Tots els episodis · 2025
2647 episodis disponibles
episodis
193-216 de 2647
L'entrevista25'L'entrevista del 5/12/2025 Borja Castell
Context i objectiu de l’entrevista L’entrevista a Ràdio Benicarló amb el regidor d’Hisenda, Borja Castell, se centra en la nova reducció de l’IBI i en les bonificacions de la plusvàlua aprovades per l’Ajuntament de Benicarló. L’objectiu és explicar com afecten aquestes mesures als contribuents i a la situació financera municipal. Situació econòmica de partida Pressió de les despeses municipals • Des de 2015 fins a 2023, els ingressos per IBI pràcticament no havien variat, amb un tipus impositiu al voltant del 0,75. • En paral·lel, les despeses s’han disparat per: • Inflació en contractes públics (neteja viària, jardineria, brigada, serveis diversos). • Augment de salaris de funcionaris i de la Seguretat Social. • Increment generalitzat de preus (llum, combustible, serveis bàsics), comparat amb el que costava fa 8 anys. "Els preus estan pujant una barbaritat [...] i això s’ha de pagar d’alguna forma." • Davant aquest desequilibri, el govern va aplicar fa dos anys una pujada de 20 punts en l’IBI, qualificada com a decisió dura però provisional, per estabilitzar la situació financera. Estratègia actual: rebaixa de l’IBI De la pujada inicial a les rebaixes successives • Política seguida pel govern municipal: • +20 punts d’IBI fa dos anys (mesura d’emergència). • −4 punts l’any passat. • −6 punts ara, amb efectes el 2027. • El regidor resumeix la línia d’actuació així: "Gestionar és prendre decisions difícils quan toca i retornar esforços quan es pot." Impacte de la nova rebaixa • La rebaixa de 6 punts suposa aproximadament: • Un 6,6% menys en el rebut de l’IBI. • Uns 624.000 € menys de recaptació anual per a l’Ajuntament. • Exemple orientatiu: • Si abans es pagaven 100 €, ara se’n pagaran aproximadament 93–94 €. • En conjunt, comparant el cicle complet: • +20 punts (pujada inicial) ≈ +26% al rebut. • −4 punts i després −6 punts: al final de 2027 la pujada neta quedarà entorn del 10% respecte a la situació prèvia a l’increment. Qui es beneficia? • Tots els contribuents afectats per l’IBI urbà: • Famílies i habitatges. • Activitats industrials. • Activitats econòmiques en general. • L’objectiu és alleugerir la càrrega fiscal sense deteriorar serveis essencials. Optimització de la despesa i serveis essencials Mantenir la qualitat dels serveis • El govern defensa que no vol fer política populista de rebaixes si això implica retallades visibles: "No venim a baixar impostos perquè ens aplaudisquen un dia i al següent es retallen serveis." • Es compromet a mantenir i, si és possible, millorar: • Ajudes socials. • Manteniment de carrers i camins. • Enllumenat públic i despesa elèctrica. • Serveis d’aigua, clavegueram i recollida de residus. • Subvencions a associacions i entitats. Com es finança la rebaixa tot i reduir ingressos? • Optimització de recursos: • Revisió de despeses considerades no essencials o prescindibles. • Priorizació estricta dels serveis públics bàsics. • Perspectiva de més ingressos futurs gràcies a: • Desenvolupament urbanístic previst per a 2026 i 2027. • Urbanització de nous espais i increment d’edificacions i habitatges a Benicarló. • Foment de la inversió privada mitjançant acords urbanístics i facilitats administratives. • A més habitatges i més activitat econòmica: • Creix la base recaptatòria. • Això permet baixar el tipus impositiu sense comprometre la viabilitat municipal. Bonificacions en la plusvàlua per herències Percentatges i abast de la mesura • L’Ajuntament introdueix dues grans bonificacions en l’impost de plusvàlua: • 95% de bonificació per a l’habitatge habitual heretat. • 50% de bonificació per a la resta de béns immobles heretats. • La bonificació del 95% és el màxim legal permès per la Llei d’Hisendes Locals. Justificació política i social • El govern vol evitar que les famílies: • Hàgen de repudiar herències per no poder assumir els impostos. • Perden “la casa de tota la vida”, fruit del treball de pares i avis. "L’habitatge habitual no és un luxe, és un dret." • Es posa l’accent en el component emocional de les herències: • Les persones ja es troben en un moment vital delicat per la pèrdua d’un familiar. • L’Ajuntament no vol ser una càrrega addicional, sinó un factor d’ajuda i protecció del patrimoni familiar. • L’objectiu central és preservar el dret a l’habitatge com a pilar bàsic de la vida i la cohesió familiar. Efectes pressupostaris i incertesa • Les bonificacions s’aplicaran des de gener, una vegada aprovada definitivament l’ordenança. • No es pot quantificar amb exactitud quina recaptació es perdrà perquè: • No és possible saber quantes herències es produiran en un any. • Es poden fer mitjanes històriques, però sempre amb marge d’incertesa. Tramitació i simplificació administrativa Procediment per accedir a les bonificacions • El tràmit es manté igual que fins ara; el que canvien són els percentatges de bonificació. • El contribuent haurà de: • Tramitar l’herència via seu electrònica o per canals habituals. • Presentar els formularis d’autoliquidació de l’impost. • Indicar quins béns hereta i assenyalar quin és l’habitatge habitual. • Aportar la documentació acreditativa (escriptura pública de la notaria o document equivalent). • A partir d’aquesta informació, l’Ajuntament aplicarà la bonificació corresponent (95% o 50%). Simplificació i accessibilitat • El govern declara que està treballant en una política de simplificació administrativa per: • Facilitar l’accés als tràmits, especialment en l’era digital. • Millorar l’accessibilitat per a tota la ciutadania, incloses persones amb discapacitat. • Es vol fer l’Ajuntament més proper i manejable per als veïns, reduint la complexitat burocràtica. Comparació de la pressió fiscal amb altres municipis Com es calcula realment el que es paga d’IBI? • La quota de l’IBI que paga cada ciutadà depèn de dos elements: • Tipus impositiu: percentatge que fixa l’Ajuntament. • Base imposable: valor cadastral de l’immoble. • Per tant, per comparar municipis, no n’hi ha prou amb mirar només el tipus impositiu; cal tenir en compte sobre quin valor s’aplica aquest tipus. Exemple comparatiu amb Castelló • Benicarló: • Té una revisió cadastral de l’any 2000. • Això fa que el valor cadastral dels habitatges siga més baix que en municipis amb revisions recents. • Castelló de la Plana: • Revisió cadastral realitzada el 2012. • En aquell moment, el valor de mercat dels habitatges era notablement més alt, i això es reflecteix en el valor cadastral. • Conseqüència: • Encara que Castelló tinga un tipus impositiu més baix (per ex. 0,70) i Benicarló, després de la rebaixa, estiga a 0,85, la quota final pot ser més alta a Castelló perquè el valor cadastral és molt superior. • El regidor insisteix que és fals el rumor que Benicarló és el municipi de la província on es paga més IBI: "No per tindre el tipus més alt paguem més IBI en comparació amb altres pobles." • També recorda que Benicarló és un dels últims municipis de la província que no ha revisat el cadastre des del 2000, cosa que manté relativament baixos els valors cadastrals. Missatge als ciutadans i balanç polític Agraïment i compromís de gestió • El regidor agraeix als veïns la paciència dels darrers dos anys, marcats per: • Pujada inicial d’impostos per estabilitzar finances. • Gestió de deute i préstecs per reduir la càrrega financera. • Defensa que els resultats d’aquesta gestió són visibles en: • La baixa de 4 punts d’IBI l’any passat. • La nova rebaixa de 6 punts amb efectes 2027. • Es reivindica una línia de gestió responsable, centrada en: • Optimitzar recursos. • Gestionar i millorar serveis públics essencials. • Afavorir la inversió privada i el desenvolupament urbanístic. Foment de la inversió privada • El govern vol ser recordat especialment per haver facilitat la inversió privada: • Atraure empreses a Benicarló. • Evitar que "els diners de fora" se’n vagen a altres ciutats. • Impulsar el desenvolupament urbanístic per generar activitat i ocupació. Govern en minoria i consens polític Situació després de la ruptura amb Benigatlum • Després de la ruptura de l’acord amb Benigatlum, l’equip de govern governa en minoria. • Tot i això, el regidor qualifica la situació de molt positiva: • L’alcalde Juanma Cerdá i l’equip mantenen molta il·lusió per impulsar projectes. • S’estan desenvolupant projectes importants que es materialitzaran en els pròxims anys. Exemples de gestió i inversions • Es destaca especialment la reobertura de la piscina municipal: • Inversió de 2.700.000 €. • Projecte llarg i complex, amb molts entrebancs administratius. • Presentat com un exemple de perseverança i aposta per serveis públics de qualitat. Cultura de consens al Ple municipal • En els dos mesos de govern en minoria: • Tots els punts portats al Ple municipal han estat aprovats. • Alguns han rebut fins i tot suport unànime. • Això s’atribueix a una estratègia de: • Consens i diàleg previ amb la resta de grups polítics. • Voluntat de mantenir aquesta línia fins a març de 2027. "Ens agrada el consens i l’acord; a vegades costa, però porta resultats." Conclusió general de l’episodi L’episodi mostra una estratègia fiscal i financera basada en dos pilars: • D’una banda, correcció d’un augment inicial de l’IBI mitjançant rebaixes graduals, sustentades en l’optimització de la despesa i el creixement previst de la base imposable. • De l’altra, protecció del patrimoni familiar amb fortes bonificacions de la plusvàlua, especialment sobre l’habitatge habitual, defensant el dret a l’habitatge com a eix central de la política municipal. Tot plegat s’inscriu en un context de govern en minoria, però amb èmfasi en el consens polític, la responsabilitat en la gestió i la voluntat de combinar alleujament fiscal amb manteniment i millora dels serveis públics a Benicarló.
Veus de casa3hVeus de casa del 5/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
- L'entrevista32'
L'entrevista del 4/12/2025 Sergi Cambrils
Context i protagonista Sergi Cambrils, il·lustrador i dissenyador, presenta al Mucbe l’exposició “L’art d’editar”, que recull cinc anys de treball de cobertes per a Onada Edicions. A l’entrevista, parla tant de la mostra com del ofici d’il·lustrar i dissenyar llibres, del paper de l’editorial i del futur del llibre en temps de tecnologia i IA. L’exposició “L’art d’editar” al Mucbe Mirar cinc anys de feina en una sala • L’exposició mostra cobertes dissenyades per a Onada Edicions en els últims cinc anys, ordenades cronològicament. • Per a Sergi, veure-les així li permet prendre consciència de la seva trajectòria, de l’evolució del seu estil i de la relació amb autors i editors. • Destaca que la sala del Mucbe dona al treball una relevància i presència física que les cobertes normalment no tenen, perquè solen viure en carpetes o arxius digitals. “Un no se n’adona del que fa fins que ho escampa.” Com es trien i s’organitzen les peces L’exposició es divideix en tres blocs principals: 1. Selecció de cobertes (entrada) • Entre 74 i 75 cobertes de tota mena: - narrativa - poesia - teatre - cuina - col·leccions de territori • Cada peça inclou una explicació: - part tècnica (materials, procés digital/analògic) - procés creatiu (com va néixer la idea) - narrativa visual (què vol transmetre la imatge) • Està pensada per a persones interessades en il·lustració, dibuix i llibre com a objecte artístic, tant adults com menuts. 2. Àlbums il·lustrats Inclou dos projectes clau: • “La història il·lustrada de Peníscola” - S’hi mostra el “com es va fer”: il·lustracions originals emmarcades, referències visuals, esbossos, treball a boli. - Permet veure el pas del dibuix a mà al resultat final editorial. • “Essos dichos, esos dichos” - Àlbum d’expressions populars il·lustrades literalment (p. ex. “ser molt la gorda”). - El joc consisteix a descobrir quines frases hi ha amagades a cada il·lustració. - Sergi el treballa molt amb escoles de primària i secundària: els alumnes busquen les frases, riuen, aprenen significats i relacionen text i imatge. - El defineix com un llibre interactiu, atemporal i molt divertit, que facilita l’accés a la cultura i a les dites a xiquets i persones amb dificultats d’aprenentatge. 3. Trajectòria d’Onada Edicions • Repàs als més de 23 anys d’història d’Onada Edicions. • S’hi mostren: - col·leccions (narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat…) - línies de territori (Barsella, la nau menor, la nau major, etc.) - exposicions vinculades a llibres com Tirant l’Oblanc, El riu, La maleta de l’avi. • Permet entendre tant el talent personal de Sergi com l’abast del projecte editorial. Visites guiades al Mucbe Sergi oferirà visites guiades a l’exposició, pensades per a: • persones interessades en disseny, dibuix i llibres • però obertes a qualsevol oient curiós Hi haurà dos passis (10.00 i 11.00) en diverses dates de desembre i gener, on explicarà processos, anècdotes i escoltarà opinions del públic. L’ofici de fer cobertes Adaptar-se de la pintura tradicional al disseny editorial • Sergi ve de la pintura i la il·lustració tradicional: quadres, acrílics, embrutar-se les mans. • El món editorial li ha suposat un nou repte: - treballar més fi, assegut, amb ferramentes digitals (Photoshop i altres) - combinar la manualitat i la taca amb el retoc digital • Considera que treballar per encàrrec com a pintor i com a dissenyador de cobertes comparteix fons: interpretar una idea aliena i donar-li forma visual. El valor de la coberta com a “rostre” del llibre • Defineix la coberta com “el rostre del llibre”, la finestra que fa que un lector, passejant per una fira, agafe un títol i no un altre. • Elements clau de la coberta segons Sergi: - ha de cridar l’atenció d’un cop d’ull - ha de funcionar com impacte visual inicial (“encendre un misto”, “una bufetada”) - pot suggerir el contingut, però sense fer espòilers ni ser massa literal • Defensa que la coberta no necessita una connexió directa i evident amb la trama: - és més important l’efecte artístic i emocional que no pas explicar el llibre. Relació amb els autors i procés de decisió • Onada Edicions té una relació molt propera amb els autors: - ús intensiu de WhatsApp per compartir propostes - canvis de colors, composicions, ajustos segons suggeriments • Sergi destaca que el més complicat sovint no és la coberta en si, sinó el tracte personal: - hi ha autors molt exigents i altres que ho accepten tot - cal arribar a un equilibri entre: - el criteri professional de l’editorial - les expectatives i desitjos de l’autor • Creu que els autors han de confiar en el saber fer dels dissenyadors, però també entén que el llibre és “el seu xiquet” i que el vulguen reconéixer com a propi. “Moltes vegades pense que a la coberta no li fa falta tindre una connexió de dins… La coberta ha de ser un impacte.” Identitat visual de Sergi Cambrils • Es defineix com a molt figuratiu i “molt de dibuixar des de xicotet”. • Assegura que treballa amb diversos registres, i que li agrada que no sempre es note que una obra és seva: - considera positiu que el seu estil no siga fàcilment encasellable. • Alguns trets recurrents del seu llenguatge visual: - ús del bolígraf (bolivic) - colors plans - elements orgànics (plantes, insectes) - “coses al cap”: barrets, estructures, objectes sobre el cap dels personatges com a metàfora de les idees i el món interior. • La tecnologia digital li ha obert molts registres nous: - varia entre estils més fotogràfics, gràfics, abstractes o plans segons el llibre. Il·lustració, formació i originalitat Diversitat d’estil vs. estandardització • L’entrevistador li comenta que ara ja no es busca tant un estil hiperreconeixible (com Ibáñez o Quino), sinó capacitat d’adaptar-se a múltiples registres. • Sergi hi coincideix parcialment i critica que molts il·lustradors formats a escoles acaben resolent d’una manera molt semblant: - veu un cert “format acadèmic” repetit en molts àlbums il·lustrats. - troba a faltar veus pròpies i més “salvatges” que isquen del rengló. “Ser una miqueta salvatge i eixir-te’n del rengló… això pense que ha de fer-lo.” Importància del treball manual • A diferència de molts joves que comencen directament en digital, Sergi ve d’anys de contacte amb el paper, pinzells i pintura. • Considera que aquesta experiència manual li dona una profunditat i un ofici que després pot abocar al món digital. • Tem que part dels estudiants actuals es queden només amb la ferramenta digital i no desenvolupen prou l’ofici de dibuixar de veritat. Intel·ligència artificial i disseny Ús i límits de la IA • A l’editorial ja detecten de seguida quan una imatge està feta amb IA. • Sergi admet que ell mateix l’ha utilitzada puntualment com a recurs, però rebutja basar íntegrament una coberta en IA. • Considera que, per als professionals del disseny, es nota molt quan hi ha una imatge generada automàticament. Rebuig del públic i ètica creativa • Es menciona el cas recent d’un llibre il·lustrat rebutjat perquè les imatges eren íntegrament fetes amb IA, i com el públic lector comença a ser crític amb això. • Sergi defensa: - la IA pot ser útil per automatitzar processos i alliberar temps - però la creació artística hauria de mantindre un nucli humà honest, on algú “patix” per la peça i hi posa ofici - dibuixar només amb IA seria com aprendre a dibuixar calcant sempre: ho resols, però no aprens ni creixes. Futur del llibre i l’edició El paper, la nostàlgia i la dimensió espiritual • Sobre la por que el llibre en paper desaparega, Sergi és moderadament esperançador: - admet que la tecnologia empeny cap al digital - però creu que sempre hi haurà gent que voldrà tocar, obrir, olorar un llibre, igual com la ràdio i la tele han conviscut amb altres mitjans. • Aporta una reflexió més profunda: “Pense que el món o serà espiritual o no serà.” • Defensa que: - si estem bé per dins, el que fem cap enfora també serà millor - les coses que podem tocar, sentir, compartir amb altres persones en presència (com llibres i art) alimenten aquesta dimensió interna Soledat, IA i necessitat de contacte humà • Imagina un futur on la IA puga fer companyia a persones majors i evitar la soledat. • Tot i això, insisteix que l’ésser humà necessita tocar carn, sentir presència real, tant de persones com d’objectes com el llibre. Conclusió: què s’emporta el visitant del Mucbe? Sergi espera que qui visite “L’art d’editar” s’enduga: • Una part de la seva manera de ser: nostàlgica però també irònica i divertida. • Una comprensió profunda de com neix una coberta: des de l’esbós fins al resultat final. • El descobriment de llibres com “Essos dichos, esos dichos”, que fan de pont entre llengua, cultura popular i joc visual. • Una visió més rica de l’ofici d’editar i il·lustrar llibres en temps de digitalització i IA. Al remat, l’episodi és una defensa del llibre com a objecte artístic, de la relació entre autors, editors i il·lustradors, i de la necessitat de mantindre una creativitat humana, manual i honesta dins del món editorial actual.
- Veus de casa2h 24min
Veus de casa del 4/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
