Context de l’entrevista L'entrevista a Ràdio Benicarló se centra en la campanya de Nadal del municipi, especialment en el pont de desembre, amb nombroses activitats pensades per a famílies, xiquets i comerç local. Participen: - Sònia Foix, regidora de Comerç de l'Ajuntament de Benicarló. - Imma Calvet, regidora de Turisme. L’objectiu general és dinamitzar el municipi abans de les festes, oferint oci i fomentant el comerç de proximitat. Importància de la campanya de Nadal Comerç i economia local Es vol fomentar la compra de productes nadalencs als comerços locals i al mercat. Es busca ambientar la ciutat i atraure tant benicarlandos i benicarlandes com visitants. La Fira de Nadal dona visibilitat al producte local i al comerç de proximitat. "És molt important [...] per tal de fomentar la compra dels productes nadalencs i ambientar ja el poble." Nadal i protagonisme dels xiquets Des de Turisme es remarca que el Nadal és per a tots, però sobretot per als xiquets. La Casa del Pare Noel va néixer amb gran èxit i ja és una activitat esperada per famílies locals i visitants. Els pares també disfruten veient la il·lusió dels xiquets, reforçant la màgia del Nadal. Fira de Nadal a Benicarló Evolució i objectius Es tracta ja de la tercera Fira de Nadal. Ha passat d’un format de 1–2 dies a una programació de 4 dies complets. L’objectiu principal és: Traure la gent al carrer. Facilitar compres nadalenques durant diversos dies. Donar a conèixer el comerç i el mercat de Benicarló. Oferir activitats familiars contínues. La Fira amplia el tradicional mercat de Nadal d’un sol dia i el converteix en una proposta més llarga, variada i viva. Activitats principals de la Fira Tallers infantils diaris dins la Fira. Jocs infantils organitzats per diferents associacions (p. ex. Creu Roja el primer dia). Fotocalls amb personatges nadalencs durant tots els dies. Música en directe amb la banda Dixi, interpretant cançons de Nadal amb so de Nova Orleans. Xocolatada a càrrec de l’Associació de la Dona Llauradora. Creps dolços i salats per part de l’Associació de la Dona. Taller de cistelleria de l’Associació de la Dona Llauradora. Tallada de cabell solidària i taller de pintacares organitzats per l’Associació Espanyola contra el Càncer de Benicarló. "Gràcies a elles podem fer que d'esta fira poguessin tenir activitats continuades durant tota la programació." Paper de les associacions i solidaritat Les associacions locals tenen un paper clau per omplir de contingut tota la programació. La Fira també es converteix en un espai solidari, especialment amb iniciatives vinculades a la lluita contra el càncer. Es destaca que el Nadal sembla potenciar el sentiment solidari, encara que hauria de ser present tot l’any. Activitats literàries i culturals El dilluns al matí, dins de la Fira, hi haurà un contacontes basat en el llibre El misteri de Benicarló de Sandra Ortiz. L’autora tindrà un estant propi i dinamitzarà aquesta activitat infantil. Casa del Pare Noel Funcionament i horaris Se celebrarà els dies 6 i 7 de desembre. Horari: Matí: de 11:00 a 14:00. Vesprada: de 17:00 a 20:00. Mitja hora abans de tancar es tanquen les cues per evitar aglomeracions i garantir una bona organització. Activitat totalment gratuïta, encara que cal fer cua. Ubicació i experiència Se celebrarà a l’espai conegut com el gòtic. L’entorn es transforma perquè els xiquets reconeguen que és la Casa del Pare Noel. Inclou fotocall, on pares i mares poden fer-se fotos amb els xiquets. L’activitat té com a nucli la màgia del Nadal i la il·lusió de portar la carta al Pare Noel. Des de Ràdio Benicarló es recorda als xiquets que preparen la carta amb temps, per ajudar el Pare Noel a organitzar els regals. Espectacle familiar musical “Vaiana” Descripció i enfocament Es tracta d’un musical tribut a Vaiana, pensat per a públic familiar. No és només per a xiquets: també està dissenyat perquè pares i mares gaudisquen. La regidora comenta que tria els espectacles consultant altres mares sobre què agrada més als xiquets. Dates, horaris i preus Dia de l’espectacle: 7 de desembre (es va avançar des del dia 8 per adaptar-se als desplaçaments del pont i la tornada al col·le). Dos passis: 12:00 h (matí) 17:00 h (vesprada) Preus: 3 € fins als 14 anys. 5 € a partir de 15 anys. Venda d’entrades a través de la plataforma de l’Ajuntament o de TurisInfo. Acollida i interès L’acollida ha sigut molt bona: el primer dia de venda ja estaven quasi plens els dos passis. El musical aprofita que Vaiana torna a estar d’actualitat, amb una segona pel·lícula recent que la manté en auge. Idees clau del contingut Nadal com a època màgica i centrada en la família i els xiquets. Dinamització comercial de Benicarló mitjançant la Fira de Nadal. Col·laboració intensa d’associacions locals, amb activitats lúdiques i solidàries. Casa del Pare Noel com a element estrella per a la infància i reclam turístic. Espectacle musical de Vaiana com a proposta forta d’oci familiar durant el pont de desembre. En conjunt, la programació converteix Benicarló en un referent nadalenc comarcal, amb una oferta variada, participativa i orientada al comerç de proximitat i a les famílies.
Context i presentació L'entrevista de Ràdio Benicarló conversa amb Celu, cantant de Palo Domado, sobre el seu nou disc “Segona capa”, el seu procés creatiu, el so del grup, el directe i el creixement de la banda més enllà de Benicarló i del Baix Maestrat. Què és “Segona capa”? • “Segona capa” simbolitza una nova etapa del grup, un 2.0 després del primer disc de 2020. • En aquests anys hi ha hagut canvis de formació i evolució personal i musical. • El títol fa referència a aquesta nova capa que s’afegeix al projecte: una continuïtat, però amb un aire renovat. Canvis de so i producció • El disc s’ha enregistrat de nou a New Study, el mateix estudi que l’anterior. • Tot i repetir estudi, la sonoritat ha canviat per: - La nova formació i el toc personal de cada membre. - L’evolució del productor/tecnic (Pau), que també ha crescut professionalment. • El resultat és un so més madur i professional, sense perdre la identitat de Palo Domado. Procés creatiu i composició Escriure des de la vida quotidiana • Celu explica que composa sempre a casa amb una guitarra acústica: - Al saló, mentre cuina o fa vida normal. - Quan li “ve el venazo”, agafa la guitarra que té penjada i grava idees amb el mòbil. • Té centenars de notes i idees guardades: la creació és una pluja constant d’esbossos, errors i proves. "Les cançons no tenen horari; has d’estar sempre mig en mode composició, fins i tot passejant el gos per la platja." Una anècdota clau: “Al otro lado del Edén” • La cançó “Al otro lado del Edén” va néixer en un moment molt delicat: - Estaven operant la seva parella. - Celu va escriure bona part de la lletra a la sala d’espera del quiròfan, amb una llibreta. • Aquesta experiència resumeix com la vida personal alimenta directament les lletres del disc. Temps, maduresa i exigència • Ara, ja adults i amb feines i responsabilitats, és molt difícil quedar cada dia al local per compondre. • Per això el procés és més fragmentat i domèstic, i després al estudi s’acaba de donar forma a les cançons entre tots. • Celu subratlla que: - Podria escriure tres cançons en dues hores, però serien «cançons de merda». - El repte real és ser selectiu, deixar reposar i triar només les idees que realment valen la pena. Estil, influències i identitat Indie? Rock? Pop? Què és Palo Domado? • Molta gent etiqueta el grup com a banda indie, però Celu no s’hi acaba d’identificar: - No es veu clarament ni com a indie ni com a rock. - Tenen cançons lentes i ràpides, més enèrgiques i més tranquil·les. • Assegura que no està gaire pendent de les etiquetes: prioritza fer “cançons bones” i honestes. Referents musicals • Les seves influències principals són sobretot bandes angleses i americanes. • A nivell estatal diu que no té una banda “de capçalera” que el marqui profundament, però: - Admira artistes com Carlos Ares. - Destaca bandes com Vetusta Morla, Izal, o propostes que respecta i valora. • Vol desmarcar-se del “indie pur” associat a Love of Lesbian, Sidoní, etc., tot i entendre que cadascú interpreta el seu so com vol. Un so reconeixible • Des de fora, la locutora li comenta que Palo Domado ja “sona a Palo Domado”: - No recorda una còpia directa d’altres grups. - Quan escoltes diverses cançons, es reconeix un sello propi. • Celu admet que des de dins ho viu diferent, però no li molesta que els comparen amb bandes potents (com Arde Bogotá) si és per destacar l’impacte de les cançons. Cançons destacades i versatilitat Quines cançons mostraria primer? • Si hagués d’ensenyar el disc, depèn de la persona: - A la seva mare li posaria una cançó, a una amiga locutora una altra. • A nivell personal, destaca: - “Segona capa” (la cançó): - Va ser la primera que va compondre del disc. - Representa bé l’energia i el nou moment del grup. - “Padre Nuestro”: - Cançó més lenta, íntima, que també li agrada molt. Contrastos i varietat dins del disc • El disc combina temes més cañeros (com “Segona capa”) amb altres més pausats. • Això reflecteix la personalitat de Celu: - Pot ser molt enèrgic i vital, “de saltar-se un banc si cal”. - I alhora molt tranquil i de casa. • Aquesta varietat fa que el disc acompanye diferents moments vitals, sense quedar encasellat en un sol to. Gravació a l’estudi i rol del productor New Study i el baixista-productor • Han gravat de nou a New Study, a la Sénia. • L’anècdota clau: - Al primer disc van anar com a clients. - Van connectar molt amb el tècnic (Pau), que no tocava amb ningú llavors. - Li van proposar entrar al grup com a baixista. • En aquest segon disc, Pau ja forma part de la banda, cosa que facilita molt la feina. Un procés col·lectiu i còmode • A l’estudi: - Celu es deixa portar molt per les idees dels companys. - És el moment perquè cadascú aporti línies de guitarra, baixos, matisos. • De Pau remarca que és: - Músic de conservatori, amb molta formació. - Té idees molt bones i fa que tot siga més fàcil. • El resultat és un disc que sona professional i que poden defensar perfectament a qualsevol sala. Repercussió, Spotify i creixement de l’Audiència Entrar a llistes nacionals • Una de les grans notícies és que gairebé totes les cançons del disc (menys dues) han entrat en llistes editorials de Spotify a nivell estatal. • Això és molt difícil per a una banda emergent i ha estat un impuls clau: - Els ha fet guanyar molta visibilitat. - Ha incrementat els seguidors a Instagram: de menys de 1.000 a més de 5.000. Els números: indicador, no obsessió • Al grup no li obsessionen les xifres, però: - Accepten que avui dia són un escaparate imprescindible. - Els segueixen com a indicador de creixement real: els números reflecteixen que més gent els escolta i després omple sales. "No estem pendents dels números, però ens serveixen per notar que alguna cosa s’està movent." Gira “Segona capa 25-26” Noves ciutats i experiències • Inicien la gira “Segona capa 25-26”, amb un calendari que inclou: - Castelló (La Bohemia). - Vinaròs (El Frenesí). - I ciutats com Madrid, Múrcia, Granada, Saragossa, entre altres. • Els primers bolos són “a casa”, compartint escenari amb La Milagrosa, una banda indie ja força consolidada. Sentir el creixement sobre l’escenari • Celu recorda un concert a València amb poques expectatives, on: - Va entrar gent que es sabia les cançons i no eren ni família ni amics. - A més, era un dijous, cosa que encara els va sorprendre més. • A Instagram, en el cartell de la gira, veuen persones d’arreu d’Espanya demanant dates: - Peticions des de Lleó, Albacete, Burgos, Galícia i altres llocs. • Els escriu molta gent per privat, sempre amb molta educació i sensibilitat, cosa que el grup valora especialment. Organització i límits • Celu diu que està en mode “a veure què passa”, amb molta cautela. • Els agradaria tocar a totes les ciutats que els demanen, però: - Organitzar concerts és complex (sales, condicions, despeses, etc.). - Tenen el suport d’un manager (Juanma) que s’encarrega de la part logística. Relació amb Benicarló i el públic local Acollida a casa • A Benicarló sempre han tingut bona resposta, tot i que: - Evidentment no venen 30.000 persones. - Celu anima la gent del poble a aprofitar per conèixer-los més i venir als concerts. • Hi ha molta gent de Vinaròs que es desplaça als seus directes, demostrant un fort arrelament comarcal al Baix Maestrat. Valorar cada persona del públic • Celu té molt clara una màxima: “encara que siguen cinc, cinc bons són”. • Explica una experiència dura a Madrid fa uns quatre anys: - Van tocar pràcticament per ningú: el seu cosí, un amic i un noi que va entrar atret per la música. - A aquest noi li va regalar un CD, agraint-li que s’haguera quedat. • Ara preparen un “round two” a Madrid (11 d’abril), confiant que la situació haja canviat molt. El panorama musical i les bandes emergents Ser “emergent” com a fita • Avui se’ls etiqueta com a banda emergent, cosa que ja considera un triomf després d’anys de camí. • Defineix el món de la música per a grups d’aquest nivell com una autèntica loteria: - Cal treballar moltíssim. - Tindre bones cançons. - I sobretot connectar amb la gent. Superestrelles vs. escena fidel • Davant del “mastodonte” de les superestrelles i estadis: - Celu reconeix que ni tan sols mira cap amunt: se centra en la gent que té al costat, en l’escena de bandes bones que comparteixen espai. - Destaca la comunitat que es crea entre grups i públic, que fa d’“enganxadora” perquè l’audiència descobreixi altres bandes. Publicació del disc i formats Data de llançament i plataformes • Data clau: 5 de desembre. • A partir d’aquell dia, “Segona capa” estarà disponible a: - Spotify. - Apple Music. - Altres plataformes de streaming principals. Format físic i vinil • Han editat també vinil físic, disponible des del mateix 5 de desembre. • Es podrà aconseguir: - Als concerts de la gira. - Per DM d’Instagram o per correu electrònic, amb la informació penjada a la bio. Experiència d’escolta • Encara que ja han publicat diversos singles, la idea és clara: - Cal escoltar el disc sencer per captar el viatge complet. - Recorden, mig en broma, la frase de Rosalía sobre entendre els àlbums com a obres integrals. Tancament de l’entrevista • L’entrevista es tanca amb “Cuerpos para Vivir”, una altra de les cançons del nou treball. • Es recorda l’Instagram oficial del grup: palo_domado. • La locutora remarca també el disseny cuidat del disc, en línia amb la faceta de dissenyador gràfic de Celu. • Tots dos es mostren il·lusionats i expectants per veure fins on arribarà aquesta “Segona capa”, que ja simbolitza molt més que un simple segon disc per a Palo Domado.
Resum general L'episodi de L'entrevista a Ràdio Benicarló se centra en la figura de José Domingo Bayarri Pretel, “Mingo”, pintor i il·lustrador vinculat a Peníscola i Benicarló, i en el seu projecte “Una Historia Pintada de Peñíscola”, un llibre i una exposició amb finalitat solidària. Al llarg de la conversa es tracten tres grans blocs: Projecte artístic i solidari sobre Peníscola • Presentació del llibre Una Historia Pintada de Peñíscola i de l’exposició al ZT Hotel Peñíscola Plaza (5–8 de desembre de 2025). • Explicació de com el llibre combina pintures, narració històrica, poemes i reflexions de forma molt didàctica. • Detall de la finalitat solidària: tots els beneficis es destinen a l’Associació de Peníscola contra el Càncer, amb una primera transferència ja feta de 1.000 €. • Implicació d’hotels i llibreries de Benicarló i Peníscola, que venen el llibre sense marge de benefici per sumar-se a la causa. La mirada artística de Mingo i la realitat del món de l’art • Particularitats de Peníscola com a ciutat per pintar: el castell, les muralles i les pedres històriques com a elements centrals. • El seu procés creatiu: els quadres i els textos (poemes, frases, reflexions) es generen de manera mixta, sense un ordre fix. • Crítica a les condicions dels concursos de pintura: alts costos de transport de les obres grans, finalistes que no reben compensació i risc econòmic per als artistes. • Defensa que, com a mínim, els ajuntaments haurien de cobrir les despeses de transport dels finalistes. Dimensió pedagògica i divulgadora de la seva feina • Experiències als col·legis de Benicarló (especialment al col·legi número 5), on fa petites exposicions i explica la història de l’educació pública i religiosa a través de les seues pintures. • Observació que als xiquets i xiquetes els falta orientació temporal: costa que entenguen el “abans i el després” de les coses. • Ús d’exemples concrets (antics estris d’escriptura, evolució de l’escola al Mucbe, al Marqués, a l’institut, etc.) per situar-los en el temps. • Presentació d’un cartell didàctic gegant sobre la història de l’escriptura, des dels ideogrames i els jeroglífics fins als tipus de lletra actuals. • Reivindicació del lettering i de l’ofici de pintor de lletres com a eina de creativitat per als joves. • Avanç del seu proper llibre sobre els inicis del disseny gràfic entre Peníscola, Benicarló i Vinaròs. Al tram final, el convidat torna a convidar explícitament la gent a visitar l’exposició, explica que el llibre costa 20 €, que ell mateix ha invertit 15.000 € en l’edició i que espera recuperar només el cost perquè tots els beneficis siguen per a l’associació. També comenta altres donacions d’obres a entitats com l’Associació de la Fibromiàlgia. “Jo en tot això vaig de forma altruista, no pretenc guanyar ni cinc cèntims; el que vull és que tots els beneficis vagin a l’associació.” En conjunt, el programa mostra com l’art pot ser alhora memòria històrica, eina pedagògica i motor de solidaritat local. Temes principals tractats 1. “Una Historia Pintada de Peñíscola”: llibre i exposició Origen del projecte • Neix mentre Mingo treballava en la història pintada de Benicarló (iniciada el 2003). • Té arrels familiars a Peníscola i un gran vincle emocional amb la ciutat. • Volia que tota la feina pictòrica quedara recollida i documentada en un llibre. Característiques del llibre • Inclou 53 obres sobre Peníscola. • Format de conte narrat: no és un manual d’història clàssic, sinó un relat visual i breu, pensat perquè la gent no s’avorrisca. • Combina quadres, textos, poemes i reflexions pròpies de l’autor. • És un material molt didàctic, ideal per ajudar a situar-se en el temps. Traduccions i recepció internacional • Les explicacions estan traduïdes al francès i a l’anglès al final del llibre. • Els visitants poden buscar el número del quadre i llegir el text en aquests idiomes. • Ha tingut molt bona acollida entre turistes francesos, fins al punt que un professor se’n va endur exemplars a un institut on ensenyen castellà. Exposicions prèvies i estratègia amb hotels • Presentació del llibre a l’agost i exposició a la Casa de l’Aigua al setembre. • Mingo organitza una “ruta” pels hotels de Peníscola: Fa petites exposicions d’introducció a la història pintada. Porta el llibre solidari, el dedica i el signa a qui l’adquireix. • Propera entrega oficial de fons amb l’alcalde i la regidora de Cultura de Peníscola. Exposició al ZT Hotel Peñíscola Plaza (desembre 2025) • Dates: del 5 al 8 de desembre de 2025. • Lloc: ZT Hotel Peñíscola Plaza (anomenat al programa com a ZT o hotel Peñíscola Plaza Suits). • Mingo hi serà present els quatre dies per atendre visitants i dedicar llibres. • Es recomana anar-hi fins i tot passejant pel passeig conegut com “del colesterol”, aprofitant els dies festius. 2. Dimensió solidària del projecte Beneficiari principal • Tots els beneficis del llibre “Una Historia Pintada de Peñíscola” són per a l’Associació de Peníscola contra el Càncer. • Mingo ja ha fet una primera transferència de 1.000 €, pendent de presentació pública i oficial. Motivacions per triar aquesta associació • El llibre està dedicat a Peníscola, per tant vol que els beneficis reverteixin en la mateixa comunitat. • Coneixia l’entitat d’altres obres solidàries que havia fet per a la lluita contra el càncer a Alacant i li va impressionar la feina que fan. Paper de les llibreries i la xarxa local • Mingo inicialment no volia involucrar llibreries perquè no en volia generar cap cost ni marge. • Una llibreria es posa en contacte amb ell perquè vol participar encara que no guanye res. • A partir d’aquí, gairebé totes les llibreries de Benicarló i Peníscola s’hi afegeixen i venen el llibre sense benefici econòmic, com a gest de solidaritat. • L’autor destaca la satisfacció personal per aquesta resposta col·lectiva. Altres donacions d’obres • Donació del quadre del Tío Vivo (on surt retratada la locutora) a l’Associació de la Fibromiàlgia per a una rifa solidària. • Donació d’un altre quadre d’una falla premiat, també per recaptar fons. • Recomanació als oients d’adquirir butlletes solidàries per donar suport a aquestes iniciatives. Model personal de Mingo • Aclara que està jubilat i cobra una pensió modesta, típica dels antics autònoms. • No busca guanys personals, només recuperar la inversió i destinar els beneficis a entitats socials. • Assegura que el llibre de Benicarló ja es va esgotar i que ell mateix no en conserva ni un exemplar personal. 3. Peníscola com a ciutat pictòrica i procés creatiu Elements singulars de Peníscola • El castell és, per a ell, l’element central i gairebé insubstituïble: > “El castell és idíl·lic. Jo, per mi, és el castell. Jo no li veig altra cosa.” • Destaquen també: Les portalades antigues. Les muralles de Felip II. Les façanes i pedres històriques que narren segles d’història. • La ciutat el “plena d’història” i això és el que li agrada plasmar en pintura. Com combina quadre i text • No té una seqüència rígida: A vegades primer sorgeix la idea o el text i el quadre ve després. Altres vegades pinta primer i el text apareix després com a reflexió o poema. • Entén cada obra com un conte visual on la imatge i el text es complementen. 4. Crítica als concursos de pintura i dificultats dels artistes Costos dels concursos nacionals • Mingo envia obres a certàmens nacionals de pintura i, de vegades, arriba a finalista. • El problema principal és econòmic: Ex.: un quadre de 170 x 125 cm pot costar més de 100 € d’anada amb transport especialitzat. Si no guanyes, has de pagar el retorn, uns altres 100 €. Total: fins a 200 € de despesa per concurs, fins i tot sent finalista. Reivindicació a les institucions • Considera injust que de 15–20 finalistes només un tinga premi i la resta assumisquen totes les despeses. • Demana que com a mínim els ajuntaments paguen una part dels costos de transport als artistes seleccionats. • Felicita un ajuntament (no recorda el nom) que ja ofereix 75 € als finalistes per compensar despeses. Impacte en artistes joves • Creu que aquests costos desincentiven la participació, sobretot entre joves creadors. • Diferencia entre: Fer exposicions locals (Castelló, Peníscola, Benicarló, hotels), que ell assumeix sense problema. Enviar obres grans lluny, que implica transports cars i riscos. 5. Treball pedagògic amb escoles i memòria local Exposicions didàctiques al col·legi número 5 • Mingo ha passat tota una setmana treballant amb l’alumnat del col·legi número 5 de Benicarló. • Hi ha muntat una petita exposició sobre els inicis de l’educació a Benicarló. • Explica tant: L’ensenyament públic. Com l’ensenyament religiós, que han anat sempre en paral·lel. Reacció dels xiquets i xiquetes • Els veu molt receptius i afectuosos (abraçades, interès, entusiasme). • Considera que el contacte directe amb l’art i la història els emociona i els motiva. Manca d’orientació temporal • Detecta que el gran dèficit és que no se situen bé en el temps: No acaben d’entendre què vol dir abans i després en l’evolució dels objectes o les institucions. • Per fer-ho entenedor, posa exemples quotidians: Abans només tenien llapis, goma, tinter i plomilla, res de bolígrafs ni materials moderns. Explica com aquests canvis s’han produït amb el temps i com apareixen representats a les seues pintures. Història de l’educació a través dels quadres • Amb un quadre on apareixen xiquets al Mucbe, explica que: El Mucbe va ser escola cap a finals del segle XIX. Després apareix el col·legi Marqués (inaugurat el 1930). Més tard, l’institut (cap a 1958). • Aclareix que aquestes dades estan incorporades als quadres, de manera que cada obra és com una petita història il·lustrada. • També parla de les escoles religioses: la Salle, la Consolació, etc., que van creixent en paral·lel a l’ensenyament públic. Necessitat de continuïtat pedagògica • Pensa que, si aquests continguts es reprenien cada dos anys amb més profunditat, els xiquets acabarien encaixant millor la línia del temps. • Remarca que no cal entrar en massa detall històric, sinó centrar-se a situar-se en el temps. 6. Projecte sobre la història de l’escriptura Cartell didàctic sobre l’evolució de l’escriptura • Mingo ha creat un cartell d’uns 100 x 70 cm que resumeix de manera molt visual: Des dels ideogrames (fa uns 6.000 anys aC). Passant pels jeroglífics egipcis. Les escriptures semítiques i successives. Fins a arribar als tipus de lletra moderns. • Vol mostrar com “d’una forma tan simple i senzilla” es pot fer entendre als joves la evolució de l’escriptura. Difusió i recepció del projecte • Ha enviat el material a un contacte d’una revista de tirada nacional, que li ha dit que el vol publicar perquè no havia vist mai una síntesi així. • N’ha parlat amb la regidora de Cultura de Peníscola (Lídia), que li ha mostrat interès. • Ha fet donació d’un exemplar a la biblioteca de Peníscola, on està penjat i accessible al públic. Proposta educativa • Considera que, si en el futur es torna sobre aquest material amb més profunditat, pot ser una eina clau per ajudar els joves a: Entendre com hem arribat a escriure com ara. Situar els canvis en una seqüència històrica clara. 7. Lettering, ofici i creativitat Experiència com a pintor de lletres • Mingo explica que durant molts anys es va guanyar la vida fent lettering, tot pintat a mà. • Encara conserva pincells antics i estris de quan feia rètols i cartells per a Benicarló, Peníscola i Vinaròs. • Al col·legi va portar aquests materials i va fer demostracions de lletres ornamentals. Actualitat del lettering • Les mestres li comenten que el lettering s’ha tornat a posar de moda en l’àmbit educatiu i creatiu. • Ell s’ofereix a fer tallers o cartells amb els xiquets perquè practiquen aquest tipus d’escriptura artística. Valor educatiu del lettering • Creu que és una eina magnífica per: Potenciar la creativitat dels joves. Fer-los crear coses pròpies, no només consumir imatges dels mòbils. • Distingeix entre la informació útil que arriba a través de les pantalles i la sobredosi d’estímuls poc educatius que també hi circulen. Recerca i autoformació • Explica que de jove viatjava a Barcelona per buscar llibres sobre ornaments, tipografies i art en una llibreria molt famosa. • A l’Estat espanyol, diu, no hi havia gaire informació en aquell temps, així que havia de copiar, estudiar i adaptar models estrangers per crear els seus propis dissenys. Projecte sobre el disseny gràfic local • Està escrivint un llibre sobre els inicis del disseny gràfic a Peníscola, Benicarló i Vinaròs. • Quan ho ha explicat a joves dissenyadors actuals, li han dit que serà un llibre molt interessant perquè desconeixen aquests orígens. 8. Projecte “Històries pintades” a escala comarcal i Diputació Llibres sobre Benicarló, Peníscola i Castelló • A més de la història pintada de Benicarló i la de Peníscola, Mingo té acabat un llibre sobre Castelló capital. • El llibre de Castelló està totalment fet a mà i ornamentat, seguint l’estil del lettering i dels ornaments que ara tornen a estar de moda. Relació amb la Diputació de Castelló • La regidora de Cultura de Peníscola el va acompanyar personalment a la Diputació de Castelló per presentar el projecte. • L’alcalde de Peníscola també era present i va fer cridar el diputat de Cultura. • El diputat ja té un prototip del llibre de Castelló. Proposta de Mingo a la institució • Ell proposa que la Diputació: Edite el llibre (tirada de 200–300 exemplars, com sol ser habitual). Organitze una exposició a Castelló, com s’ha fet a Peníscola i Benicarló. Destine els beneficis a alguna associació de la zona, mantenint la filosofia solidària. • Remarca que “la pilota està al vostre terrat”: Si la Diputació no actua i ell té salut, publicarà el llibre pels seus propis mitjans, igual que ha fet amb Benicarló i Peníscola. 9. Invitació final a l’exposició i detalls pràctics Dates i horaris clau • Exposició “Una Historia Pintada de Peñíscola”: Del 5 al 8 de desembre de 2025. Als espais del ZT Hotel Peñíscola Plaza. • Mingo hi serà present per: Explicar les obres. Dedicar i signar llibres. Preu i condicions del llibre • El llibre té un preu de 20 €. • L’edició és de l’editorial Onada, amb un acabat que l’autor descriu com a “preciós”. • Està traduït al francès i a l’anglès, fet que el fa també útil per a: Alumnat que estudia aquests idiomes. Turistes que volen practicar llengua a través de la història local. Altres oportunitats de veure’l treballar • A banda de l’exposició, Mingo explica que: A partir de les 15 h, aquests dies, estarà pintant al jutjat de Benicarló. El col·legi número 5 vol organitzar una ruta perquè l’alumnat el veja pintar al carrer, observe les eines que utilitza i el procés de treball. Missatge de cloenda • La locutora tanca recordant les dates i el caràcter solidari del llibre i de l’exposició. • Mingo agraeix l’espai i insisteix en la idea que conèixer les nostres ciutats a través de l’art és una forma fàcil i amable de fer cultura i memòria col·lectiva. Glossari implícit de conceptes clau Aquesta secció no és el glossari proporcionat, sinó un recull dels conceptes clau apareguts a l’episodi, explicats de forma sintètica. • Una Historia Pintada de Peñíscola Llibre i projecte expositiu de Mingo que combina pintura, narrativa històrica, poesia i reflexió personal per explicar la història de Peníscola de forma visual i didàctica, amb finalitat solidària. • Història pintada de Benicarló / Castelló Sèries de quadres i llibres germans del projecte de Peníscola, centrats en la memòria històrica d’aquestes ciutats a través de l’art. • Lettering Tècnica de dibuix de lletres ornamentals a mà, que Mingo ha exercit professionalment durant dècades i que reivindica com a eina educativa i creativa per a les noves generacions. • Cartell sobre l’evolució de l’escriptura Peça visual de gran format que resumeix 6.000 anys d’història de l’escriptura, dels ideogrames als tipus de lletra moderns, amb una clara intenció pedagògica. Tags art pintura Peníscola Benicarló història local patrimoni llibre il·lustrat projecte solidari Associació de Peníscola contra el Càncer exposició ZT Hotel Peñíscola Plaza educació escoles pedagogia creativitat juvenil lettering disseny gràfic concursos de pintura Diputació de Castelló Mucbe llibreries hotels turisme cultural Onada biblioteca de Peníscola associacions de salut fibromiàlgia Seccions de l’episodi [Les marques de temps indiquen aproximadament quan comença i acaba cadascun dels blocs temàtics reals, evitant el tram inicial purament introductori.] { "start_second": 9, "end_second": 70, "section_title": "Presentació de l’entrevista i context general", "section_summary": "La locutora de Ràdio Benicarló introdueix l’espai de L’entrevista dins del programa Beus de Casa i situa el tema del dia: l’exposició ‘Una Historia Pintada de Peñíscola’ de l’artista Mingo, del 5 al 8 de desembre de 2025, amb beneficis destinats a l’Associació de Peníscola contra el Càncer. S’anuncia que es parlarà tant del llibre com de la seua dimensió solidària i pedagògica." } { "start_second": 71, "end_second": 206, "section_title": "Origen i característiques del llibre ‘Una Historia Pintada de Peñíscola’", "section_summary": "Mingo explica com, mentre treballava en la història pintada de Benicarló (iniciada el 2003), li sorgeix la idea de fer una història pintada de Peníscola, ciutat a la qual està molt vinculat familiarment i emocionalment. Detalla que el llibre recull 53 obres, és com un ‘conte narrat’ més que un manual acadèmic, i està pensat per ser molt didàctic. Relata la presentació del llibre a l’agost i l’exposició a la Casa de l’Aigua al setembre, així com la bona acollida entre el públic, especialment el francòfon, gràcies a les traduccions al francès i a l’anglès al final del volum." } { "start_second": 207, "end_second": 331, "section_title": "Ruta per hotels i primera recaptació solidària", "section_summary": "L’artista descriu com, després de l’exposició inicial, organitza una ruta pels hotels de Peníscola, on munta petites mostres d’introducció a la història pintada i ven el llibre solidari signant i dedicant exemplars. Explica que ja ha pogut fer una primera transferència de 1.000 € a l’Associació de Peníscola contra el Càncer, pendent de presentació oficial amb l’alcalde i la regidora de Cultura. Comenta també l’obertura d’una nova exposició al ZT (Hotel Peñíscola Plaza) i anima la gent a aprofitar les dates nadalenques per visitar-la i adquirir el llibre com a regal amb valor cultural i solidari." } { "start_second": 332, "end_second": 463, "section_title": "Preu, recepció del llibre i implicació de les llibreries", "section_summary": "Mingo comenta la bona acollida del llibre, amb moltes felicitacions pel contingut i pels seus poemes i reflexions personals. Explica que edita els llibres a preu de cost i de forma altruista, sense ànim de lucre. Narra com, tot i que inicialment no volia involucrar llibreries per assegurar que tots els beneficis anaren a l’associació, una llibreria el truca per demanar exemplars encara que no hi guanye res. A partir d’aquí, gairebé totes les llibreries de Benicarló i la de Peníscola es sumen a la iniciativa solidària, venent el llibre sense marge de benefici. Es destaca la satisfacció de veure aquesta xarxa de solidaritat entre artistes i comerços locals." } { "start_second": 464, "end_second": 552, "section_title": "Particularitats de Peníscola com a motiu pictòric i procés creatiu", "section_summary": "La locutora demana a Mingo quines són les particularitats de Peníscola a l’hora de pintar-la. L’artista subratlla el paper central del castell, que qualifica d’idíl·lic, i destaca les portalades, les muralles de Felip II, les pedres i façanes com a elements carregats d’història. A continuació, explica que el seu procés creatiu no segueix una pauta fixa: de vegades neix primer la idea o el text i després el quadre, i altres vegades el quadre inspira posteriorment un poema o una reflexió." } { "start_second": 553, "end_second": 722, "section_title": "Concursos de pintura i dificultats econòmiques per als artistes", "section_summary": "Mingo relata que ha estat finalista en diversos certàmens nacionals de pintura, però denuncia els costos que això comporta. Dona l’exemple d’un quadre de 170 x 125 cm, l’enviament del qual pot costar més de 100 € d’anada i altres 100 € de tornada si no resulta guanyador, sumant uns 200 € només en transports. Critica que, tot i ser seleccionat entre els millors, només un participant reba premi i la resta assumeixen despeses elevades. Defensa que els ajuntaments haurien de cobrir com a mínim part dels costos de transport dels finalistes i esmenta positivament un concurs que ofereix 75 € per a aquests gastos. També diferencia aquesta problemàtica dels costos molt més assumibles d’exposar a nivell local o als hotels." } { "start_second": 723, "end_second": 918, "section_title": "Treball pedagògic als col·legis i història de l’educació a Benicarló", "section_summary": "El focus passa a la faceta pedagògica de Mingo. Explica la seua experiència recent al col·legi número 5 de Benicarló, on ha muntat una exposició sobre els inicis de l’educació al municipi. A través de les seues pintures, narra als alumnes l’evolució de l’ensenyament públic i religiós, destacant que van en paral·lel, com passa també a altres llocs d’Occident. Remarca la bona resposta emocional dels xiquets, que s’interessen, l’abraçen i es mostren molt afectuosos. Utilitza exemples com l’escola al Mucbe, la inauguració del col·legi Marqués el 1930 o la creació de l’institut als anys cinquanta per explicar de manera visual com ha anat canviant l’educació a la ciutat." } { "start_second": 919, "end_second": 1085, "section_title": "Desorientació temporal dels joves i necessitat d’eines didàctiques", "section_summary": "Mingo observa que als alumnes els costa situar-se en el temps i entendre l’abans i el després dels canvis socials i tecnològics. Ho il·lustra explicant-los com ell anava a escola només amb llapis, goma, tinter i plomilla, sense conèixer el bolígraf, i com aquesta evolució apareix reflectida en les seues pintures. Destaca que les seues obres funcionen com contes que recullen petites històries, des de l’escola al Mucbe fins a les escoles religioses de la Salle i la Consolació, que van créixer en paral·lel a l’educació pública. Proposa que aquests continguts es revisiten cada pocs anys a l’escola per consolidar en els joves la noció de línia temporal." } { "start_second": 1086, "end_second": 1198, "section_title": "Projecte sobre l’evolució de l’escriptura i recuperació del lettering", "section_summary": "L’artista aprofundeix en un altre projecte didàctic: un cartell de gran format que sintetitza la història de l’escriptura des dels ideogrames de fa 6.000 anys aC, passant pels jeroglífics i les escriptures semítiques, fins als tipus de lletra actuals. Comenta que un contacte d’una revista de tirada nacional ha mostrat interès a publicar-lo per la seua originalitat pedagògica, i que la regidora de Cultura de Peníscola també ha valorat molt positivament la proposta. Explica que n’ha fet donació a la biblioteca de Peníscola, on està penjat. A més, relata com al col·legi va mostrar els seus antics pinzells i va fer demostracions de lettering, un ofici amb què es va guanyar la vida i que ara torna a estar de moda, reforçant la idea de fomentar la creativitat manual enfront de l’excés d’estímuls digitals." } { "start_second": 1199, "end_second": 1378, "section_title": "Autoformació, disseny gràfic local i projecte presentat a la Diputació", "section_summary": "Mingo explica com, de jove, viatjava a Barcelona per aconseguir llibres sobre ornaments i tipografies, davant la manca d’informació sobre art i disseny gràfic a l’Estat. Destaca que ha treballat durant anys fent rètols i cartells a Benicarló, Peníscola i Vinaròs. A partir d’aquesta experiència, està escrivint un llibre sobre els inicis del disseny gràfic en aquestes tres localitats, projecte que ha despertat molt interès entre joves dissenyadors. També descriu la presentació del seu llibre sobre Castelló capital a la Diputació de Castelló, on la regidora de Cultura de Peníscola i l’alcalde el van posar en contacte amb el diputat de Cultura. El diputat ja disposa d’un prototip del llibre, i Mingo li ha proposat que la institució en financie l’edició i l’exposició, amb beneficis destinats a alguna associació. Si la Diputació no actua, avisa que, mentre tinga salut, el publicarà pel seu compte." } { "start_second": 1379, "end_second": 1605, "section_title": "Invitació final a l’exposició, més donacions i dades pràctiques del llibre", "section_summary": "En el tram final, la locutora demana a Mingo que torne a recordar les dates de l’exposició i convide els oients a visitar-la. L’artista anima tothom a apropar-se al ZT Hotel Peñíscola Plaza del 5 al 8 de desembre de 2025, aprofitant el passeig conegut com del colesterol. Informa que ell hi serà present per atendre el públic i dedicar llibres, i afegeix que aquests dies a les tardes (de 15 a 17 h aproximadament) estarà també pintant al jutjat de Benicarló, on el col·legi número 5 vol portar els alumnes perquè el vegen treballar al carrer. Explica que el llibre de Peníscola costa 20 €, que ell hi ha invertit 15.000 € i que espera com a màxim recuperar la inversió, igual que va passar amb el llibre de Benicarló, que es va esgotar completament. Recorda que el volum està editat per Onada, amb molt bona qualitat, i que les explicacions estan traduïdes al francès i a l’anglès, la qual cosa el fa especialment útil per a estudiants d’idiomes. Finalment, comenta les donacions de quadres a l’Associació de la Fibromiàlgia per a rifes solidàries i anima la gent a col·laborar adquirint butlletes. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i l’entrada de la sintonia de L’Informatiu." }
