L'entrevista
Subscriu-te
L'entrevista del 21/11/2025 JM Gestió Teatral
El convidat descriu l’objectiu principal de l’obra *Clic*: **captar l’atenció** de xiquets i adults mitjançant una combinació de teatre, teatre d’objectes, il·luminació, interpretació, coreografies i música, pensada per enganxar tot tipus de públic.
Es comenta com els adults sovint entren com a simples acompanyants però ixen **implicats emocionalment** i molt entretinguts. La locutora presenta *Clic* com una oportunitat de gaudir en família i introdueix el tema de l’obra, demanant un resum sense fer massa espòiler.
Sense revelar la trama, el convidat explica que *Clic* tracta temes com **sostenibilitat, medi ambient, reciclatge i estima per la natura**, i posa molt d’èmfasi en **valorar les petites coses del dia a dia** i aprendre a ser feliços amb detalls senzills.
Es concreten exemples de petites coses que l’obra reivindica: dinar amb la família, conversar amb amics, passejar, retrobar algú conegut. *Clic* fa que els adults **recorden moments de la seua infantesa** i desperten somnis i curiositats, mentre que els xiquets descobreixen que poden jugar i crear mons propis sense tecnologia.
Es reflexiona sobre com els xiquets d’avui **creixen massa ràpid** en un món ple d’estímuls i tecnologia. El convidat defensa la cultura i les arts escèniques com una manera de posar un **freno positiu** a la rutina, assaborir el moment en el teatre i reflexionar sobre aspectes importants del creixement personal.
Es destaca la importància del moment final en què els actors ixen a saludar: reben un **feedback autèntic** de grans i menuts, amb emocions i agraïments. Això reforça la idea que en el teatre es crea una **màgia especial** i es recorda el valor de gaudir d’un bon llibre, música, pel·lícula o, en aquest cas, d’una obra de teatre.
La locutora aprofita que tenen el convidat a Ràdio Benicarló per preguntar pels actors. Es presenta **Lluís Carlos Gómez** i **Carla Sanfélix**, que interpreten Sara i Tomàs. S’explica que la companyia ha actuat moltes vegades a **Benicarló**, tant a l’auditori com a la capella del **Mucbe**, i que consideren la ciutat com una **segona casa**, amb un públic que ja reconeix els actors.
Es parla de com, encara que l’obra siga la mateixa, **cap funció és igual a una altra**. A diferència d’una pel·lícula gravada, el teatre està “viu”: la connexió entre actors i espectadors, la “quarta paret imaginària” i l’estat d’ànim de cada dia fan que l’experiència siga sempre diferent i única.
S’aborda la importància de cicles com aquest arreu del País Valencià: el teatre amateur és present a escoles, però el **teatre professional per a xiquets** no sempre és tan accessible. Es defensa la necessitat d’acostar **cine, música, dansa, circ, teatre i literatura** als més menuts com una part essencial de la seua formació cultural.
El convidat lamenta que molts adolescents i universitaris quasi no van al teatre. Defensa que cal acostumar els xiquets, des de ben menuts, a anar-hi com un **hàbit cultural**, igual que veure sèries o escoltar música. Es destaca el creixement de **campanyes escolars de teatre** que es fan per tot arreu, amb reflexió posterior a l’aula.
Es reconeix l’esforç dels col·legis, mestres i professors, que posen interès per portar els alumnes al teatre. Molts docents, després de veure funcions familiars, demanen l’espectacle per als seus centres. El convidat qualifica el **teatre** com una **ferramenta pedagògica fonamental** per al desenvolupament dels xiquets.
S’explica que moltes companyies que abans només treballaven per a adults han començat a crear propostes per a **públic familiar**. Es recorda que, fa uns anys, el teatre infantil i familiar es veia com el “germà menut” dins de la professió, però això està canviant, i cada vegada hi ha més **catàleg d’oferta escènica** per a famílies.
Es remarca que la visió sobre el teatre per a xiquets ha millorat molt, tant dins de la professió com entre ajuntaments i públic. Es rebutja la idea que els xiquets siguen només “espectadors del futur”: s’insisteix que han de ser **espectadors del present**, i per això cal programació infantil, familiar i intergeneracional on xiquets, pares i avis compartisquen espectacles.
La locutora compara la seua experiència d’infantesa, quan el teatre infantil quedava **quasi limitat a activitats escolars** amb un objectiu moralitzador i resum obligat, amb la situació actual, on hi ha **cicles familiars** que permeten anar al teatre a gaudir com fan els adults. Tots dos coincideixen a valorar aquest canvi com a molt positiu.
Es torna sobre el tema de la tecnologia com a repte pedagògic. El convidat destaca el valor del **teatre d’objectes** per mostrar als xiquets que no necessiten mòbils ni tauletes per a imaginar: qualsevol objecte domèstic pot servir per a crear ciutats, universos o fons marins. S’assenyala que hi ha molt de camí fet i moltes campanyes noves, amb docents molt implicats.
El convidat fa una invitació directa al públic de Benicarló a assistir a **Clic** a la capella del **Mucbe**: promet **emoció, rialles i reflexió** en una estona inoblidable. Recorda el caràcter efímer del teatre i anuncia que hi haurà **dos passades**, una a les 17.00 i una altra a les 18.30, tot remarcant que esperen el públic amb els braços oberts.
Es tanquen l’entrevista amb agraïments a l’**Ajuntament de Benicarló** i als mitjans de comunicació per la seua tasca en favor de la cultura. El convidat convida personalment la locutora a assistir a l’obra al Mucbe i ella respon que ho farà i després oferirà la seua *review* com a espectadora adulta que va a gaudir del teatre.
Context de l’entrevista
L’entrevista té lloc a Ràdio Benicarló, on es presenta Clic, un espectacle de teatre familiar que es representarà a la capella del Mucbe de Benicarló dins d’un cicle destinat a públic infantil i familiar. L’objectiu central és posar en valor el teatre professional per a xiquets i xiquetes i el seu paper educatiu i emocional.
L’obra “Clic”: temes i missatge
Característiques de l’espectacle
- Espectacle de teatre familiar amb una posada en escena molt visual i dinàmica.
- Combina diverses arts escèniques: teatre d’objectes, interpretació, coreografies, música i il·luminació.
- Busca captar l’atenció tant de xiquets com d’adults, trencant el tòpic que els majors només hi van “com a acompanyants”.
“L’objectiu era captar l’atenció i això ho fem mitjançant moltíssimes combinacions d’arts escèniques.”
Temes principals de “Clic”
- Sostenibilitat i medi ambient: reflexió sobre el planeta, el reciclatge i l’estima per la natura.
- Valorar les petites coses: donar protagonisme als detalls quotidians que ens fan feliços.
- Ritme de vida i estrès: invitació a posar un freno a la rutina i a assaborir el present.
- Joc i creativitat sense tecnologia: descobrir que es pot jugar i imaginar amb objectes quotidians, sense dependre de pantalles.
Valorar el dia a dia
L’obra dona molt de pes a la felicitat que trobem en gestos senzills:
- Seure a taula amb la família i compartir un dinar.
- Conversar amb un amic o una amiga.
- Passejar pel carrer i gaudir del que es veu.
- Saludar algú estimat que fa temps que no veiem.
Aquests moments quotidians són presentats com a elements clau per a una vida plena, sovint ignorats per la pressa i la hiperestimulació actual.
Impacte emocional en el públic
- Adults: l’espectacle desperta records d’infantesa, somnis i curiositats oblidades; apel·la a la nostàlgia i a la reflexió personal.
- Xiquets i xiquetes: descobreixen noves formes de jugar, imaginar i crear mons propis sense necessitat de tecnologia.
“L’espectador tan xiquet com major se n’ix molt emocionat… perquè toca molt la fibra.”
El teatre com a pausa i espai de reflexió
Frenar el ritme accelerat
El convidat subratlla que la cultura i, en especial, les arts escèniques, ofereixen l’oportunitat de:
- Fer una pausa conscient enmig de l’estrès diari.
- Assaborir l’experiència de seure en un pati de butaques i viure un moment únic.
- Reflexionar sobre aspectes importants del creixement personal que sovint no es pensen en el dia a dia.
El valor de la trobada amb el públic
En acabar l’espectacle, actors i actrius ixen a saludar el públic:
- Reben un feedback directe i emocional de grans i menuts.
- Es constata “la màgia” creada durant la funció: agraïments, emoció, connexió.
- Es reforça la idea del teatre com a experiència compartida i irrepetible.
“Trobes com s’ha creat la màgia en aquests moments en el teatre i això és el més important.”
Companyia, actors i vincle amb Benicarló
Protagonistes de “Clic”
- Personatges principals: Sara i Tomàs, dos germans.
- Actors: Lluís Carlos Gómez i Carla Sanfélix, descrits com a magnífics professionals molt vinculats a la companyia i al públic.
Relació amb Benicarló i el Mucbe
- La companyia considera Benicarló com una “segona casa”: hi han actuat moltes vegades.
- Han treballat tant a l’auditori com a la capella del Mucbe i valoren molt el públic benicarlando/da.
- Destaquen que el públic ja reconeix els actors i hi ha una relació de confiança i familiaritat.
La màgia del teatre en viu
Diferència entre teatre i cinema
El convidat remarca que:
- Una pel·lícula sempre és igual cada vegada que es veu.
- Una obra de teatre mai és exactament la mateixa, encara que el text no canvie.
- Hi ha una connexió única entre actors i espectadors a través de la “quarta paret imaginària”.
“El teatre està viu… Mai la vas a assaborir igual, mai la vas a viure igual.”
El teatre com a art viu
- Cada funció és una victòria i una satisfacció nova.
- La resposta del públic pot inspirar petits canvis o matisos en la interpretació.
- Aquesta dimensió viva fa del teatre una experiència irrepetible i especial.
Importància del teatre infantil i familiar
Necessitat de cicles i programació específica
Es posa en relleu la importància de cicles com el que porta Clic a Benicarló:
- Moltes vegades, el públic infantil no té fàcil accés al teatre professional.
- Les escoles treballen molt el teatre amateur, però cal també oferta professional de qualitat per a xiquets i xiquetes.
- Cicles especialitzats permeten que les famílies puguen anar al teatre igual que els adults.
Acostar la cultura des de ben menuts
- Cal acostar totes les arts als xiquets: teatre, dansa, circ, música, literatura, cinema.
- És preocupant que molts adolescents i universitaris quasi no hagen anat al teatre en l’últim any.
- Si des menuts s’hi acostumen, el teatre esdevé un hàbit cultural, com veure una sèrie o escoltar música.
“És molt important apropar-los… que sàpiguen degustar què és un teatre.”
Campanyes escolars i paper dels docents
- En els últims anys han crescut molt les campanyes escolars de teatre a tot el territori.
- Després de les funcions, sovint es fan reflexions a classe, integrant el teatre com a eina pedagògica.
- Molts mestres assistixen a les funcions familiars i després demanen portar l’espectacle als seus col·legis.
- El teatre es defineix com una ferramenta pedagògica fonamental per a l’educació dels xiquets.
Evolució de la percepció del teatre infantil
De “germà menut” a teatre reconegut
Fa uns anys, dins la professió teatral, el teatre infantil i familiar era vist com un “germà menut”, menys valorat. Ara:
- Aquesta visió ha canviat positivament: es reconeix la qualitat i la importància del teatre per a xiquets.
- Moltes companyies professionals que només feien teatre per a adults han començat a crear propostes familiars.
- Es veu el públic infantil com un públic potencial i real, capaç de gaudir i d’apreciar noves produccions.
“Els xiquets no són els espectadors del futur, han de ser ja els espectadors del present.”
Públic intergeneracional
- Es defensa una programació que barrege públic infantil, pares i avis.
- Es tracta de crear experiències intergeneracionals, compartides, al voltant d’un espectacle en directe.
- Açò consolida una cultura teatral sòlida i continuada en el temps.
Tecnologia, imaginació i teatre d’objectes
Riscos de la hiperestimulació
Es reflexiona sobre la tendència actual a “créixer massa ràpid” i a viure envoltats de pantalles:
- Sembla que els xiquets “naixen majors”, amb un ritme de maduració accelerat.
- Hi ha un excés d’estímuls tecnològics que poden afectar la forma de jugar i imaginar.
El valor del teatre d’objectes
La companyia aposta pel teatre d’objectes com a eina pedagògica clau:
- Mostra que no cal un mòbil ni una tauleta per a crear mons imaginaris.
- Qualsevol objecte de casa pot servir per a inventar:
- una ciutat,
- un univers,
- el fons de la mar.
- Això reforça la imaginació, la creativitat i el joc simbòlic.
“La imaginació se treballa amb un objecte qualsevol que tingues per casa.”
Canvis positius i esperança
Malgrat els reptes de la tecnologia, es remarca que:
- Hi ha més campanyes teatrals que mai per a escolars i famílies.
- El professorat mostra un gran interès per apropar les arts escèniques a l’aula.
- El balanç general és favorable: la situació ha millorat molt respecte a dècades anteriors.
Invitació final a “Clic” i agraïments
Crida al públic de Benicarló
El convidat tanca amb una invitació directa als oients:
- Anar a veure Clic a la capella del Mucbe a Benicarló.
- Objectiu: disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar en una estona inoblidable.
- Recorda que el teatre és un art efímer: cada funció passa una sola vegada.
“Si volen disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar… no heu de deixar de vindre a disfrutar de Clic.”
Hi haurà dos passades de l’obra (a les 17.00 i a les 18.30 h aproximadament) i la companyia diu que espera el públic “amb els braços oberts”.
Reconeixement a les institucions i als mitjans
- Agraïment a l’Ajuntament de Benicarló pel suport a la cultura i a les arts escèniques.
- Reconeixement al paper dels mitjans de comunicació, com a altaveu de la importància cultural i com a part del Servei Públic.
- Invitació personal a la locutora perquè assistisca i després faça la seua pròpia review de l’espectacle, ja com a espectadora adulta que va a gaudir del teatre.
Idees clau
- “Clic” és un espectacle familiar que combina teatre d’objectes, música i llum per a parlar de sostenibilitat, natura i felicitat en les petites coses.
- El teatre infantil i familiar ha passat de ser considerat “germà menut” a un gènere reconegut i valorat dins la professió.
- Els xiquets són espectadors del present, no només del futur: necessiten accés real al teatre professional.
- Les campanyes escolars i cicles familiars han crescut molt i són fonamentals per a crear hàbits culturals.
- El teatre d’objectes ensenya que es pot jugar i imaginar sense tecnologia, potenciant creativitat i pensament crític.
- El teatre és una experiència viva i irrepetible, basada en la connexió directa entre actors i públic.