Tots els episodis · 2025
2647 episodis disponibles
episodis
121-144 de 2647
L'entrevista29'L'entrevista del 16/12/2025 Huellas y Zarpas
Context i objectiu de l’episodi L’entrevista se centra en com gestionar el benestar dels gossos en Nadal, una època plena d’aglomeracions, llums, música, pirotècnia i plans familiars que poden resultar molt estressants per a molts animals. Yolanda, voluntària de l’associació Huellas y Zarpas de Benicarló, aporta consells pràctics i reflexions sobre el respecte a les necessitats emocionals dels gossos i sobre la responsabilitat en l’adopció, especialment quan es planteja com a “regal” de Nadal. 1. Per què el Nadal pot ser tan difícil per als gossos 1.1. Excés d’estímuls i aglomeracions • Carrers amb molta gent, llums, música, parades i activitats infantils poden saturar molts gossos. • Els humans ho tenim normalitzat i moltes vegades no detectem el malestar del gos. • Des de la seua perspectiva només veuen peus que es mouen ràpidament, bosses que apareixen de sobte, canvis bruscos de direcció… tot això genera inseguretat i por. “Ells no veuen el carrer com nosaltres; veuen peus, peus i més peus.” 1.2. Símptomes de por i estrès en el gos Cal observar el comportament habitual del nostre gos per a detectar canvis. Alguns senyals clàssics: • “Ulls de balena” (es veu molt de blanc a l’ull). • Pèl eriçat, mirada desorbitada. • Moviments erràtics: no sap cap on anar, vol fugir o s’agafa massa a terra. • S’asseu i es torna a alçar repetidament, es relamina molt la boca. Quan veiem aquests senyals, el gos no està còmode, encara que nosaltres tinguem la sensació que “no passa res”. 2. Pirotècnia, soroll i risc d’escapades 2.1. Com reaccionen davant els petards • Davant la pirotècnia o sorolls forts, la resposta més habitual és la fugida, no l’agressió. • El gos intentarà allunyar-se del focus del soroll (cabalgates, cohets, música molt forta, “jolgorio” en general). 2.2. Prevenció abans d’eixir de casa Com que en aquestes dates ja sabem que hi haurà soroll i gent, podem anticipar-nos: • A més del collar, posar arnés per a tenir-lo millor subjecte. • Assegurar una bona identificació visible: xapeta amb nom i telèfon. • Si no tenim xapeta, valen solucions casolanes: - Llavero de plàstic amb un paperet a dins amb número de telèfon. L’objectiu és que, si s’escapa, qui el trobe puga contactar de seguida sense haver d’arribar al lector de xip. 2.3. Què fer si el nostre gos s’escapa • Buscar primer pels voltants: a vegades només s’ha amagat a prop. • Avisar policia local, protectores de la zona i clíniques veterinàries. • Facilitar foto recent i dades de contacte perquè puguen difondre’l a xarxes. 2.4. Què fer si trobem un gos perdut • Primer, observar la seua reacció: si és sociable pot vindre quan el cridem. • Si està en xoc o espantat, tendirà a fugir. • En aquest cas: - Fer-li una foto amb el mòbil. - Mirar si hi ha algú buscant-lo pels voltants. - Si no es deixa agafar, no perseguir-lo (podem empentar-lo cap a la carretera). - Enviar foto i ubicació a policia local, protectores i veterinaris perquè la difonguen. 3. Quan el gos s’ha de quedar a casa sol en festes 3.1. Mesures de seguretat a casa Quan marxem a sopars de Nadal, Nochebuena, etc., i el gos es queda sol: • Evitar llevar-li el collar identificatiu aquests dies, sempre que no hi haja risc d’enganxar-se. • Tancar balconades i finestres: - En una situació de pànic, el gos no calcula l’alçada; només veu una eixida. - Hi ha casos reals de gossos que salten per finestres i balcons per por. 3.2. Crear un espai segur dins de casa • Detectar on se sent més còmode el gos: - Darrere d’un sofà, bany, habitació concreta, etc. • Preparar-li aquest lloc com a refugi: - Coixí o manta. - Una peça de roba amb la nostra olor perquè se senta acompanyat. • Per a gossos que s’exciten o s’angoixen, oferir coses per mastegar. • Algunes persones deixen la tele o música suau per a esmorteir el soroll exterior. 3.3. El paper del transportí • En protectores com Huellas y Zarpas es treballa molt el transportí en positiu: - No com un càstig, sinó com “el seu lloc segur”. - S’associa a experiències agradables amb chuches o joguets. • Molts gossos acaben entrant sols al transportí quan volen estar tranquils. • És molt útil tant per a viatges i veterinaris com per a situacions d’estrès a casa. 4. Socialització en Nadal i nous gossos a casa 4.1. Gossos nous i primeres experiències En aquestes dates arriben molts gossos nous a les llars (adopcions, acollides, etc.): • És molt habitual voler emportar-se’ls a tot arreu de seguida: terrasses, sopars, fira, etc. • Això és positiu si es fa bé: - Progressivament, observant com gestionen els estímuls. - Acompanyant-los i donant-los seguretat. “No es tracta d’apartar-los, sinó de mirar-los i acompanyar-los perquè guanyen confiança.” 4.2. Vincle i “teràpia de xoc” • Moltes persones idealitzen el gos com a company perfecte des del primer dia. • La realitat: - No “venen apresos de fàbrica”. - Necessiten temps, experiències graduades i treball previ. • El mètode d’“enfrontar el gos de colp a allò que li dona por” (teràpia de xoc) està desfasat: - És millor exposició progressiva. - Sempre acompanyada de seguretat i reforç positiu. 5. Adopcions i “regals de Nadal”: una reflexió necessària 5.1. La realitat a les protectores • En Nadal augmenten molt les consultes per adoptar cadells o gossos molt xicotets. • Yolanda comenta que si tingueren 50 cadells en una setmana, es col·locarien tots. • Mentrestant, queden invisibles: - Gossos d’1, 2 o 3 anys (encara molt joves). - Gossos sènior que també podrien encaixar molt bé en famílies tranquiles. • Fins i tot cadells de 5 mesos ja no són percebuts com a “cadells” per molta gent. 5.2. El problema no és tant “Nadal” com l’impuls • Yolanda no criminalitza adoptar en Nadal com a tal. • El problema és adoptar per impuls, com si fos: - Un objecte de regal. - Alguna cosa que es pot “provar” i després deixar de costat. “Un gos no és com unes sabates que et compres i deixes dins la caixa amb l’etiqueta.” 5.3. La responsabilitat és per tota la vida del gos • Tant el gos com la família passen per etapes vitals diferents (laborals, econòmiques, personals…). • L’adopció ha de ser una decisió molt meditada i consensuada amb tots els adults implicats. • Punts clau: - Els xiquets no poden ser els responsables reals del gos; ho són els adults. - El gos és dependent per sempre: • No es fa autosuficient. • No pot anar a la nevera ni cuinar-se, sempre depén de nosaltres. - L’“abandó” també és deixar-lo a la protectora “perquè ja no el podem atendre” sense un motiu de pes. 5.4. Alternatives si t’agraden els animals però no pots adoptar • Fer-te voluntari d’una protectora i ajudar en el dia a dia. • Apadrinar un gos i visitar-lo, passejar-lo i estar amb ell. • Col·laborar econòmicament a través de teaming o donacions. “Hi ha moltes maneres de tindre contacte i ajudar sense haver-lo d’abandonar després.” 6. Missatge final L’episodi clou amb un missatge clar: • En Nadal, humanitzem menys i observem més els nostres gossos: - Respectem les seues pors, límits i ritmes. - Apliquem prevenció davant aglomeracions, soroll i pirotècnia. • I, sobretot, si pensem incorporar un animal: - Que siga una decisió conscient, per a tota la seua vida. - Si no és el moment, hi ha moltes altres formes de contribuir al benestar dels animals sense posar-los en risc d’acabar abandonats. L’entrevista anima a una tenència responsable, a la reflexió abans d’adoptar i a entendre el Nadal des dels ulls –i les emocions– dels nostres companys peluts.
Veus de casa2h 34minVeus de casa del 16/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
- L'entrevista26'
El grup Espinela reneix i busca noves veus
Context i protagonistes L'entrevista de Ràdio Benicarló presenta la tornada del grup Espinela, un històric col·lectiu literari i artístic del municipi. Hi participen: • Nieves Salvador (presidenta) • Antonio Llorenç (secretari) • Pepa Mateu (vocal) El grup, fundat pel poeta José Carlos Beltrán l’any 1984, reprén l’activitat després d’un llarg període d’aturada. Orígens del grup Espinela Fundació i membres inicials Nieves explica que el grup naix en una cafeteria l’any 1984. El nucli fundador el formaven, entre altres: • José Carlos Beltrán (poeta local molt premiat) • Carmen Guzmán (de Vinaròs) • Conxita García Varela i Jaime Gascó • Segundo Oliver, Susi Jovaní, Mari Vidal (reconeguda novel·lista) • La pròpia Nieves Salvador Les primeres trobades eren setmanals, en espais com el bar Sotavento, prop del Port de Benicarló. A poc a poc el grup arriba a unes 13 persones. Identitat i objectius inicials Des del principi, el grup és multidisciplinari: • Poesia • Narrativa • Poesia visual • Pintura i altres expressions artístiques La idea clau és compartir la creació i generar un clima cultural a Benicarló, fent arribar l’obra dels membres al poble i a altres llocs. Activitats històriques i impacte cultural Premis de poesia infantil i juvenil Un dels projectes més importants va ser el premi de poesia infantil i juvenil per a xiquets de Benicarló: • Categories infantil i juvenil • Volia despertar la creativitat en un context on “els mòbils ho donen tot fet” • Es proposa incorporar la poesia visual: crear una imatge i escriure després un poema en vers lliure inspirat en ella L’objectiu és recuperar aquest premi en la nova etapa i tornar a treballar amb els centres educatius del municipi. Recitals, projeccions i itinerància pel territori El grup ha fet nombroses activitats al llarg dels anys: • Recitals poètics “per tot el Maestrat”, sovint en pobles menuts i sense micròfon • Una pel·lícula de tres hores que combina imatges de Benicarló (estació, passeig, Llotja de peix, volta pel poble) amb recitals del grup en diferents espais: xalets, bona demà, Peníscola, etc. • Participació i recitals en diversos municipis del Baix Maestrat Aquestes iniciatives han servit per fer conèixer la literatura local i vincular-la al territori. Trajectòries personals dins del grup Nieves Salvador • Ha continuat escrivint poesia de manera constant des de la mort de José Carlos Beltrán el 2006 • Ha desenvolupat una intensa activitat en poesia visual a nivell estatal • Té 9 llibres de poesia publicats • Ha exposat poesia visual en molts indrets, incloent una gran exposició al MUCBE, amb més de 2.000 visitants • Vol acostar la poesia visual als col·legis de Benicarló i fer tallers perquè els xiquets exploren la seva creativitat Antonio Llorenç • Escriu poesia i narrativa des de fa molts anys • Té també una faceta com a aquarel·lista; la seva primera exposició, a Vinaròs, va vendre totes les obres i la recaptació es destinà a beneficència • Es diu inspirat especialment per viatges a Escòcia i Anglaterra, sobre els quals escriu poemes • Es considera una persona solitària, que anota idees de nit i en viatges per transformar-les en textos • Va cursar un màster en publicitat i màrqueting a Madrid; la tutora, escriptora mexicana, i el director de l’escola l’encoratgen explícitament a escriure Pepa Mateu • Va ser convidada al grup després d’un recital a l’Associació de la Dona • Escriu poemes curts però molt profunds i narrativa • Té una llarga trajectòria en pintura, amb moltes exposicions pel Maestrat; l’última, a Peníscola, a la Casa de la Vila, coincidint amb un pont turístic i amb molta afluència de públic • Recorda amb afecte els recitals itinerants i la pel·lícula col·lectiva del grup També es menciona Maite Andrade, membre històrica, que continua escrivint però no pot participar presencialment; el grup manté la voluntat d’incloure-la. Causes de l’aturada i motius del renaixement L’etapa d’stand-by El grup entra en una aturada progressiva per: • La mort de José Carlos Beltrán, que marca molt Nieves • La mort de diversos membres històrics • El desgast generacional i la dispersió de participants Nieves manté durant dos anys més el premi de poesia per a xiquets com a presidenta, però finalment queda pràcticament sola i el grup entra en un silenci llarg. El punt de reinici En retrobar-se alguns antics membres (Nieves, Antonio, Pepa, Maite), sorgeix la pregunta: “Per què no ens reunim?”. A partir d’ací, decideixen reorganitzar el grup i obrir-lo de nou. Antonio subratlla que Benicarló no ha de ser només un poble fester (Falles, Festes Patronals, etc.), sinó també un referent en cultura literària, pictòrica i artística. Volen recuperar l’esperit de tertúlia cultural, quasi com un “Café Gijón en menut” a la ciutat. Pepa insisteix que no s’haurien d’haver deixat caure, però ara volen ressorgir i tornar a donar a conèixer allò que escriuen i creen. Nova etapa: objectius i línies de treball Objectius generals Els principals objectius de la nova etapa del grup Espinela són: • Donar-se a conèixer de nou a Benicarló i rodalia (per això passen per Ràdio Benicarló i volen anar també a televisió) • Obrir el grup a qualsevol persona amb inquietuds creatives: poesia, narrativa, pintura, teatre, bonsais, etc. • Recuperar i consolidar el Premi de Poesia infantil i juvenil del municipi • Fomentar la creativitat en un context dominat per la immediatesa i la tecnologia, on “ens ho donen tot fet” • Acompanyar persones que escriuen o pinten en solitari perquè puguen compartir el que fan i, si volen, arribar a publicar • Aportar cultura al poble i projectar-la fora, a nivell comarcal, autonòmic i estatal Joventut, gent gran i relleu generacional Nieves, Antonio i Pepa coincideixen en la necessitat de: • Atraure gent jove amb inquietuds artístiques que sovint només publiquen a xarxes • Convidar també persones jubilades que escriuen a casa i no gosen mostrar-ho • Assegurar un relleu generacional perquè el grup continue quan ells ja no hi siguen, encara que en el futur es puga dir d’una altra manera La idea central és que la creació no siga una experiència solitària, sinó compartida en grup. Projectes concrets en marxa Entre les iniciatives que volen impulsar destaquen: • Reunions mensuals (primer divendres de mes, 18:00 h) com a espai fix de trobada • Possible edició de noves antologies col·lectives (ja en van publicar tres en els primers 20 anys) • Continuar, si es pot, amb revistes del grup Espinela • Edicions individuals dels membres que encara no han publicat • Reprendre el Premi de Poesia infantil i juvenil, incorporant la poesia visual • Organitzar exposicions de poesia visual dels xiquets i altres mostres col·lectives • Fer xarrades i tallers a escoles de Benicarló per explicar què és la poesia visual i estimular la imaginació La importància de la creativitat i de la cultura local Al llarg de l’entrevista es repeteix una idea clau: vivim en un món on tot ve “fet i menjat”, i això atenua la capacitat de pensar, imaginar i crear. Nieves remarca que: • Cada persona és única i pot crear alguna cosa que ningú ha creat abans • Cal obrir la porta del pensament i la creativitat, especialment als xiquets Antonio afegeix que és necessari posar en valor la cultura a Benicarló: museus, arts plàstiques, literatura, bonsais… Tot allò que puga enriquir la imatge del poble més enllà de les festes. Pepa posa l’accent en el valor de la unió: “L’unió hace la força” Segons ella, pertànyer al grup dona il·lusió, suport i motiu per continuar escrivint i mostrant allò que es crea. Com participar al grup Espinela Reunions i contacte El funcionament actual és: • Reunió un cop al mes, de moment • Primer divendres de mes, a les 18:00 h • Punt de trobada orientatiu: Carrer Sant Joaquim, 11 (Benicarló) Per a més informació o per sumar-se al grup, Nieves facilita el seu correu electrònic personal: • [email protected] (transcrit de la forma oral “arrobajonmail.com”) Qualsevol persona amb inquietuds creatives (jove, adulta o jubilada) hi és benvinguda. Crida final a la ciutadania Al tram final, cadascun dels convidats fa una invitació oberta: • Antonio anima a crear una mena de “Café Gijón en petit” a Benicarló, on cadascú aporte el seu granet d’arena cultural. • Pepa encoratja sobretot qui escriu en privat a venir, llegir el que ha escrit i compartir-ho, perquè això dona força i sentit al que fan. • Nieves fa una crida especial a la gent jove que comença a escriure: que no visquen la creació de manera individual, sinó en grup, per aprendre, créixer i assegurar la continuïtat d’Espinel·la o del col·lectiu que n’isca en el futur. L’entrevista es tanca amb l’agraïment de la ràdio i la constatació que la societat necessita espais creatius col·lectius com el grup Espinela, especialment en temps d’immediatesa i saturació tecnològica.
- Veus de casa2h 42min
Veus de casa del 15/12/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
