Tots els episodis
13311 episodis disponibles
episodis
2209-2232 de 13311
L'entrevista16'L'entrevista del 17/12/2025 COCEMFE Maestrat
Context i motiu de L'entrevista Cocemfe Maestrat celebra el seu 25è aniversari i aprofita la presència al programa per parlar de projectes municipals sense accessibilitat adequada a Benicarló, especialment la piscina municipal i altres obres com la passarel·la del Port de Benicarló. Problemes a la piscina municipal de Benicarló Manca d’accessibilitat des de l’aparcament Places de mobilitat reduïda mal dissenyades i fora de normativa. Una antiga maceta col·locada com a rotonda impedeix aprofitar correctament les places. Millores parcials però insuficients S’ha instal·lat ascensor per pujar grades. S’ha reparat la cadira hidràulica de la piscina (amb bateries noves). Tot i això, no és accessible al 100% per a totes les persones. Vestuaris i banys: el gran punt negre No existeix vestuari mixt adaptat. Problema greu per a persones amb discapacitat que necessiten ajuda d’una persona del sexe oposat (parella, germà/na, etc.). Banys no accessibles: no hi cap una cadira de rodes. L’Ajuntament al·ludeix que ja es resoldrà quan es faça el futur gimnàs, però: Encara no hi ha projecte ni plànols, Pot tardar 5–10 anys, i Mentrestant, moltes persones no poden utilitzar la piscina en condicions dignes. "Mentrestant, què fem? No anem a la piscina?" Crítica a la gestió municipal i als tècnics Pressupost invertit: uns 2,7–2,8 milions d’euros. Denúncia que no s’ha pensat seriosament en l’accessibilitat tot i la magnitud de la reforma. Ramon remarca que: Han demanat veure el projecte i visitar les obres abans de l’obertura. No se’ls ha escoltat fins a l’últim moment. Durant la visita amb el regidor d’Urbanisme, el gerent i tècnics: El tècnic d’Urbanisme es posa "les mans al cap" en veure els errors. Es qüestiona com s’ha pogut signar una obra que no compleix l’accessibilitat. "S’han gastat quasi 2,8 milions d’euros i no han tingut en compte res de l’accessibilitat més del que ja hi havia." Ramon insisteix que amb una petita part (per exemple 200.000–300.000 €) s’hauria pogut fer una accessibilitat real per a tothom des del principi. Impacte econòmic i social per a Cocemfe Maestrat Costos d’ús de la piscina El preu per hora i carril és considerat molt elevat. Diferència respecte a un club de natació "normalitzat": Un club pot posar 12–15 xiquets amb un monitor per carril. Cocemfe Maestrat, per les característiques de les persones usuàries: De vegades necessita 1 monitor per persona. Sovint només hi pot haver 4–5 persones per carril. Això implica 3–4 monitors per carril. El resultat és un cost d’activitat molt alt, difícil d’assumir per l’entitat. Importància terapèutica de la piscina L’aigua i la natació són fonamentals per a la rehabilitació de moltes persones amb discapacitat. Es destaca que: Beneficia tothom, però encara més les persones amb discapacitat. Poder anar 2–3 dies per setmana té un gran impacte en la salut i autonomia. Testimoni de Júlia: sensació de "dolents de la pel·lícula" Júlia explica la visita amb el tècnic a la piscina: Els tècnics arribaven amb cara d’alegria, convençuts que "està tot adaptat". En revisar el bany adaptat: Falten barres, elements bàsics, detalls d’ús. L’únic realment adaptat és la porta corredera. Han hagut de repetir moltes vegades: "Això no, això no, això no..." Això fa que se senten com si fossin els que sempre posen pegues, quan en realitat només demanen complir criteris d’accessibilitat reals. També critica l’actitud de: - Confondre una rampa amb una adaptació completa. - Deixar-ho tot "per a més endavant" quan es faça un altre projecte. Júlia subratlla que tothom pot necessitar accessibilitat algun dia: - Una lesió temporal, un problema d’esquena, un trencament de cama, etc. - La accessibilitat no és només per a les persones que avui tenen una discapacitat, sinó per a qualsevol ciutadà en algun moment de la vida. Crida final i reflexió general sobre les obres públiques Ramon insisteix que la piscina no és realment "per a tots" si no s’hi pot accedir i usar en igualtat de condicions. Es queixa que pràcticament totes les obres recents a Benicarló tenen deficiències en accessibilitat. Es posa com a exemple següent (que es tractarà tot seguit) la passarel·la del port: Obra de la Generalitat, però Amb implicació dels tècnics municipals, I amb greus problemes per a persones amb cadira de rodes, crosses, muletes, o lesions temporals. La idea de fons és clara: L’accessibilitat ha d’estar integrada des del disseny inicial, no afegida després. Invertir bé des del principi estalvia diners i evita obres de correcció posteriors. Sobretot, garanteix que tota la ciutadania pugui gaudir dels serveis públics amb dignitat i autonomia.
Veus de casa2h 10minVeus de casa del 17/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
- L'entrevista29'
L'entrevista del 16/12/2025 Huellas y Zarpas
Context i objectiu de l’episodi L’entrevista se centra en com gestionar el benestar dels gossos en Nadal, una època plena d’aglomeracions, llums, música, pirotècnia i plans familiars que poden resultar molt estressants per a molts animals. Yolanda, voluntària de l’associació Huellas y Zarpas de Benicarló, aporta consells pràctics i reflexions sobre el respecte a les necessitats emocionals dels gossos i sobre la responsabilitat en l’adopció, especialment quan es planteja com a “regal” de Nadal. 1. Per què el Nadal pot ser tan difícil per als gossos 1.1. Excés d’estímuls i aglomeracions • Carrers amb molta gent, llums, música, parades i activitats infantils poden saturar molts gossos. • Els humans ho tenim normalitzat i moltes vegades no detectem el malestar del gos. • Des de la seua perspectiva només veuen peus que es mouen ràpidament, bosses que apareixen de sobte, canvis bruscos de direcció… tot això genera inseguretat i por. “Ells no veuen el carrer com nosaltres; veuen peus, peus i més peus.” 1.2. Símptomes de por i estrès en el gos Cal observar el comportament habitual del nostre gos per a detectar canvis. Alguns senyals clàssics: • “Ulls de balena” (es veu molt de blanc a l’ull). • Pèl eriçat, mirada desorbitada. • Moviments erràtics: no sap cap on anar, vol fugir o s’agafa massa a terra. • S’asseu i es torna a alçar repetidament, es relamina molt la boca. Quan veiem aquests senyals, el gos no està còmode, encara que nosaltres tinguem la sensació que “no passa res”. 2. Pirotècnia, soroll i risc d’escapades 2.1. Com reaccionen davant els petards • Davant la pirotècnia o sorolls forts, la resposta més habitual és la fugida, no l’agressió. • El gos intentarà allunyar-se del focus del soroll (cabalgates, cohets, música molt forta, “jolgorio” en general). 2.2. Prevenció abans d’eixir de casa Com que en aquestes dates ja sabem que hi haurà soroll i gent, podem anticipar-nos: • A més del collar, posar arnés per a tenir-lo millor subjecte. • Assegurar una bona identificació visible: xapeta amb nom i telèfon. • Si no tenim xapeta, valen solucions casolanes: - Llavero de plàstic amb un paperet a dins amb número de telèfon. L’objectiu és que, si s’escapa, qui el trobe puga contactar de seguida sense haver d’arribar al lector de xip. 2.3. Què fer si el nostre gos s’escapa • Buscar primer pels voltants: a vegades només s’ha amagat a prop. • Avisar policia local, protectores de la zona i clíniques veterinàries. • Facilitar foto recent i dades de contacte perquè puguen difondre’l a xarxes. 2.4. Què fer si trobem un gos perdut • Primer, observar la seua reacció: si és sociable pot vindre quan el cridem. • Si està en xoc o espantat, tendirà a fugir. • En aquest cas: - Fer-li una foto amb el mòbil. - Mirar si hi ha algú buscant-lo pels voltants. - Si no es deixa agafar, no perseguir-lo (podem empentar-lo cap a la carretera). - Enviar foto i ubicació a policia local, protectores i veterinaris perquè la difonguen. 3. Quan el gos s’ha de quedar a casa sol en festes 3.1. Mesures de seguretat a casa Quan marxem a sopars de Nadal, Nochebuena, etc., i el gos es queda sol: • Evitar llevar-li el collar identificatiu aquests dies, sempre que no hi haja risc d’enganxar-se. • Tancar balconades i finestres: - En una situació de pànic, el gos no calcula l’alçada; només veu una eixida. - Hi ha casos reals de gossos que salten per finestres i balcons per por. 3.2. Crear un espai segur dins de casa • Detectar on se sent més còmode el gos: - Darrere d’un sofà, bany, habitació concreta, etc. • Preparar-li aquest lloc com a refugi: - Coixí o manta. - Una peça de roba amb la nostra olor perquè se senta acompanyat. • Per a gossos que s’exciten o s’angoixen, oferir coses per mastegar. • Algunes persones deixen la tele o música suau per a esmorteir el soroll exterior. 3.3. El paper del transportí • En protectores com Huellas y Zarpas es treballa molt el transportí en positiu: - No com un càstig, sinó com “el seu lloc segur”. - S’associa a experiències agradables amb chuches o joguets. • Molts gossos acaben entrant sols al transportí quan volen estar tranquils. • És molt útil tant per a viatges i veterinaris com per a situacions d’estrès a casa. 4. Socialització en Nadal i nous gossos a casa 4.1. Gossos nous i primeres experiències En aquestes dates arriben molts gossos nous a les llars (adopcions, acollides, etc.): • És molt habitual voler emportar-se’ls a tot arreu de seguida: terrasses, sopars, fira, etc. • Això és positiu si es fa bé: - Progressivament, observant com gestionen els estímuls. - Acompanyant-los i donant-los seguretat. “No es tracta d’apartar-los, sinó de mirar-los i acompanyar-los perquè guanyen confiança.” 4.2. Vincle i “teràpia de xoc” • Moltes persones idealitzen el gos com a company perfecte des del primer dia. • La realitat: - No “venen apresos de fàbrica”. - Necessiten temps, experiències graduades i treball previ. • El mètode d’“enfrontar el gos de colp a allò que li dona por” (teràpia de xoc) està desfasat: - És millor exposició progressiva. - Sempre acompanyada de seguretat i reforç positiu. 5. Adopcions i “regals de Nadal”: una reflexió necessària 5.1. La realitat a les protectores • En Nadal augmenten molt les consultes per adoptar cadells o gossos molt xicotets. • Yolanda comenta que si tingueren 50 cadells en una setmana, es col·locarien tots. • Mentrestant, queden invisibles: - Gossos d’1, 2 o 3 anys (encara molt joves). - Gossos sènior que també podrien encaixar molt bé en famílies tranquiles. • Fins i tot cadells de 5 mesos ja no són percebuts com a “cadells” per molta gent. 5.2. El problema no és tant “Nadal” com l’impuls • Yolanda no criminalitza adoptar en Nadal com a tal. • El problema és adoptar per impuls, com si fos: - Un objecte de regal. - Alguna cosa que es pot “provar” i després deixar de costat. “Un gos no és com unes sabates que et compres i deixes dins la caixa amb l’etiqueta.” 5.3. La responsabilitat és per tota la vida del gos • Tant el gos com la família passen per etapes vitals diferents (laborals, econòmiques, personals…). • L’adopció ha de ser una decisió molt meditada i consensuada amb tots els adults implicats. • Punts clau: - Els xiquets no poden ser els responsables reals del gos; ho són els adults. - El gos és dependent per sempre: • No es fa autosuficient. • No pot anar a la nevera ni cuinar-se, sempre depén de nosaltres. - L’“abandó” també és deixar-lo a la protectora “perquè ja no el podem atendre” sense un motiu de pes. 5.4. Alternatives si t’agraden els animals però no pots adoptar • Fer-te voluntari d’una protectora i ajudar en el dia a dia. • Apadrinar un gos i visitar-lo, passejar-lo i estar amb ell. • Col·laborar econòmicament a través de teaming o donacions. “Hi ha moltes maneres de tindre contacte i ajudar sense haver-lo d’abandonar després.” 6. Missatge final L’episodi clou amb un missatge clar: • En Nadal, humanitzem menys i observem més els nostres gossos: - Respectem les seues pors, límits i ritmes. - Apliquem prevenció davant aglomeracions, soroll i pirotècnia. • I, sobretot, si pensem incorporar un animal: - Que siga una decisió conscient, per a tota la seua vida. - Si no és el moment, hi ha moltes altres formes de contribuir al benestar dels animals sense posar-los en risc d’acabar abandonats. L’entrevista anima a una tenència responsable, a la reflexió abans d’adoptar i a entendre el Nadal des dels ulls –i les emocions– dels nostres companys peluts.
- Veus de casa2h 34min
Veus de casa del 16/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
