L'entrevista del 29/12/2025

L'entrevista del 26/12/2025 Un genio muy genial

Presentació de l'obra a Benicarló L'espai L'entrevista de Ràdio Benicarló rep a membres de La Farsa Companyia per parlar de la seua nova producció, Un Genio Muy Genial. L'obra es representarà els dies 27, 28 i 29 de desembre a l'estudi improvisat de l'auditori del Col·legi de la Consolació de Benicarló. Projecte i visió creativa La idea original naix de Carlos de Sors i Anna Foix, qui lideren aquesta entitat que ara funciona com a associació. Segons la col·laboradora i directora musical, Lisi Prats, el projecte ha crescut gràcies a un equip creatiu on cadascú té una tasca definida per oferir una experiència de Cultura local de gran qualitat. Personatges i reptes interpretatius L'elenc destaca la complexitat i el valor diferencial d'aquesta versió respecte al clàssic d'Aladdín: • El Geni (Javier Díez): Un personatge polifacètic que actua com a pont amb l'audiència, trencant la quarta paret per interactuar directament amb el públic familiar. • Jasmine (Cristina Nichita): Descrita com una dona valenta i dolça, buscant un equilibri que s'allunya de la versió tradicional de Disney. "És una obra on la màgia resideix en el que cada persona aporta, fent-la especial i única." Excel·lència en la producció musical Lisi Prats explica que la producció musical ha estat un repte exhaustiu: • L'obra és majoritàriament cantada, amb veus en estricte directe. • S'han adaptat les harmonies a la tessitura específica de cada actor i cantant. • S'han hagut de treballar els girs àrabs, poc comuns en el nostre ideari melòdic occidental. Salut del teatre i invitació final Els convidats coincideixen que el teatre a la comarca del Baix Maestrat gaudeix de molt bona salut, amb nombroses entitats i un públic exigent que omple els espais culturals. L'entrevista finalitza amb una invitació dramatitzada dels personatges i la informació sobre la venda d'entrades a través de la web oficial de la companyia.

L'entrevista del 25/12/2025

L'entrevista del 24/12/2025

L'entrevista del 23/12/2025

L'entrevista del 22/12/2025 Cadells com a regal de Nadal

Benestar animal en dates nadalenques En aquesta edició de L'entrevista a Ràdio Benicarló, la Yolanda, voluntària de l'associació Huellas y Zarpas, ens ofereix una guia completa per garantir el benestar dels nostres gossos durant les festes. L'objectiu és sensibilitzar l'oient sobre com els estímuls auditius i visuals propis del Nadal poden afectar negativament els membres peluts de la família. Identificació de l'estrès i senyals d'alerta Els gossos perceben el món des d'una perspectiva diferent. Durant les aglomeracions, la seva visió es limita a una multitud de peus movent-se, la qual cosa pot generar ansietat. Algunes senyals clau són: • Ulls de balena: mostrar la part blanca de l'ull per por. • Comportament erràtic: titubejos, intents d'amagar-se o fugir. • Llepades excessives: un senyal clar d'incomoditat quan estan en un lloc fix. Seguretat i prevenció d'escapades La pirotècnia i el soroll excessiu són els principals causants de fugides. Es recomana: • Utilitzar un arnès a més del collar per a una subjecció doble. • No oblidar la identificació (xapes o identificadors casolans) fins i tot dins de casa. • Tancar bé balcons i finestres, ja que el gos no mesura l'altura quan entra en pànic. El refugi a la llar Si el gos s'ha de quedar sol durant un sopar familiar, és vital crear un espai on se senti segur: • Zona de confort: preparar el seu racó preferit amb la seva manta o un transportí obert. • Estímuls positius: deixar roba amb la nostra olor o joguines per mastegar. • Amortiment sonor: posar la televisió o música per suavitzar els sorolls de l'exterior. Contra l'adopció per impuls La Yolanda posa èmfasi en la problemàtica dels animals com a regals de Nadal. Destaca que: "Un ser viu no és un calçat que pots deixar a la caixa; depèn de tu fins a l'últim dia de la seva vida." Es fa una crida a la reflexió: l'adopció ha de ser consensuada i meditada, entenent que el gos serà un company permanent i no un capritx temporal per als nens.

L'entrevista del 19/12/2025 Obesitat

Lluita contra l'obesitat com a malaltia a Benicarló En aquesta edició de L'entrevista a Ràdio Benicarló, l'impulsor Alejandro García presenta una iniciativa per crear una associació sense ànim de lucre dedicada a abordar l'obesitat. La proposta neix de la necessitat de donar visibilitat a una problemàtica que afecta aproximadament 3.200 persones al municipi de Benicarló i que sovint és ignorada o tractada només des d'un vessant estètic. Objectius principals de l'associació L'entitat busca transformar la percepció social i mèdica d'aquesta condició mitjançant diversos eixos d'actuació: Reivindicació institucional: Aconseguir que la Seguretat Social qualifique oficialment l'obesitat com una malaltia crònica i complexa per garantir l'accés a tractaments finançats. Prevenció i informació: Crear jornades de formació sobre hàbits de vida saludables i alimentació, especialment per frenar l'augment de l'obesitat infantil causada pels ultraprocessats. Suport integral: Establir grups d'ajuda que incloguin l'atenció de nutricionistes i psicòlegs, ja que la salut mental és clau en el procés de recuperació. Accés a medicació: Reclamar que els nous avanços farmacèutics siguin accessibles per als pacients amb obesitat, igual que ja es fa per a altres malalties com la diabetis. Una problemàtica silenciosa Durant la conversa al Casal Municipal, s'ha posat èmfasi en com l'obesitat actua com una "malaltia silenciosa" que deriva en complicacions greus com problemes cardiovasculars i limitacions en la mobilitat diària. "La Seguretat Social s'ha de mentalitzar que, si disminuïm el pes dels pacients, estalviarem en medicaments per a altres malalties derivades." L'associació, que es troba en fase de legalització, fa una crida a la participació d'afectats i professionals del sector sanitari per unir forces i fer "soroll" davant l'administració pública.

L'entrevista del 18/12/2025 La Farsa Companyia

Context i presentació de l’episodi El/la locutor/a de Ràdio Benicarló (programa L’entrevista) introdueix l’edició amb una pista musical i anuncia el tema central: el musical Un genio muy genial de la Farsa Companyia, amb funcions els dies 27, 28 i 29 de desembre a l’Auditori del Col·legi de la Consolació de Benicarló. "Parlarem una miqueta [...] d’aquesta obra, com sempre sense fer molt d’espoiler" Convidats • Lisi Prats, directora musical • Javier Díez, intèrpret del geni • Cristina Nichita, intèrpret de Jasmine L’origen del projecte i el “valor diferencial” Com neix l’obra dins la companyia Lisi explica que la idea surt del nucli creatiu de la companyia (esmentant Carlos i Anna) i que, des que la Farsa Companyia s’ha constituït com a associació, el projecte s’organitza repartint tasques creatives i de producció. • Projecte impulsat des del lideratge creatiu i desenvolupat en equip • Procés progressiu: de la idea inicial a la decisió final i la posada en marxa De què va Un genio muy genial (sense espòilers) To, públic i intenció Javier defineix el muntatge com una proposta familiar, pensada per ser: • Divertida i àgil • Equilibrada: ni massa infantil ni feixuga • Amb esperit de grup: destaca la complicitat entre persones que ja venien treballant juntes i incorporacions noves El “factor màgia” i l’aportació del grup Cristina resumeix el cor de l’obra amb una idea clau: • “Màgia” com a resultat que cadascú aporta una cosa diferent Personatges: Jasmine i el Geni Jasmine: valentia i dolçor Cristina descriu la seva Jasmine com: • Valenta • Dolça • Amb personalitat pròpia (no és una còpia directa del referent popular) El repte principal que destaca és: • Trobar l’equilibri entre la força i la tendresa en escena El Geni: versatilitat, improvisació i “quarta paret” Javier afirma que s’hi identifica i que han portat el personatge al seu terreny. Aspectes clau del seu treball: • Polifacètic: pot ser infantil o madur segons el moment • Interpretació amb gestos, veus i energia • Improvisació puntual (“morcilles”) que sorprèn el públic i també el repartiment • Pot trencar la quarta paret i interactuar, cosa que acosta el musical a un públic familiar Direcció musical: treball vocal, directe i dificultats tècniques Lisi detalla una feina extensa i intensa, amb preparació prèvia i molts assajos. Adaptació “a la carta” de l’obra • Parteix de l’score original i en fa arranjaments adaptats a l’elenc • Té en compte tessitura, matisos i configuració vocal de cada intèrpret • Treball coral habitual a tres veus (nois/noies + solista) Dificultats musicals i estilístiques • Musical més cantat que parlat • Presència de girs àrabs i fragments melòdics poc habituals per a veus occidentals • Ballar i cantar alhora incrementa l’exigència En directe, sense veus gravades Un punt molt remarcat: • Tot és en directe (cap veu pregravada) • El ritme intern és molt exigent, amb canvis de vestuari rapidíssims i rols múltiples Interpretar cantant (no només afinar) Lisi insisteix en la idea que el musical necessita expressió dramàtica, no només tècnica. • La cançó té text i funció narrativa • Després d’aprendre partitures, treballen la intenció: cridar, xiuxiuejar, exagerar, matisar • Objectiu: mantenir l’atenció tant d’infants com d’adults Covers i repartiment de funcions Sobre els covers, Lisi remarca una filosofia d’equip: • Evita entendre’ls com a “substituts” i els veu com a part del mateix conjunt • Es busca repartir actuacions per salut vocal i física • Defensa que tothom aporta professionalitat i que el sistema ajuda a sostenir el ritme del projecte La salut del teatre a Benicarló En la reflexió final, Lisi valora que la salut del teatre és molt bona a Benicarló. • Hi ha moltes companyies i activitat cultural • La programació de l’auditori pot quedar plena si es planifica tard • Es destaca la importància del suport institucional per mantenir i impulsar aquesta activitat Crida final al públic i informació pràctica Els convidats fan una invitació “en personatge”, especialment el Geni, amb to festiu i familiar. Informació anunciada a l’episodi: • Funcions: 27, 28 i 29 de desembre • Lloc: Auditori del Col·legi de la Consolació (Benicarló) • Entrades i punts de venda: lafarsacompanyia.com

L'entrevista del 17/12/2025 COCEMFE Maestrat

Context i motiu de L'entrevista Cocemfe Maestrat celebra el seu 25è aniversari i aprofita la presència al programa per parlar de projectes municipals sense accessibilitat adequada a Benicarló, especialment la piscina municipal i altres obres com la passarel·la del Port de Benicarló. Problemes a la piscina municipal de Benicarló Manca d’accessibilitat des de l’aparcament Places de mobilitat reduïda mal dissenyades i fora de normativa. Una antiga maceta col·locada com a rotonda impedeix aprofitar correctament les places. Millores parcials però insuficients S’ha instal·lat ascensor per pujar grades. S’ha reparat la cadira hidràulica de la piscina (amb bateries noves). Tot i això, no és accessible al 100% per a totes les persones. Vestuaris i banys: el gran punt negre No existeix vestuari mixt adaptat. Problema greu per a persones amb discapacitat que necessiten ajuda d’una persona del sexe oposat (parella, germà/na, etc.). Banys no accessibles: no hi cap una cadira de rodes. L’Ajuntament al·ludeix que ja es resoldrà quan es faça el futur gimnàs, però: Encara no hi ha projecte ni plànols, Pot tardar 5–10 anys, i Mentrestant, moltes persones no poden utilitzar la piscina en condicions dignes. "Mentrestant, què fem? No anem a la piscina?" Crítica a la gestió municipal i als tècnics Pressupost invertit: uns 2,7–2,8 milions d’euros. Denúncia que no s’ha pensat seriosament en l’accessibilitat tot i la magnitud de la reforma. Ramon remarca que: Han demanat veure el projecte i visitar les obres abans de l’obertura. No se’ls ha escoltat fins a l’últim moment. Durant la visita amb el regidor d’Urbanisme, el gerent i tècnics: El tècnic d’Urbanisme es posa "les mans al cap" en veure els errors. Es qüestiona com s’ha pogut signar una obra que no compleix l’accessibilitat. "S’han gastat quasi 2,8 milions d’euros i no han tingut en compte res de l’accessibilitat més del que ja hi havia." Ramon insisteix que amb una petita part (per exemple 200.000–300.000 €) s’hauria pogut fer una accessibilitat real per a tothom des del principi. Impacte econòmic i social per a Cocemfe Maestrat Costos d’ús de la piscina El preu per hora i carril és considerat molt elevat. Diferència respecte a un club de natació "normalitzat": Un club pot posar 12–15 xiquets amb un monitor per carril. Cocemfe Maestrat, per les característiques de les persones usuàries: De vegades necessita 1 monitor per persona. Sovint només hi pot haver 4–5 persones per carril. Això implica 3–4 monitors per carril. El resultat és un cost d’activitat molt alt, difícil d’assumir per l’entitat. Importància terapèutica de la piscina L’aigua i la natació són fonamentals per a la rehabilitació de moltes persones amb discapacitat. Es destaca que: Beneficia tothom, però encara més les persones amb discapacitat. Poder anar 2–3 dies per setmana té un gran impacte en la salut i autonomia. Testimoni de Júlia: sensació de "dolents de la pel·lícula" Júlia explica la visita amb el tècnic a la piscina: Els tècnics arribaven amb cara d’alegria, convençuts que "està tot adaptat". En revisar el bany adaptat: Falten barres, elements bàsics, detalls d’ús. L’únic realment adaptat és la porta corredera. Han hagut de repetir moltes vegades: "Això no, això no, això no..." Això fa que se senten com si fossin els que sempre posen pegues, quan en realitat només demanen complir criteris d’accessibilitat reals. També critica l’actitud de: - Confondre una rampa amb una adaptació completa. - Deixar-ho tot "per a més endavant" quan es faça un altre projecte. Júlia subratlla que tothom pot necessitar accessibilitat algun dia: - Una lesió temporal, un problema d’esquena, un trencament de cama, etc. - La accessibilitat no és només per a les persones que avui tenen una discapacitat, sinó per a qualsevol ciutadà en algun moment de la vida. Crida final i reflexió general sobre les obres públiques Ramon insisteix que la piscina no és realment "per a tots" si no s’hi pot accedir i usar en igualtat de condicions. Es queixa que pràcticament totes les obres recents a Benicarló tenen deficiències en accessibilitat. Es posa com a exemple següent (que es tractarà tot seguit) la passarel·la del port: Obra de la Generalitat, però Amb implicació dels tècnics municipals, I amb greus problemes per a persones amb cadira de rodes, crosses, muletes, o lesions temporals. La idea de fons és clara: L’accessibilitat ha d’estar integrada des del disseny inicial, no afegida després. Invertir bé des del principi estalvia diners i evita obres de correcció posteriors. Sobretot, garanteix que tota la ciutadania pugui gaudir dels serveis públics amb dignitat i autonomia.

L'entrevista del 16/12/2025 Huellas y Zarpas

Context i objectiu de l’episodi L’entrevista se centra en com gestionar el benestar dels gossos en Nadal, una època plena d’aglomeracions, llums, música, pirotècnia i plans familiars que poden resultar molt estressants per a molts animals. Yolanda, voluntària de l’associació Huellas y Zarpas de Benicarló, aporta consells pràctics i reflexions sobre el respecte a les necessitats emocionals dels gossos i sobre la responsabilitat en l’adopció, especialment quan es planteja com a “regal” de Nadal. 1. Per què el Nadal pot ser tan difícil per als gossos 1.1. Excés d’estímuls i aglomeracions • Carrers amb molta gent, llums, música, parades i activitats infantils poden saturar molts gossos. • Els humans ho tenim normalitzat i moltes vegades no detectem el malestar del gos. • Des de la seua perspectiva només veuen peus que es mouen ràpidament, bosses que apareixen de sobte, canvis bruscos de direcció… tot això genera inseguretat i por. “Ells no veuen el carrer com nosaltres; veuen peus, peus i més peus.” 1.2. Símptomes de por i estrès en el gos Cal observar el comportament habitual del nostre gos per a detectar canvis. Alguns senyals clàssics: • “Ulls de balena” (es veu molt de blanc a l’ull). • Pèl eriçat, mirada desorbitada. • Moviments erràtics: no sap cap on anar, vol fugir o s’agafa massa a terra. • S’asseu i es torna a alçar repetidament, es relamina molt la boca. Quan veiem aquests senyals, el gos no està còmode, encara que nosaltres tinguem la sensació que “no passa res”. 2. Pirotècnia, soroll i risc d’escapades 2.1. Com reaccionen davant els petards • Davant la pirotècnia o sorolls forts, la resposta més habitual és la fugida, no l’agressió. • El gos intentarà allunyar-se del focus del soroll (cabalgates, cohets, música molt forta, “jolgorio” en general). 2.2. Prevenció abans d’eixir de casa Com que en aquestes dates ja sabem que hi haurà soroll i gent, podem anticipar-nos: • A més del collar, posar arnés per a tenir-lo millor subjecte. • Assegurar una bona identificació visible: xapeta amb nom i telèfon. • Si no tenim xapeta, valen solucions casolanes: - Llavero de plàstic amb un paperet a dins amb número de telèfon. L’objectiu és que, si s’escapa, qui el trobe puga contactar de seguida sense haver d’arribar al lector de xip. 2.3. Què fer si el nostre gos s’escapa • Buscar primer pels voltants: a vegades només s’ha amagat a prop. • Avisar policia local, protectores de la zona i clíniques veterinàries. • Facilitar foto recent i dades de contacte perquè puguen difondre’l a xarxes. 2.4. Què fer si trobem un gos perdut • Primer, observar la seua reacció: si és sociable pot vindre quan el cridem. • Si està en xoc o espantat, tendirà a fugir. • En aquest cas: - Fer-li una foto amb el mòbil. - Mirar si hi ha algú buscant-lo pels voltants. - Si no es deixa agafar, no perseguir-lo (podem empentar-lo cap a la carretera). - Enviar foto i ubicació a policia local, protectores i veterinaris perquè la difonguen. 3. Quan el gos s’ha de quedar a casa sol en festes 3.1. Mesures de seguretat a casa Quan marxem a sopars de Nadal, Nochebuena, etc., i el gos es queda sol: • Evitar llevar-li el collar identificatiu aquests dies, sempre que no hi haja risc d’enganxar-se. • Tancar balconades i finestres: - En una situació de pànic, el gos no calcula l’alçada; només veu una eixida. - Hi ha casos reals de gossos que salten per finestres i balcons per por. 3.2. Crear un espai segur dins de casa • Detectar on se sent més còmode el gos: - Darrere d’un sofà, bany, habitació concreta, etc. • Preparar-li aquest lloc com a refugi: - Coixí o manta. - Una peça de roba amb la nostra olor perquè se senta acompanyat. • Per a gossos que s’exciten o s’angoixen, oferir coses per mastegar. • Algunes persones deixen la tele o música suau per a esmorteir el soroll exterior. 3.3. El paper del transportí • En protectores com Huellas y Zarpas es treballa molt el transportí en positiu: - No com un càstig, sinó com “el seu lloc segur”. - S’associa a experiències agradables amb chuches o joguets. • Molts gossos acaben entrant sols al transportí quan volen estar tranquils. • És molt útil tant per a viatges i veterinaris com per a situacions d’estrès a casa. 4. Socialització en Nadal i nous gossos a casa 4.1. Gossos nous i primeres experiències En aquestes dates arriben molts gossos nous a les llars (adopcions, acollides, etc.): • És molt habitual voler emportar-se’ls a tot arreu de seguida: terrasses, sopars, fira, etc. • Això és positiu si es fa bé: - Progressivament, observant com gestionen els estímuls. - Acompanyant-los i donant-los seguretat. “No es tracta d’apartar-los, sinó de mirar-los i acompanyar-los perquè guanyen confiança.” 4.2. Vincle i “teràpia de xoc” • Moltes persones idealitzen el gos com a company perfecte des del primer dia. • La realitat: - No “venen apresos de fàbrica”. - Necessiten temps, experiències graduades i treball previ. • El mètode d’“enfrontar el gos de colp a allò que li dona por” (teràpia de xoc) està desfasat: - És millor exposició progressiva. - Sempre acompanyada de seguretat i reforç positiu. 5. Adopcions i “regals de Nadal”: una reflexió necessària 5.1. La realitat a les protectores • En Nadal augmenten molt les consultes per adoptar cadells o gossos molt xicotets. • Yolanda comenta que si tingueren 50 cadells en una setmana, es col·locarien tots. • Mentrestant, queden invisibles: - Gossos d’1, 2 o 3 anys (encara molt joves). - Gossos sènior que també podrien encaixar molt bé en famílies tranquiles. • Fins i tot cadells de 5 mesos ja no són percebuts com a “cadells” per molta gent. 5.2. El problema no és tant “Nadal” com l’impuls • Yolanda no criminalitza adoptar en Nadal com a tal. • El problema és adoptar per impuls, com si fos: - Un objecte de regal. - Alguna cosa que es pot “provar” i després deixar de costat. “Un gos no és com unes sabates que et compres i deixes dins la caixa amb l’etiqueta.” 5.3. La responsabilitat és per tota la vida del gos • Tant el gos com la família passen per etapes vitals diferents (laborals, econòmiques, personals…). • L’adopció ha de ser una decisió molt meditada i consensuada amb tots els adults implicats. • Punts clau: - Els xiquets no poden ser els responsables reals del gos; ho són els adults. - El gos és dependent per sempre: • No es fa autosuficient. • No pot anar a la nevera ni cuinar-se, sempre depén de nosaltres. - L’“abandó” també és deixar-lo a la protectora “perquè ja no el podem atendre” sense un motiu de pes. 5.4. Alternatives si t’agraden els animals però no pots adoptar • Fer-te voluntari d’una protectora i ajudar en el dia a dia. • Apadrinar un gos i visitar-lo, passejar-lo i estar amb ell. • Col·laborar econòmicament a través de teaming o donacions. “Hi ha moltes maneres de tindre contacte i ajudar sense haver-lo d’abandonar després.” 6. Missatge final L’episodi clou amb un missatge clar: • En Nadal, humanitzem menys i observem més els nostres gossos: - Respectem les seues pors, límits i ritmes. - Apliquem prevenció davant aglomeracions, soroll i pirotècnia. • I, sobretot, si pensem incorporar un animal: - Que siga una decisió conscient, per a tota la seua vida. - Si no és el moment, hi ha moltes altres formes de contribuir al benestar dels animals sense posar-los en risc d’acabar abandonats. L’entrevista anima a una tenència responsable, a la reflexió abans d’adoptar i a entendre el Nadal des dels ulls –i les emocions– dels nostres companys peluts.

El grup Espinela reneix i busca noves veus

Context i protagonistes L'entrevista de Ràdio Benicarló presenta la tornada del grup Espinela, un històric col·lectiu literari i artístic del municipi. Hi participen: • Nieves Salvador (presidenta) • Antonio Llorenç (secretari) • Pepa Mateu (vocal) El grup, fundat pel poeta José Carlos Beltrán l’any 1984, reprén l’activitat després d’un llarg període d’aturada. Orígens del grup Espinela Fundació i membres inicials Nieves explica que el grup naix en una cafeteria l’any 1984. El nucli fundador el formaven, entre altres: • José Carlos Beltrán (poeta local molt premiat) • Carmen Guzmán (de Vinaròs) • Conxita García Varela i Jaime Gascó • Segundo Oliver, Susi Jovaní, Mari Vidal (reconeguda novel·lista) • La pròpia Nieves Salvador Les primeres trobades eren setmanals, en espais com el bar Sotavento, prop del Port de Benicarló. A poc a poc el grup arriba a unes 13 persones. Identitat i objectius inicials Des del principi, el grup és multidisciplinari: • Poesia • Narrativa • Poesia visual • Pintura i altres expressions artístiques La idea clau és compartir la creació i generar un clima cultural a Benicarló, fent arribar l’obra dels membres al poble i a altres llocs. Activitats històriques i impacte cultural Premis de poesia infantil i juvenil Un dels projectes més importants va ser el premi de poesia infantil i juvenil per a xiquets de Benicarló: • Categories infantil i juvenil • Volia despertar la creativitat en un context on “els mòbils ho donen tot fet” • Es proposa incorporar la poesia visual: crear una imatge i escriure després un poema en vers lliure inspirat en ella L’objectiu és recuperar aquest premi en la nova etapa i tornar a treballar amb els centres educatius del municipi. Recitals, projeccions i itinerància pel territori El grup ha fet nombroses activitats al llarg dels anys: • Recitals poètics “per tot el Maestrat”, sovint en pobles menuts i sense micròfon • Una pel·lícula de tres hores que combina imatges de Benicarló (estació, passeig, Llotja de peix, volta pel poble) amb recitals del grup en diferents espais: xalets, bona demà, Peníscola, etc. • Participació i recitals en diversos municipis del Baix Maestrat Aquestes iniciatives han servit per fer conèixer la literatura local i vincular-la al territori. Trajectòries personals dins del grup Nieves Salvador • Ha continuat escrivint poesia de manera constant des de la mort de José Carlos Beltrán el 2006 • Ha desenvolupat una intensa activitat en poesia visual a nivell estatal • Té 9 llibres de poesia publicats • Ha exposat poesia visual en molts indrets, incloent una gran exposició al MUCBE, amb més de 2.000 visitants • Vol acostar la poesia visual als col·legis de Benicarló i fer tallers perquè els xiquets exploren la seva creativitat Antonio Llorenç • Escriu poesia i narrativa des de fa molts anys • Té també una faceta com a aquarel·lista; la seva primera exposició, a Vinaròs, va vendre totes les obres i la recaptació es destinà a beneficència • Es diu inspirat especialment per viatges a Escòcia i Anglaterra, sobre els quals escriu poemes • Es considera una persona solitària, que anota idees de nit i en viatges per transformar-les en textos • Va cursar un màster en publicitat i màrqueting a Madrid; la tutora, escriptora mexicana, i el director de l’escola l’encoratgen explícitament a escriure Pepa Mateu • Va ser convidada al grup després d’un recital a l’Associació de la Dona • Escriu poemes curts però molt profunds i narrativa • Té una llarga trajectòria en pintura, amb moltes exposicions pel Maestrat; l’última, a Peníscola, a la Casa de la Vila, coincidint amb un pont turístic i amb molta afluència de públic • Recorda amb afecte els recitals itinerants i la pel·lícula col·lectiva del grup També es menciona Maite Andrade, membre històrica, que continua escrivint però no pot participar presencialment; el grup manté la voluntat d’incloure-la. Causes de l’aturada i motius del renaixement L’etapa d’stand-by El grup entra en una aturada progressiva per: • La mort de José Carlos Beltrán, que marca molt Nieves • La mort de diversos membres històrics • El desgast generacional i la dispersió de participants Nieves manté durant dos anys més el premi de poesia per a xiquets com a presidenta, però finalment queda pràcticament sola i el grup entra en un silenci llarg. El punt de reinici En retrobar-se alguns antics membres (Nieves, Antonio, Pepa, Maite), sorgeix la pregunta: “Per què no ens reunim?”. A partir d’ací, decideixen reorganitzar el grup i obrir-lo de nou. Antonio subratlla que Benicarló no ha de ser només un poble fester (Falles, Festes Patronals, etc.), sinó també un referent en cultura literària, pictòrica i artística. Volen recuperar l’esperit de tertúlia cultural, quasi com un “Café Gijón en menut” a la ciutat. Pepa insisteix que no s’haurien d’haver deixat caure, però ara volen ressorgir i tornar a donar a conèixer allò que escriuen i creen. Nova etapa: objectius i línies de treball Objectius generals Els principals objectius de la nova etapa del grup Espinela són: • Donar-se a conèixer de nou a Benicarló i rodalia (per això passen per Ràdio Benicarló i volen anar també a televisió) • Obrir el grup a qualsevol persona amb inquietuds creatives: poesia, narrativa, pintura, teatre, bonsais, etc. • Recuperar i consolidar el Premi de Poesia infantil i juvenil del municipi • Fomentar la creativitat en un context dominat per la immediatesa i la tecnologia, on “ens ho donen tot fet” • Acompanyar persones que escriuen o pinten en solitari perquè puguen compartir el que fan i, si volen, arribar a publicar • Aportar cultura al poble i projectar-la fora, a nivell comarcal, autonòmic i estatal Joventut, gent gran i relleu generacional Nieves, Antonio i Pepa coincideixen en la necessitat de: • Atraure gent jove amb inquietuds artístiques que sovint només publiquen a xarxes • Convidar també persones jubilades que escriuen a casa i no gosen mostrar-ho • Assegurar un relleu generacional perquè el grup continue quan ells ja no hi siguen, encara que en el futur es puga dir d’una altra manera La idea central és que la creació no siga una experiència solitària, sinó compartida en grup. Projectes concrets en marxa Entre les iniciatives que volen impulsar destaquen: • Reunions mensuals (primer divendres de mes, 18:00 h) com a espai fix de trobada • Possible edició de noves antologies col·lectives (ja en van publicar tres en els primers 20 anys) • Continuar, si es pot, amb revistes del grup Espinela • Edicions individuals dels membres que encara no han publicat • Reprendre el Premi de Poesia infantil i juvenil, incorporant la poesia visual • Organitzar exposicions de poesia visual dels xiquets i altres mostres col·lectives • Fer xarrades i tallers a escoles de Benicarló per explicar què és la poesia visual i estimular la imaginació La importància de la creativitat i de la cultura local Al llarg de l’entrevista es repeteix una idea clau: vivim en un món on tot ve “fet i menjat”, i això atenua la capacitat de pensar, imaginar i crear. Nieves remarca que: • Cada persona és única i pot crear alguna cosa que ningú ha creat abans • Cal obrir la porta del pensament i la creativitat, especialment als xiquets Antonio afegeix que és necessari posar en valor la cultura a Benicarló: museus, arts plàstiques, literatura, bonsais… Tot allò que puga enriquir la imatge del poble més enllà de les festes. Pepa posa l’accent en el valor de la unió: “L’unió hace la força” Segons ella, pertànyer al grup dona il·lusió, suport i motiu per continuar escrivint i mostrant allò que es crea. Com participar al grup Espinela Reunions i contacte El funcionament actual és: • Reunió un cop al mes, de moment • Primer divendres de mes, a les 18:00 h • Punt de trobada orientatiu: Carrer Sant Joaquim, 11 (Benicarló) Per a més informació o per sumar-se al grup, Nieves facilita el seu correu electrònic personal: • [email protected] (transcrit de la forma oral “arrobajonmail.com”) Qualsevol persona amb inquietuds creatives (jove, adulta o jubilada) hi és benvinguda. Crida final a la ciutadania Al tram final, cadascun dels convidats fa una invitació oberta: • Antonio anima a crear una mena de “Café Gijón en petit” a Benicarló, on cadascú aporte el seu granet d’arena cultural. • Pepa encoratja sobretot qui escriu en privat a venir, llegir el que ha escrit i compartir-ho, perquè això dona força i sentit al que fan. • Nieves fa una crida especial a la gent jove que comença a escriure: que no visquen la creació de manera individual, sinó en grup, per aprendre, créixer i assegurar la continuïtat d’Espinel·la o del col·lectiu que n’isca en el futur. L’entrevista es tanca amb l’agraïment de la ràdio i la constatació que la societat necessita espais creatius col·lectius com el grup Espinela, especialment en temps d’immediatesa i saturació tecnològica.

L'entrevista del 12/12/2025 Grup Espinela

Context i presentació L'entrevista a Ràdio Benicarló se centra en el renaixement del grup Espinela, un històric col·lectiu literari i artístic de Benicarló, format inicialment al voltant del poeta José Carlos Beltrán. Participen: • Nieves Salvador (presidenta) • Antonio Llorenç (secretari) • Pepa Mateu (vocal) Expliquen els orígens del grup, el període de stand-by i els nous objectius per reactivar la vida cultural del municipi. Orígens del grup Espinela Fundació als anys 80 • El grup Espinela naix el 1984 en una cafeteria on es reuneixen per primera vegada diversos escriptors locals. • Fundadors destacats: José Carlos Beltrán, Carmen Duzmán (de Vinaròs), Conxita García Varela i Jaime Gascó, Segundo Oliver, Susi Jovaní, Mari Vidal i Nieves Salvador. • Les primeres trobades literàries es fan al bar Sotaventos, prop del Port de Benicarló. • El grup arriba a estar format per 13 membres, amb una clara vocació de clima cultural i d’intercanvi creatiu. Identitat i vocació del grup • Espinela és un grup obert i multidisciplinari: - Poesia (inclosa poesia visual) - Narrativa i contes - Pintura i altres arts visuals • L’objectiu principal sempre ha sigut compartir i difondre la creació artística entre els membres i cap al poble. Pausa del grup i motius de l’aturada Impacte de la mort de José Carlos Beltrán • La mort de José Carlos Beltrán el 2006 suposa un cop molt dur per al grup. • Nieves continua un parell d’anys més organitzant el premi de poesia per a xiquets, però progressivament el grup es va afeblint. • Diversos membres històrics moren i el col·lectiu queda reduït a molt pocs integrants; això afavoreix el stand-by. Continuïtat en solitari • Tot i la pausa del grup, Nieves no deixa d’escriure: - Continua fent poesia visual i altres projectes poètics - Participa en convocatòries nacionals i exposicions a diferents ciutats • Aquesta experiència en solitari esdevé la base per a la nova etapa compartida: la voluntat de traslladar el que ha après al si d’un col·lectiu obert. Perfils i trajectòries dels convidats Nieves Salvador • Presidenta del grup Espinela i poeta visual amb trajectòria reconeguda a nivell estatal. • Ha publicat 9 llibres de poesia. • Ha participat en exposicions de poesia visual a llocs com Vitòria i Madrid. • Defensa la importància de compartir el que s’escriu: “Cadascú és únic i pot crear alguna cosa que no han creat els altres”. Antonio Llorenç • Es defineix com una persona solitària que escriu poesia i narrativa inspirada en viatges a Escòcia i Anglaterra. • També és aquarel·lista: la seua primera exposició d’aquarel·les a Vinaròs es ven íntegrament i els beneficis van a una entitat benèfica. • Va estudiar un màster de publicitat i màrqueting a Madrid, on una tutora i el director d’Espasa Calpe l’animen a escriure i el reconeixen simbòlicament com a escriptor. Pepa Mateu • Poeta de poemes breus però molt profunds i també autora de narrativa. • Té una llarga trajectòria com a pintora, amb exposicions arreu del Maestrat; l’última, a la Casa de l’Aigua de Peníscola, amb gran afluència de públic. • S’incorpora a Espinela després de recitar a una associació de dones; el grup la convida a sumar-s’hi. Importància cultural del grup Espinela a Benicarló Paper històric al municipi i la comarca • Espinela ha sigut durant dècades una referència literària a Benicarló i la comarca del Baix Maestrat. • Han recitat “per tots els poblets del Maestrat”, sovint sense micròfon, en espais molt senzills però amb molta proximitat als oients. • Destaquen una experiència singular: la creació d’una pel·lícula de tres hores on es combinen imatges del poble (estació, passeig, Llotja de peix, carrers…) amb recitals en diferents llocs com xalets o Peníscola. Voluntat d’anar més enllà de les festes • Antonio insisteix que Benicarló no ha de ser només un poble de festes i falles, sinó també un referent cultural: - Poesia i narrativa - Pintura - Bonsais i altres disciplines • Reivindica la necessitat d’organitzar actes culturals, a més dels museus i espais existents com el MUCBE. El premi infantil i juvenil de poesia Recuperar la creativitat de xiquets i joves • Un dels pilars històrics d’Espinela és el premi infantil i juvenil de poesia per als xiquets de Benicarló. • Volen recuperar aquest premi com a eina per fomentar la creativitat davant la saturació de pantalles i immediatesa: - Denuncien que “tot ens ho donen fet” i que això redueix la capacitat de pensar i crear. Introducció de la poesia visual a les escoles • Proposta clau: que els xiquets facen poesia visual i, a partir d’una imatge, escriguen un text en vers lliure que expressa el que els suggereix. • Volen treballar en dues franges d’edat (infantil i juvenil). • Nieves ofereix anar als col·legis de Benicarló per explicar què és la poesia visual i plantejar projectes educatius. Nova etapa del grup: objectius i línies de treball Objectiu 1: tornar a donar-se a conèixer • Presència als mitjans locals: - Ràdio Benicarló (com en aquesta entrevista) - Televisió local • Missatge clar: “Tots els que vulguin vindre, són benvinguts”. • El grup no es limita a la poesia: s’hi pot sumar qui faça: - Poesia i narrativa - Pintura - Teatre - Altres formes d’expressió artística Objectiu 2: atraure gent jove… i també gent gran • Volen implicar especialment la gent jove amb inquietuds creatives que, sovint, només publiquen a xarxes i no passen d’aquí. • Però també obren les portes a persones jubilades que escriuen en silenci a casa i necessiten un espai per compartir. • Pepa subratlla que: “L’important és donar a conèixer el que escrius”. Objectiu 3: crear comunitat i trencar la soledat creativa • Defensen que l’escriptura i l’art no s’han de viure en solitari. • El grup és un espai per: - Llegir i escoltar el que escriuen els altres - Rebre ànim i impuls per publicar - Generar contactes que faciliten exposicions, publicacions i recitals • Nieves destaca que molts tenen textos “al calaix” i que el grup pot ser el pas necessari per publicar i exposar. Objectiu 4: continuar i ampliar projectes editorials • En la seua trajectòria, Espinela ha publicat: - Revistes literàries - Tres antologies col·lectives en 20 anys • Plans per a la nova etapa: - Fer noves antologies si el grup creix - Acompanyar les publicacions individuals dels membres - Organitzar exposicions de poesia visual o obres dels xiquets participants en els premis Exposicions recents i impacte al MUCBE • Nieves explica una exposició de poesia visual al MUCBE de Benicarló: - Es fa a l’estiu - La visiten més de 2.000 persones • Aquest tipus d’activitat mostra el potencial de la poesia visual per atraure públic divers i inspirar noves creacions. Xarxa de contactes i projecció més enllà de Benicarló Connexions amb la poesia visual espanyola • Gràcies sobretot a José Carlos Beltrán i a la trajectòria de Nieves, Espinela ha establert vincles amb poetes de primera línia: - Joan Brossa - Antonio Gómez, un dels poetes visuals més importants d’Espanya • Nieves coneix molta gent del camp de la poesia visual i es compromet a facilitar el contacte entre nous creadors del grup i aquestes xarxes. Oportunitats per als nous membres • El fet d’entrar al grup no és només local: pot obrir camins per participar en: - Convocatòries i exposicions estatals - Projectes col·lectius - Intercanvis amb altres ciutats i col·lectius Funcionament pràctic i crida a la participació Com s’organitzen les trobades • De moment, es reuneixen un cop al mes: - Primer divendres de mes, a les 18:00 h. - Punt de trobada actual: Carrer Sant Joaquim, 11 de Benicarló (espai susceptible de canvi, però de referència per ara). • No es descarta augmentar la freqüència a dues reunions mensuals si el grup creix. Contacte per a persones interessades • Nieves facilita un correu personal per a consultes i incorporacions: - [email protected] (transcrit de la forma oral “arrobajonmail.com”). • Qualsevol persona pot escriure-li; ella respondrà i explicarà amb detall el funcionament del grup. Missatge final a la ciutadania i als joves creadors • Antonio imagina el grup com una mena de “Café Gijón en xicotet” a Benicarló: un lloc on es reuneixen escriptors i artistes per parlar i crear. • Pepa recorda que: “L’únió fa la força” i anima tothom que escriu a vindre i llegir el que ha escrit. • Nieves clou amb una crida especial a la gent jove que comença a escriure: - Perquè se sentin acollits - Perquè aprenguen a compartir el que creen - Perquè siguen ells qui, en el futur, continuen el projecte, es diga o no Espinela. Idea clau de l’episodi Renaix el grup Espinela amb la voluntat de convertir-se novament en un nucli de vida literària i artística a Benicarló, obrint les portes a joves, jubilats i a qualsevol persona amb inquietuds creatives. Volen recuperar premis per a xiquets, impulsar la poesia visual, publicar noves antologies, reforçar el teixit cultural local i, sobretot, trencar la soledat de qui crea en silenci.