L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Dimarts, Dijous, Divendres · 11:20 - 12:10 ·Dimecres · 11:20 - 11:40 ·Dilluns · 11:20 - 12:00 ·701 episodis
RSS

episodis

229-240 de 699
  • 30'

    L'entrevista del 25/11/2025 María Morales

    Resum general L'entrevista emesa a Ràdio Benicarló gira al voltant de la presentació del llibre Romper la fila de l’escriptora María Morales Carson, convidada al programa. A través de la conversa, s’aborden temes com les relacions de parella tòxiques, el maltractament emocional normalitzat, la responsabilitat afectiva, la normalització de l’homosexualitat i la manera com l’autora treballa amb lectores arreu de l’Estat per difondre la seua obra. L’entrevista combina: Trajectòria personal i professional de l’autora (del periodisme a la ficció literària). Continguts i missatge central de Romper la fila, basat en els quatre pecats capitals de l’amor. Reflexions sobre el model de relacions actual, el creixement personal i el respecte propi. Defensa explícita del col·lectiu LGTBI, especialment de l’homosexualitat masculina i femenina. Relació molt directa i propera de l’escriptora amb les seues lectores, mitjançant viatges, xarxes de dones i presentacions en diferents ciutats. 1. Naixement de l’escriptora i vocació d’ajudar Trajectòria professional inicial • María Morales Carson explica que és periodista de formació i que va treballar en gabinet de premsa i en l’àmbit periodístic. • A mesura que acabaven els contractes i ja no tenia continuïtat laboral en aquest camp, es va trobar en un punt de canvi vital. "Parece que se está cerrando una puerta porque se tiene que abrir otra." • Al voltant de 2010 comença a escriure amb “certa serietat” i el 2014 publica la seua primera novel·la, La conciencia del tiempo. Vocació d’ajudar a través de l’escriptura • Des de petita (uns 10 anys) sent una necessitat profunda d’ajudar les persones i de compartir la seua felicitat. • Interpreta la vida com un camí de destí i lliure albir, on les etapes es van connectant: periodisme per alimentar la ploma i, després, literatura per donar forma a aquesta vocació d’ajuda. • Detecta que, en el seu camí, les dones es converteixen en grans aliades i canal principal del seu treball literari. • Declara que volia ajudar les dones des de la literatura, oferint històries que reforcen la seua força interior i el seu autoconeixement. 2. Lectura, missatge i interacció amb el públic Com entén el paper de la literatura • L’autora veu la literatura com un espai d’acompanyament i ajuda, tant en clau realista com de ficció. • Reconeix que, encara que un llibre tinga un missatge clar, cada lector/a el rep de manera diferent segons el seu: - Estat d’ànim - Moment vital - Experiència personal "Puedes leer un libro hoy y dentro de diez años darte completamente otra impresión." Missatge dirigit, però obert • A ella li agrada interaccionar amb lectores i lectors: - Viatja de “pueblo en pueblo” amb els llibres sota el braç. - Explica què vol que troben al llibre, sobretot en relació a les relacions de parella. • El seu objectiu és que la lectura serveixi com a informació útil per: - Evitar certs patrons nocius en les relacions. - Prendre consciència del maltractament emocional i del propi valor. • A més, aquesta interacció li retorna molta informació: - Detecta trets, preocupacions o dolor en les persones. - Adapta el discurs perquè el missatge impacte millor. 3. “Romper la fila”: pecats capitals de l’amor i relacions tòxiques Origen conceptual del llibre • El punt de partida del llibre és una idea de la psicòloga Micaela Michelena, que parla de quatre pecats capitals en l’amor (paral·lels als set pecats capitals clàssics): Impostura Amors d’intermitència Sumissió Adiccions Definició dels quatre pecats capitals en l’amor • Adiccions: - Relacions en què la parella és com una droga (compara amb la cocaïna), - Encara que et destrossa, l’enganxament emocional impedeix veure el dany. • Impostura: - Quan un membre de la parella (sigui l’orientació que sigui) es mutila simbòlicament per encaixar. - Metàfora del zapatito de la Cenicienta: cortar-se els dits o el taló per fer cabre el peu a la sabata. • Sumissió: - Models en què hi ha amo i serventa, com el que popularitza Cincuenta sombras de Grey. - Relacions jeràrquiques on una part assumeix paper de servitud. • Intermitència: - Relacions que comencen i acaben contínuament. - Es basen sovint en el “polvo de reconciliación”, és a dir, un cicle tòxic de ruptura i retrobament. Estructura narrativa de la novel·la • L’autora crea quatre protagonistes femenines que ella anomena, amb afecte, “quatre boges”, cadascuna encarnant un d’aquests tipus de relació. • La novel·la incorpora també elements de humor i aventura, com: - Un viatge una mica boig perseguint Harrison Ford per Europa, que introdueix sorpresa i lleugeresa. Missatge central de l’obra • Missatge clau: els problemes no es poden esquivar, cal afrontar-los. "Por mucho que te vayas a Europa detrás de Harrison Ford, tienes que enfrentarte a tus problemas y tus fantasmas." • La novel·la convida a: - No normalitzar el maltractament emocional. - Detectar dinàmiques tòxiques de parella. - Assumir la pròpia responsabilitat vital per sortir de relacions destructives. 4. Evolució de les relacions i treball interior Diagnòstic de les relacions actuals • Morales percep una mena de “llibertinatge” socialment, encara que li costa la paraula. • Considera que en aquest model les dones hi perden molt, però també hi perden els homes: - Es desdibuixa el sentit de l’amor romàntic, idealitzat però estructurant. • No creu que les relacions de “abans” foren ni millors ni pitjors, però sí que veu un problema actual: - Manca de treball interior de cadascú. - Tòpic de “ara la gent no aguanta res”. Ella respon: no s’ha d’aguantar res que faça mal. Creixement personal i millor versió de tu mateixa • L’autora defensa que cal: Sacar la mejor versión de ti misma, mostrar tot el bo que tens. Des d’eixa versió millorada, la persona que tens davant s’enamorarà més de tu. • Distingix entre: - Relacions on hi ha dany real, en què cal marxar. - Conflictes quotidians, on podem inspirar canvi a l’altre canviant primer nosaltres. "La vida no tiene que cambiar, la que tienes que cambiar eres tú." • Objectiu vital, segons ella: - Créixer com a persona, evolucionar i respectar-te. - Posar el que tens de bo al servei dels altres. • Defensa que aquest treball interior hauria de ser tant de dones com d’homes, buscant millora mútua i relacions més sanes. Responsabilitat afectiva • La periodista introdueix conceptes com responsabilitat afectiva i intel·ligència emocional: - S’assenyala que el difícil, però necessari, és treballar aquestes dimensions. - Una relació (amorosa, familiar, amistosa) ha de ser un lloc segur, no una càrrega a suportar. 5. Personatges, talent i inspiracions creatives Com neixen els personatges • Morales creu que naixem amb potencialitats i debilitats de “sèrie”. • La espiritualitat dona sentit al que fem i configura aquestes característiques. • Posa un exemple directe a la locutora: igual que ella porta de fàbrica condicions per ser bona periodista, després l’estudi i la pràctica li donen detall i poliment. • El mateix passa amb: - Qui escriu - Qui pinta - Qui compon música Font d’inspiració • La inspiració es nodreix de: - Lectures diverses - Conferències - Programes de televisió - Pel·lícules que la marquen • Tot això crea un bagatge mental que després es transforma en obra literària. • Entre inquietuds personals, necessitat d’ajudar i aquesta alimentació cultural, acaba naixent un “producte sugerible”: novel·les que busquen efectivitat emocional i consciència per a les lectores. 6. Normalitzar l’homosexualitat i combatre l’estigma Homosexualitat com a tema recurrent • Morales destaca que, amb Romper la fila, no només vol desnormalitzar el maltractament emocional, sinó també normalitzar l’homosexualitat. • Aclareix que l’homosexualitat és un tema constant a les seues novel·les. • Per a aquesta obra, ha llegit assajos i textos científics per parlar-ne des d’una perspectiva més rigorosa i afirmar clarament que no és una malaltia. "Quería analizar la homosexualidad... y hablar de que no es una enfermedad." Posicionament personal i empatia • Tot i estar casada i amb tres fills, es descriu molt vinculada emocionalment a: - Persones homosexuals i lesbianes. • Sent una estima especial cap a aquest col·lectiu i vol fer-los un “guiño muy especial” a través del llibre. • Vol mostrar que: - Un home que estima un altre home sent el mateix que una dona que estima un home, i viceversa. - Tothom necessita respecte i reconeixement. Adolescència i identitat sexual • Morales recorda la pròpia adolescència, amb hormones altes i incomoditat vital. • Reflexiona que, si a això s’hi suma: - No saber si t’agraden nois o noies. - Ser noi i que t’agraden nois, però no poder dir-ho per por a agressions o estigmatització. "Qué sufrimiento la verdad." • L’entrevistadora apunta que, malgrat la impressió que tot està superat, augmenten els delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI. Lesbianes i hipersexualització • S’assenyala que l’homosexualitat femenina pateix una doble càrrega: - Està hipersexualitzada per la indústria pornogràfica. - No es mira com dues dones que s’estimen, una parella com qualsevol altra, sinó com un objecte del desig masculí. • Es remarca que, socialment, sovint es “accepta però no es tolera”, i que cal seguir reivindicant l’amor i la identitat sexual en totes les seues formes. 7. Rutes literàries, xarxes de dones i proximitat amb lectores Viatges i economia de la literatura • Morales admet que la literatura dona poc rendiment econòmic i que cal treballar molt per tenir un sou digne. • Tot i això, hi ha una gran gratificació emocional i humana, que compensa els esforços. Naixement d’una xarxa de “madrines” i amigues • Explica una anècdota clau: un viatge en Alvia de Donostia a Madrid. • Com sol fer, parla amb les passatgeres (sobretot dones) i els conta què fa. • Una d’elles, de Valladolid, li diu que la vol a casa seua perquè creu en el que fa: - L’acull a casa. - L’acompanya a entrevistes a la SER, la COPE, etc. per presentar La conciencia del tiempo. • Això dóna lloc a una xarxa creixent de dones que li obrin casa seua per presentar llibres i fer activitats. Agenda plena i recorregut per ciutats • En el moment de l’entrevista, comenta que fins a juny de 2026 ja té l’agenda de sortides tancada. • Alguns exemples de llocs on anirà allotjant-se a casa de lectores i amigues: - Madrid - Barcelona - Sòria - Aranda de Duero • Relata també una amistat amb una lectora de Caudete (Albacete): - Ella la va acollir a casa. - Després, aquesta lectora i el seu marit viatgen a Donostia a casa de l’autora. - Ara estan convidats al casament de la filla d’aquesta lectora; fins i tot hi haurà preboda, cosa que fa broma que acabaran fets pols. "J.K. Rowling no se va a la casa de sus lectoras a dormir, y yo sí." • Utilitza aquesta comparació amb J.K. Rowling per remarcar la proximitat extrema amb les seues lectores, que arriba fins a vincles familiars i celebracions com bodes. Xarxes de confiança en un món individualista • La locutora destaca que, en un context d’individualisme creixent, és esperançador comprovar que es poden construir xarxes físiques de suport i confiança reals. • Aquestes xarxes no serveixen només per a la difusió de llibres, sinó també per crear comunitat i conèixer l’autora més enllà de les pàgines. 8. Presentacions de llibres: metodologia i claus Documentació i adaptació a diferents públics • Morales explica que es documenta molt per a les seues xerrades. • Exemple: amb el llibre La luz de la tormenta la van convidar a un seminari sobre dones del Segle d’Or a la Universitat d’Alcalá. • Aquella presentació va funcionar tan bé que ara la porta a instituts, on treballen: - El Barroc com a part cultural. - L’autoconeixement com a tret del personatge. - El talent com a eina per reconciliar-te amb tu mateixa i estimar-te més. Eines i dinàmica de les presentacions • Fa servir PowerPoints, però sobretot es basa en: - La seua “salsa” personal i ganes de viure. - Una actitud de fer la vida més divertida. • Estratègies que utilitza: - Interaccionar molt amb el públic. - Fer preguntes sense ridiculitzar ningú. - Jocs breus per captar l’atenció. "Estemos muchos o estemos pocos, como crees mucho en lo que estás haciendo y pones lo mejor de ti, al final la gente se entretiene y le gusta." • Tant si l’afluència és gran com reduïda, posa sempre el millor d’ella mateixa, confiant que això connectarà amb la gent. 9. Estada a Benicarló i trobada amb lectores Agenda a Benicarló • Durant aquests dies, Morales estarà: - A la llibreria Benicart (intenta estar-hi més d’un dia). - A la llibreria Mulet, situada al carrer Xivert (la pronúncia li costa una mica). • La seua estada arriba fins al 28 de novembre, temps durant el qual: - Podrà interactuar amb lectores. - Firmar exemplars de Romper la fila i d’altres llibres com La luz de la tormenta. Interacció directa i missatge d’autoestima • Morales subratlla que no és obligatori comprar cap llibre; el més important és la conversa i el contacte humà. • Sovint diu a les persones que s’apropen: "El libro trata de lo maravillosa que eres tú y de lo que te tienes que respetar." • Moltes dones reaccionen sorpresa: “¿Yo soy protagonista?” i ella respon que sí, que cada lectora és una de les protagonistes. Captar lectores al carrer • L’autora sol estar a la porta de la llibreria, a peu de carrer. • Estratègia habitual: - S’adreça sobretot a dones (el 98% de les seues lectores). - Fa humor per trencar el gel: "Es que me tiro en plancha a las tías buenas que pasan por la acera." Això genera rialles i trenca la sensació d’assetjament. • Després es presenta: “Soy María, soy escritora...” i posa l’accent en el respecte: - Primera que et respecta ha de ser ella mateixa. - Demana permís: “¿Quieres que te cuente?”. • Si la persona té pressa, els desitja un bon dia i agraeix que s’haja parat: - Això genera bona energia i evita la sensació d’assetjament comercial. • Prefereix que qui no està receptiu se’n vaja tranquil·lament, abans que explicar a algú que només pensa “a veure quan acaba”. Tancament de l’entrevista • L’entrevistadora recorda als oients que: - La presentació de Romper la fila és demà a la Biblioteca Manuel García Grau, a les 18:00 h. - Es poden portar altres llibres de l’autora per signar. - L’escriptora estarà aquests dies a Benicart i a Mulet. • Acaba agraint-li la presència i expressant ganes de llegir el llibre i de tornar-la a tenir a Benicarló. • Morales respon agraint l’acollida i definint l’experiència com “un placer”. 10. Idees clau del podcast Sobre les relacions i el creixement personal • No cal “aguantar” una relació, cal viure-la. • El maltractament emocional està molt normalitzat i cal desnormalitzar-lo. • Els quatre pecats capitals de l’amor (impostura, intermitència, sumissió, adiccions) són patrons destructius que cal reconéixer. • El treball interior i treure la millor versió de tu mateixa són fonamentals per a relacions més sanes. Sobre l’homosexualitat i la diversitat • L’homosexualitat no és una malaltia i ha de ser plenament normalitzada. • Cal combatre: - Els delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI. - La hipersexualització de l’homosexualitat femenina. • L’amor, siga entre qui siga, implica els mateixos sentiments i la mateixa necessitat de respecte. Sobre la literatura i el contacte amb el públic • La literatura, encara que no done grans ingressos, aporta una gratificació humana molt gran. • Presentar llibres implica: - Documentar-se bé. - Adaptar-se a diferents públics (universitat, instituts, llibreries). - Fer servir recursos com PowerPoints, jocs, preguntes i molta interacció. • Les xarxes de dones lectores són un suport vital i afectiu per a l’autora, que viatja i s’allotja a casa seua. • Morales aposta per una presència molt propera i humana, conversant cara a cara, fent humor i reforçant l’autoestima de qui s’hi acosta.

  • 18'

    L'entrevista del 24/11/2025 AFA Mestre Feliu

    Resum de contingut Programa: Veus de Caixa a Ràdio Benicarló Tema central: Denúncia de la manca de substitució de professorat al Conservatori de Música Mestre Feliu de Benicarló i responsabilitats de l'Ajuntament de Benicarló. Context institucional Fa uns tres anys el conservatori va ser traspassat a Conselleria d'Educació mitjançant un conveni. Però el professorat que ja hi treballava continua administrativament dependent de l'Ajuntament de Benicarló. La Conselleria paga a l'Ajuntament els costos salarials d'aquest professorat fins que les places s'amortitzen i passin a ser pròpies de Conselleria. L’Ajuntament manté, per tant, la responsabilitat de substituir les baixes del professorat que encara depèn de la plantilla municipal. "Lo que no tiene sentido es que la consellería sí está pagando regularmente los sueldos y salarios de estos profesores al Ayuntamiento [...] y que el Ayuntamiento [...] no se está preocupando realmente por sustituir a los profesores." Problema principal: baixa sense substituir Hi ha una baixa de llarga durada d’un professor de trompeta, que també imparteix una assignatura complementària. Al curs anterior ja es va acabar substituint-lo només al final de curs. Per al curs actual, ja se sabia que el professor continuaria de baixa, però: No es va iniciar cap tràmit de substitució a temps. Els primers moviments administratius no arriben fins finals de setembre. Conseqüència immediata: Tres setmanes de curs perdudes d’entrada. Cap hora de classe de trompeta des de l’inici de curs per a l’alumnat d’aquesta especialitat, des de 1r fins a 6è de professional. L’assignatura complementària tampoc es pot cobrir correctament. Mancança de borsa i mala gestió L’Ajuntament reconeix que la borsa de treball de professorat de música està buida. També la borsa enviada per Conselleria resulta sense candidats disponibles. Des de la direcció del conservatori s’han aportat altres possibles bosses d’altres localitats, però: L’AFA denuncia extrema lentitud i fins i tot deixadesa en la gestió municipal. Crítica central: L’Ajuntament no ha previst des de l’inici del conveni el manteniment d’una borsa activa de substituts. Això deixa el conservatori sense cap alternativa ràpida davant qualsevol baixa. "Nuestro ayuntamiento, para sustituir sus bajas de profesorado, que dependen de él, no ha actuado como tocaba. No se ha preocupado desde el inicio del convenio de tener una bolsa activa." Precedent i responsabilitats jurídiques L’AFA recorda un precedent: la baixa prolongada d’una professora de piano el curs anterior. També es va trigar mesos a substituir-la. Finalment, l’Ajuntament va assumir la responsabilitat, deixant clar, de facto, que li correspon actuar en aquests casos. L’AFA considera que el conveni amb Conselleria està redactat de manera incompleta: No concreta prou qui ha de reaccionar i com davant les baixes. Genera un espai de “deixadesa de responsabilitats”, on cada institució intenta desplaçar el problema. Impacte sobre alumnat i famílies Alumnat de trompeta: No ha rebut cap hora de la seva assignatura principal en tot el primer trimestre. Tampoc la corresponent assignatura complementària. Això és especialment greu perquè: Són estudis reglats i oficials. Les famílies paguen una matrícula i no reben el servei educatiu complet. Sentiments entre les famílies: Preocupació per la formació dels fills. Desconfiança: si passa amb trompeta, pot tornar a passar amb qualsevol altra especialitat. Por real que alguns alumnes puguin perdre tot un curs d’una assignatura clau. "El perjuicio es doblemente grave máximo cuando tú estás pagando una matrícula y no estás recibiendo la educación correspondiente." Impacte sobre el professorat El professorat en actiu es mostra: Preocupat per la situació de l’alumnat. Sobrecàrrega de feina en intentar cobrir, com poden, part de les assignatures complementàries. També hi ha inquietud entre els professors que encara depenen de l’Ajuntament: Temen que, si ells agafen una baixa, es repeteixi el mateix escenari. S’exposa un nou cas imminent: Un professor d’OE (assignatura teòrica) ha estat pare i té planificat el seu permís de paternitat en dos períodes. Malgrat que les dates es coneixen amb molta antelació, tampoc s’ha previst cap substitució des de l’Ajuntament. Això faria que els alumnes d’aquesta matèria es quedin igualment sense docència durant setmanes. Relació amb l’Ajuntament i manca de transparència L’AFA manté una bona comunicació amb la direcció del conservatori, amb presència al consell escolar i a diverses comissions. En canvi, amb l’Ajuntament de Benicarló: S’han presentat diversos escrits i peticions formals. No s’ha rebut resposta oficial per escrit a cap d’aquests documents. L’AFA denuncia una clara manca de transparència i d’informació immediata. Per pressionar: Cada escrit a l’Ajuntament es reenvia també a Conselleria i a la Inspecció d’Educació. Objectiu: que aquestes institucions exigeixin el compliment del conveni i fiscalitzin l’actuació municipal. "No estamos solamente insistiendo al Ayuntamiento que asuma sus responsabilidades, sino que también estamos presionando a quien realmente tiene la potestad educativa [...] para que le exija al Ayuntamiento también que asuma sus propias responsabilidades." Reivindicacions de l’AFA Les demandes principals de l’Associació de Familiars d’Alumnes són: Cobertura immediata de la plaça de professor de trompeta i de l’assignatura complementària. Activació i manteniment d’una borsa de treball de professorat de música a nivell d’Ajuntament, per cobrir: Baixes mèdiques. Altres circumstàncies imprevistes. En cas de no trobar candidats per borsa: Declarar la plaça com a “de difícil cobertura” i Obrir vies alternatives de contractació de substituts. Transparència informativa amb tota la comunitat educativa del conservatori. Revisió anual del conveni entre Ajuntament i Conselleria amb: Clarificació explícita de competències en casos de baixa. Evitar buits legals o interpretatius que retardin les solucions. Properes passes i escenari immediat L’AFA continuarà pressionant simultàniament: L’Ajuntament de Benicarló (principal responsable d’executar les substitucions). La Conselleria d’Educació i la Inspecció d’Educació (com a òrgans de supervisió i impuls). Estan pendents d’una reunió convocada per l’Ajuntament la setmana vinent amb: La direcció del conservatori. L’AFA. Objectiu de l’AFA en aquesta reunió: No acceptar només un "estem en això", sinó obtenir: Confirmació concreta que s’ha trobat un professor substitut. Data clara d’incorporació al centre. "No estamos pidiendo que nos expliquen una y otra vez ‘estamos en ello’, sino: esta es la solución, ya hemos encontrado solución, ya hemos hecho nuestros deberes." Preocupació final: Si la situació no es resol ràpidament, alguns alumnes de trompeta podrien no arribar a cursar l’assignatura en tot el curs, amb un dany greu i difícilment reparable en la seva formació musical. Tancament de l’entrevista El programa de Ràdio Benicarló agraeix la participació de Francisco Rivera, vicepresident de l’AFA del Conservatori Mestre Feliu. El mitjà es compromet a seguir de prop l’evolució del cas i informar sobre: La possible incorporació d’un professor substitut. L’evitació que l’alumnat es quedi sense la formació que li correspon per tot un curs. "El que realment és preocupant és que aquests alumnes si no se soluciona puguen quedar-se sense la formació que es correspon de tot un curs."

  • 19'

    L'entrevista del 21/11/2025 JM Gestió Teatral

    Context de l’entrevista L’entrevista té lloc a Ràdio Benicarló, on es presenta Clic, un espectacle de teatre familiar que es representarà a la capella del Mucbe de Benicarló dins d’un cicle destinat a públic infantil i familiar. L’objectiu central és posar en valor el teatre professional per a xiquets i xiquetes i el seu paper educatiu i emocional. L’obra “Clic”: temes i missatge Característiques de l’espectacle • Espectacle de teatre familiar amb una posada en escena molt visual i dinàmica. • Combina diverses arts escèniques: teatre d’objectes, interpretació, coreografies, música i il·luminació. • Busca captar l’atenció tant de xiquets com d’adults, trencant el tòpic que els majors només hi van “com a acompanyants”. “L’objectiu era captar l’atenció i això ho fem mitjançant moltíssimes combinacions d’arts escèniques.” Temes principals de “Clic” • Sostenibilitat i medi ambient: reflexió sobre el planeta, el reciclatge i l’estima per la natura. • Valorar les petites coses: donar protagonisme als detalls quotidians que ens fan feliços. • Ritme de vida i estrès: invitació a posar un freno a la rutina i a assaborir el present. • Joc i creativitat sense tecnologia: descobrir que es pot jugar i imaginar amb objectes quotidians, sense dependre de pantalles. Valorar el dia a dia L’obra dona molt de pes a la felicitat que trobem en gestos senzills: • Seure a taula amb la família i compartir un dinar. • Conversar amb un amic o una amiga. • Passejar pel carrer i gaudir del que es veu. • Saludar algú estimat que fa temps que no veiem. Aquests moments quotidians són presentats com a elements clau per a una vida plena, sovint ignorats per la pressa i la hiperestimulació actual. Impacte emocional en el públic • Adults: l’espectacle desperta records d’infantesa, somnis i curiositats oblidades; apel·la a la nostàlgia i a la reflexió personal. • Xiquets i xiquetes: descobreixen noves formes de jugar, imaginar i crear mons propis sense necessitat de tecnologia. “L’espectador tan xiquet com major se n’ix molt emocionat… perquè toca molt la fibra.” El teatre com a pausa i espai de reflexió Frenar el ritme accelerat El convidat subratlla que la cultura i, en especial, les arts escèniques, ofereixen l’oportunitat de: • Fer una pausa conscient enmig de l’estrès diari. • Assaborir l’experiència de seure en un pati de butaques i viure un moment únic. • Reflexionar sobre aspectes importants del creixement personal que sovint no es pensen en el dia a dia. El valor de la trobada amb el públic En acabar l’espectacle, actors i actrius ixen a saludar el públic: • Reben un feedback directe i emocional de grans i menuts. • Es constata “la màgia” creada durant la funció: agraïments, emoció, connexió. • Es reforça la idea del teatre com a experiència compartida i irrepetible. “Trobes com s’ha creat la màgia en aquests moments en el teatre i això és el més important.” Companyia, actors i vincle amb Benicarló Protagonistes de “Clic” • Personatges principals: Sara i Tomàs, dos germans. • Actors: Lluís Carlos Gómez i Carla Sanfélix, descrits com a magnífics professionals molt vinculats a la companyia i al públic. Relació amb Benicarló i el Mucbe • La companyia considera Benicarló com una “segona casa”: hi han actuat moltes vegades. • Han treballat tant a l’auditori com a la capella del Mucbe i valoren molt el públic benicarlando/da. • Destaquen que el públic ja reconeix els actors i hi ha una relació de confiança i familiaritat. La màgia del teatre en viu Diferència entre teatre i cinema El convidat remarca que: • Una pel·lícula sempre és igual cada vegada que es veu. • Una obra de teatre mai és exactament la mateixa, encara que el text no canvie. • Hi ha una connexió única entre actors i espectadors a través de la “quarta paret imaginària”. “El teatre està viu… Mai la vas a assaborir igual, mai la vas a viure igual.” El teatre com a art viu • Cada funció és una victòria i una satisfacció nova. • La resposta del públic pot inspirar petits canvis o matisos en la interpretació. • Aquesta dimensió viva fa del teatre una experiència irrepetible i especial. Importància del teatre infantil i familiar Necessitat de cicles i programació específica Es posa en relleu la importància de cicles com el que porta Clic a Benicarló: • Moltes vegades, el públic infantil no té fàcil accés al teatre professional. • Les escoles treballen molt el teatre amateur, però cal també oferta professional de qualitat per a xiquets i xiquetes. • Cicles especialitzats permeten que les famílies puguen anar al teatre igual que els adults. Acostar la cultura des de ben menuts • Cal acostar totes les arts als xiquets: teatre, dansa, circ, música, literatura, cinema. • És preocupant que molts adolescents i universitaris quasi no hagen anat al teatre en l’últim any. • Si des menuts s’hi acostumen, el teatre esdevé un hàbit cultural, com veure una sèrie o escoltar música. “És molt important apropar-los… que sàpiguen degustar què és un teatre.” Campanyes escolars i paper dels docents • En els últims anys han crescut molt les campanyes escolars de teatre a tot el territori. • Després de les funcions, sovint es fan reflexions a classe, integrant el teatre com a eina pedagògica. • Molts mestres assistixen a les funcions familiars i després demanen portar l’espectacle als seus col·legis. • El teatre es defineix com una ferramenta pedagògica fonamental per a l’educació dels xiquets. Evolució de la percepció del teatre infantil De “germà menut” a teatre reconegut Fa uns anys, dins la professió teatral, el teatre infantil i familiar era vist com un “germà menut”, menys valorat. Ara: • Aquesta visió ha canviat positivament: es reconeix la qualitat i la importància del teatre per a xiquets. • Moltes companyies professionals que només feien teatre per a adults han començat a crear propostes familiars. • Es veu el públic infantil com un públic potencial i real, capaç de gaudir i d’apreciar noves produccions. “Els xiquets no són els espectadors del futur, han de ser ja els espectadors del present.” Públic intergeneracional • Es defensa una programació que barrege públic infantil, pares i avis. • Es tracta de crear experiències intergeneracionals, compartides, al voltant d’un espectacle en directe. • Açò consolida una cultura teatral sòlida i continuada en el temps. Tecnologia, imaginació i teatre d’objectes Riscos de la hiperestimulació Es reflexiona sobre la tendència actual a “créixer massa ràpid” i a viure envoltats de pantalles: • Sembla que els xiquets “naixen majors”, amb un ritme de maduració accelerat. • Hi ha un excés d’estímuls tecnològics que poden afectar la forma de jugar i imaginar. El valor del teatre d’objectes La companyia aposta pel teatre d’objectes com a eina pedagògica clau: • Mostra que no cal un mòbil ni una tauleta per a crear mons imaginaris. • Qualsevol objecte de casa pot servir per a inventar: • una ciutat, • un univers, • el fons de la mar. • Això reforça la imaginació, la creativitat i el joc simbòlic. “La imaginació se treballa amb un objecte qualsevol que tingues per casa.” Canvis positius i esperança Malgrat els reptes de la tecnologia, es remarca que: • Hi ha més campanyes teatrals que mai per a escolars i famílies. • El professorat mostra un gran interès per apropar les arts escèniques a l’aula. • El balanç general és favorable: la situació ha millorat molt respecte a dècades anteriors. Invitació final a “Clic” i agraïments Crida al públic de Benicarló El convidat tanca amb una invitació directa als oients: • Anar a veure Clic a la capella del Mucbe a Benicarló. • Objectiu: disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar en una estona inoblidable. • Recorda que el teatre és un art efímer: cada funció passa una sola vegada. “Si volen disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar… no heu de deixar de vindre a disfrutar de Clic.” Hi haurà dos passades de l’obra (a les 17.00 i a les 18.30 h aproximadament) i la companyia diu que espera el públic “amb els braços oberts”. Reconeixement a les institucions i als mitjans • Agraïment a l’Ajuntament de Benicarló pel suport a la cultura i a les arts escèniques. • Reconeixement al paper dels mitjans de comunicació, com a altaveu de la importància cultural i com a part del Servei Públic. • Invitació personal a la locutora perquè assistisca i després faça la seua pròpia review de l’espectacle, ja com a espectadora adulta que va a gaudir del teatre. Idees clau • “Clic” és un espectacle familiar que combina teatre d’objectes, música i llum per a parlar de sostenibilitat, natura i felicitat en les petites coses. • El teatre infantil i familiar ha passat de ser considerat “germà menut” a un gènere reconegut i valorat dins la professió. • Els xiquets són espectadors del present, no només del futur: necessiten accés real al teatre professional. • Les campanyes escolars i cicles familiars han crescut molt i són fonamentals per a crear hàbits culturals. • El teatre d’objectes ensenya que es pot jugar i imaginar sense tecnologia, potenciant creativitat i pensament crític. • El teatre és una experiència viva i irrepetible, basada en la connexió directa entre actors i públic.

  • 20'

    L'entrevista del 20/11/2025 Lluis Ibáñez

    Resum de contingut 1. Presentació de l’entrevista i context Programa de Ràdio Benicarló dins de Veus de Casa, dedicat a comentar L'entrevista amb el fotògraf Lluís Ibáñez. Motiu principal: exposició "Mollons, els guardians del patrimoni", produïda per la germandat d'Abdó i Senen i acollida al Mucbe. Objectiu de la conversa: reflexionar sobre com la fotografia ajuda a conservar el patrimoni i sobre la importància d’elements aparentment menors com els mollons. 2. Trajectòria de Lluís Ibáñez i concepció de la fotografia Lluís Ibáñez explica que fa aproximadament 20 anys que es pren la fotografia seriosament i comença a crear arxius fotogràfics. Defineix la fotografia com una manera d’expressió artística, estretament vinculada a la seva reflexió sobre el temps i la memòria. 3. Què són els mollons i per què són “guardians” Els mollons són definits com a fites o marques que delimiten fronteres i límits municipals. Es consideren guardians perquè: Indiquen al viatger que entra en un altre territori, amb una manera de ser i unes peculiaritats pròpies. Marquen un lloc concret, amb identitat pròpia, dins del paisatge. Ibáñez assenyala que, a escala municipal, els mollons són força semblants entre pobles; les grans fronteres (entre països) incorporen més inscripcions i textos. 4. Origen i enfocament de l’exposició sobre els mollons El projecte neix fa molts anys, quan Ibáñez s’interessa: Pel concepte de molló com a monument dins de la concepció postmoderna de l’escultura. Pel concepte de guardian, inspirat en El senyor dels anells de Tolkien, i la idea d’uns éssers o figures (els Argonath) que indiquen on ets i què caracteritza aquell lloc. Estratègia fotogràfica: Buscar imatges molt estètiques que transmeten que el molló és important, gairebé com un monument escultòric. Fotografiar-los en tota mena de cels, llums, climes i hores del dia per reforçar la idea del guardian que sempre hi és. La germandat d'Abdó i Senen coneix aquest treball i, pel seu interès en un activisme local a favor del patrimoni, proposa la col·laboració que cristal·litza en l’exposició. 5. Procés de documentació i treball de camp Ibáñez parteix d’un mapa amb els límits del terme de Benicarló i comença a recórrer-los a peu. Localitza mollons: Alguns molt visibles. Altres amagats o tapats per la vegetació o el pas del temps. Un cop catalogats, inicia el treball fotogràfic de detall: Muntatge de veritables estudis de fotografia al camp, especialment de nit. Ús de flashos i il·luminació específica per donar rellevància visual a cada molló i al seu entorn immediat. La fotografia no només mostra el molló, sinó també el paisatge i el context que l’envolta. 6. Altres projectes de patrimoni: les oliveres mil·lenàries Ibáñez treballa també un projecte sobre oliveres mil·lenàries, iniciat fa uns cinc anys i actualment en ple desenvolupament. Reflexió central: No cal anar a l’Àfrica a fotografiar baobabs ni a Califòrnia per veure sequoies. A la nostra zona hi ha oliveres mil·lenàries que no tenen res a envejar als grans arbres mítics del món. Algunes van ser plantades pels àrabs, d’altres deriven de plantacions de l’època romana. Són testimonis vius de la història, han vist passar civilitzacions i generacions. Objectiu: posar en valor aquests arbres mil·lenaris també com a guardians del temps i del paisatge. 7. Tècnica fotogràfica: del digital al platí i pal·ladi Ibáñez explica que va decidir abandonar la fotografia digital perquè: Considera que, al final, una imatge digital són només números. El que li interessa profundament és la noció de temps i la permanència material de la imatge. Torna a la fotografia analògica (amb sals de plata), però veu que continua condicionat pels papers convencionals. Comença a investigar suports alternatius i adopta la tècnica de platí-palladi: Permet treballar sobre papers molt diversos, com papers japonesos fets a mà, amb diferents textures. Garanteix una supervivència mil·lenària de la imatge sense degradació significativa. "És una tècnica que assegura una supervivència de la imatge mil·lenària, que crec que és el que li escau a l’olivera." Projecte innovador: contactar amb fabricants de paper a Espanya per aconseguir un paper fet amb fulles d’olivera i imprimir-hi les fotografies de les mateixes oliveres. Aquesta idea crea una mena de cercle complet: la imatge de l’olivera sobre paper fet de les seues pròpies fulles. 8. La fotografia com a eina de conservació del patrimoni Ibáñez diferencia clarament: Conservar el patrimoni físic (que depèn d’administracions i societat). Conservar la imatge del patrimoni, que és on ell pot incidir directament. Assenyala que, des que va començar a fotografiar fins ara, molts elements s’han perdut, però almenys queden les fotografies. Exemple clau: les casetes de volta de Benicarló i comarques veïnes: No són un “endemisme” exclusiu, però n’hi ha moltes i formen part del patrimoni etnològic rural. S’ha dedicat a catalogar-les i documentar-les fotogràficament. Algunes ja han desaparegut mentre ell treballava el projecte. Crítica a la jerarquia de valors patrimonials: Esglésies, catedrals i grans edificis solen conservar-se amb cura. El patrimoni menor (mollons, casetes, antigues infraestructures) es negligeix sovint. 9. Donar valor “al que és petit”: inspiració teòrica Ibáñez cita l’economista alemany Ernst Schumacher i el seu llibre "Small is beautiful". "Small is beautiful, el que és xicotet és bonic." Tot i que Schumacher parla de microeconomia, el fotògraf adapta la idea al patrimoni: Cal valorar allò que habitualment no valorem. Mollons, casetes de volta, ventes antigues… són peces que expliquen d’on venim. Exemple il·lustratiu: Molló a la ratlla del terme entre Benicarló i Peníscola enderrocat per un cotxe. Ningú reclama a l’assegurança reconstruir-lo; es treuen les pedres i el molló desapareix. Aquest cas mostra com elements significatius del territori es poden perdre per falta de consciència del seu valor. Un altre cas: una església dels sants màrtirs pràcticament en runes, amb pintades en esprai blau a la façana. Per a Ibáñez, és un exemple de manca de respecte i de cura envers el patrimoni. 10. Ventes, hostals i la vertebració històrica del territori Ibáñez parla d’un altre projecte gairebé acabat: el seguiment de les antigues ventes i hostals a les carreteres de la zona. Reflexió històrica: Abans que existissin vehicles capaços de fer 800 km en un dia, el territori es vertebrava al voltant de punts d’aturada. Viatgers a peu, pastors, carreters… necessitaven llocs per dormir i descansar. Aquestes vendes i hostals marcaven el ritme de la mobilitat tradicional. Avui molts d’aquests edificis: Estan abandonats o en ruïnes. Es consideren poc rellevants i no es veuen com un patrimoni a preservar. Per al fotògraf, aquestes construccions són claus per entendre el passat i la història de les comunicacions al territori. 11. Per què es deixa de banda part del patrimoni? Preguntat sobre aquesta qüestió, Ibáñez respon que es deu principalment al no tenir valor de mercat: Ni econòmic. Ni social o artístic segons els criteris dominants. Això fa que molts elements patrimonials “discrets” quedin fora de les prioritats de conservació, tot i la seva importància per a la identitat col·lectiva. 12. Missatge final: conèixer, estimar, conservar En finalitzar, l’entrevistador li demana quin missatge vol que s’emporte el públic que visita l’exposició. Lluís Ibáñez ho condensa en una frase que utilitza sovint: "Conèixer és estimar i estimar és conservar." Aquesta idea s’aplica: Als mollons com a guardians del patrimoni i de la història local. A les oliveres mil·lenàries com a testimonis vius del pas del temps. A les casetes de volta, les ventes, els hostals i altres elements menors que expliquen qui som i d’on venim. L’entrevista es tanca animant els oients a visitar al Mucbe l’exposició "Mollons, els guardians del patrimoni" i a donar valor a les petites coses que formen part de la nostra història quotidiana. La clau és prendre consciència que el patrimoni no són només els grans monuments, sinó també aquells elements humils que han configurat el nostre paisatge i la nostra identitat.

  • 20'

    L'entrevista del 19/11/2025 Presentació de la revista Blendy

    Resum de contingut Context i organització de l’esdeveniment El programa Veus de Casa de Ràdio Benicarló presenta un esdeveniment organitzat per Maestrat LGTBI en col·laboració amb Queer Fest Castelló i l’Ajuntament de Benicarló. L’acte tindrà lloc al Magatzem de la Mar el divendres 21 de novembre, a les 18:45 h (7 menys quart), amb entrada lliure i gratuïta. L’objectiu central és apropar cultura, activisme i oci LGTBI a Benicarló i, per extensió, a les comarques del nord i als municipis més menuts. Queer Fest Castelló: qui són i què fan Queer Fest Castelló és un col·lectiu LGTBI format per diverses persones que treballen per a integrar el món LGTBI a Castelló i pobles del País Valencià. Activitats principals: Presentacions de llibres i xerrades en escoles i espais com el Menador. A l’estiu organitzen Corre Banderes, un orgull rural itinerant amb una bandera LGTBI gegant, lectura de manifestos i recorreguts per pobles de la Comunitat Valenciana. Una part clau de la seua tasca és portar informació, visibilitat i activitats a pobles petits, on sovint no arriben les iniciatives de les grans ciutats. «Les coses no només passen a les grans ciutats, sinó també al nostre entorn.» Maestrat LGTBI: trajectòria i projectes Maestrat LGTBI treballa sobretot en l’àmbit educatiu i comarcal: Projecte principal: tallers als instituts per a la lluita contra el bullying, no només el LGTBI-fòbic, sinó totes les formes d’assetjament. Estan actius en diversos instituts de la comarca i esperen anar-se expandint progressivament. Punts destacats: Tot i no comptar encara amb subvencions, valoren positivament la feina feta. Han impulsat una campanya de sensibilització amb pòsters als instituts per animar les víctimes de bullying a demanar ajuda. «El principal problema que trobem és que les víctimes demanin ajuda.» Destaquen també el creixement del ciberbullying vinculat a l’ús de xarxes socials i la importància de tindre referents i suport proper al territori. La revista Blendi: què és i com funciona Blendi és una revista col·laborativa impulsada des del Maestrat i centrada en la realitat LGTBI de la província de Castelló. Característiques principals: Alta qualitat fotogràfica i d’edició. Barreja de testimonis, activisme, cultura, art i relats curts. Inclou els relats guanyadors del concurs de relats curts organitzat per Queer Fest. Funció de la revista: Oferir una oportunitat de visibilitat a persones de la província. Crear un espai on gent del col·lectiu i aliats puguen escriure, fotografiar, fer poesia o compartir històries. «Blendi és una oportunitat per a la gent de la província de mostrar-se.» Participació: Es pot contactar amb l’editor, Fran Dana, a través de les xarxes socials de la revista. La revista detalla com posar-se en contacte per col·laborar en continguts (relats, poesia, fotografia, reportatges, testimonis…). L’esdeveniment al Magatzem de la Mar Programa de la jornada Horari: Inici previst a les 18:45 h (7 menys quart), amb recomanació d’arribar una mica abans perquè s’acostuma a omplir. Desenvolupament de l’acte: Visionat del curtmetratge «Còlera». Presentació del segon número de la revista Blendi. Intervenció de Maestrat LGTBI presentant projectes recents de l’associació. Pica-pica i espai relacional, per a conversar, conèixer gent i teixir xarxa. Exposició de l’Espai de la Memòria Trans, a càrrec de l’associació Espai Trans (Terres de l’Ebre). A més, s’anuncia: Actuacions diverses (no detallades una per una a l’àudio). Un muntatge especial de decoració del Magatzem de la Mar, pensat per fer l’experiència visualment impactant. «Tenim previst vestir el magatzem de la mar d’una forma molt especial.» El curtmetratge «Còlera» Títol: «Còlera», dirigit per José Luis Lázaro. Temàtica: Homofòbia i resposta davant agressions homòfobes. Com una acció quotidiana pot acabar derivant en una agressió. Característiques: Curt molt impactant, amb molta qualitat cinematogràfica. Ha rebut molts premis i reconeixements, entre ells: Biznaga de Plata al Festival de Màlaga. Candidatura als Premis Goya (pendents de la llista definitiva de nominacions). Es comenta que seria molt adequat per a instituts i centres educatius com a eina de sensibilització contra els delictes d’odi. Realitat del col·lectiu LGTBI a pobles petits Es remarca la dificultat afegida de viure als pobles xicotets de la província de Castelló: Manca d’activitats específiques. Menys recursos d’informació, suport i oci. Major sensació d’aïllament. Diferències entre Castelló de la Plana i municipis menuts: A la capital, les activitats poden passar més desapercebudes. Als pobles petits, quan arriba una activitat LGTBI, molta gent s’hi acosta a demanar informació. «Als pobles més menuts, quan anem, hi ha molta gent que s’arrima a demanar-nos informació.» Es destaca la importància del treball en xarxa: El suport d’un col·lectiu fort a la capital (Queer Fest Castelló) és vital per a entitats com Maestrat LGTBI, sobretot per poder acompanyar persones del col·lectiu arreu de la comarca. Impacte esperat i crida a la participació Tant Alfons com Miguel expressen il·lusió per l’acte i esperen una bona assistència: Volen que la gent vinga no només pel pica-pica, sinó per conèixer la revista Blendi, la tasca de Maestrat LGTBI i el col·lectiu LGTBI en general. L’esdeveniment s’adreça tant a persones del col·lectiu com a familiars, amistats i públic general que vulga gaudir d’un acte cultural. També es remarca que pot ser un espai d’oportunitats creatives per a: Persones a qui els agrade la fotografia. Qui escriu relats, poesia o articles. Gent que vulga explicar la seua història o col·laborar en projectes culturals LGTBI. «La població en general de Benicarló, que no cal ni que siguin del col·lectiu, poden vindre simplement a un acte cultural.» Com contactar amb Maestrat LGTBI Vies de contacte per a informació, suport o col·laboració: Compte d’Instagram de Maestrat LGTBI (canal principal). Correu electrònic: [email protected]. S’anima especialment: A joves que pateixen bullying o situacions de violència. A persones del col·lectiu LGTBI de la comarca. A aliats i simpatitzants que vulguen implicar-se o informar-se. Idees clau Descentralització: portar cultura i activisme LGTBI fora de les grans ciutats. Visibilitat i participació: Blendi com a plataforma oberta a la creativitat i als testimonis de la província. Prevenció i suport: treball educatiu contra el bullying i el ciberbullying, i foment de la demanda d’ajuda. Treball en xarxa: col·laboració entre Maestrat LGTBI i Queer Fest Castelló per arribar a tot el territori. Esdeveniment multidimensional: cinema, revista, exposició, actuacions, convivència i creació de comunitat.

  • 26'

    L'entrevista del 18/11/2025 Pistacho Studio

    Resum general L'entrevista a Ràdio Benicarló gira al voltant del cartell de la Festa de la Carxofa 2026, dissenyat per Pistatxo Estudio (Adela Flore i José Luis Arroyo). Es parla tant del procés creatiu i del concepte gràfic com de la funció cultural del disseny i de l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector. L’objectiu principal del cartell és representar la Festa de la Carxofa de Benicarló d’una manera moderna, conceptual i inclusiva, mantenint la Carxofa de Benicarló com a protagonista, però integrant també els espais, els actes i l’ambient del poble dins d’una narrativa visual coherent. El concepte del cartell de la Festa de la Carxofa 2026 Idees clau del disseny • Protagonisme de la Carxofa de Benicarló com a element central i símbol de la festa. • Voluntat que el cartell siga “de la casa”: vinculat a Benicarló, als seus carrers, actors i espais. • Representació gràfica dels “hitos” de la festa i de l’entorn: - Mercat gastronòmic i les seues casetes - La mar i el sol - Els diferents espais on es desenvolupa la festa "Queríamos hacer homenaje a cada uno de ellos y reflejar con pequeños guiños... en una sola narrativa visual potente y atractiva." Estil visual: del realisme al llenguatge conceptual • Es busca trencar amb la cartelleria tradicional més figurativa i realista. • El nou cartell aposta per un estil: - Geometric - Minimalista (menys és més) - Amb colors molt vius i impactants - Il·lustració conceptual i vanguardista • Objectiu: posar Benicarló a nivell de ciutats com València pel que fa a cartelleria i disseny contemporani, mostrant que hi ha talent local de primer nivell. Funció cultural del disseny: educar la mirada Ruptura i recepció del públic • Es reconeix que certa cartelleria conceptual pot “xocar” especialment en públics de pobles més menuts o acostumats a estils clàssics. • El disseny es reivindica com una eina per fer-se preguntes, no només per “agradar a tothom”: - Què m’atrau del cartell? - Què no m’agrada? - Per què em trenca els esquemes? "Nosotros estamos aquí para... hacer el esfuerzo para educar la mirada." • Es defensa que els dissenyadors tenen una responsabilitat: no només complaure, sinó fer avançar el gust visual i la cultura gràfica del poble. Inclusivitat i llegibilitat del missatge • L’ús de formes simples i geomètriques fa que el cartell siga més inclusiu i accessible a públics molt diversos. • Es busca una comunicació directa i fresca, comparable als pictogrames o senyalètica clara: - Pocs elements - Molt impacte - Lectura ràpida sense massa esforç "Con ilustraciones muy brutalistas, con pocos elementos y con mucho impacto... que no tengas que estar parándote delante mucho rato." Procés creatiu de Pistatxo Estudio Metodologia de treball José Luis explica un procés creatiu estructurat, aplicable a cartells i a altres peces de disseny: • 1. Paraules clau: escriure conceptes que defineixen l’esdeveniment: - Festa, gastronomia, platja, poble, costa, etc. • 2. Investigació i referències (mood board): - Revisar què s’ha fet abans - Detectar què funciona i què no - Buscar inspiració visual coherent amb l’objectiu de la festa • 3. Síntesi i estil propi: - Analitzar la carxofa com a forma: com representar-la amb els mínims recursos possibles - Eliminar elements fins arribar a una imatge sintètica però potent "Sintetizar. Y a partir de ahí vas eliminando, eliminando hasta que dices, vale, hasta aquí." Versatilitat del disseny Un punt clau és que la imatge siga molt adaptable a tota la comunicació de la festa: • Aplicacions diverses: - Cartell oficial - Llibrets - Valles publicitàries - Formats verticals i horitzontals - Banners i altres suports • L’ús de formes simples i modulables permet reutilitzar i recombinar elements per mantindre una identitat visual coherent a tots els canals. "Buscábamos también ese tipo de ilustración que nos permitiera luego poder jugar y que fuera fácilmente identificable en todas sus variantes." El missatge del cartell i la imatge de la festa Què vol transmetre el cartell? Adela i José Luis subratllen diversos missatges centrals: • La Festa de la Carxofa és: - Dinàmica - Inclusiva - Per a tothom - D’un gran pes i valor per a Benicarló • Colors i composició volen transmetre: - Alegria i diversió - Modernitat i vanguardisme - La idea que Benicarló és capaç de generar disseny punter, no sols local sinó amb projecció exterior. "Queríamos también transmitir modernidad, vanguardisme, que Benicarló... aquí hay gente que puede hacer cosas modernas." La Carxofa com a símbol versàtil Cap al final, Adela remarca que al cartell la Carxofa de Benicarló apareix en moltes formes diferents, reflectint la seua versatilitat gastronòmica i simbòlica: • Representada com: - Flor - Tros de carxofa - Carxofa oberta - Carxofa tal com es veu al camp • Això connecta directament amb la realitat de la Festa de la Carxofa: - Concursos de pinxos - Còctels de carxofa - Cervesa, melmelades i altres productes inesperats a base de carxofa "La hemos intentado representar... porque la alcachofa es tan versátil... hay tantas formas de verla, de gustarla..." Evolució del disseny gràfic i impacte de la IA Transformació del sector Adela descriu el disseny gràfic com un sector molt dinàmic, especialment en els últims cinc anys: • Canvis constants impulsats per: - Tecnologia (eines digitals, programari) - Xarxes socials i món globalitzat (moltes més referències disponibles) • Necessitat professional d’estar sempre al dia: - Si deixes de mirar, investigar i formar-te, et quedes obsolet molt ràpidament. "Si dejas de investigar... en muy pocos años ya te quedas obsoleto." Intel·ligència artificial com a eina, no com a substitut Tant Adela com José Luis coincideixen en una visió pragmàtica i no catastrofista de la IA: • La IA: - Agilitza processos - És útil per a esbossar idees, fer pluja d’idees o desbloquejar conceptes - Pot ser una eina de suport, especialment per a tasques més rutinàries o per a usuaris no professionals • Però no substitueix: - L’idea i el concepte de fons - L’estil propi d’un estudi amb veu visual definida - La mà i l’experiència de l’artista "La idea, el concepto y el valor se lo da el artista. Y eso la inteligencia artificial nunca lo va a poder hacer." José Luis és especialment contundent en el cas d’un estudi com el seu: • Afirma que, a dia d’avui, la IA no pot generar un cartell com el seu amb els mateixos matisos, textures i coherència d’estil. • Encara és relativament fàcil detectar quan una imatge està feta amb IA. "Nunca sacarías un cartel de la carchofa como el nuestro. Es imposible... Tiene tantos matices..." Recomanacions per a creadors i sector • Assumir que la IA continuarà avançant i cal evolucionar amb ella. • Utilitzar-la a favor de la creativitat: - Accelerar parts del procés - Guanyar temps per a la fase més conceptual i artística • Mantindre viu el treball manual i artesanal (paper, llapis, tècniques tradicionals), com a base de qualitat i autenticitat. Benicarló, talent local i projecció Talent creatiu i aparador de la Festa de la Carxofa Al llarg de l’entrevista es reforça la idea que Benicarló té molt talent artístic: • En àmbits com: - Disseny gràfic - Música - Teatre - Pintura, dibuix i il·lustració • La Festa de la Carxofa és un gran aparador: - Per mostrar aquesta creativitat - Per projectar una imatge moderna i potent del municipi cap a altres ciutats i comunitats autònomes "La festa de la carxofa, que és un aparador molt potent... també està bé que, agafant aquesta imatge moderna... n'hi ha un material també allà a Benicarlo." Reconeixement de l’estil propi de Pistatxo Estudio La locutora comenta com va reconèixer l’estil de Pistatxo Estudio en el cartell de les falles i, després, en el de la Festa de la Carxofa: • Això reforça la idea que un estudi professional consolida un llenguatge visual propi. • Aquest estil distintiu és precisament el que la IA no aconsegueix replicar fidelment. Invitació final a la Festa de la Carxofa Arguments per venir a Benicarló durant la festa En el tram final, Adela i José Luis fan una invitació oberta a la ciutadania, especialment a la gent de fora: • La Festa de la Carxofa és: - Molt fan i estimada pels qui ja la coneixen - Plena d’esdeveniments variats durant diverses setmanes - Amb la ciutat plena d’ambient • Oferta gastronòmica i lúdica: - Pinxos i menús especials - Música al carrer - Show cooking i demostracions creatives "Hay muchos días muy diferentes, se hacen muchos eventos, la ciudad se llena de ambiente, tenemos cocineros muy top." • Testimonis d’amics de fora que venen expressament perquè “no es menja millor enlloc que a Benicarló”. La carxofa com a festa per al paladar • Es remarca que la Carxofa de Benicarló és “top” i inigualable. • Productes sorprenents basats en carxofa: - Còctels de carxofa - Cervesa de carxofa - Melmelades i elaboracions creatives "Es una fiesta para el paladar espectacular, así que bienvenidos y bienvenidas todos." Cuina i disseny: dos arts que mai s’acaben Es fa un paral·lelisme entre: • La cuina com a art que constantment es reinventa, amb noves propostes cada any. • El disseny gràfic com a disciplina on mai està tot inventat, sempre hi ha noves formes d’expressió. Així es tanca l’entrevista, amb un agraïment a Pistatxo Estudio i una crida final a: • Mirar i analitzar el cartell amb curiositat, abans de rebutjar-lo. • Entendre l’art com una oportunitat per fer-se preguntes i descobrir nous punts de vista. "Recomano a tot el món que faig aquest exercici i vora moltes coses de les que no s'ha donat el cartell."

  • 19'

    L'entrevista del 17/11/2025 Associació obesitat Benicarló

    Resum de l’entrevista Context i magnitud del problema Es destaca que, segons l’Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 8 persones és obesa. Aplicat a Benicarló (uns 30.000 habitants), es calcula que més de 3.000 persones podrien patir obesitat. L’obesitat es defineix com una infermetat crònica i complexa, tot i que sovint es percep només com un tema estètic. "L’obesitat és una infermetat silenciosa" Naixement d’una associació local L’entrevistat, Alejandro García, és una persona afectada d’obesitat i impulsor d’una associació sense ànim de lucre a Benicarló. La iniciativa neix de 2-3 persones que decideixen organitzar-se perquè a nivell individual no s’arriba lluny. Objectius principals de l’associació: Prevenció, lluita i informació sobre l’obesitat i les seues conseqüències. Reivindicar que la Seguretat Social considere l’obesitat com una infermetat a tots els efectes. Crear xarxes de suport entre persones afectades. Organitzar jornades, xarrades i activitats de divulgació. Col·laborar amb unitats mèdiques, nutricionistes i psicòlegs. Causes i efectes de l’obesitat Factors esmentats: Component genètic / d’ADN familiar que fa que, menjant el mateix, uns engreixen més que altres. Canvi del model alimentari: bolleria industrial, ultraprocessats, excés de greixos i productes inadequats. Ritme de vida dels adults (feina, pressa) que afavoreix el consum de menjar ràpid i poc saludable. Conseqüències en el dia a dia: Pèrdua de facultats físiques i agilitat. Dificultat per fer tasques quotidianes (p. ex. pujar escales, barreres arquitectòniques). Augment de risc de malalties cardiovasculars i altres patologies associades. "La motxilla que portem damunt" (el pes) acaba afectant ossos i salut general Especial preocupació pels xiquets i xiquetes S’alerta d’un augment notable de l’obesitat infantil. Es destaquen dades a nivell estatal: 1 de cada 3 menors de 2 a 7 anys té excés de pes. 1 de cada 10 presenta obesitat. Es vincula aquest fenomen a: Major consum de productes ultraprocessats i congelats. Menys temps per cuinar a casa i oferir menjar saludable. Crítica al tractament sanitari actual Experiència personal d’Alejandro amb la Seguretat Social: Davant la demanda d’ajuda, la resposta és sovint: “fes exercici i menja menys”. Es nega o dificulta l’accés a especialistes (endocrins, unitats d’obesitat). Problemes principals detectats: Manca de nutricionistes al sistema públic. Diferència entre qui pot pagar serveis privats i qui no. Infrareconeixement de l’obesitat com a infermetat, malgrat el criteri de l’OMS. Medicació i noves tecnologies mèdiques L’associació segueix de prop els avanços farmacològics, com ara medicaments tipus Ozempic. Punts clau: Aquests fàrmacs s’utilitzen en diabetis i estan coberts per la Seguretat Social en eixe cas. Per a pacients amb obesitat sense diabetis, no es recepten o no es cobreixen de la mateixa manera. Es demana que l’obesitat reba un tractament farmacològic equiparable a altres malalties cròniques. Rol de la salut mental i l’estigma Es subratlla la importància dels psicòlegs dins de l’associació: Ajudar a mentalitzar que l’obesitat és una infermetat. Donar suport en el canvi d’hàbits i en el manteniment de la motivació. Es parla de la estigmatització i prejudicis cap a persones amb obesitat: Impacte en l’àmbit laboral, amb més baixes i discriminacions. Rebuig social i judicis basats només en l’aspecte físic. Funcionament de l’associació Fases inicials: Legalització de l’entitat amb un mínim de tres persones fundadores. Petició a l’Ajuntament de Benicarló d’un local per a reunions i activitats. Línies d’acció previstes: Campanyes de divulgació en sales d’actes amb imatges i presentacions. Xarxes socials (pàgina web, Facebook, WhatsApp) per informar i coordinar. Cartells informatius en espais autoritzats. Foment del boca-orella per arribar al màxim de gent. Públic objectiu: Persones amb obesitat de Benicarló (es calcula més de 3.000 potencials afectats). Professionals sanitaris que vulguen col·laborar i aprendre de l’experiència directa dels pacients. Missatge final Alejandro remarca que: L’obesitat no es pot minimitzar ni deixar per a més endavant. Com abans s’actue, millor es podran evitar complicacions futures. Cal unir esforços entre pacients, professionals i administracions per aconseguir: Reconeixement de l’obesitat com a infermetat. Tractament personalitzat, integral i continuat. Reducció de medicació futura gràcies a la millora de pes i salut. "Som pacients, som ciutadans i necessitem ajuda"

  • 20'

    L'entrevista del 14/11/2025 Mar Martínez

    Resum general Celebració de Santa Cecília 2025 a la ciutat de Benicarló amb una programació extensa de l’Associació Musical Ciutat de Benicarló, posant en valor la formació musical, la intergeneracionalitat i la participació de les famílies. L’entrevista, emesa des de Ràdio Benicarló, repassa l’estat del curs, els actes ja fets i els que venen, així com el paper de la presidència i la figura simbòlica de la musa. "Tenim voltant els 230 alumnes" — una xifra rècord que garanteix el relleu i la vitalitat de la banda. Punts clau Base educativa forta: escola amb ~230 alumnes, que alimenta la Banda Gran de manera sostinguda. Intergeneracionalitat real: músics de 12 a 80 anys comparteixen atril, reforçant aprenentatge i cohesió social. Objectiu doble: combinar l’alta exigència d’assajos amb una part lúdica que fidelitza jovent i famílies. Any commemoratiu a la vista: 50 anys d’associació (2026) i ~180 de banda; avanç: exposició al Mucbe al gener. Santa Cecília, cita ineludible: replegada, serenates i concerts com a eixos de convivència i retorn de músics que viuen fora. "És l’acte més emotiu, més bonic per a un músic viure" — sobre l’entrada de nous músics (15 de novembre). Actes realitzats 8 de novembre: Concurs de paelles i vesprada de convivència. 9 de novembre: Festa infantil amb xocolatada i jocs al local social, per vincular els més menuts. Agenda destacada 15 de novembre (dissabte): Replegada i entrada de 16 nous músics pels carrers de Benicarló (16:00–21:00 aprox.). 22 de novembre (divendres): Al Col·legi de la Consolació, concert de l’orquestra i banda juvenil (17:00). Entrada lliure. 22 de novembre (nit): Serenata a les muses i concurs de disfresses temàtica “sèries de la teua infància”. 23 de novembre (dissabte): Concert de la Banda Gran (11:30), al mateix auditori. Entrada lliure. 30 de novembre (dissabte): Missa conjunta amb la Coral, cercavila per buscar la musa i dinar amb canvi oficial de musa. La musa de l’associació Figura representativa que acompanya l’entitat en actes públics. Tradicionalment femenina, oberta també a homes. Llarga llista d’inscripcions prevista fins al 2052, mostra de la implicació social. Impacte i comunitat Famílies implicades en la logística i el suport als músics joves. Adults benvinguts: grup específic per a qui vol iniciar-se a la música en edat adulta. Crida a la ciutadania: assistir als concerts d’accés lliure i acompanyar la banda pels carrers. "Esteu súper invitats als concerts... Portes obertes" — aposta per fer la música accessible a tothom.

  • 20'

    Dibuixem província: Urban Sketchers al MUCBE

    Resum executiu Entrevista a Enric Moya sobre l’exposició itinerant Dibuixem província al MUCBE i la filosofia del col·lectiu internacional Urban Sketchers Maestrat. "Urban Sketchers no té president: som un col·lectiu amb tres administradors." Claus de l’entrevista Col·lectiu horitzontal: no hi ha presidència; tres administradors coordinen el grup. Dibuix in situ: obra ràpida, espontània i al carrer, sense competició ni premis. Origen local, abast global: naixement a les Festes Patronals de Benicarló (2016); primer grup oficial a la Comunitat Valenciana; difusió a xarxes i revista mundial. Exposició itinerant: impulsada per la Diputació de Castelló; s’amplia a cada poble amb nous dibuixos fets a la trobada local. Impacte cultural: apropa activitats i cultura gràfica a municipis menuts de la província. Dates clau i ubicació Exposició: 30 d’octubre – 30 de novembre, al MUCBE (capella). Trobada oberta: diumenge 2 de novembre, 11.00 h, davant del MUCBE. Com participar Porta llibreta, llapis/plomilla o aquarel·les i una cadira. Dibuixa espais de Benicarló (MUCBE, carrers, etc.). Els dibuixos del dia s’incorporen a l’exposició. "No hi ha ni primer ni segon: cadascú dibuixa al seu estil i ho compartim." Filosofia i estil Diversitat tècnica: llapis, plomilla, aquarel·la; cada artista conserva el seu estil. Captura del moment efímer (persones, festes, escenes urbanes), com la Festa de la Carxofa. Ritual global: foto final de grup amb els dibuixos. Mirant endavant 2026: 10è aniversari del grup, amb celebració i activitats especials. Crida a l’acció Visita l’exposició a Ràdio Benicarló la promociona i el col·lectiu anima a tothom: aprofita l’ocasió, vine al MUCBE i surt a dibuixar amb Urban Sketchers Maestrat. "La foto final de la trobada no se perdona."

  • 13'

    L'entrevista del 12/11/2025 AEPAVALE

    Resum del contingut Context i problema Escassetat d’habitatge per a joves i gent gran a la Comunitat Valenciana i a Benicarló. Causes destacades: turisme i priorització del lloguer vacacional, desequilibri oferta-demanda, encariment de preus, i inseguretat (ocupacions, por a l’impagament). Per a la gent gran: pensions que perden poder adquisitiu (IPC), barreres arquitectòniques als pisos antics i sistema de dependència saturat (residències cares i amb places limitades). Solució: vivendes col·laboratives (cohousing) Model de cooperativa en cessió d’ús: no és inversió especulativa, sinó necessitat social. Serveis compartits pensats per a la gent gran: menjador, bugaderia, suport i cures, espais comuns. Redueix la soledat no desitjada: fomenta viure en comunitat i l’ajuda mútua. Model implantat amb èxit a Europa i en expansió a la Comunitat Valenciana (especialment província de València). "mos recordem de Santa Bàrbara quan trona" "vivir, convivir y compartir" AEPA Vale Benicarló i accions Intervenció d’Alejandro, president d’AEPA Vale Benicarló. Origen vinculat a l’anàlisi del projecte de Sant Gregori i a un estudi presentat a la UNET (Universitat a Madrid) com a alternativa a les residències. Activitat constant: xerrades, congressos i col·laboració amb la Universitat de València per divulgar el model i trencar mites. Anunci d’una xerrada informativa a Benicarló per a persones interessades en conèixer el model. Impacte territorial i social Oportunitat per a Benicarló i la Comunitat Valenciana: clima i entorn favorables. Pot frenar la despoblació en municipis i generar ocupació per a joves (serveis sociosanitaris i comunitaris). Millora la qualitat de vida en l’envelliment amb habitatges adaptats i serveis integrats. Punts clau Problema real i creixent: accés a l’habitatge i envelliment en solitud. Model viable i contrastat internacionalment: vivendes col·laboratives. AEPA Vale Benicarló impulsa la sensibilització i projectes locals per fer-lo realitat.

  • 22'

    L'entrevista del 11/11/2025 La casa de Bernarda, ¿qué?

    Context i participants Emissió a Ràdio Benicarló (programa Veus de Casa) sobre l’estrena de l’obra “La casa de Bernarda” de la companyia local Guirigai. Convidats: Rafa Sánchez (director) i Marta Roig (actriu i impulsora de Guirigai). Contingut clau de l’entrevista Reinterpretació valenta de Lorca: una proposta de comèdia que parteix de “La casa de Bernarda Alba” per oferir mirades múltiples i un llenguatge molt físic i precís. Risc i ambició artística: les actrius han “sortit de la zona de confort”, explorant nous registres i una comèdia no convencional que manté els temes universals de Lorca. Procés llarg i intens: assajos des de gener, amb moments de dubte i gran creixement col·lectiu; treball basat en provar, refinar i doblar l’aposta creativa. Temes principals que tracta l’obra Opressió i control social Dol i expectatives socials al voltant de la pèrdua Cicle vital: de l’adolescència fins a la mort Feminisme i mirada reivindicativa sense sermonejar Vigència dels conflictes lorquians avui: el clàssic es percep com actual i interpel·lador Procés creatiu i assajos Enfocament de direcció: idees marc i exploració en assaig per construir escenes. Treball gestual i físic intens, més enllà del text; precisió i memòria. Confiança i valentia del repartiment: aparició de registres nous i sorprenents. El marc i el valor local L’obra s’integra al cicle de teatre de la Tardor, que dona espai a companyies locals. Reivindicació de la qualitat amateur: no és una qüestió de nivell artístic, sinó de professionalització laboral. Informació pràctica Lloc: Auditori Pedro Mercader (Benicarló). Funcions: divendres 14 (22.00), dissabte 15 (19.00) i diumenge 17 (19.00). Preu: 10 €. Entrades: web de Guirigai (www.theatreguirigai.com) i al Centre Òptic Eva Marín. Per què anar-hi Comèdia sorprenent, accessible i amb capas de lectura que remouen. Treball actoral potent i proposta escènica no habitual a la cartellera local. Cites destacades "no raro, sinó que els sorprendrà... s'entén perfectament" — Rafa Sánchez "Que vinguin i se deixin sorprendre pel Grigai" — Marta Roig "Era una finestra a l’abisme" — Sobre el procés d’assaig

  • 24'

    L'entrevista del 10/11/2025 Borja Castell

    Resum general Un episodi centrat en dues decisions clau de l’Ajuntament de Benicarló: la derogació de la taxa d’ocupació de via pública per a terrasses i la compra del Convent de les Monges Concepcionistes. El regidor d’Hisenda, Borja Castell, explica els objectius econòmics i socials, el control per evitar abusos, el debat amb l’oposició sobre l’IBI, les bonificacions verdes a l’impost de vehicles i les opcions de gestió i ús social del Convent. Temes principals abordats • Reactivació econòmica local: supressió de la taxa de terrasses per alleugerir càrrega fiscal a hostaleria i comerç, i fomentar “vida al carrer”. • Control i ordenança: l’eliminació de la taxa no implica barra lliure; s’aplica l’ordenança de terrasses (autoritzacions, límits per façana i sancions). • Debat fiscal: oposició proposa baixar l’IBI; el govern argumenta restriccions de pressupost i serveis essencials, però estudia noves mesures. • Mobilitat i medi ambient: bonificacions permanents de l’impost de vehicles (75% elèctrics, 50% híbrids) durant tota la vida útil. • Convent de les Monges Concepcionistes: compra per 1,5 M€; ús social garantit (possible centre de dia o residència), i donació de l’Església per a ús cultural; preservació d’elements patrimonials. Fiscalitat i comerç local Derogació de la taxa de terrasses: per què ara? • Alleugerir la càrrega fiscal en bars, cafeteries i restaurants, però també en part del comerç local. • Reactivar l’economia i incentivar consum i creació d’ocupació. • Més vida al centre: un poble amb gent al carrer és més dinàmic i percebut com a més segur. • Exemples a la província (Castelló de la Plana) apunten a resultats positius sense col·lapses de vianants ni trànsit. Control i compliment de l’ordenança • La supressió de la taxa no permet ocupar més espai: cal autorització municipal i només davant la façana del negoci. • L’ordenança de terrasses estableix límits i sancions per excés de metres o invasió de passos. • Compromís explícit de vigilància municipal per evitar abusos. Debat amb l’oposició: IBI i sostenibilitat del pressupost • El PSPV-PSOE i Compromís proposen rebaixa de l’IBI en lloc de derogar la taxa. • El govern defensa la mesura com a instrument directe de reactivació i recorda els límits pressupostaris (27 M€ per a ~30.000 habitants) i els serveis essencials a finançar (residus, aigua, nòmines, neteja viària i d’edificis, subvencions). • S’estudien altres mesures fiscals (residus, bonificació d’IBI per activitats, impost de vehicles verd) en funció del quadre d’ingressos-despeses. “Nosaltres volem un poble amb vida i negocis que tinguen beneficis… és una mesura encaminada a la reactivació econòmica.” Mobilitat i medi ambient Bonificacions a vehicles híbrids i elèctrics • Nova bonificació: 75% per a elèctrics i 50% per a híbrids aplicable durant tota la vida útil del vehicle (abans només 4 anys). • Objectiu: incentivar l’adquisició i manteniment de vehicles menys contaminants i millorar la qualitat ambiental a Benicarló. “Ampliar la bonificació a tota la vida útil sí que anima a fer el pas cap a l’elèctric.” Patrimoni, cultura i serveis socials Compra del Convent de les Monges Concepcionistes • Mesura programàtica liderada per l’alcalde Juanma Cerdá: compra per 1,5 M€. • Ús social garantit: opció de centre de dia o residència per descongestionar places i atendre la gent gran. • Les monges donen l’Església al municipi per a ús cultural, descongestionant el MUCBE i ampliant espais per a exposicions i activitats. • Edifici en bon estat; previsió de conservar elements arquitectònics i històrics per mandat de les monges i interès patrimonial. Finançament i model de gestió • Prioritat a la necessitat social sobre el debat inicial de xifres. • Dues vies: • Gestió directa: l’Ajuntament assumeix reforma, personal i operativa. • Concessió (gestió indirecta): l’empresa assumeix reforma i operativa, amb possibilitat de places públiques garantides. • Es treballa en el calendari i definició final de l’ús; s’informarà quan estiga decidit. “Destinar recursos públics a necessitats socials tan importants com aquestes és invertir en la gent gran de Benicarló.”