Tots els episodis · 2025
2647 episodis disponibles
episodis
97-120 de 2647
L'entrevista24'L'entrevista del 18/12/2025 La Farsa Companyia
Context i presentació de l’episodi El/la locutor/a de Ràdio Benicarló (programa L’entrevista) introdueix l’edició amb una pista musical i anuncia el tema central: el musical Un genio muy genial de la Farsa Companyia, amb funcions els dies 27, 28 i 29 de desembre a l’Auditori del Col·legi de la Consolació de Benicarló. "Parlarem una miqueta [...] d’aquesta obra, com sempre sense fer molt d’espoiler" Convidats • Lisi Prats, directora musical • Javier Díez, intèrpret del geni • Cristina Nichita, intèrpret de Jasmine L’origen del projecte i el “valor diferencial” Com neix l’obra dins la companyia Lisi explica que la idea surt del nucli creatiu de la companyia (esmentant Carlos i Anna) i que, des que la Farsa Companyia s’ha constituït com a associació, el projecte s’organitza repartint tasques creatives i de producció. • Projecte impulsat des del lideratge creatiu i desenvolupat en equip • Procés progressiu: de la idea inicial a la decisió final i la posada en marxa De què va Un genio muy genial (sense espòilers) To, públic i intenció Javier defineix el muntatge com una proposta familiar, pensada per ser: • Divertida i àgil • Equilibrada: ni massa infantil ni feixuga • Amb esperit de grup: destaca la complicitat entre persones que ja venien treballant juntes i incorporacions noves El “factor màgia” i l’aportació del grup Cristina resumeix el cor de l’obra amb una idea clau: • “Màgia” com a resultat que cadascú aporta una cosa diferent Personatges: Jasmine i el Geni Jasmine: valentia i dolçor Cristina descriu la seva Jasmine com: • Valenta • Dolça • Amb personalitat pròpia (no és una còpia directa del referent popular) El repte principal que destaca és: • Trobar l’equilibri entre la força i la tendresa en escena El Geni: versatilitat, improvisació i “quarta paret” Javier afirma que s’hi identifica i que han portat el personatge al seu terreny. Aspectes clau del seu treball: • Polifacètic: pot ser infantil o madur segons el moment • Interpretació amb gestos, veus i energia • Improvisació puntual (“morcilles”) que sorprèn el públic i també el repartiment • Pot trencar la quarta paret i interactuar, cosa que acosta el musical a un públic familiar Direcció musical: treball vocal, directe i dificultats tècniques Lisi detalla una feina extensa i intensa, amb preparació prèvia i molts assajos. Adaptació “a la carta” de l’obra • Parteix de l’score original i en fa arranjaments adaptats a l’elenc • Té en compte tessitura, matisos i configuració vocal de cada intèrpret • Treball coral habitual a tres veus (nois/noies + solista) Dificultats musicals i estilístiques • Musical més cantat que parlat • Presència de girs àrabs i fragments melòdics poc habituals per a veus occidentals • Ballar i cantar alhora incrementa l’exigència En directe, sense veus gravades Un punt molt remarcat: • Tot és en directe (cap veu pregravada) • El ritme intern és molt exigent, amb canvis de vestuari rapidíssims i rols múltiples Interpretar cantant (no només afinar) Lisi insisteix en la idea que el musical necessita expressió dramàtica, no només tècnica. • La cançó té text i funció narrativa • Després d’aprendre partitures, treballen la intenció: cridar, xiuxiuejar, exagerar, matisar • Objectiu: mantenir l’atenció tant d’infants com d’adults Covers i repartiment de funcions Sobre els covers, Lisi remarca una filosofia d’equip: • Evita entendre’ls com a “substituts” i els veu com a part del mateix conjunt • Es busca repartir actuacions per salut vocal i física • Defensa que tothom aporta professionalitat i que el sistema ajuda a sostenir el ritme del projecte La salut del teatre a Benicarló En la reflexió final, Lisi valora que la salut del teatre és molt bona a Benicarló. • Hi ha moltes companyies i activitat cultural • La programació de l’auditori pot quedar plena si es planifica tard • Es destaca la importància del suport institucional per mantenir i impulsar aquesta activitat Crida final al públic i informació pràctica Els convidats fan una invitació “en personatge”, especialment el Geni, amb to festiu i familiar. Informació anunciada a l’episodi: • Funcions: 27, 28 i 29 de desembre • Lloc: Auditori del Col·legi de la Consolació (Benicarló) • Entrades i punts de venda: lafarsacompanyia.com
Veus de casa2h 23minVeus de casa del 18/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
- L'entrevista16'
L'entrevista del 17/12/2025 COCEMFE Maestrat
Context i motiu de L'entrevista Cocemfe Maestrat celebra el seu 25è aniversari i aprofita la presència al programa per parlar de projectes municipals sense accessibilitat adequada a Benicarló, especialment la piscina municipal i altres obres com la passarel·la del Port de Benicarló. Problemes a la piscina municipal de Benicarló Manca d’accessibilitat des de l’aparcament Places de mobilitat reduïda mal dissenyades i fora de normativa. Una antiga maceta col·locada com a rotonda impedeix aprofitar correctament les places. Millores parcials però insuficients S’ha instal·lat ascensor per pujar grades. S’ha reparat la cadira hidràulica de la piscina (amb bateries noves). Tot i això, no és accessible al 100% per a totes les persones. Vestuaris i banys: el gran punt negre No existeix vestuari mixt adaptat. Problema greu per a persones amb discapacitat que necessiten ajuda d’una persona del sexe oposat (parella, germà/na, etc.). Banys no accessibles: no hi cap una cadira de rodes. L’Ajuntament al·ludeix que ja es resoldrà quan es faça el futur gimnàs, però: Encara no hi ha projecte ni plànols, Pot tardar 5–10 anys, i Mentrestant, moltes persones no poden utilitzar la piscina en condicions dignes. "Mentrestant, què fem? No anem a la piscina?" Crítica a la gestió municipal i als tècnics Pressupost invertit: uns 2,7–2,8 milions d’euros. Denúncia que no s’ha pensat seriosament en l’accessibilitat tot i la magnitud de la reforma. Ramon remarca que: Han demanat veure el projecte i visitar les obres abans de l’obertura. No se’ls ha escoltat fins a l’últim moment. Durant la visita amb el regidor d’Urbanisme, el gerent i tècnics: El tècnic d’Urbanisme es posa "les mans al cap" en veure els errors. Es qüestiona com s’ha pogut signar una obra que no compleix l’accessibilitat. "S’han gastat quasi 2,8 milions d’euros i no han tingut en compte res de l’accessibilitat més del que ja hi havia." Ramon insisteix que amb una petita part (per exemple 200.000–300.000 €) s’hauria pogut fer una accessibilitat real per a tothom des del principi. Impacte econòmic i social per a Cocemfe Maestrat Costos d’ús de la piscina El preu per hora i carril és considerat molt elevat. Diferència respecte a un club de natació "normalitzat": Un club pot posar 12–15 xiquets amb un monitor per carril. Cocemfe Maestrat, per les característiques de les persones usuàries: De vegades necessita 1 monitor per persona. Sovint només hi pot haver 4–5 persones per carril. Això implica 3–4 monitors per carril. El resultat és un cost d’activitat molt alt, difícil d’assumir per l’entitat. Importància terapèutica de la piscina L’aigua i la natació són fonamentals per a la rehabilitació de moltes persones amb discapacitat. Es destaca que: Beneficia tothom, però encara més les persones amb discapacitat. Poder anar 2–3 dies per setmana té un gran impacte en la salut i autonomia. Testimoni de Júlia: sensació de "dolents de la pel·lícula" Júlia explica la visita amb el tècnic a la piscina: Els tècnics arribaven amb cara d’alegria, convençuts que "està tot adaptat". En revisar el bany adaptat: Falten barres, elements bàsics, detalls d’ús. L’únic realment adaptat és la porta corredera. Han hagut de repetir moltes vegades: "Això no, això no, això no..." Això fa que se senten com si fossin els que sempre posen pegues, quan en realitat només demanen complir criteris d’accessibilitat reals. També critica l’actitud de: - Confondre una rampa amb una adaptació completa. - Deixar-ho tot "per a més endavant" quan es faça un altre projecte. Júlia subratlla que tothom pot necessitar accessibilitat algun dia: - Una lesió temporal, un problema d’esquena, un trencament de cama, etc. - La accessibilitat no és només per a les persones que avui tenen una discapacitat, sinó per a qualsevol ciutadà en algun moment de la vida. Crida final i reflexió general sobre les obres públiques Ramon insisteix que la piscina no és realment "per a tots" si no s’hi pot accedir i usar en igualtat de condicions. Es queixa que pràcticament totes les obres recents a Benicarló tenen deficiències en accessibilitat. Es posa com a exemple següent (que es tractarà tot seguit) la passarel·la del port: Obra de la Generalitat, però Amb implicació dels tècnics municipals, I amb greus problemes per a persones amb cadira de rodes, crosses, muletes, o lesions temporals. La idea de fons és clara: L’accessibilitat ha d’estar integrada des del disseny inicial, no afegida després. Invertir bé des del principi estalvia diners i evita obres de correcció posteriors. Sobretot, garanteix que tota la ciutadania pugui gaudir dels serveis públics amb dignitat i autonomia.
- Veus de casa2h 10min
Veus de casa del 17/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
