: 5 de desembre.
- A partir d’aquell dia, “Segona capa” estarà disponible a:
- Spotify. - Apple Music. - Altres plataformes de streaming principals.
Format físic i vinil
- Han editat també vinil físic, disponible des del mateix 5 de desembre.
- Es podrà aconseguir:
- Als concerts de la gira. - Per DM d’Instagram o per correu electrònic, amb la informació penjada a la bio.
Experiència d’escolta
- Encara que ja han publicat diversos singles, la idea és clara:
- Cal escoltar el disc sencer per captar el viatge complet. - Recorden, mig en broma, la frase de Rosalía sobre entendre els àlbums com a obres integrals.
Tancament de l’entrevista
- L’entrevista es tanca amb “Cuerpos para Vivir”, una altra de les cançons del nou treball.
- Es recorda l’Instagram oficial del grup: palo_domado.
- La locutora remarca també el disseny cuidat del disc, en línia amb la faceta de dissenyador gràfic de Celu.
- Tots dos es mostren il·lusionats i expectants per veure fins on arribarà aquesta “Segona capa”, que ja simbolitza molt més que un simple segon disc per a Palo Domado.