L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Dimarts, Dijous, Divendres · 11:20 - 12:10 ·Dimecres · 11:20 - 11:40 ·Dilluns · 11:20 - 12:00 ·701 episodis
RSS

episodis

217-228 de 699
  • 15'

    L'entrevista del 11/12/2025 Coordinadora de Penyes

    Context de l’entrevista L'entrevista se centra en el Tardeo organitzat per la Coordinadora de Penyes de Benicarló dins la Fira i Festa de Sant Antoni Abad. Hi participen Sandra Baena (nova presidenta) i Ramon Meseguer (tresorer), entrevistats al programa Veus de Casa de Ràdio Benicarló. Renovació de la Coordinadora de Penyes El 24 d’octubre es renoven els càrrecs de la Coordinadora. Sandra Baena s’estrena com a presidenta després d’uns anys com a vicepresidenta. Destaquen que hi ha un equip molt unit i transversal, amb gent de moltes penyes, fet que facilita l’organització d’actes durant tot l’any. "Si n’hi ha un gran equip, després les coses surten molt millor." La Coordinadora es reuneix setmanalment, treballant tot l’any per preparar activitats i millorar cada acte. Objectiu de la Coordinadora: fer poble tot l’any Reivindiquen que les penyes no són només festa d’agost o Festes Patronals. Volen trencar el tòpic de que només organitzen festa nocturna i alcohol. Promouen activitats variades: Tardeos com el de Sant Antoni. Cavalcada del Pare Noel. Participació en Benicarlàndia. Activitats per a xiquets i xiquetes durant l’any. L’objectiu central és “fer poble”, donar suport a altres associacions i mantenir vives les tradicions de Benicarló. El Tardeo de la Fira de Sant Antoni Data, lloc i horari Se celebra dissabte 13 de desembre, dins la Fira de Sant Antoni Abad. Horari aproximat: de 17.00 h a 22.00 h. Lloc: plaça de Mossèn Tomàs. És un format de tardeo que permet gaudir de la festa a la vesprada, evitant el fred de la nit i permetent compatibilitzar-ho amb sopars d’empresa o de penya. Contingut i ambient Sessió amb DJs de les mateixes penyes de Benicarló: DJ Borrasquilla Alex Lores Denise Es destaca que aquests DJs sempre estan disposats a col·laborar, fet que reforça el caràcter de complicitat i voluntariat dins el món penyer. Música actual i animada, pensada per a un públic ampli: jovent, adults i penyes en general. Sandra insisteix que el Tardeo vol ser un complement natural a la Fira: després de recórrer els estands i espais de Sant Antoni, la gent pot passar pel Tardeo a prendre alguna cosa i ballar una estona. La Fira de Sant Antoni: records i identitat local L’entrevista també dedica espai a records personals i valors de la Fira: Ramon destaca: El tardeo com a format ideal (fes festa, però arribes a casa d’hora i sense tant de fred). El plaer de recórrer els carrers de Benicarló plens de parades i activitats. Sandra subratlla: El record d’infantesa dels tractors a la Fira, una imatge molt típica. La presència d’animals i maquinària agrícola com a elements molt característics de les fires de poble. "Al final, quan anem passejant i anem veient els tractors i els animalets, és una cosa que d’alguna manera ens acull dins del que és Benicarló." També es comenta que aquest tipus de fires multisectorials són especialment arrelades al nord de Castelló i sud de Catalunya, i que són un element diferenciador respecte d’altres zones. Activitats per a xiquets i futur de les penyes La Coordinadora dona molta importància al públic infantil i juvenil: Activitats per a xiquets durant: La setmana de festes. Esdeveniments com Benicarlàndia. Iniciatives solidàries com la PEQ recollida, organitzada per la penya Perquè Sí. Ho consideren clau per engrescar la joventut que, a partir dels 16 anys, podrà entrar al recinte de penyes i ser el relleu generacional. "Hi ha que anar engrescant-nos una mica a la joventut perquè el dia de demà siguen el futur de les penyes." Col·laboració amb la confraria de Sant Antoni La Coordinadora manté una relació excel·lent amb la confraria de Sant Antoni. Sandra destaca el tracte proper amb Juanjo, amb qui és molt fàcil coordinar-se. Qualsevol proposta que els arriba, la Coordinadora l’accepta amb ganes si ajuda a mantenir tradicions i fer poble. Aquesta bona entesa fa que l’organització fluïsca, sense grans problemes, i motiva a repetir la col·laboració en futures edicions o amb altres associacions. Missatge final i invitació a la ciutadania Al tram final de L'entrevista, Sandra i Ramon llancen una doble invitació: Al matí: passar per la PEQ recollida organitzada per la penya Perquè Sí, per donar suport a la seua tasca solidària. A la vesprada: assistir al Tardeo de la Fira de Sant Antoni Abad: Adreçat a totes les penyes i a tota la ciutadania de Benicarló. Ideal per combinar amb sopars d’empresa o de penya. Amb bon ambient, música i diversió assegurats. El missatge de fons és clar: les penyes són motor social de Benicarló, treballen tot l’any, col·laboren amb altres entitats i contribueixen a mantenir vives les tradicions locals a través d’actes com aquest Tardeo de Sant Antoni.

  • 11'

    L'entrevista del 10/12/2025 Pequerecollida

    Context de l’esdeveniment En plena campanya de Nadal a Benicarló, la penya Perquè Sí organitza una nova edició de la Peque Recollida, un acte solidari molt arrelat al municipi que busca reforçar la part més social i compromesa del poble. Objectiu de la Peque Recollida Finalitat principal: ajudar famílies amb dificultats econòmiques del municipi. Es posa el focus sobretot en nadons i xiquets/es que no poden gaudir del Nadal com voldrien. Es recullen productes de primera necessitat: Llet infantil Bolquers Galetes, sucs i altres aliments bàsics Productes d’higiene (pasta i raspall de dents, xampú, gel, etc.) L’objectiu no és només “millorar” el Nadal, sinó fer-lo mínimament accessible cobrint les necessitats més bàsiques. "El que més importa és que la gent pugui tenir els productes bàsics" Funcionament i col·laboració amb Creu Roja La penya Perquè Sí actua com a intermediària entre la ciutadania i la Creu Roja. Procés: Recollida de productes durant el matí solidari. Classificació i encaixat dels productes per part de la penya. Lliurament a Creu Roja, que s’encarrega de la gestió, administració i distribució a les famílies que més ho necessiten. Es busca un mínim equilibri en els productes recollits: Si a primera hora es rep molt d’un mateix article (p. ex. xampú), a mig matí s’anima la gent a portar altres productes per cobrir totes les necessitats. Edició i resposta del poble Aquesta és la 12a edició de la Peque Recollida. La resposta de la ciutadania ha estat molt positiva edició rere edició. Hi ha una gran solidaritat entre penyes, la coordinadora i la gent de Benicarló, que fan aportacions constants. "Estem molt i molt contents per la rebuda que tenim per part de tots els benicarlandos i benicarlandes" Valor diferencial de la iniciativa A diferència d’altres campanyes de Nadal més centrades en joguets i regals, la Peque Recollida se centra en productes bàsics de consum diari. Raonament de la penya: Si una família no pot comprar menjar o bolquers, tampoc podrà comprar joguets. Per això es prioritza l’esglaó més bàsic: alimentació i higiene infantil. D’altres entitats i actes ja cobreixen la part de joguines; la penya es focalitza en necessitats essencials i contínues durant tot l’any. Activitats del matí solidari Durant la jornada no només es recullen productes, sinó que es crea un ambient lúdic i familiar: Tallers infantils: Pintacares. Espais amb taules perquè els xiquets puguin pintar i entretenir-se. Objectius dels tallers: Que la canalla passi un matí divertit mentre les famílies col·laboren en la recollida. Introduir els més menuts tant en el món de les penyes de Benicarló com en els valors de la solidaritat. Es vol fomentar “a poc a poc aquesta estima, respecte i simpatia per les penyes de Benicarló”. El paper de les penyes a Benicarló Alejandro defensa que les penyes tenen un paper integrador a la ciutat. Malgrat que a vegades es puguen estigmatitzar, recorda que: Les penyes ocupen moltes pàgines al llibre de festes pel volum d’activitats que organitzen. Són una part fonamental de la vida festiva i social de Benicarló al llarg de l’any. Es destaca també altre tipus d’activitats solidàries de la penya, com el bingo solidari de Festes d’Agost. En la darrera edició, van destinar prop de 1.000 € a Pulseres Candela per a la investigació del càncer. Detalls pràctics de la Peque Recollida Data: dissabte 13 de desembre. Horari: a partir de les 10 del matí fins al migdia (horari orientatiu). Lloc: plaça del Mercat de Benicarló. Funcionament per al públic: Les persones poden portar productes de primera necessitat per a nadons i xiquets. A la carpa de la penya se’ls informa sobre què fa més falta en cada moment per mantenir l’equilibri de productes. Es recomana consultar el llistat complet de productes a les xarxes socials de la penya. Es convida la ciutadania a acudir amb els xiquets i xiquetes per gaudir del matí d’activitats i, al mateix temps, col·laborar amb la causa solidària. "Convido tots els benicarlandos i benicarlandes a que porten productes de primera necessitat per als nens"

  • 31'

    L'entrevista del 9/12/2025 L'art d'editar

    Context i protagonista L’episodi és una conversa amb Sergi Cambril, il·lustrador i dissenyador de cobertes editorials a Onada Edicions, arran de l’exposició “L’art d’editar” al Mucbe. A partir d’aquesta mostra, repassen cinc anys de trajectòria visual, el paper del llibre com a objecte artístic i els reptes de l’edició en l’era digital i de la IA. L’exposició “L’art d’editar” al Mucbe Veure cinc anys de feina en una sala • L’exposició reuneix cobertes dissenyades per Sergi per a Onada Edicions, ordenades cronològicament. • El fet de veure-les totes juntes i ampliades li dona consciència de la pròpia evolució: del format menut del llibre a la paret d’un museu. • Destaca el valor del Mucbe com a espai: treure les imatges de la carpeta i portar-les a una sala d’exposicions els dona una “feixa de rellevància”. Tres blocs de contingut Col·lecció de cobertes (entrada) • Unes 74–75 cobertes de narrativa, poesia, teatre, cuina i col·leccions diverses. • Cada imatge inclou explicació tècnica, procés creatiu i narrativa visual: com naix la idea, com es resol formalment i què significa. Dos àlbums il·lustrats • Història il·lustrada de Peníscola: S’hi mostra el “com es va fer”: il·lustracions originals, esbossos, treball amb bolígraf, imatges de referència. • “Essos dichos, esos dichos”: Llibre basat en expressions populars que Sergi il·lustra literalment, creant escenes surrealistes i divertides. Pensat com a joc interactiu: xiquets i adults han de descobrir quines frases s’hi amaguen. Trajectòria d’Onada Edicions • Es presenta el camí de l’editorial al llarg de més de 23 anys. • Col·leccions i projectes destacats: Tirant lo Blanc, El riu, La maleta de l’avi, entre d’altres. Visites guiades • Sergi oferirà visites guiades a l’exposició: - Desembre: dissabtes 13 i 20, amb dos passis (10:00 i 11:00). - Gener: dissabtes 10, 17, 24 i 31, també amb passis a les 10:00 i 11:00. • Vol que siguen espais d’interacció, preguntes i debat per a persones interessades en disseny, dibuix i llibres, però oberts a tothom. L’art de fer cobertes: procés i reptes De la pintura tradicional al disseny editorial • Sergi ve de la pintura i la il·lustració tradicional (acrílics, embrutar-se les mans) i és llicenciat en Belles Arts. • L’entrada a Onada li obri la porta a un nou repte: adaptar-se a l’edició i a les ferramentes digitals (Photoshop i altres programes). • Defensa una visió híbrida: - Treballar per cap és el mateix, siga quadre o coberta. - La riquesa del digital complementa l’ofici tradicional; no el substitueix. La coberta com a rostre i finestra del llibre • Considera la coberta com el rostre del llibre: - Allò que, en una fira plena de títols, et fa agafar un exemplar i no un altre. - Per a ell, és com un llenç convertit en coberta, una finestra que ha de cridar l’atenció. • Defensa que la coberta ha de ser impactant, quasi una “bofetada” visual: - No cal que narre literalment el contingut. - Ha de seduir sense fer spoiler: insinuar, suggerir, obrir la porta al text. Relació amb els autors i procés col·laboratiu • Onada Edicions treballa com una editorial de proximitat, molt arrelada al territori, i es caracteritza per cuidar molt els autors. • El procés de creació de cobertes és dialogat: - Sergi envia propostes via WhatsApp, rep comentaris (canvis de color, elements, to). - Alguns autors són molt exigents (“tiquis-miquis”), altres accepten quasi tot. - Es busca sempre un equilibri entre la visió artística i el desig de l’autor. • Per a Sergi, la part més complicada no és tant la tècnica com gestionar aquesta relació humana i aconseguir que tots estiguen contents amb el “seu xiquet”, el llibre. Onada Edicions i el territori Una editorial generalista i de referència local • L’entrevistadora destaca Onada com a editorial de referència al nord de la província de Castelló, en un territori lluny dels grans centres culturals. • Onada dona oportunitats a autors que potser no encaixarien en macroeditorials, però que tenen una veu pròpia lligada al territori. • Línies editorials: - Narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat. - Col·leccions de territori com Barcella, La nau minor, La nau major, etc. Fer universal allò local • Sergi subratlla que el que fa universal una història és, sovint, parlar del més proper: - El que fem en un poble o en un altre, les veus locals, les peculiaritats quotidianes. - Onada dona veu a aquestes realitats i les converteix en llibres. “Essos dichos, esos dichos”: joc, llengua i educació Un àlbum il·lustrat interactiu • El llibre recull dits i expressions populars (per exemple, “ser molt la gorda”), que Sergi il·lustra de manera literal, creant escenes carregades de surrealisme i humor. • L’objectiu és que el lector descobrisca quines frases s’amaguen a cada imatge, fent-ne un joc visual. Eina pedagògica i d’accessibilitat • Sergi ha portat aquest àlbum a centres educatius de primària i secundària: - Projecta les il·lustracions i convida l’alumnat a endevinar les expressions. - Després explica el significat de cada frase; alguns alumnes la coneixen, altres no. • L’entrevistadora destaca que aquesta combinació de text, imatge i joc és molt útil per a: - Fer accessibles la cultura i la lectura a xiquets que no coneixen les dites. - Acompanyar infants amb dificultats d’aprenentatge, gràcies al suport visual. • Sergi defensa que és un llibre que no passa de moda, perquè fomenta interacció família–infant: els adults expliquen les dites, els xiquets associen imatge i text. Identitat visual de Sergi Cambril Estil, registres i influències • Es defineix com una persona “molt de dibuixar des de xicotet”, amb una base clarament figurativa. • No vol quedar-se atrapat en un únic estil: - Li agrada treballar en diversos registres; li sembla positiu que, de vegades, no es reconega de seguida que una obra és seua. - Admira il·lustradors capaços de canviar molt de registre d’una setmana a l’altra. • Recursos recurrents en la seua obra: - Treball amb bolígraf (bolivic). - Colors plans. - Motifs orgànics: insectes, flors, plantes. - Combinació de pintura mental (concebre la coberta com un quadre dins del cap) i posterior trasllat al digital. Adaptabilitat segons el projecte • En funció del contingut del llibre, tria un registre diferent: - Més fotogràfic, més gràfic, més abstracte, més figuratiu, amb colors plans, etc. • Reivindica que, en el context actual amb molta competència, tenir registres diversos és un avantatge: permet adaptar-se a cartells, cobertes, àlbums, etc., sense quedar encasellat. Els barrets i “coses al cap” • Un tret molt identificable són els personatges amb barrets o elements al cap. • Ho associa a la idea que el cap és un món ple de pensaments i idees: - Ha fet fins i tot una sèrie titulada “Tot està al cap”, amb barrets convertits en estructures geomètriques complexes. - Per a ell, representar coses al cap és fer físic allò que passa dins la ment. Formació, jovent i recel davant la uniformitat De l’ofici tradicional al domini digital • Sergi reivindica la seua formació tradicional: - Molts anys treballant amb paper, llapis, pinzell i pintura. - Fins fa cinc anys quasi no feia servir el ratolí. • Ara intenta volcar aquesta experiència manual al món digital, aprofitant el millor de tots dos. Crítica a la uniformització estilística • Observa que molts joves formats en escoles d’il·lustració solucionen formalment els projectes de manera molt semblant: - Diu que detecta “una cosa manida” que recorda sempre a algú o a alguna moda. • Considera que hi ha un excés de dependència de l’ensenyança reglada i del digital, i que alguns estudiants “no dibuixen de veritat”, sinó que repeteixen fórmules. • Reivindica ser “una mica salvatge”: - Bordejar els límits del que “toca fer”, trencar expectatives, invertir la lògica, com passa també en música i altres arts. - Buscar una veu pròpia, encara que supose forçar la màquina. IA, disseny i futur del llibre Ús crític de la intel·ligència artificial • Sergi i el seu company Òscar detecten ràpidament quan una imatge està feta amb IA: - A l’editorial l’han utilitzada puntualment, però només com recurs puntual per solucionar coses concretes, no com a base de tot el disseny. • Apunta que hi ha treballs (per exemple, cartells genèrics de Nadal) on potser no cal un dissenyador, i la IA pot ser una solució pràctica. • Però defensa que, almenys mentre siga possible, cal preservar la presència d’algú darrere de la imatge, algú que l’ha patida, pensada i treballada. Polèmica social i rebuig a obres 100% IA • L’entrevistadora recorda el cas recent d’un llibre infantil il·lustrat íntegrament amb IA, que ha generat rebuig tant de professionals com de públic. • Sergi hi respon amb una reflexió personal: - Podria demanar a una IA que li escriguera una novel·la de terror, però es preguntaria: no prefereixes gaudir d’escriure-la tu? - Per a ell, delegar-ho tot a la màquina fa l’experiència buidada de sentit. Llibre físic vs. tecnologia i món espiritual • Sobre el futur del llibre, es mostra esperançador però prudent: - S’admet que la tecnologia podria reduir el pes del paper, però hi haurà sempre gent amb nostàlgia i necessitat de tocar: obrir un llibre, passar pàgines, mirar una coberta bonica. • Compara aquesta convivència amb la de ràdio i televisió, que han sabut cohabitar. • Fa una reflexió més profunda: - Considera que el futur del món serà o més espiritual o no serà. - Si el mal està dins, es projectarà cap a fora; per tant, cal cuidar el que hi ha a dins. - Les coses que podem tocar i sentir (llibres, persones, presència física) poden ajudar a cuidar aquesta dimensió interior. • Sobre la soledat i la IA: - Admet que la tecnologia podria oferir companyia artificial a persones soles, però insisteix que el que realment es desitja és tocar carn, sentir la presència real. Allò que vol que s’emporte el visitant Emoció, ironia i coneixement del procés • Sergi espera que qui visite el Mucbe: - Descobrisca una part íntima de com és ell: una mescla de nostàlgia, humor i ironia. - Entenga millor com es fa una coberta, llegint els textos explicatius de cada peça. - S’enamore especialment de projectes com “Essos dichos, esos dichos”, que encaixen bé amb la visita familiar. • Vol que el públic veja l’exposició com una porta al món del disseny editorial, una manera de prendre consciència que editar també és fer art i que darrere de cada llibre hi ha una història visual i humana tan rica com el text mateix.

  • 25'

    L'entrevista del 5/12/2025 Borja Castell

    Context i objectiu de l’entrevista L’entrevista a Ràdio Benicarló amb el regidor d’Hisenda, Borja Castell, se centra en la nova reducció de l’IBI i en les bonificacions de la plusvàlua aprovades per l’Ajuntament de Benicarló. L’objectiu és explicar com afecten aquestes mesures als contribuents i a la situació financera municipal. Situació econòmica de partida Pressió de les despeses municipals • Des de 2015 fins a 2023, els ingressos per IBI pràcticament no havien variat, amb un tipus impositiu al voltant del 0,75. • En paral·lel, les despeses s’han disparat per: • Inflació en contractes públics (neteja viària, jardineria, brigada, serveis diversos). • Augment de salaris de funcionaris i de la Seguretat Social. • Increment generalitzat de preus (llum, combustible, serveis bàsics), comparat amb el que costava fa 8 anys. "Els preus estan pujant una barbaritat [...] i això s’ha de pagar d’alguna forma." • Davant aquest desequilibri, el govern va aplicar fa dos anys una pujada de 20 punts en l’IBI, qualificada com a decisió dura però provisional, per estabilitzar la situació financera. Estratègia actual: rebaixa de l’IBI De la pujada inicial a les rebaixes successives • Política seguida pel govern municipal: • +20 punts d’IBI fa dos anys (mesura d’emergència). • −4 punts l’any passat. • −6 punts ara, amb efectes el 2027. • El regidor resumeix la línia d’actuació així: "Gestionar és prendre decisions difícils quan toca i retornar esforços quan es pot." Impacte de la nova rebaixa • La rebaixa de 6 punts suposa aproximadament: • Un 6,6% menys en el rebut de l’IBI. • Uns 624.000 € menys de recaptació anual per a l’Ajuntament. • Exemple orientatiu: • Si abans es pagaven 100 €, ara se’n pagaran aproximadament 93–94 €. • En conjunt, comparant el cicle complet: • +20 punts (pujada inicial) ≈ +26% al rebut. • −4 punts i després −6 punts: al final de 2027 la pujada neta quedarà entorn del 10% respecte a la situació prèvia a l’increment. Qui es beneficia? • Tots els contribuents afectats per l’IBI urbà: • Famílies i habitatges. • Activitats industrials. • Activitats econòmiques en general. • L’objectiu és alleugerir la càrrega fiscal sense deteriorar serveis essencials. Optimització de la despesa i serveis essencials Mantenir la qualitat dels serveis • El govern defensa que no vol fer política populista de rebaixes si això implica retallades visibles: "No venim a baixar impostos perquè ens aplaudisquen un dia i al següent es retallen serveis." • Es compromet a mantenir i, si és possible, millorar: • Ajudes socials. • Manteniment de carrers i camins. • Enllumenat públic i despesa elèctrica. • Serveis d’aigua, clavegueram i recollida de residus. • Subvencions a associacions i entitats. Com es finança la rebaixa tot i reduir ingressos? • Optimització de recursos: • Revisió de despeses considerades no essencials o prescindibles. • Priorizació estricta dels serveis públics bàsics. • Perspectiva de més ingressos futurs gràcies a: • Desenvolupament urbanístic previst per a 2026 i 2027. • Urbanització de nous espais i increment d’edificacions i habitatges a Benicarló. • Foment de la inversió privada mitjançant acords urbanístics i facilitats administratives. • A més habitatges i més activitat econòmica: • Creix la base recaptatòria. • Això permet baixar el tipus impositiu sense comprometre la viabilitat municipal. Bonificacions en la plusvàlua per herències Percentatges i abast de la mesura • L’Ajuntament introdueix dues grans bonificacions en l’impost de plusvàlua: • 95% de bonificació per a l’habitatge habitual heretat. • 50% de bonificació per a la resta de béns immobles heretats. • La bonificació del 95% és el màxim legal permès per la Llei d’Hisendes Locals. Justificació política i social • El govern vol evitar que les famílies: • Hàgen de repudiar herències per no poder assumir els impostos. • Perden “la casa de tota la vida”, fruit del treball de pares i avis. "L’habitatge habitual no és un luxe, és un dret." • Es posa l’accent en el component emocional de les herències: • Les persones ja es troben en un moment vital delicat per la pèrdua d’un familiar. • L’Ajuntament no vol ser una càrrega addicional, sinó un factor d’ajuda i protecció del patrimoni familiar. • L’objectiu central és preservar el dret a l’habitatge com a pilar bàsic de la vida i la cohesió familiar. Efectes pressupostaris i incertesa • Les bonificacions s’aplicaran des de gener, una vegada aprovada definitivament l’ordenança. • No es pot quantificar amb exactitud quina recaptació es perdrà perquè: • No és possible saber quantes herències es produiran en un any. • Es poden fer mitjanes històriques, però sempre amb marge d’incertesa. Tramitació i simplificació administrativa Procediment per accedir a les bonificacions • El tràmit es manté igual que fins ara; el que canvien són els percentatges de bonificació. • El contribuent haurà de: • Tramitar l’herència via seu electrònica o per canals habituals. • Presentar els formularis d’autoliquidació de l’impost. • Indicar quins béns hereta i assenyalar quin és l’habitatge habitual. • Aportar la documentació acreditativa (escriptura pública de la notaria o document equivalent). • A partir d’aquesta informació, l’Ajuntament aplicarà la bonificació corresponent (95% o 50%). Simplificació i accessibilitat • El govern declara que està treballant en una política de simplificació administrativa per: • Facilitar l’accés als tràmits, especialment en l’era digital. • Millorar l’accessibilitat per a tota la ciutadania, incloses persones amb discapacitat. • Es vol fer l’Ajuntament més proper i manejable per als veïns, reduint la complexitat burocràtica. Comparació de la pressió fiscal amb altres municipis Com es calcula realment el que es paga d’IBI? • La quota de l’IBI que paga cada ciutadà depèn de dos elements: • Tipus impositiu: percentatge que fixa l’Ajuntament. • Base imposable: valor cadastral de l’immoble. • Per tant, per comparar municipis, no n’hi ha prou amb mirar només el tipus impositiu; cal tenir en compte sobre quin valor s’aplica aquest tipus. Exemple comparatiu amb Castelló • Benicarló: • Té una revisió cadastral de l’any 2000. • Això fa que el valor cadastral dels habitatges siga més baix que en municipis amb revisions recents. • Castelló de la Plana: • Revisió cadastral realitzada el 2012. • En aquell moment, el valor de mercat dels habitatges era notablement més alt, i això es reflecteix en el valor cadastral. • Conseqüència: • Encara que Castelló tinga un tipus impositiu més baix (per ex. 0,70) i Benicarló, després de la rebaixa, estiga a 0,85, la quota final pot ser més alta a Castelló perquè el valor cadastral és molt superior. • El regidor insisteix que és fals el rumor que Benicarló és el municipi de la província on es paga més IBI: "No per tindre el tipus més alt paguem més IBI en comparació amb altres pobles." • També recorda que Benicarló és un dels últims municipis de la província que no ha revisat el cadastre des del 2000, cosa que manté relativament baixos els valors cadastrals. Missatge als ciutadans i balanç polític Agraïment i compromís de gestió • El regidor agraeix als veïns la paciència dels darrers dos anys, marcats per: • Pujada inicial d’impostos per estabilitzar finances. • Gestió de deute i préstecs per reduir la càrrega financera. • Defensa que els resultats d’aquesta gestió són visibles en: • La baixa de 4 punts d’IBI l’any passat. • La nova rebaixa de 6 punts amb efectes 2027. • Es reivindica una línia de gestió responsable, centrada en: • Optimitzar recursos. • Gestionar i millorar serveis públics essencials. • Afavorir la inversió privada i el desenvolupament urbanístic. Foment de la inversió privada • El govern vol ser recordat especialment per haver facilitat la inversió privada: • Atraure empreses a Benicarló. • Evitar que "els diners de fora" se’n vagen a altres ciutats. • Impulsar el desenvolupament urbanístic per generar activitat i ocupació. Govern en minoria i consens polític Situació després de la ruptura amb Benigatlum • Després de la ruptura de l’acord amb Benigatlum, l’equip de govern governa en minoria. • Tot i això, el regidor qualifica la situació de molt positiva: • L’alcalde Juanma Cerdá i l’equip mantenen molta il·lusió per impulsar projectes. • S’estan desenvolupant projectes importants que es materialitzaran en els pròxims anys. Exemples de gestió i inversions • Es destaca especialment la reobertura de la piscina municipal: • Inversió de 2.700.000 €. • Projecte llarg i complex, amb molts entrebancs administratius. • Presentat com un exemple de perseverança i aposta per serveis públics de qualitat. Cultura de consens al Ple municipal • En els dos mesos de govern en minoria: • Tots els punts portats al Ple municipal han estat aprovats. • Alguns han rebut fins i tot suport unànime. • Això s’atribueix a una estratègia de: • Consens i diàleg previ amb la resta de grups polítics. • Voluntat de mantenir aquesta línia fins a març de 2027. "Ens agrada el consens i l’acord; a vegades costa, però porta resultats." Conclusió general de l’episodi L’episodi mostra una estratègia fiscal i financera basada en dos pilars: • D’una banda, correcció d’un augment inicial de l’IBI mitjançant rebaixes graduals, sustentades en l’optimització de la despesa i el creixement previst de la base imposable. • De l’altra, protecció del patrimoni familiar amb fortes bonificacions de la plusvàlua, especialment sobre l’habitatge habitual, defensant el dret a l’habitatge com a eix central de la política municipal. Tot plegat s’inscriu en un context de govern en minoria, però amb èmfasi en el consens polític, la responsabilitat en la gestió i la voluntat de combinar alleujament fiscal amb manteniment i millora dels serveis públics a Benicarló.

  • 32'

    L'entrevista del 4/12/2025 Sergi Cambrils

    Context i protagonista Sergi Cambrils, il·lustrador i dissenyador, presenta al Mucbe l’exposició “L’art d’editar”, que recull cinc anys de treball de cobertes per a Onada Edicions. A l’entrevista, parla tant de la mostra com del ofici d’il·lustrar i dissenyar llibres, del paper de l’editorial i del futur del llibre en temps de tecnologia i IA. L’exposició “L’art d’editar” al Mucbe Mirar cinc anys de feina en una sala • L’exposició mostra cobertes dissenyades per a Onada Edicions en els últims cinc anys, ordenades cronològicament. • Per a Sergi, veure-les així li permet prendre consciència de la seva trajectòria, de l’evolució del seu estil i de la relació amb autors i editors. • Destaca que la sala del Mucbe dona al treball una relevància i presència física que les cobertes normalment no tenen, perquè solen viure en carpetes o arxius digitals. “Un no se n’adona del que fa fins que ho escampa.” Com es trien i s’organitzen les peces L’exposició es divideix en tres blocs principals: 1. Selecció de cobertes (entrada) • Entre 74 i 75 cobertes de tota mena: - narrativa - poesia - teatre - cuina - col·leccions de territori • Cada peça inclou una explicació: - part tècnica (materials, procés digital/analògic) - procés creatiu (com va néixer la idea) - narrativa visual (què vol transmetre la imatge) • Està pensada per a persones interessades en il·lustració, dibuix i llibre com a objecte artístic, tant adults com menuts. 2. Àlbums il·lustrats Inclou dos projectes clau: • “La història il·lustrada de Peníscola” - S’hi mostra el “com es va fer”: il·lustracions originals emmarcades, referències visuals, esbossos, treball a boli. - Permet veure el pas del dibuix a mà al resultat final editorial. • “Essos dichos, esos dichos” - Àlbum d’expressions populars il·lustrades literalment (p. ex. “ser molt la gorda”). - El joc consisteix a descobrir quines frases hi ha amagades a cada il·lustració. - Sergi el treballa molt amb escoles de primària i secundària: els alumnes busquen les frases, riuen, aprenen significats i relacionen text i imatge. - El defineix com un llibre interactiu, atemporal i molt divertit, que facilita l’accés a la cultura i a les dites a xiquets i persones amb dificultats d’aprenentatge. 3. Trajectòria d’Onada Edicions • Repàs als més de 23 anys d’història d’Onada Edicions. • S’hi mostren: - col·leccions (narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat…) - línies de territori (Barsella, la nau menor, la nau major, etc.) - exposicions vinculades a llibres com Tirant l’Oblanc, El riu, La maleta de l’avi. • Permet entendre tant el talent personal de Sergi com l’abast del projecte editorial. Visites guiades al Mucbe Sergi oferirà visites guiades a l’exposició, pensades per a: • persones interessades en disseny, dibuix i llibres • però obertes a qualsevol oient curiós Hi haurà dos passis (10.00 i 11.00) en diverses dates de desembre i gener, on explicarà processos, anècdotes i escoltarà opinions del públic. L’ofici de fer cobertes Adaptar-se de la pintura tradicional al disseny editorial • Sergi ve de la pintura i la il·lustració tradicional: quadres, acrílics, embrutar-se les mans. • El món editorial li ha suposat un nou repte: - treballar més fi, assegut, amb ferramentes digitals (Photoshop i altres) - combinar la manualitat i la taca amb el retoc digital • Considera que treballar per encàrrec com a pintor i com a dissenyador de cobertes comparteix fons: interpretar una idea aliena i donar-li forma visual. El valor de la coberta com a “rostre” del llibre • Defineix la coberta com “el rostre del llibre”, la finestra que fa que un lector, passejant per una fira, agafe un títol i no un altre. • Elements clau de la coberta segons Sergi: - ha de cridar l’atenció d’un cop d’ull - ha de funcionar com impacte visual inicial (“encendre un misto”, “una bufetada”) - pot suggerir el contingut, però sense fer espòilers ni ser massa literal • Defensa que la coberta no necessita una connexió directa i evident amb la trama: - és més important l’efecte artístic i emocional que no pas explicar el llibre. Relació amb els autors i procés de decisió • Onada Edicions té una relació molt propera amb els autors: - ús intensiu de WhatsApp per compartir propostes - canvis de colors, composicions, ajustos segons suggeriments • Sergi destaca que el més complicat sovint no és la coberta en si, sinó el tracte personal: - hi ha autors molt exigents i altres que ho accepten tot - cal arribar a un equilibri entre: - el criteri professional de l’editorial - les expectatives i desitjos de l’autor • Creu que els autors han de confiar en el saber fer dels dissenyadors, però també entén que el llibre és “el seu xiquet” i que el vulguen reconéixer com a propi. “Moltes vegades pense que a la coberta no li fa falta tindre una connexió de dins… La coberta ha de ser un impacte.” Identitat visual de Sergi Cambrils • Es defineix com a molt figuratiu i “molt de dibuixar des de xicotet”. • Assegura que treballa amb diversos registres, i que li agrada que no sempre es note que una obra és seva: - considera positiu que el seu estil no siga fàcilment encasellable. • Alguns trets recurrents del seu llenguatge visual: - ús del bolígraf (bolivic) - colors plans - elements orgànics (plantes, insectes) - “coses al cap”: barrets, estructures, objectes sobre el cap dels personatges com a metàfora de les idees i el món interior. • La tecnologia digital li ha obert molts registres nous: - varia entre estils més fotogràfics, gràfics, abstractes o plans segons el llibre. Il·lustració, formació i originalitat Diversitat d’estil vs. estandardització • L’entrevistador li comenta que ara ja no es busca tant un estil hiperreconeixible (com Ibáñez o Quino), sinó capacitat d’adaptar-se a múltiples registres. • Sergi hi coincideix parcialment i critica que molts il·lustradors formats a escoles acaben resolent d’una manera molt semblant: - veu un cert “format acadèmic” repetit en molts àlbums il·lustrats. - troba a faltar veus pròpies i més “salvatges” que isquen del rengló. “Ser una miqueta salvatge i eixir-te’n del rengló… això pense que ha de fer-lo.” Importància del treball manual • A diferència de molts joves que comencen directament en digital, Sergi ve d’anys de contacte amb el paper, pinzells i pintura. • Considera que aquesta experiència manual li dona una profunditat i un ofici que després pot abocar al món digital. • Tem que part dels estudiants actuals es queden només amb la ferramenta digital i no desenvolupen prou l’ofici de dibuixar de veritat. Intel·ligència artificial i disseny Ús i límits de la IA • A l’editorial ja detecten de seguida quan una imatge està feta amb IA. • Sergi admet que ell mateix l’ha utilitzada puntualment com a recurs, però rebutja basar íntegrament una coberta en IA. • Considera que, per als professionals del disseny, es nota molt quan hi ha una imatge generada automàticament. Rebuig del públic i ètica creativa • Es menciona el cas recent d’un llibre il·lustrat rebutjat perquè les imatges eren íntegrament fetes amb IA, i com el públic lector comença a ser crític amb això. • Sergi defensa: - la IA pot ser útil per automatitzar processos i alliberar temps - però la creació artística hauria de mantindre un nucli humà honest, on algú “patix” per la peça i hi posa ofici - dibuixar només amb IA seria com aprendre a dibuixar calcant sempre: ho resols, però no aprens ni creixes. Futur del llibre i l’edició El paper, la nostàlgia i la dimensió espiritual • Sobre la por que el llibre en paper desaparega, Sergi és moderadament esperançador: - admet que la tecnologia empeny cap al digital - però creu que sempre hi haurà gent que voldrà tocar, obrir, olorar un llibre, igual com la ràdio i la tele han conviscut amb altres mitjans. • Aporta una reflexió més profunda: “Pense que el món o serà espiritual o no serà.” • Defensa que: - si estem bé per dins, el que fem cap enfora també serà millor - les coses que podem tocar, sentir, compartir amb altres persones en presència (com llibres i art) alimenten aquesta dimensió interna Soledat, IA i necessitat de contacte humà • Imagina un futur on la IA puga fer companyia a persones majors i evitar la soledat. • Tot i això, insisteix que l’ésser humà necessita tocar carn, sentir presència real, tant de persones com d’objectes com el llibre. Conclusió: què s’emporta el visitant del Mucbe? Sergi espera que qui visite “L’art d’editar” s’enduga: • Una part de la seva manera de ser: nostàlgica però també irònica i divertida. • Una comprensió profunda de com neix una coberta: des de l’esbós fins al resultat final. • El descobriment de llibres com “Essos dichos, esos dichos”, que fan de pont entre llengua, cultura popular i joc visual. • Una visió més rica de l’ofici d’editar i il·lustrar llibres en temps de digitalització i IA. Al remat, l’episodi és una defensa del llibre com a objecte artístic, de la relació entre autors, editors i il·lustradors, i de la necessitat de mantindre una creativitat humana, manual i honesta dins del món editorial actual.

  • 16'

    L'entrevista del 3/12/2025 Sonia Foix i Inma Calvet

    Context de l’entrevista L'entrevista a Ràdio Benicarló se centra en la campanya de Nadal del municipi, especialment en el pont de desembre, amb nombroses activitats pensades per a famílies, xiquets i comerç local. Participen: - Sònia Foix, regidora de Comerç de l'Ajuntament de Benicarló. - Imma Calvet, regidora de Turisme. L’objectiu general és dinamitzar el municipi abans de les festes, oferint oci i fomentant el comerç de proximitat. Importància de la campanya de Nadal Comerç i economia local Es vol fomentar la compra de productes nadalencs als comerços locals i al mercat. Es busca ambientar la ciutat i atraure tant benicarlandos i benicarlandes com visitants. La Fira de Nadal dona visibilitat al producte local i al comerç de proximitat. "És molt important [...] per tal de fomentar la compra dels productes nadalencs i ambientar ja el poble." Nadal i protagonisme dels xiquets Des de Turisme es remarca que el Nadal és per a tots, però sobretot per als xiquets. La Casa del Pare Noel va néixer amb gran èxit i ja és una activitat esperada per famílies locals i visitants. Els pares també disfruten veient la il·lusió dels xiquets, reforçant la màgia del Nadal. Fira de Nadal a Benicarló Evolució i objectius Es tracta ja de la tercera Fira de Nadal. Ha passat d’un format de 1–2 dies a una programació de 4 dies complets. L’objectiu principal és: Traure la gent al carrer. Facilitar compres nadalenques durant diversos dies. Donar a conèixer el comerç i el mercat de Benicarló. Oferir activitats familiars contínues. La Fira amplia el tradicional mercat de Nadal d’un sol dia i el converteix en una proposta més llarga, variada i viva. Activitats principals de la Fira Tallers infantils diaris dins la Fira. Jocs infantils organitzats per diferents associacions (p. ex. Creu Roja el primer dia). Fotocalls amb personatges nadalencs durant tots els dies. Música en directe amb la banda Dixi, interpretant cançons de Nadal amb so de Nova Orleans. Xocolatada a càrrec de l’Associació de la Dona Llauradora. Creps dolços i salats per part de l’Associació de la Dona. Taller de cistelleria de l’Associació de la Dona Llauradora. Tallada de cabell solidària i taller de pintacares organitzats per l’Associació Espanyola contra el Càncer de Benicarló. "Gràcies a elles podem fer que d'esta fira poguessin tenir activitats continuades durant tota la programació." Paper de les associacions i solidaritat Les associacions locals tenen un paper clau per omplir de contingut tota la programació. La Fira també es converteix en un espai solidari, especialment amb iniciatives vinculades a la lluita contra el càncer. Es destaca que el Nadal sembla potenciar el sentiment solidari, encara que hauria de ser present tot l’any. Activitats literàries i culturals El dilluns al matí, dins de la Fira, hi haurà un contacontes basat en el llibre El misteri de Benicarló de Sandra Ortiz. L’autora tindrà un estant propi i dinamitzarà aquesta activitat infantil. Casa del Pare Noel Funcionament i horaris Se celebrarà els dies 6 i 7 de desembre. Horari: Matí: de 11:00 a 14:00. Vesprada: de 17:00 a 20:00. Mitja hora abans de tancar es tanquen les cues per evitar aglomeracions i garantir una bona organització. Activitat totalment gratuïta, encara que cal fer cua. Ubicació i experiència Se celebrarà a l’espai conegut com el gòtic. L’entorn es transforma perquè els xiquets reconeguen que és la Casa del Pare Noel. Inclou fotocall, on pares i mares poden fer-se fotos amb els xiquets. L’activitat té com a nucli la màgia del Nadal i la il·lusió de portar la carta al Pare Noel. Des de Ràdio Benicarló es recorda als xiquets que preparen la carta amb temps, per ajudar el Pare Noel a organitzar els regals. Espectacle familiar musical “Vaiana” Descripció i enfocament Es tracta d’un musical tribut a Vaiana, pensat per a públic familiar. No és només per a xiquets: també està dissenyat perquè pares i mares gaudisquen. La regidora comenta que tria els espectacles consultant altres mares sobre què agrada més als xiquets. Dates, horaris i preus Dia de l’espectacle: 7 de desembre (es va avançar des del dia 8 per adaptar-se als desplaçaments del pont i la tornada al col·le). Dos passis: 12:00 h (matí) 17:00 h (vesprada) Preus: 3 € fins als 14 anys. 5 € a partir de 15 anys. Venda d’entrades a través de la plataforma de l’Ajuntament o de TurisInfo. Acollida i interès L’acollida ha sigut molt bona: el primer dia de venda ja estaven quasi plens els dos passis. El musical aprofita que Vaiana torna a estar d’actualitat, amb una segona pel·lícula recent que la manté en auge. Idees clau del contingut Nadal com a època màgica i centrada en la família i els xiquets. Dinamització comercial de Benicarló mitjançant la Fira de Nadal. Col·laboració intensa d’associacions locals, amb activitats lúdiques i solidàries. Casa del Pare Noel com a element estrella per a la infància i reclam turístic. Espectacle musical de Vaiana com a proposta forta d’oci familiar durant el pont de desembre. En conjunt, la programació converteix Benicarló en un referent nadalenc comarcal, amb una oferta variada, participativa i orientada al comerç de proximitat i a les famílies.

  • 26'

    L'entrevista del 2/12/2025 Nou disc de Palo Domado

    Context i presentació L'entrevista de Ràdio Benicarló conversa amb Celu, cantant de Palo Domado, sobre el seu nou disc “Segona capa”, el seu procés creatiu, el so del grup, el directe i el creixement de la banda més enllà de Benicarló i del Baix Maestrat. Què és “Segona capa”? • “Segona capa” simbolitza una nova etapa del grup, un 2.0 després del primer disc de 2020. • En aquests anys hi ha hagut canvis de formació i evolució personal i musical. • El títol fa referència a aquesta nova capa que s’afegeix al projecte: una continuïtat, però amb un aire renovat. Canvis de so i producció • El disc s’ha enregistrat de nou a New Study, el mateix estudi que l’anterior. • Tot i repetir estudi, la sonoritat ha canviat per: - La nova formació i el toc personal de cada membre. - L’evolució del productor/tecnic (Pau), que també ha crescut professionalment. • El resultat és un so més madur i professional, sense perdre la identitat de Palo Domado. Procés creatiu i composició Escriure des de la vida quotidiana • Celu explica que composa sempre a casa amb una guitarra acústica: - Al saló, mentre cuina o fa vida normal. - Quan li “ve el venazo”, agafa la guitarra que té penjada i grava idees amb el mòbil. • Té centenars de notes i idees guardades: la creació és una pluja constant d’esbossos, errors i proves. "Les cançons no tenen horari; has d’estar sempre mig en mode composició, fins i tot passejant el gos per la platja." Una anècdota clau: “Al otro lado del Edén” • La cançó “Al otro lado del Edén” va néixer en un moment molt delicat: - Estaven operant la seva parella. - Celu va escriure bona part de la lletra a la sala d’espera del quiròfan, amb una llibreta. • Aquesta experiència resumeix com la vida personal alimenta directament les lletres del disc. Temps, maduresa i exigència • Ara, ja adults i amb feines i responsabilitats, és molt difícil quedar cada dia al local per compondre. • Per això el procés és més fragmentat i domèstic, i després al estudi s’acaba de donar forma a les cançons entre tots. • Celu subratlla que: - Podria escriure tres cançons en dues hores, però serien «cançons de merda». - El repte real és ser selectiu, deixar reposar i triar només les idees que realment valen la pena. Estil, influències i identitat Indie? Rock? Pop? Què és Palo Domado? • Molta gent etiqueta el grup com a banda indie, però Celu no s’hi acaba d’identificar: - No es veu clarament ni com a indie ni com a rock. - Tenen cançons lentes i ràpides, més enèrgiques i més tranquil·les. • Assegura que no està gaire pendent de les etiquetes: prioritza fer “cançons bones” i honestes. Referents musicals • Les seves influències principals són sobretot bandes angleses i americanes. • A nivell estatal diu que no té una banda “de capçalera” que el marqui profundament, però: - Admira artistes com Carlos Ares. - Destaca bandes com Vetusta Morla, Izal, o propostes que respecta i valora. • Vol desmarcar-se del “indie pur” associat a Love of Lesbian, Sidoní, etc., tot i entendre que cadascú interpreta el seu so com vol. Un so reconeixible • Des de fora, la locutora li comenta que Palo Domado ja “sona a Palo Domado”: - No recorda una còpia directa d’altres grups. - Quan escoltes diverses cançons, es reconeix un sello propi. • Celu admet que des de dins ho viu diferent, però no li molesta que els comparen amb bandes potents (com Arde Bogotá) si és per destacar l’impacte de les cançons. Cançons destacades i versatilitat Quines cançons mostraria primer? • Si hagués d’ensenyar el disc, depèn de la persona: - A la seva mare li posaria una cançó, a una amiga locutora una altra. • A nivell personal, destaca: - “Segona capa” (la cançó): - Va ser la primera que va compondre del disc. - Representa bé l’energia i el nou moment del grup. - “Padre Nuestro”: - Cançó més lenta, íntima, que també li agrada molt. Contrastos i varietat dins del disc • El disc combina temes més cañeros (com “Segona capa”) amb altres més pausats. • Això reflecteix la personalitat de Celu: - Pot ser molt enèrgic i vital, “de saltar-se un banc si cal”. - I alhora molt tranquil i de casa. • Aquesta varietat fa que el disc acompanye diferents moments vitals, sense quedar encasellat en un sol to. Gravació a l’estudi i rol del productor New Study i el baixista-productor • Han gravat de nou a New Study, a la Sénia. • L’anècdota clau: - Al primer disc van anar com a clients. - Van connectar molt amb el tècnic (Pau), que no tocava amb ningú llavors. - Li van proposar entrar al grup com a baixista. • En aquest segon disc, Pau ja forma part de la banda, cosa que facilita molt la feina. Un procés col·lectiu i còmode • A l’estudi: - Celu es deixa portar molt per les idees dels companys. - És el moment perquè cadascú aporti línies de guitarra, baixos, matisos. • De Pau remarca que és: - Músic de conservatori, amb molta formació. - Té idees molt bones i fa que tot siga més fàcil. • El resultat és un disc que sona professional i que poden defensar perfectament a qualsevol sala. Repercussió, Spotify i creixement de l’Audiència Entrar a llistes nacionals • Una de les grans notícies és que gairebé totes les cançons del disc (menys dues) han entrat en llistes editorials de Spotify a nivell estatal. • Això és molt difícil per a una banda emergent i ha estat un impuls clau: - Els ha fet guanyar molta visibilitat. - Ha incrementat els seguidors a Instagram: de menys de 1.000 a més de 5.000. Els números: indicador, no obsessió • Al grup no li obsessionen les xifres, però: - Accepten que avui dia són un escaparate imprescindible. - Els segueixen com a indicador de creixement real: els números reflecteixen que més gent els escolta i després omple sales. "No estem pendents dels números, però ens serveixen per notar que alguna cosa s’està movent." Gira “Segona capa 25-26” Noves ciutats i experiències • Inicien la gira “Segona capa 25-26”, amb un calendari que inclou: - Castelló (La Bohemia). - Vinaròs (El Frenesí). - I ciutats com Madrid, Múrcia, Granada, Saragossa, entre altres. • Els primers bolos són “a casa”, compartint escenari amb La Milagrosa, una banda indie ja força consolidada. Sentir el creixement sobre l’escenari • Celu recorda un concert a València amb poques expectatives, on: - Va entrar gent que es sabia les cançons i no eren ni família ni amics. - A més, era un dijous, cosa que encara els va sorprendre més. • A Instagram, en el cartell de la gira, veuen persones d’arreu d’Espanya demanant dates: - Peticions des de Lleó, Albacete, Burgos, Galícia i altres llocs. • Els escriu molta gent per privat, sempre amb molta educació i sensibilitat, cosa que el grup valora especialment. Organització i límits • Celu diu que està en mode “a veure què passa”, amb molta cautela. • Els agradaria tocar a totes les ciutats que els demanen, però: - Organitzar concerts és complex (sales, condicions, despeses, etc.). - Tenen el suport d’un manager (Juanma) que s’encarrega de la part logística. Relació amb Benicarló i el públic local Acollida a casa • A Benicarló sempre han tingut bona resposta, tot i que: - Evidentment no venen 30.000 persones. - Celu anima la gent del poble a aprofitar per conèixer-los més i venir als concerts. • Hi ha molta gent de Vinaròs que es desplaça als seus directes, demostrant un fort arrelament comarcal al Baix Maestrat. Valorar cada persona del públic • Celu té molt clara una màxima: “encara que siguen cinc, cinc bons són”. • Explica una experiència dura a Madrid fa uns quatre anys: - Van tocar pràcticament per ningú: el seu cosí, un amic i un noi que va entrar atret per la música. - A aquest noi li va regalar un CD, agraint-li que s’haguera quedat. • Ara preparen un “round two” a Madrid (11 d’abril), confiant que la situació haja canviat molt. El panorama musical i les bandes emergents Ser “emergent” com a fita • Avui se’ls etiqueta com a banda emergent, cosa que ja considera un triomf després d’anys de camí. • Defineix el món de la música per a grups d’aquest nivell com una autèntica loteria: - Cal treballar moltíssim. - Tindre bones cançons. - I sobretot connectar amb la gent. Superestrelles vs. escena fidel • Davant del “mastodonte” de les superestrelles i estadis: - Celu reconeix que ni tan sols mira cap amunt: se centra en la gent que té al costat, en l’escena de bandes bones que comparteixen espai. - Destaca la comunitat que es crea entre grups i públic, que fa d’“enganxadora” perquè l’audiència descobreixi altres bandes. Publicació del disc i formats Data de llançament i plataformes • Data clau: 5 de desembre. • A partir d’aquell dia, “Segona capa” estarà disponible a: - Spotify. - Apple Music. - Altres plataformes de streaming principals. Format físic i vinil • Han editat també vinil físic, disponible des del mateix 5 de desembre. • Es podrà aconseguir: - Als concerts de la gira. - Per DM d’Instagram o per correu electrònic, amb la informació penjada a la bio. Experiència d’escolta • Encara que ja han publicat diversos singles, la idea és clara: - Cal escoltar el disc sencer per captar el viatge complet. - Recorden, mig en broma, la frase de Rosalía sobre entendre els àlbums com a obres integrals. Tancament de l’entrevista • L’entrevista es tanca amb “Cuerpos para Vivir”, una altra de les cançons del nou treball. • Es recorda l’Instagram oficial del grup: palo_domado. • La locutora remarca també el disseny cuidat del disc, en línia amb la faceta de dissenyador gràfic de Celu. • Tots dos es mostren il·lusionats i expectants per veure fins on arribarà aquesta “Segona capa”, que ja simbolitza molt més que un simple segon disc per a Palo Domado.

  • 27'

    L'entrevista del 1/12/2025 Mingo Bayarri

    Resum general L'episodi de L'entrevista a Ràdio Benicarló se centra en la figura de José Domingo Bayarri Pretel, “Mingo”, pintor i il·lustrador vinculat a Peníscola i Benicarló, i en el seu projecte “Una Historia Pintada de Peñíscola”, un llibre i una exposició amb finalitat solidària. Al llarg de la conversa es tracten tres grans blocs: Projecte artístic i solidari sobre Peníscola • Presentació del llibre Una Historia Pintada de Peñíscola i de l’exposició al ZT Hotel Peñíscola Plaza (5–8 de desembre de 2025). • Explicació de com el llibre combina pintures, narració històrica, poemes i reflexions de forma molt didàctica. • Detall de la finalitat solidària: tots els beneficis es destinen a l’Associació de Peníscola contra el Càncer, amb una primera transferència ja feta de 1.000 €. • Implicació d’hotels i llibreries de Benicarló i Peníscola, que venen el llibre sense marge de benefici per sumar-se a la causa. La mirada artística de Mingo i la realitat del món de l’art • Particularitats de Peníscola com a ciutat per pintar: el castell, les muralles i les pedres històriques com a elements centrals. • El seu procés creatiu: els quadres i els textos (poemes, frases, reflexions) es generen de manera mixta, sense un ordre fix. • Crítica a les condicions dels concursos de pintura: alts costos de transport de les obres grans, finalistes que no reben compensació i risc econòmic per als artistes. • Defensa que, com a mínim, els ajuntaments haurien de cobrir les despeses de transport dels finalistes. Dimensió pedagògica i divulgadora de la seva feina • Experiències als col·legis de Benicarló (especialment al col·legi número 5), on fa petites exposicions i explica la història de l’educació pública i religiosa a través de les seues pintures. • Observació que als xiquets i xiquetes els falta orientació temporal: costa que entenguen el “abans i el després” de les coses. • Ús d’exemples concrets (antics estris d’escriptura, evolució de l’escola al Mucbe, al Marqués, a l’institut, etc.) per situar-los en el temps. • Presentació d’un cartell didàctic gegant sobre la història de l’escriptura, des dels ideogrames i els jeroglífics fins als tipus de lletra actuals. • Reivindicació del lettering i de l’ofici de pintor de lletres com a eina de creativitat per als joves. • Avanç del seu proper llibre sobre els inicis del disseny gràfic entre Peníscola, Benicarló i Vinaròs. Al tram final, el convidat torna a convidar explícitament la gent a visitar l’exposició, explica que el llibre costa 20 €, que ell mateix ha invertit 15.000 € en l’edició i que espera recuperar només el cost perquè tots els beneficis siguen per a l’associació. També comenta altres donacions d’obres a entitats com l’Associació de la Fibromiàlgia. “Jo en tot això vaig de forma altruista, no pretenc guanyar ni cinc cèntims; el que vull és que tots els beneficis vagin a l’associació.” En conjunt, el programa mostra com l’art pot ser alhora memòria històrica, eina pedagògica i motor de solidaritat local. Temes principals tractats 1. “Una Historia Pintada de Peñíscola”: llibre i exposició Origen del projecte • Neix mentre Mingo treballava en la història pintada de Benicarló (iniciada el 2003). • Té arrels familiars a Peníscola i un gran vincle emocional amb la ciutat. • Volia que tota la feina pictòrica quedara recollida i documentada en un llibre. Característiques del llibre • Inclou 53 obres sobre Peníscola. • Format de conte narrat: no és un manual d’història clàssic, sinó un relat visual i breu, pensat perquè la gent no s’avorrisca. • Combina quadres, textos, poemes i reflexions pròpies de l’autor. • És un material molt didàctic, ideal per ajudar a situar-se en el temps. Traduccions i recepció internacional • Les explicacions estan traduïdes al francès i a l’anglès al final del llibre. • Els visitants poden buscar el número del quadre i llegir el text en aquests idiomes. • Ha tingut molt bona acollida entre turistes francesos, fins al punt que un professor se’n va endur exemplars a un institut on ensenyen castellà. Exposicions prèvies i estratègia amb hotels • Presentació del llibre a l’agost i exposició a la Casa de l’Aigua al setembre. • Mingo organitza una “ruta” pels hotels de Peníscola: Fa petites exposicions d’introducció a la història pintada. Porta el llibre solidari, el dedica i el signa a qui l’adquireix. • Propera entrega oficial de fons amb l’alcalde i la regidora de Cultura de Peníscola. Exposició al ZT Hotel Peñíscola Plaza (desembre 2025) • Dates: del 5 al 8 de desembre de 2025. • Lloc: ZT Hotel Peñíscola Plaza (anomenat al programa com a ZT o hotel Peñíscola Plaza Suits). • Mingo hi serà present els quatre dies per atendre visitants i dedicar llibres. • Es recomana anar-hi fins i tot passejant pel passeig conegut com “del colesterol”, aprofitant els dies festius. 2. Dimensió solidària del projecte Beneficiari principal • Tots els beneficis del llibre “Una Historia Pintada de Peñíscola” són per a l’Associació de Peníscola contra el Càncer. • Mingo ja ha fet una primera transferència de 1.000 €, pendent de presentació pública i oficial. Motivacions per triar aquesta associació • El llibre està dedicat a Peníscola, per tant vol que els beneficis reverteixin en la mateixa comunitat. • Coneixia l’entitat d’altres obres solidàries que havia fet per a la lluita contra el càncer a Alacant i li va impressionar la feina que fan. Paper de les llibreries i la xarxa local • Mingo inicialment no volia involucrar llibreries perquè no en volia generar cap cost ni marge. • Una llibreria es posa en contacte amb ell perquè vol participar encara que no guanye res. • A partir d’aquí, gairebé totes les llibreries de Benicarló i Peníscola s’hi afegeixen i venen el llibre sense benefici econòmic, com a gest de solidaritat. • L’autor destaca la satisfacció personal per aquesta resposta col·lectiva. Altres donacions d’obres • Donació del quadre del Tío Vivo (on surt retratada la locutora) a l’Associació de la Fibromiàlgia per a una rifa solidària. • Donació d’un altre quadre d’una falla premiat, també per recaptar fons. • Recomanació als oients d’adquirir butlletes solidàries per donar suport a aquestes iniciatives. Model personal de Mingo • Aclara que està jubilat i cobra una pensió modesta, típica dels antics autònoms. • No busca guanys personals, només recuperar la inversió i destinar els beneficis a entitats socials. • Assegura que el llibre de Benicarló ja es va esgotar i que ell mateix no en conserva ni un exemplar personal. 3. Peníscola com a ciutat pictòrica i procés creatiu Elements singulars de Peníscola • El castell és, per a ell, l’element central i gairebé insubstituïble: > “El castell és idíl·lic. Jo, per mi, és el castell. Jo no li veig altra cosa.” • Destaquen també: Les portalades antigues. Les muralles de Felip II. Les façanes i pedres històriques que narren segles d’història. • La ciutat el “plena d’història” i això és el que li agrada plasmar en pintura. Com combina quadre i text • No té una seqüència rígida: A vegades primer sorgeix la idea o el text i el quadre ve després. Altres vegades pinta primer i el text apareix després com a reflexió o poema. • Entén cada obra com un conte visual on la imatge i el text es complementen. 4. Crítica als concursos de pintura i dificultats dels artistes Costos dels concursos nacionals • Mingo envia obres a certàmens nacionals de pintura i, de vegades, arriba a finalista. • El problema principal és econòmic: Ex.: un quadre de 170 x 125 cm pot costar més de 100 € d’anada amb transport especialitzat. Si no guanyes, has de pagar el retorn, uns altres 100 €. Total: fins a 200 € de despesa per concurs, fins i tot sent finalista. Reivindicació a les institucions • Considera injust que de 15–20 finalistes només un tinga premi i la resta assumisquen totes les despeses. • Demana que com a mínim els ajuntaments paguen una part dels costos de transport als artistes seleccionats. • Felicita un ajuntament (no recorda el nom) que ja ofereix 75 € als finalistes per compensar despeses. Impacte en artistes joves • Creu que aquests costos desincentiven la participació, sobretot entre joves creadors. • Diferencia entre: Fer exposicions locals (Castelló, Peníscola, Benicarló, hotels), que ell assumeix sense problema. Enviar obres grans lluny, que implica transports cars i riscos. 5. Treball pedagògic amb escoles i memòria local Exposicions didàctiques al col·legi número 5 • Mingo ha passat tota una setmana treballant amb l’alumnat del col·legi número 5 de Benicarló. • Hi ha muntat una petita exposició sobre els inicis de l’educació a Benicarló. • Explica tant: L’ensenyament públic. Com l’ensenyament religiós, que han anat sempre en paral·lel. Reacció dels xiquets i xiquetes • Els veu molt receptius i afectuosos (abraçades, interès, entusiasme). • Considera que el contacte directe amb l’art i la història els emociona i els motiva. Manca d’orientació temporal • Detecta que el gran dèficit és que no se situen bé en el temps: No acaben d’entendre què vol dir abans i després en l’evolució dels objectes o les institucions. • Per fer-ho entenedor, posa exemples quotidians: Abans només tenien llapis, goma, tinter i plomilla, res de bolígrafs ni materials moderns. Explica com aquests canvis s’han produït amb el temps i com apareixen representats a les seues pintures. Història de l’educació a través dels quadres • Amb un quadre on apareixen xiquets al Mucbe, explica que: El Mucbe va ser escola cap a finals del segle XIX. Després apareix el col·legi Marqués (inaugurat el 1930). Més tard, l’institut (cap a 1958). • Aclareix que aquestes dades estan incorporades als quadres, de manera que cada obra és com una petita història il·lustrada. • També parla de les escoles religioses: la Salle, la Consolació, etc., que van creixent en paral·lel a l’ensenyament públic. Necessitat de continuïtat pedagògica • Pensa que, si aquests continguts es reprenien cada dos anys amb més profunditat, els xiquets acabarien encaixant millor la línia del temps. • Remarca que no cal entrar en massa detall històric, sinó centrar-se a situar-se en el temps. 6. Projecte sobre la història de l’escriptura Cartell didàctic sobre l’evolució de l’escriptura • Mingo ha creat un cartell d’uns 100 x 70 cm que resumeix de manera molt visual: Des dels ideogrames (fa uns 6.000 anys aC). Passant pels jeroglífics egipcis. Les escriptures semítiques i successives. Fins a arribar als tipus de lletra moderns. • Vol mostrar com “d’una forma tan simple i senzilla” es pot fer entendre als joves la evolució de l’escriptura. Difusió i recepció del projecte • Ha enviat el material a un contacte d’una revista de tirada nacional, que li ha dit que el vol publicar perquè no havia vist mai una síntesi així. • N’ha parlat amb la regidora de Cultura de Peníscola (Lídia), que li ha mostrat interès. • Ha fet donació d’un exemplar a la biblioteca de Peníscola, on està penjat i accessible al públic. Proposta educativa • Considera que, si en el futur es torna sobre aquest material amb més profunditat, pot ser una eina clau per ajudar els joves a: Entendre com hem arribat a escriure com ara. Situar els canvis en una seqüència històrica clara. 7. Lettering, ofici i creativitat Experiència com a pintor de lletres • Mingo explica que durant molts anys es va guanyar la vida fent lettering, tot pintat a mà. • Encara conserva pincells antics i estris de quan feia rètols i cartells per a Benicarló, Peníscola i Vinaròs. • Al col·legi va portar aquests materials i va fer demostracions de lletres ornamentals. Actualitat del lettering • Les mestres li comenten que el lettering s’ha tornat a posar de moda en l’àmbit educatiu i creatiu. • Ell s’ofereix a fer tallers o cartells amb els xiquets perquè practiquen aquest tipus d’escriptura artística. Valor educatiu del lettering • Creu que és una eina magnífica per: Potenciar la creativitat dels joves. Fer-los crear coses pròpies, no només consumir imatges dels mòbils. • Distingeix entre la informació útil que arriba a través de les pantalles i la sobredosi d’estímuls poc educatius que també hi circulen. Recerca i autoformació • Explica que de jove viatjava a Barcelona per buscar llibres sobre ornaments, tipografies i art en una llibreria molt famosa. • A l’Estat espanyol, diu, no hi havia gaire informació en aquell temps, així que havia de copiar, estudiar i adaptar models estrangers per crear els seus propis dissenys. Projecte sobre el disseny gràfic local • Està escrivint un llibre sobre els inicis del disseny gràfic a Peníscola, Benicarló i Vinaròs. • Quan ho ha explicat a joves dissenyadors actuals, li han dit que serà un llibre molt interessant perquè desconeixen aquests orígens. 8. Projecte “Històries pintades” a escala comarcal i Diputació Llibres sobre Benicarló, Peníscola i Castelló • A més de la història pintada de Benicarló i la de Peníscola, Mingo té acabat un llibre sobre Castelló capital. • El llibre de Castelló està totalment fet a mà i ornamentat, seguint l’estil del lettering i dels ornaments que ara tornen a estar de moda. Relació amb la Diputació de Castelló • La regidora de Cultura de Peníscola el va acompanyar personalment a la Diputació de Castelló per presentar el projecte. • L’alcalde de Peníscola també era present i va fer cridar el diputat de Cultura. • El diputat ja té un prototip del llibre de Castelló. Proposta de Mingo a la institució • Ell proposa que la Diputació: Edite el llibre (tirada de 200–300 exemplars, com sol ser habitual). Organitze una exposició a Castelló, com s’ha fet a Peníscola i Benicarló. Destine els beneficis a alguna associació de la zona, mantenint la filosofia solidària. • Remarca que “la pilota està al vostre terrat”: Si la Diputació no actua i ell té salut, publicarà el llibre pels seus propis mitjans, igual que ha fet amb Benicarló i Peníscola. 9. Invitació final a l’exposició i detalls pràctics Dates i horaris clau • Exposició “Una Historia Pintada de Peñíscola”: Del 5 al 8 de desembre de 2025. Als espais del ZT Hotel Peñíscola Plaza. • Mingo hi serà present per: Explicar les obres. Dedicar i signar llibres. Preu i condicions del llibre • El llibre té un preu de 20 €. • L’edició és de l’editorial Onada, amb un acabat que l’autor descriu com a “preciós”. • Està traduït al francès i a l’anglès, fet que el fa també útil per a: Alumnat que estudia aquests idiomes. Turistes que volen practicar llengua a través de la història local. Altres oportunitats de veure’l treballar • A banda de l’exposició, Mingo explica que: A partir de les 15 h, aquests dies, estarà pintant al jutjat de Benicarló. El col·legi número 5 vol organitzar una ruta perquè l’alumnat el veja pintar al carrer, observe les eines que utilitza i el procés de treball. Missatge de cloenda • La locutora tanca recordant les dates i el caràcter solidari del llibre i de l’exposició. • Mingo agraeix l’espai i insisteix en la idea que conèixer les nostres ciutats a través de l’art és una forma fàcil i amable de fer cultura i memòria col·lectiva. Glossari implícit de conceptes clau Aquesta secció no és el glossari proporcionat, sinó un recull dels conceptes clau apareguts a l’episodi, explicats de forma sintètica. • Una Historia Pintada de Peñíscola Llibre i projecte expositiu de Mingo que combina pintura, narrativa històrica, poesia i reflexió personal per explicar la història de Peníscola de forma visual i didàctica, amb finalitat solidària. • Història pintada de Benicarló / Castelló Sèries de quadres i llibres germans del projecte de Peníscola, centrats en la memòria històrica d’aquestes ciutats a través de l’art. • Lettering Tècnica de dibuix de lletres ornamentals a mà, que Mingo ha exercit professionalment durant dècades i que reivindica com a eina educativa i creativa per a les noves generacions. • Cartell sobre l’evolució de l’escriptura Peça visual de gran format que resumeix 6.000 anys d’història de l’escriptura, dels ideogrames als tipus de lletra moderns, amb una clara intenció pedagògica. Tags art pintura Peníscola Benicarló història local patrimoni llibre il·lustrat projecte solidari Associació de Peníscola contra el Càncer exposició ZT Hotel Peñíscola Plaza educació escoles pedagogia creativitat juvenil lettering disseny gràfic concursos de pintura Diputació de Castelló Mucbe llibreries hotels turisme cultural Onada biblioteca de Peníscola associacions de salut fibromiàlgia Seccions de l’episodi [Les marques de temps indiquen aproximadament quan comença i acaba cadascun dels blocs temàtics reals, evitant el tram inicial purament introductori.] { "start_second": 9, "end_second": 70, "section_title": "Presentació de l’entrevista i context general", "section_summary": "La locutora de Ràdio Benicarló introdueix l’espai de L’entrevista dins del programa Beus de Casa i situa el tema del dia: l’exposició ‘Una Historia Pintada de Peñíscola’ de l’artista Mingo, del 5 al 8 de desembre de 2025, amb beneficis destinats a l’Associació de Peníscola contra el Càncer. S’anuncia que es parlarà tant del llibre com de la seua dimensió solidària i pedagògica." } { "start_second": 71, "end_second": 206, "section_title": "Origen i característiques del llibre ‘Una Historia Pintada de Peñíscola’", "section_summary": "Mingo explica com, mentre treballava en la història pintada de Benicarló (iniciada el 2003), li sorgeix la idea de fer una història pintada de Peníscola, ciutat a la qual està molt vinculat familiarment i emocionalment. Detalla que el llibre recull 53 obres, és com un ‘conte narrat’ més que un manual acadèmic, i està pensat per ser molt didàctic. Relata la presentació del llibre a l’agost i l’exposició a la Casa de l’Aigua al setembre, així com la bona acollida entre el públic, especialment el francòfon, gràcies a les traduccions al francès i a l’anglès al final del volum." } { "start_second": 207, "end_second": 331, "section_title": "Ruta per hotels i primera recaptació solidària", "section_summary": "L’artista descriu com, després de l’exposició inicial, organitza una ruta pels hotels de Peníscola, on munta petites mostres d’introducció a la història pintada i ven el llibre solidari signant i dedicant exemplars. Explica que ja ha pogut fer una primera transferència de 1.000 € a l’Associació de Peníscola contra el Càncer, pendent de presentació oficial amb l’alcalde i la regidora de Cultura. Comenta també l’obertura d’una nova exposició al ZT (Hotel Peñíscola Plaza) i anima la gent a aprofitar les dates nadalenques per visitar-la i adquirir el llibre com a regal amb valor cultural i solidari." } { "start_second": 332, "end_second": 463, "section_title": "Preu, recepció del llibre i implicació de les llibreries", "section_summary": "Mingo comenta la bona acollida del llibre, amb moltes felicitacions pel contingut i pels seus poemes i reflexions personals. Explica que edita els llibres a preu de cost i de forma altruista, sense ànim de lucre. Narra com, tot i que inicialment no volia involucrar llibreries per assegurar que tots els beneficis anaren a l’associació, una llibreria el truca per demanar exemplars encara que no hi guanye res. A partir d’aquí, gairebé totes les llibreries de Benicarló i la de Peníscola es sumen a la iniciativa solidària, venent el llibre sense marge de benefici. Es destaca la satisfacció de veure aquesta xarxa de solidaritat entre artistes i comerços locals." } { "start_second": 464, "end_second": 552, "section_title": "Particularitats de Peníscola com a motiu pictòric i procés creatiu", "section_summary": "La locutora demana a Mingo quines són les particularitats de Peníscola a l’hora de pintar-la. L’artista subratlla el paper central del castell, que qualifica d’idíl·lic, i destaca les portalades, les muralles de Felip II, les pedres i façanes com a elements carregats d’història. A continuació, explica que el seu procés creatiu no segueix una pauta fixa: de vegades neix primer la idea o el text i després el quadre, i altres vegades el quadre inspira posteriorment un poema o una reflexió." } { "start_second": 553, "end_second": 722, "section_title": "Concursos de pintura i dificultats econòmiques per als artistes", "section_summary": "Mingo relata que ha estat finalista en diversos certàmens nacionals de pintura, però denuncia els costos que això comporta. Dona l’exemple d’un quadre de 170 x 125 cm, l’enviament del qual pot costar més de 100 € d’anada i altres 100 € de tornada si no resulta guanyador, sumant uns 200 € només en transports. Critica que, tot i ser seleccionat entre els millors, només un participant reba premi i la resta assumeixen despeses elevades. Defensa que els ajuntaments haurien de cobrir com a mínim part dels costos de transport dels finalistes i esmenta positivament un concurs que ofereix 75 € per a aquests gastos. També diferencia aquesta problemàtica dels costos molt més assumibles d’exposar a nivell local o als hotels." } { "start_second": 723, "end_second": 918, "section_title": "Treball pedagògic als col·legis i història de l’educació a Benicarló", "section_summary": "El focus passa a la faceta pedagògica de Mingo. Explica la seua experiència recent al col·legi número 5 de Benicarló, on ha muntat una exposició sobre els inicis de l’educació al municipi. A través de les seues pintures, narra als alumnes l’evolució de l’ensenyament públic i religiós, destacant que van en paral·lel, com passa també a altres llocs d’Occident. Remarca la bona resposta emocional dels xiquets, que s’interessen, l’abraçen i es mostren molt afectuosos. Utilitza exemples com l’escola al Mucbe, la inauguració del col·legi Marqués el 1930 o la creació de l’institut als anys cinquanta per explicar de manera visual com ha anat canviant l’educació a la ciutat." } { "start_second": 919, "end_second": 1085, "section_title": "Desorientació temporal dels joves i necessitat d’eines didàctiques", "section_summary": "Mingo observa que als alumnes els costa situar-se en el temps i entendre l’abans i el després dels canvis socials i tecnològics. Ho il·lustra explicant-los com ell anava a escola només amb llapis, goma, tinter i plomilla, sense conèixer el bolígraf, i com aquesta evolució apareix reflectida en les seues pintures. Destaca que les seues obres funcionen com contes que recullen petites històries, des de l’escola al Mucbe fins a les escoles religioses de la Salle i la Consolació, que van créixer en paral·lel a l’educació pública. Proposa que aquests continguts es revisiten cada pocs anys a l’escola per consolidar en els joves la noció de línia temporal." } { "start_second": 1086, "end_second": 1198, "section_title": "Projecte sobre l’evolució de l’escriptura i recuperació del lettering", "section_summary": "L’artista aprofundeix en un altre projecte didàctic: un cartell de gran format que sintetitza la història de l’escriptura des dels ideogrames de fa 6.000 anys aC, passant pels jeroglífics i les escriptures semítiques, fins als tipus de lletra actuals. Comenta que un contacte d’una revista de tirada nacional ha mostrat interès a publicar-lo per la seua originalitat pedagògica, i que la regidora de Cultura de Peníscola també ha valorat molt positivament la proposta. Explica que n’ha fet donació a la biblioteca de Peníscola, on està penjat. A més, relata com al col·legi va mostrar els seus antics pinzells i va fer demostracions de lettering, un ofici amb què es va guanyar la vida i que ara torna a estar de moda, reforçant la idea de fomentar la creativitat manual enfront de l’excés d’estímuls digitals." } { "start_second": 1199, "end_second": 1378, "section_title": "Autoformació, disseny gràfic local i projecte presentat a la Diputació", "section_summary": "Mingo explica com, de jove, viatjava a Barcelona per aconseguir llibres sobre ornaments i tipografies, davant la manca d’informació sobre art i disseny gràfic a l’Estat. Destaca que ha treballat durant anys fent rètols i cartells a Benicarló, Peníscola i Vinaròs. A partir d’aquesta experiència, està escrivint un llibre sobre els inicis del disseny gràfic en aquestes tres localitats, projecte que ha despertat molt interès entre joves dissenyadors. També descriu la presentació del seu llibre sobre Castelló capital a la Diputació de Castelló, on la regidora de Cultura de Peníscola i l’alcalde el van posar en contacte amb el diputat de Cultura. El diputat ja disposa d’un prototip del llibre, i Mingo li ha proposat que la institució en financie l’edició i l’exposició, amb beneficis destinats a alguna associació. Si la Diputació no actua, avisa que, mentre tinga salut, el publicarà pel seu compte." } { "start_second": 1379, "end_second": 1605, "section_title": "Invitació final a l’exposició, més donacions i dades pràctiques del llibre", "section_summary": "En el tram final, la locutora demana a Mingo que torne a recordar les dates de l’exposició i convide els oients a visitar-la. L’artista anima tothom a apropar-se al ZT Hotel Peñíscola Plaza del 5 al 8 de desembre de 2025, aprofitant el passeig conegut com del colesterol. Informa que ell hi serà present per atendre el públic i dedicar llibres, i afegeix que aquests dies a les tardes (de 15 a 17 h aproximadament) estarà també pintant al jutjat de Benicarló, on el col·legi número 5 vol portar els alumnes perquè el vegen treballar al carrer. Explica que el llibre de Peníscola costa 20 €, que ell hi ha invertit 15.000 € i que espera com a màxim recuperar la inversió, igual que va passar amb el llibre de Benicarló, que es va esgotar completament. Recorda que el volum està editat per Onada, amb molt bona qualitat, i que les explicacions estan traduïdes al francès i a l’anglès, la qual cosa el fa especialment útil per a estudiants d’idiomes. Finalment, comenta les donacions de quadres a l’Associació de la Fibromiàlgia per a rifes solidàries i anima la gent a col·laborar adquirint butlletes. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i l’entrada de la sintonia de L’Informatiu." }