
Alexis Sastre: trajectòria i retirada de l’atletisme
Dels inicis al salt d’alçada Alexis Sastre explica que va començar a fer atletisme després de practicar bàsquet i que, després de provar diverses disciplines, es va decantar pel salt d’alçada. Recorda el pas, encara jove, a Castelló i l’estada al programa de tecnificació de Penyeta Roja: la convivència a la residència, els desplaçaments i el suport de les persones que hi treballaven. Títols i competicions destacades Els campionats sub-23 i el dol familiar Sastre repassa els títols de campió d’Espanya sub-23 de 2015, en pista coberta i a l’aire lliure. Recorda aquell any com agredolç perquè va coincidir amb la mort del seu pare. Explica que va competir tot i el dol i que no va poder aconseguir la mínima per al campionat d’Europa. El títol absolut i la primera experiència internacional Parla de la victòria al Campionat d’Espanya absolut a l’aire lliure de 2018, després d’un desempat, i de la sorpresa de trobar-hi els seus amics de Benicarló. També recorda la primera competició internacional, als Jocs Europeus, i les dificultats per competir amb pluja i amb un format de salt d’alçada que descriu com a poc habitual. El títol de 2020 i els Jocs Olímpics Sastre recorda el títol de campió d’Espanya en pista coberta de 2020 i explica que el seu objectiu eren els Jocs Olímpics de Tòquio. La pandèmia va arribar la setmana següent. Atribueix el resultat a l’esforç, la dedicació i la disciplina. «La disciplina no va fallar ahir.» — Alexis Sastre El salt d’alçada i la retirada Sastre descriu el salt d’alçada com una disciplina explosiva, que combina velocitat i força, i assenyala que els impactes i el desgast poden afectar els turmells. Explica que una lesió al peu, el dolor, els lligaments malmesos i la falta de ganes de passar per una operació el van portar a deixar la competició. També diu que entrenar sol a Benicarló, després d’haver-ho fet amb un grup a Castelló, li afectava psicològicament. L’entrenador i el vincle amb l’atletisme de Benicarló Sastre parla dels catorze anys amb el seu entrenador, Claudio Veneciano, a qui considera també un amic. Recorda igualment que va provar el triple salt i que va competir en aquesta disciplina. Després de retirar-se de la competició, diu que continua anant a les pistes i valora que hi hagi infants que s’inicien en l’atletisme. També destaca l’activitat del Club d’Atletisme Baix Maestrat i la importància de comptar amb referents locals.







