Tots els episodis · 2026

2412 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

121-144 de 2412
  • Les Princeses del Pacífic: teatre, humor i emocions - episode art
    L'entrevista
    23'

    Les Princeses del Pacífic: teatre, humor i emocions

    L’obra i el treball de direcció La directora Sílvia Guillem i les actrius Anna Foix i Lola Moltó presenten Les Princeses del Pacífic, una obra de la companyia La Farsa sobre Agustina i Lídia, tia i neboda que viuen recloses en un búnquer. La proposta combina humor negre i grotesc amb crítica social. Guillem explica que van buscar construir les situacions des de la veritat, sense perseguir només el gag fàcil. «Anem des d'un punt de vista molt real, molt verdader» — Sílvia Guillem Agustina i Lídia Lola Moltó explica que Agustina és un personatge que pot trobar-se en la vida quotidiana i que protegeix la seva neboda. Anna Foix descriu Lídia com una dona molt vinculada a la tia, però curiosa per saber què hi ha més enllà de casa. L’obra explora la seva relació, la protecció i la dificultat d’enfrontar-se a allò desconegut. Les actrius parlen també de com construeixen els personatges: parteixen de gestos i experiències, però treballen per evitar que la interpretació es converteixi en burla o exageració. El creuer i la posada en escena Un creuer guanyat com a premi fa que les protagonistes surtin del seu refugi. Guillem el presenta com un viatge físic i emocional, en què poden passar coses inesperades i que, segons explica, pot fer riure o plorar. Per a Lídia, les situacions del vaixell són noves; Agustina, que coneix més el món, continua pendent de protegir-la. La directora explica que l’escenografia fuig del realisme: la casa i el vaixell es representen de manera simbòlica, sense mostrar-ne tots els elements. Personatges, companyies locals i funcions Les actrius parlen dels sentiments amagats d’Agustina i de la innocència i les il·lusions de Lídia. També comenten la presència de les companyies locals a la temporada de teatre de Tardor i la necessitat de disposar d’espais per assajar i actuar. Guillem convida el públic a veure l’obra a l’Auditori Pedro Mercader de Benicarló els dies 7 i 8 de novembre. Al final de l’entrevista, les participants expressen el desig que la proposta pugui continuar el seu recorregut.

  • Veus de casa del 5/11/2026 - episode art
    Veus de casa
    2h 27min

    Veus de casa del 5/11/2026

    Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.

  • Benicarló medieval: de la Carta de Poblament a Montesa - episode art
    L'entrevista
    11'

    Benicarló medieval: de la Carta de Poblament a Montesa

    Cinc segles d’història local L’historiador Javier Hernández Ruano explica l’evolució de Benicarló des de la concessió de la Carta de Poblament el 1236 fins al règim senyorial i el final de l’orde de Montesa, temes d’una conferència anunciada per al divendres 13 de novembre. Els orígens i la Carta de Poblament De Benicarló el 1236 se’n coneix poca cosa. La Carta de Poblament el descriu com una alqueria vinculada al terme de Peníscola. El document concedia territori als pobladors, delimitava un espai més petit que el terme actual i establia impostos sobre els cultius. També fixava l’ús dels costums i les lleis de Saragossa. Autonomia i orde de Montesa Hernández Ruano assenyala que el creixement de Benicarló va impulsar les reivindicacions d’autonomia respecte de Peníscola. El 1359, els seus oficials van obtenir jurisdicció per jutjar causes civils i criminals, en un procés de negociacions amb Peníscola, Vinaròs i l’orde de Montesa. L’entrevista explica que Montesa es va fundar després de la dissolució de l’orde del Temple i que va governar territoris mitjançant representants i comanadors. Segons l’historiador, el poder local es concentrava en una oligarquia vinculada al mestre de l’orde, mentre que les tensions van provocar plets i revoltes. «esto es lo que marca la historia de Benicarló realmente durante muchos siglos.» — Javier Hernández Ruano «quienes gobiernan es la oligarquía de Benicarló» — Javier Hernández Ruano

  • Veus de casa del 4/11/2026 - episode art
    Veus de casa
    2h 27min

    Veus de casa del 4/11/2026

    Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.

  • Fet i Dret del 3/11/2026 Assegurances - episode art
    Fet i Dret
    21'

    Fet i Dret del 3/11/2026 Assegurances

    Un espai on intentarem entendre millor les lleis, els nostres drets i obligacions, i també aquelles qüestions jurídiques que sovint apareixen als mitjans però que no sempre acabem d'entendre.

  • Meli: altes capacitats, sensibilitat i educació - episode art
    L'entrevista
    23'

    Meli: altes capacitats, sensibilitat i educació

    El naixement de Meli La presentadora conversa amb Mercedes i Iván González, autors del conte Meli, protagonitzat per una zebra i reconegut amb el Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. Expliquen que la història va començar com un conte inventat per explicar al seu fill i que van decidir escriure-la perquè trobaven a faltar literatura infantil sobre les altes capacitats adreçada als més petits. La cebra representa la singularitat: cada animal té un patró de ratlles diferent i no ha estat domesticat. Els autors expliquen que han combinat vivències familiars amb informació científica per tractar la sensibilitat, l’empatia i les situacions quotidianes de la protagonista. Més enllà de les notes i els estereotips Els convidats remarquen que les altes capacitats no es limiten a obtenir bones notes. Parlen de diferències en la manera d’aprendre i de percebre el món, així com de la sensibilitat i la intensitat. Expliquen que alguns infants poden avorrir-se amb tasques repetitives i tenir dificultats escolars, mentre que algunes nenes poden ocultar les seves capacitats per no destacar. També assenyalen que hi ha persones que arriben a l’edat adulta sense haver estat identificades. La detecció, expliquen, no és suficient per si sola: cal acompanyament i suport de la família i de l’escola. Escola i atenció a cada infant La conversa aborda les dificultats per adaptar l’ensenyament als diferents ritmes, especialment en aules nombroses i amb recursos limitats. Els autors defensen que poder aprendre al propi ritme és important per a tots els infants, no només per als que tenen altes capacitats. Relacions socials i emocions Els autors descriuen que, en la seva experiència, alguns infants amb altes capacitats poden tenir dificultats per compartir jocs amb altres infants de la mateixa edat, o preferir jocs simbòlics i elaborats. També parlen de la sensibilitat davant els conflictes i dels malentesos que poden sorgir en les relacions socials. El paper de les il·lustracions Expliquen que les il·lustracions d’Anabel són importants per transmetre les emocions i perquè els infants que encara no llegeixen puguin seguir la història. També incorporen detalls inspirats en la seva família i agraeixen la feina de la il·lustradora i el suport de l’editorial Sargantana. El missatge del conte Els autors volen transmetre que cada persona és única i que cal mirar més enllà del comportament per entendre què el pot explicar. També defensen una mirada més amable cap als infants i expliquen que una identificació pot ajudar a comprendre’ls i donar-los suport.