L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Dimarts, Dijous, Divendres · 11:20 - 12:10 ·Dimecres · 11:20 - 11:40 ·Dilluns · 11:20 - 12:00 ·733 episodis
RSS

episodis

253-264 de 730
  • 32'

    L'entrevista del 4/12/2025 Sergi Cambrils

    Context i protagonista Sergi Cambrils, il·lustrador i dissenyador, presenta al Mucbe l’exposició “L’art d’editar”, que recull cinc anys de treball de cobertes per a Onada Edicions. A l’entrevista, parla tant de la mostra com del ofici d’il·lustrar i dissenyar llibres, del paper de l’editorial i del futur del llibre en temps de tecnologia i IA. L’exposició “L’art d’editar” al Mucbe Mirar cinc anys de feina en una sala • L’exposició mostra cobertes dissenyades per a Onada Edicions en els últims cinc anys, ordenades cronològicament. • Per a Sergi, veure-les així li permet prendre consciència de la seva trajectòria, de l’evolució del seu estil i de la relació amb autors i editors. • Destaca que la sala del Mucbe dona al treball una relevància i presència física que les cobertes normalment no tenen, perquè solen viure en carpetes o arxius digitals. “Un no se n’adona del que fa fins que ho escampa.” Com es trien i s’organitzen les peces L’exposició es divideix en tres blocs principals: 1. Selecció de cobertes (entrada) • Entre 74 i 75 cobertes de tota mena: - narrativa - poesia - teatre - cuina - col·leccions de territori • Cada peça inclou una explicació: - part tècnica (materials, procés digital/analògic) - procés creatiu (com va néixer la idea) - narrativa visual (què vol transmetre la imatge) • Està pensada per a persones interessades en il·lustració, dibuix i llibre com a objecte artístic, tant adults com menuts. 2. Àlbums il·lustrats Inclou dos projectes clau: • “La història il·lustrada de Peníscola” - S’hi mostra el “com es va fer”: il·lustracions originals emmarcades, referències visuals, esbossos, treball a boli. - Permet veure el pas del dibuix a mà al resultat final editorial. • “Essos dichos, esos dichos” - Àlbum d’expressions populars il·lustrades literalment (p. ex. “ser molt la gorda”). - El joc consisteix a descobrir quines frases hi ha amagades a cada il·lustració. - Sergi el treballa molt amb escoles de primària i secundària: els alumnes busquen les frases, riuen, aprenen significats i relacionen text i imatge. - El defineix com un llibre interactiu, atemporal i molt divertit, que facilita l’accés a la cultura i a les dites a xiquets i persones amb dificultats d’aprenentatge. 3. Trajectòria d’Onada Edicions • Repàs als més de 23 anys d’història d’Onada Edicions. • S’hi mostren: - col·leccions (narrativa, poesia, teatre, àlbum il·lustrat…) - línies de territori (Barsella, la nau menor, la nau major, etc.) - exposicions vinculades a llibres com Tirant l’Oblanc, El riu, La maleta de l’avi. • Permet entendre tant el talent personal de Sergi com l’abast del projecte editorial. Visites guiades al Mucbe Sergi oferirà visites guiades a l’exposició, pensades per a: • persones interessades en disseny, dibuix i llibres • però obertes a qualsevol oient curiós Hi haurà dos passis (10.00 i 11.00) en diverses dates de desembre i gener, on explicarà processos, anècdotes i escoltarà opinions del públic. L’ofici de fer cobertes Adaptar-se de la pintura tradicional al disseny editorial • Sergi ve de la pintura i la il·lustració tradicional: quadres, acrílics, embrutar-se les mans. • El món editorial li ha suposat un nou repte: - treballar més fi, assegut, amb ferramentes digitals (Photoshop i altres) - combinar la manualitat i la taca amb el retoc digital • Considera que treballar per encàrrec com a pintor i com a dissenyador de cobertes comparteix fons: interpretar una idea aliena i donar-li forma visual. El valor de la coberta com a “rostre” del llibre • Defineix la coberta com “el rostre del llibre”, la finestra que fa que un lector, passejant per una fira, agafe un títol i no un altre. • Elements clau de la coberta segons Sergi: - ha de cridar l’atenció d’un cop d’ull - ha de funcionar com impacte visual inicial (“encendre un misto”, “una bufetada”) - pot suggerir el contingut, però sense fer espòilers ni ser massa literal • Defensa que la coberta no necessita una connexió directa i evident amb la trama: - és més important l’efecte artístic i emocional que no pas explicar el llibre. Relació amb els autors i procés de decisió • Onada Edicions té una relació molt propera amb els autors: - ús intensiu de WhatsApp per compartir propostes - canvis de colors, composicions, ajustos segons suggeriments • Sergi destaca que el més complicat sovint no és la coberta en si, sinó el tracte personal: - hi ha autors molt exigents i altres que ho accepten tot - cal arribar a un equilibri entre: - el criteri professional de l’editorial - les expectatives i desitjos de l’autor • Creu que els autors han de confiar en el saber fer dels dissenyadors, però també entén que el llibre és “el seu xiquet” i que el vulguen reconéixer com a propi. “Moltes vegades pense que a la coberta no li fa falta tindre una connexió de dins… La coberta ha de ser un impacte.” Identitat visual de Sergi Cambrils • Es defineix com a molt figuratiu i “molt de dibuixar des de xicotet”. • Assegura que treballa amb diversos registres, i que li agrada que no sempre es note que una obra és seva: - considera positiu que el seu estil no siga fàcilment encasellable. • Alguns trets recurrents del seu llenguatge visual: - ús del bolígraf (bolivic) - colors plans - elements orgànics (plantes, insectes) - “coses al cap”: barrets, estructures, objectes sobre el cap dels personatges com a metàfora de les idees i el món interior. • La tecnologia digital li ha obert molts registres nous: - varia entre estils més fotogràfics, gràfics, abstractes o plans segons el llibre. Il·lustració, formació i originalitat Diversitat d’estil vs. estandardització • L’entrevistador li comenta que ara ja no es busca tant un estil hiperreconeixible (com Ibáñez o Quino), sinó capacitat d’adaptar-se a múltiples registres. • Sergi hi coincideix parcialment i critica que molts il·lustradors formats a escoles acaben resolent d’una manera molt semblant: - veu un cert “format acadèmic” repetit en molts àlbums il·lustrats. - troba a faltar veus pròpies i més “salvatges” que isquen del rengló. “Ser una miqueta salvatge i eixir-te’n del rengló… això pense que ha de fer-lo.” Importància del treball manual • A diferència de molts joves que comencen directament en digital, Sergi ve d’anys de contacte amb el paper, pinzells i pintura. • Considera que aquesta experiència manual li dona una profunditat i un ofici que després pot abocar al món digital. • Tem que part dels estudiants actuals es queden només amb la ferramenta digital i no desenvolupen prou l’ofici de dibuixar de veritat. Intel·ligència artificial i disseny Ús i límits de la IA • A l’editorial ja detecten de seguida quan una imatge està feta amb IA. • Sergi admet que ell mateix l’ha utilitzada puntualment com a recurs, però rebutja basar íntegrament una coberta en IA. • Considera que, per als professionals del disseny, es nota molt quan hi ha una imatge generada automàticament. Rebuig del públic i ètica creativa • Es menciona el cas recent d’un llibre il·lustrat rebutjat perquè les imatges eren íntegrament fetes amb IA, i com el públic lector comença a ser crític amb això. • Sergi defensa: - la IA pot ser útil per automatitzar processos i alliberar temps - però la creació artística hauria de mantindre un nucli humà honest, on algú “patix” per la peça i hi posa ofici - dibuixar només amb IA seria com aprendre a dibuixar calcant sempre: ho resols, però no aprens ni creixes. Futur del llibre i l’edició El paper, la nostàlgia i la dimensió espiritual • Sobre la por que el llibre en paper desaparega, Sergi és moderadament esperançador: - admet que la tecnologia empeny cap al digital - però creu que sempre hi haurà gent que voldrà tocar, obrir, olorar un llibre, igual com la ràdio i la tele han conviscut amb altres mitjans. • Aporta una reflexió més profunda: “Pense que el món o serà espiritual o no serà.” • Defensa que: - si estem bé per dins, el que fem cap enfora també serà millor - les coses que podem tocar, sentir, compartir amb altres persones en presència (com llibres i art) alimenten aquesta dimensió interna Soledat, IA i necessitat de contacte humà • Imagina un futur on la IA puga fer companyia a persones majors i evitar la soledat. • Tot i això, insisteix que l’ésser humà necessita tocar carn, sentir presència real, tant de persones com d’objectes com el llibre. Conclusió: què s’emporta el visitant del Mucbe? Sergi espera que qui visite “L’art d’editar” s’enduga: • Una part de la seva manera de ser: nostàlgica però també irònica i divertida. • Una comprensió profunda de com neix una coberta: des de l’esbós fins al resultat final. • El descobriment de llibres com “Essos dichos, esos dichos”, que fan de pont entre llengua, cultura popular i joc visual. • Una visió més rica de l’ofici d’editar i il·lustrar llibres en temps de digitalització i IA. Al remat, l’episodi és una defensa del llibre com a objecte artístic, de la relació entre autors, editors i il·lustradors, i de la necessitat de mantindre una creativitat humana, manual i honesta dins del món editorial actual.

  • 16'

    L'entrevista del 3/12/2025 Sonia Foix i Inma Calvet

    Context de l’entrevista L'entrevista a Ràdio Benicarló se centra en la campanya de Nadal del municipi, especialment en el pont de desembre, amb nombroses activitats pensades per a famílies, xiquets i comerç local. Participen: - Sònia Foix, regidora de Comerç de l'Ajuntament de Benicarló. - Imma Calvet, regidora de Turisme. L’objectiu general és dinamitzar el municipi abans de les festes, oferint oci i fomentant el comerç de proximitat. Importància de la campanya de Nadal Comerç i economia local Es vol fomentar la compra de productes nadalencs als comerços locals i al mercat. Es busca ambientar la ciutat i atraure tant benicarlandos i benicarlandes com visitants. La Fira de Nadal dona visibilitat al producte local i al comerç de proximitat. "És molt important [...] per tal de fomentar la compra dels productes nadalencs i ambientar ja el poble." Nadal i protagonisme dels xiquets Des de Turisme es remarca que el Nadal és per a tots, però sobretot per als xiquets. La Casa del Pare Noel va néixer amb gran èxit i ja és una activitat esperada per famílies locals i visitants. Els pares també disfruten veient la il·lusió dels xiquets, reforçant la màgia del Nadal. Fira de Nadal a Benicarló Evolució i objectius Es tracta ja de la tercera Fira de Nadal. Ha passat d’un format de 1–2 dies a una programació de 4 dies complets. L’objectiu principal és: Traure la gent al carrer. Facilitar compres nadalenques durant diversos dies. Donar a conèixer el comerç i el mercat de Benicarló. Oferir activitats familiars contínues. La Fira amplia el tradicional mercat de Nadal d’un sol dia i el converteix en una proposta més llarga, variada i viva. Activitats principals de la Fira Tallers infantils diaris dins la Fira. Jocs infantils organitzats per diferents associacions (p. ex. Creu Roja el primer dia). Fotocalls amb personatges nadalencs durant tots els dies. Música en directe amb la banda Dixi, interpretant cançons de Nadal amb so de Nova Orleans. Xocolatada a càrrec de l’Associació de la Dona Llauradora. Creps dolços i salats per part de l’Associació de la Dona. Taller de cistelleria de l’Associació de la Dona Llauradora. Tallada de cabell solidària i taller de pintacares organitzats per l’Associació Espanyola contra el Càncer de Benicarló. "Gràcies a elles podem fer que d'esta fira poguessin tenir activitats continuades durant tota la programació." Paper de les associacions i solidaritat Les associacions locals tenen un paper clau per omplir de contingut tota la programació. La Fira també es converteix en un espai solidari, especialment amb iniciatives vinculades a la lluita contra el càncer. Es destaca que el Nadal sembla potenciar el sentiment solidari, encara que hauria de ser present tot l’any. Activitats literàries i culturals El dilluns al matí, dins de la Fira, hi haurà un contacontes basat en el llibre El misteri de Benicarló de Sandra Ortiz. L’autora tindrà un estant propi i dinamitzarà aquesta activitat infantil. Casa del Pare Noel Funcionament i horaris Se celebrarà els dies 6 i 7 de desembre. Horari: Matí: de 11:00 a 14:00. Vesprada: de 17:00 a 20:00. Mitja hora abans de tancar es tanquen les cues per evitar aglomeracions i garantir una bona organització. Activitat totalment gratuïta, encara que cal fer cua. Ubicació i experiència Se celebrarà a l’espai conegut com el gòtic. L’entorn es transforma perquè els xiquets reconeguen que és la Casa del Pare Noel. Inclou fotocall, on pares i mares poden fer-se fotos amb els xiquets. L’activitat té com a nucli la màgia del Nadal i la il·lusió de portar la carta al Pare Noel. Des de Ràdio Benicarló es recorda als xiquets que preparen la carta amb temps, per ajudar el Pare Noel a organitzar els regals. Espectacle familiar musical “Vaiana” Descripció i enfocament Es tracta d’un musical tribut a Vaiana, pensat per a públic familiar. No és només per a xiquets: també està dissenyat perquè pares i mares gaudisquen. La regidora comenta que tria els espectacles consultant altres mares sobre què agrada més als xiquets. Dates, horaris i preus Dia de l’espectacle: 7 de desembre (es va avançar des del dia 8 per adaptar-se als desplaçaments del pont i la tornada al col·le). Dos passis: 12:00 h (matí) 17:00 h (vesprada) Preus: 3 € fins als 14 anys. 5 € a partir de 15 anys. Venda d’entrades a través de la plataforma de l’Ajuntament o de TurisInfo. Acollida i interès L’acollida ha sigut molt bona: el primer dia de venda ja estaven quasi plens els dos passis. El musical aprofita que Vaiana torna a estar d’actualitat, amb una segona pel·lícula recent que la manté en auge. Idees clau del contingut Nadal com a època màgica i centrada en la família i els xiquets. Dinamització comercial de Benicarló mitjançant la Fira de Nadal. Col·laboració intensa d’associacions locals, amb activitats lúdiques i solidàries. Casa del Pare Noel com a element estrella per a la infància i reclam turístic. Espectacle musical de Vaiana com a proposta forta d’oci familiar durant el pont de desembre. En conjunt, la programació converteix Benicarló en un referent nadalenc comarcal, amb una oferta variada, participativa i orientada al comerç de proximitat i a les famílies.

  • 26'

    L'entrevista del 2/12/2025 Nou disc de Palo Domado

    Context i presentació L'entrevista de Ràdio Benicarló conversa amb Celu, cantant de Palo Domado, sobre el seu nou disc “Segona capa”, el seu procés creatiu, el so del grup, el directe i el creixement de la banda més enllà de Benicarló i del Baix Maestrat. Què és “Segona capa”? • “Segona capa” simbolitza una nova etapa del grup, un 2.0 després del primer disc de 2020. • En aquests anys hi ha hagut canvis de formació i evolució personal i musical. • El títol fa referència a aquesta nova capa que s’afegeix al projecte: una continuïtat, però amb un aire renovat. Canvis de so i producció • El disc s’ha enregistrat de nou a New Study, el mateix estudi que l’anterior. • Tot i repetir estudi, la sonoritat ha canviat per: - La nova formació i el toc personal de cada membre. - L’evolució del productor/tecnic (Pau), que també ha crescut professionalment. • El resultat és un so més madur i professional, sense perdre la identitat de Palo Domado. Procés creatiu i composició Escriure des de la vida quotidiana • Celu explica que composa sempre a casa amb una guitarra acústica: - Al saló, mentre cuina o fa vida normal. - Quan li “ve el venazo”, agafa la guitarra que té penjada i grava idees amb el mòbil. • Té centenars de notes i idees guardades: la creació és una pluja constant d’esbossos, errors i proves. "Les cançons no tenen horari; has d’estar sempre mig en mode composició, fins i tot passejant el gos per la platja." Una anècdota clau: “Al otro lado del Edén” • La cançó “Al otro lado del Edén” va néixer en un moment molt delicat: - Estaven operant la seva parella. - Celu va escriure bona part de la lletra a la sala d’espera del quiròfan, amb una llibreta. • Aquesta experiència resumeix com la vida personal alimenta directament les lletres del disc. Temps, maduresa i exigència • Ara, ja adults i amb feines i responsabilitats, és molt difícil quedar cada dia al local per compondre. • Per això el procés és més fragmentat i domèstic, i després al estudi s’acaba de donar forma a les cançons entre tots. • Celu subratlla que: - Podria escriure tres cançons en dues hores, però serien «cançons de merda». - El repte real és ser selectiu, deixar reposar i triar només les idees que realment valen la pena. Estil, influències i identitat Indie? Rock? Pop? Què és Palo Domado? • Molta gent etiqueta el grup com a banda indie, però Celu no s’hi acaba d’identificar: - No es veu clarament ni com a indie ni com a rock. - Tenen cançons lentes i ràpides, més enèrgiques i més tranquil·les. • Assegura que no està gaire pendent de les etiquetes: prioritza fer “cançons bones” i honestes. Referents musicals • Les seves influències principals són sobretot bandes angleses i americanes. • A nivell estatal diu que no té una banda “de capçalera” que el marqui profundament, però: - Admira artistes com Carlos Ares. - Destaca bandes com Vetusta Morla, Izal, o propostes que respecta i valora. • Vol desmarcar-se del “indie pur” associat a Love of Lesbian, Sidoní, etc., tot i entendre que cadascú interpreta el seu so com vol. Un so reconeixible • Des de fora, la locutora li comenta que Palo Domado ja “sona a Palo Domado”: - No recorda una còpia directa d’altres grups. - Quan escoltes diverses cançons, es reconeix un sello propi. • Celu admet que des de dins ho viu diferent, però no li molesta que els comparen amb bandes potents (com Arde Bogotá) si és per destacar l’impacte de les cançons. Cançons destacades i versatilitat Quines cançons mostraria primer? • Si hagués d’ensenyar el disc, depèn de la persona: - A la seva mare li posaria una cançó, a una amiga locutora una altra. • A nivell personal, destaca: - “Segona capa” (la cançó): - Va ser la primera que va compondre del disc. - Representa bé l’energia i el nou moment del grup. - “Padre Nuestro”: - Cançó més lenta, íntima, que també li agrada molt. Contrastos i varietat dins del disc • El disc combina temes més cañeros (com “Segona capa”) amb altres més pausats. • Això reflecteix la personalitat de Celu: - Pot ser molt enèrgic i vital, “de saltar-se un banc si cal”. - I alhora molt tranquil i de casa. • Aquesta varietat fa que el disc acompanye diferents moments vitals, sense quedar encasellat en un sol to. Gravació a l’estudi i rol del productor New Study i el baixista-productor • Han gravat de nou a New Study, a la Sénia. • L’anècdota clau: - Al primer disc van anar com a clients. - Van connectar molt amb el tècnic (Pau), que no tocava amb ningú llavors. - Li van proposar entrar al grup com a baixista. • En aquest segon disc, Pau ja forma part de la banda, cosa que facilita molt la feina. Un procés col·lectiu i còmode • A l’estudi: - Celu es deixa portar molt per les idees dels companys. - És el moment perquè cadascú aporti línies de guitarra, baixos, matisos. • De Pau remarca que és: - Músic de conservatori, amb molta formació. - Té idees molt bones i fa que tot siga més fàcil. • El resultat és un disc que sona professional i que poden defensar perfectament a qualsevol sala. Repercussió, Spotify i creixement de l’Audiència Entrar a llistes nacionals • Una de les grans notícies és que gairebé totes les cançons del disc (menys dues) han entrat en llistes editorials de Spotify a nivell estatal. • Això és molt difícil per a una banda emergent i ha estat un impuls clau: - Els ha fet guanyar molta visibilitat. - Ha incrementat els seguidors a Instagram: de menys de 1.000 a més de 5.000. Els números: indicador, no obsessió • Al grup no li obsessionen les xifres, però: - Accepten que avui dia són un escaparate imprescindible. - Els segueixen com a indicador de creixement real: els números reflecteixen que més gent els escolta i després omple sales. "No estem pendents dels números, però ens serveixen per notar que alguna cosa s’està movent." Gira “Segona capa 25-26” Noves ciutats i experiències • Inicien la gira “Segona capa 25-26”, amb un calendari que inclou: - Castelló (La Bohemia). - Vinaròs (El Frenesí). - I ciutats com Madrid, Múrcia, Granada, Saragossa, entre altres. • Els primers bolos són “a casa”, compartint escenari amb La Milagrosa, una banda indie ja força consolidada. Sentir el creixement sobre l’escenari • Celu recorda un concert a València amb poques expectatives, on: - Va entrar gent que es sabia les cançons i no eren ni família ni amics. - A més, era un dijous, cosa que encara els va sorprendre més. • A Instagram, en el cartell de la gira, veuen persones d’arreu d’Espanya demanant dates: - Peticions des de Lleó, Albacete, Burgos, Galícia i altres llocs. • Els escriu molta gent per privat, sempre amb molta educació i sensibilitat, cosa que el grup valora especialment. Organització i límits • Celu diu que està en mode “a veure què passa”, amb molta cautela. • Els agradaria tocar a totes les ciutats que els demanen, però: - Organitzar concerts és complex (sales, condicions, despeses, etc.). - Tenen el suport d’un manager (Juanma) que s’encarrega de la part logística. Relació amb Benicarló i el públic local Acollida a casa • A Benicarló sempre han tingut bona resposta, tot i que: - Evidentment no venen 30.000 persones. - Celu anima la gent del poble a aprofitar per conèixer-los més i venir als concerts. • Hi ha molta gent de Vinaròs que es desplaça als seus directes, demostrant un fort arrelament comarcal al Baix Maestrat. Valorar cada persona del públic • Celu té molt clara una màxima: “encara que siguen cinc, cinc bons són”. • Explica una experiència dura a Madrid fa uns quatre anys: - Van tocar pràcticament per ningú: el seu cosí, un amic i un noi que va entrar atret per la música. - A aquest noi li va regalar un CD, agraint-li que s’haguera quedat. • Ara preparen un “round two” a Madrid (11 d’abril), confiant que la situació haja canviat molt. El panorama musical i les bandes emergents Ser “emergent” com a fita • Avui se’ls etiqueta com a banda emergent, cosa que ja considera un triomf després d’anys de camí. • Defineix el món de la música per a grups d’aquest nivell com una autèntica loteria: - Cal treballar moltíssim. - Tindre bones cançons. - I sobretot connectar amb la gent. Superestrelles vs. escena fidel • Davant del “mastodonte” de les superestrelles i estadis: - Celu reconeix que ni tan sols mira cap amunt: se centra en la gent que té al costat, en l’escena de bandes bones que comparteixen espai. - Destaca la comunitat que es crea entre grups i públic, que fa d’“enganxadora” perquè l’audiència descobreixi altres bandes. Publicació del disc i formats Data de llançament i plataformes • Data clau: 5 de desembre. • A partir d’aquell dia, “Segona capa” estarà disponible a: - Spotify. - Apple Music. - Altres plataformes de streaming principals. Format físic i vinil • Han editat també vinil físic, disponible des del mateix 5 de desembre. • Es podrà aconseguir: - Als concerts de la gira. - Per DM d’Instagram o per correu electrònic, amb la informació penjada a la bio. Experiència d’escolta • Encara que ja han publicat diversos singles, la idea és clara: - Cal escoltar el disc sencer per captar el viatge complet. - Recorden, mig en broma, la frase de Rosalía sobre entendre els àlbums com a obres integrals. Tancament de l’entrevista • L’entrevista es tanca amb “Cuerpos para Vivir”, una altra de les cançons del nou treball. • Es recorda l’Instagram oficial del grup: palo_domado. • La locutora remarca també el disseny cuidat del disc, en línia amb la faceta de dissenyador gràfic de Celu. • Tots dos es mostren il·lusionats i expectants per veure fins on arribarà aquesta “Segona capa”, que ja simbolitza molt més que un simple segon disc per a Palo Domado.

  • 27'

    L'entrevista del 1/12/2025 Mingo Bayarri

    Resum general L'episodi de L'entrevista a Ràdio Benicarló se centra en la figura de José Domingo Bayarri Pretel, “Mingo”, pintor i il·lustrador vinculat a Peníscola i Benicarló, i en el seu projecte “Una Historia Pintada de Peñíscola”, un llibre i una exposició amb finalitat solidària. Al llarg de la conversa es tracten tres grans blocs: Projecte artístic i solidari sobre Peníscola • Presentació del llibre Una Historia Pintada de Peñíscola i de l’exposició al ZT Hotel Peñíscola Plaza (5–8 de desembre de 2025). • Explicació de com el llibre combina pintures, narració històrica, poemes i reflexions de forma molt didàctica. • Detall de la finalitat solidària: tots els beneficis es destinen a l’Associació de Peníscola contra el Càncer, amb una primera transferència ja feta de 1.000 €. • Implicació d’hotels i llibreries de Benicarló i Peníscola, que venen el llibre sense marge de benefici per sumar-se a la causa. La mirada artística de Mingo i la realitat del món de l’art • Particularitats de Peníscola com a ciutat per pintar: el castell, les muralles i les pedres històriques com a elements centrals. • El seu procés creatiu: els quadres i els textos (poemes, frases, reflexions) es generen de manera mixta, sense un ordre fix. • Crítica a les condicions dels concursos de pintura: alts costos de transport de les obres grans, finalistes que no reben compensació i risc econòmic per als artistes. • Defensa que, com a mínim, els ajuntaments haurien de cobrir les despeses de transport dels finalistes. Dimensió pedagògica i divulgadora de la seva feina • Experiències als col·legis de Benicarló (especialment al col·legi número 5), on fa petites exposicions i explica la història de l’educació pública i religiosa a través de les seues pintures. • Observació que als xiquets i xiquetes els falta orientació temporal: costa que entenguen el “abans i el després” de les coses. • Ús d’exemples concrets (antics estris d’escriptura, evolució de l’escola al Mucbe, al Marqués, a l’institut, etc.) per situar-los en el temps. • Presentació d’un cartell didàctic gegant sobre la història de l’escriptura, des dels ideogrames i els jeroglífics fins als tipus de lletra actuals. • Reivindicació del lettering i de l’ofici de pintor de lletres com a eina de creativitat per als joves. • Avanç del seu proper llibre sobre els inicis del disseny gràfic entre Peníscola, Benicarló i Vinaròs. Al tram final, el convidat torna a convidar explícitament la gent a visitar l’exposició, explica que el llibre costa 20 €, que ell mateix ha invertit 15.000 € en l’edició i que espera recuperar només el cost perquè tots els beneficis siguen per a l’associació. També comenta altres donacions d’obres a entitats com l’Associació de la Fibromiàlgia. “Jo en tot això vaig de forma altruista, no pretenc guanyar ni cinc cèntims; el que vull és que tots els beneficis vagin a l’associació.” En conjunt, el programa mostra com l’art pot ser alhora memòria històrica, eina pedagògica i motor de solidaritat local. Temes principals tractats 1. “Una Historia Pintada de Peñíscola”: llibre i exposició Origen del projecte • Neix mentre Mingo treballava en la història pintada de Benicarló (iniciada el 2003). • Té arrels familiars a Peníscola i un gran vincle emocional amb la ciutat. • Volia que tota la feina pictòrica quedara recollida i documentada en un llibre. Característiques del llibre • Inclou 53 obres sobre Peníscola. • Format de conte narrat: no és un manual d’història clàssic, sinó un relat visual i breu, pensat perquè la gent no s’avorrisca. • Combina quadres, textos, poemes i reflexions pròpies de l’autor. • És un material molt didàctic, ideal per ajudar a situar-se en el temps. Traduccions i recepció internacional • Les explicacions estan traduïdes al francès i a l’anglès al final del llibre. • Els visitants poden buscar el número del quadre i llegir el text en aquests idiomes. • Ha tingut molt bona acollida entre turistes francesos, fins al punt que un professor se’n va endur exemplars a un institut on ensenyen castellà. Exposicions prèvies i estratègia amb hotels • Presentació del llibre a l’agost i exposició a la Casa de l’Aigua al setembre. • Mingo organitza una “ruta” pels hotels de Peníscola: Fa petites exposicions d’introducció a la història pintada. Porta el llibre solidari, el dedica i el signa a qui l’adquireix. • Propera entrega oficial de fons amb l’alcalde i la regidora de Cultura de Peníscola. Exposició al ZT Hotel Peñíscola Plaza (desembre 2025) • Dates: del 5 al 8 de desembre de 2025. • Lloc: ZT Hotel Peñíscola Plaza (anomenat al programa com a ZT o hotel Peñíscola Plaza Suits). • Mingo hi serà present els quatre dies per atendre visitants i dedicar llibres. • Es recomana anar-hi fins i tot passejant pel passeig conegut com “del colesterol”, aprofitant els dies festius. 2. Dimensió solidària del projecte Beneficiari principal • Tots els beneficis del llibre “Una Historia Pintada de Peñíscola” són per a l’Associació de Peníscola contra el Càncer. • Mingo ja ha fet una primera transferència de 1.000 €, pendent de presentació pública i oficial. Motivacions per triar aquesta associació • El llibre està dedicat a Peníscola, per tant vol que els beneficis reverteixin en la mateixa comunitat. • Coneixia l’entitat d’altres obres solidàries que havia fet per a la lluita contra el càncer a Alacant i li va impressionar la feina que fan. Paper de les llibreries i la xarxa local • Mingo inicialment no volia involucrar llibreries perquè no en volia generar cap cost ni marge. • Una llibreria es posa en contacte amb ell perquè vol participar encara que no guanye res. • A partir d’aquí, gairebé totes les llibreries de Benicarló i Peníscola s’hi afegeixen i venen el llibre sense benefici econòmic, com a gest de solidaritat. • L’autor destaca la satisfacció personal per aquesta resposta col·lectiva. Altres donacions d’obres • Donació del quadre del Tío Vivo (on surt retratada la locutora) a l’Associació de la Fibromiàlgia per a una rifa solidària. • Donació d’un altre quadre d’una falla premiat, també per recaptar fons. • Recomanació als oients d’adquirir butlletes solidàries per donar suport a aquestes iniciatives. Model personal de Mingo • Aclara que està jubilat i cobra una pensió modesta, típica dels antics autònoms. • No busca guanys personals, només recuperar la inversió i destinar els beneficis a entitats socials. • Assegura que el llibre de Benicarló ja es va esgotar i que ell mateix no en conserva ni un exemplar personal. 3. Peníscola com a ciutat pictòrica i procés creatiu Elements singulars de Peníscola • El castell és, per a ell, l’element central i gairebé insubstituïble: > “El castell és idíl·lic. Jo, per mi, és el castell. Jo no li veig altra cosa.” • Destaquen també: Les portalades antigues. Les muralles de Felip II. Les façanes i pedres històriques que narren segles d’història. • La ciutat el “plena d’història” i això és el que li agrada plasmar en pintura. Com combina quadre i text • No té una seqüència rígida: A vegades primer sorgeix la idea o el text i el quadre ve després. Altres vegades pinta primer i el text apareix després com a reflexió o poema. • Entén cada obra com un conte visual on la imatge i el text es complementen. 4. Crítica als concursos de pintura i dificultats dels artistes Costos dels concursos nacionals • Mingo envia obres a certàmens nacionals de pintura i, de vegades, arriba a finalista. • El problema principal és econòmic: Ex.: un quadre de 170 x 125 cm pot costar més de 100 € d’anada amb transport especialitzat. Si no guanyes, has de pagar el retorn, uns altres 100 €. Total: fins a 200 € de despesa per concurs, fins i tot sent finalista. Reivindicació a les institucions • Considera injust que de 15–20 finalistes només un tinga premi i la resta assumisquen totes les despeses. • Demana que com a mínim els ajuntaments paguen una part dels costos de transport als artistes seleccionats. • Felicita un ajuntament (no recorda el nom) que ja ofereix 75 € als finalistes per compensar despeses. Impacte en artistes joves • Creu que aquests costos desincentiven la participació, sobretot entre joves creadors. • Diferencia entre: Fer exposicions locals (Castelló, Peníscola, Benicarló, hotels), que ell assumeix sense problema. Enviar obres grans lluny, que implica transports cars i riscos. 5. Treball pedagògic amb escoles i memòria local Exposicions didàctiques al col·legi número 5 • Mingo ha passat tota una setmana treballant amb l’alumnat del col·legi número 5 de Benicarló. • Hi ha muntat una petita exposició sobre els inicis de l’educació a Benicarló. • Explica tant: L’ensenyament públic. Com l’ensenyament religiós, que han anat sempre en paral·lel. Reacció dels xiquets i xiquetes • Els veu molt receptius i afectuosos (abraçades, interès, entusiasme). • Considera que el contacte directe amb l’art i la història els emociona i els motiva. Manca d’orientació temporal • Detecta que el gran dèficit és que no se situen bé en el temps: No acaben d’entendre què vol dir abans i després en l’evolució dels objectes o les institucions. • Per fer-ho entenedor, posa exemples quotidians: Abans només tenien llapis, goma, tinter i plomilla, res de bolígrafs ni materials moderns. Explica com aquests canvis s’han produït amb el temps i com apareixen representats a les seues pintures. Història de l’educació a través dels quadres • Amb un quadre on apareixen xiquets al Mucbe, explica que: El Mucbe va ser escola cap a finals del segle XIX. Després apareix el col·legi Marqués (inaugurat el 1930). Més tard, l’institut (cap a 1958). • Aclareix que aquestes dades estan incorporades als quadres, de manera que cada obra és com una petita història il·lustrada. • També parla de les escoles religioses: la Salle, la Consolació, etc., que van creixent en paral·lel a l’ensenyament públic. Necessitat de continuïtat pedagògica • Pensa que, si aquests continguts es reprenien cada dos anys amb més profunditat, els xiquets acabarien encaixant millor la línia del temps. • Remarca que no cal entrar en massa detall històric, sinó centrar-se a situar-se en el temps. 6. Projecte sobre la història de l’escriptura Cartell didàctic sobre l’evolució de l’escriptura • Mingo ha creat un cartell d’uns 100 x 70 cm que resumeix de manera molt visual: Des dels ideogrames (fa uns 6.000 anys aC). Passant pels jeroglífics egipcis. Les escriptures semítiques i successives. Fins a arribar als tipus de lletra moderns. • Vol mostrar com “d’una forma tan simple i senzilla” es pot fer entendre als joves la evolució de l’escriptura. Difusió i recepció del projecte • Ha enviat el material a un contacte d’una revista de tirada nacional, que li ha dit que el vol publicar perquè no havia vist mai una síntesi així. • N’ha parlat amb la regidora de Cultura de Peníscola (Lídia), que li ha mostrat interès. • Ha fet donació d’un exemplar a la biblioteca de Peníscola, on està penjat i accessible al públic. Proposta educativa • Considera que, si en el futur es torna sobre aquest material amb més profunditat, pot ser una eina clau per ajudar els joves a: Entendre com hem arribat a escriure com ara. Situar els canvis en una seqüència històrica clara. 7. Lettering, ofici i creativitat Experiència com a pintor de lletres • Mingo explica que durant molts anys es va guanyar la vida fent lettering, tot pintat a mà. • Encara conserva pincells antics i estris de quan feia rètols i cartells per a Benicarló, Peníscola i Vinaròs. • Al col·legi va portar aquests materials i va fer demostracions de lletres ornamentals. Actualitat del lettering • Les mestres li comenten que el lettering s’ha tornat a posar de moda en l’àmbit educatiu i creatiu. • Ell s’ofereix a fer tallers o cartells amb els xiquets perquè practiquen aquest tipus d’escriptura artística. Valor educatiu del lettering • Creu que és una eina magnífica per: Potenciar la creativitat dels joves. Fer-los crear coses pròpies, no només consumir imatges dels mòbils. • Distingeix entre la informació útil que arriba a través de les pantalles i la sobredosi d’estímuls poc educatius que també hi circulen. Recerca i autoformació • Explica que de jove viatjava a Barcelona per buscar llibres sobre ornaments, tipografies i art en una llibreria molt famosa. • A l’Estat espanyol, diu, no hi havia gaire informació en aquell temps, així que havia de copiar, estudiar i adaptar models estrangers per crear els seus propis dissenys. Projecte sobre el disseny gràfic local • Està escrivint un llibre sobre els inicis del disseny gràfic a Peníscola, Benicarló i Vinaròs. • Quan ho ha explicat a joves dissenyadors actuals, li han dit que serà un llibre molt interessant perquè desconeixen aquests orígens. 8. Projecte “Històries pintades” a escala comarcal i Diputació Llibres sobre Benicarló, Peníscola i Castelló • A més de la història pintada de Benicarló i la de Peníscola, Mingo té acabat un llibre sobre Castelló capital. • El llibre de Castelló està totalment fet a mà i ornamentat, seguint l’estil del lettering i dels ornaments que ara tornen a estar de moda. Relació amb la Diputació de Castelló • La regidora de Cultura de Peníscola el va acompanyar personalment a la Diputació de Castelló per presentar el projecte. • L’alcalde de Peníscola també era present i va fer cridar el diputat de Cultura. • El diputat ja té un prototip del llibre de Castelló. Proposta de Mingo a la institució • Ell proposa que la Diputació: Edite el llibre (tirada de 200–300 exemplars, com sol ser habitual). Organitze una exposició a Castelló, com s’ha fet a Peníscola i Benicarló. Destine els beneficis a alguna associació de la zona, mantenint la filosofia solidària. • Remarca que “la pilota està al vostre terrat”: Si la Diputació no actua i ell té salut, publicarà el llibre pels seus propis mitjans, igual que ha fet amb Benicarló i Peníscola. 9. Invitació final a l’exposició i detalls pràctics Dates i horaris clau • Exposició “Una Historia Pintada de Peñíscola”: Del 5 al 8 de desembre de 2025. Als espais del ZT Hotel Peñíscola Plaza. • Mingo hi serà present per: Explicar les obres. Dedicar i signar llibres. Preu i condicions del llibre • El llibre té un preu de 20 €. • L’edició és de l’editorial Onada, amb un acabat que l’autor descriu com a “preciós”. • Està traduït al francès i a l’anglès, fet que el fa també útil per a: Alumnat que estudia aquests idiomes. Turistes que volen practicar llengua a través de la història local. Altres oportunitats de veure’l treballar • A banda de l’exposició, Mingo explica que: A partir de les 15 h, aquests dies, estarà pintant al jutjat de Benicarló. El col·legi número 5 vol organitzar una ruta perquè l’alumnat el veja pintar al carrer, observe les eines que utilitza i el procés de treball. Missatge de cloenda • La locutora tanca recordant les dates i el caràcter solidari del llibre i de l’exposició. • Mingo agraeix l’espai i insisteix en la idea que conèixer les nostres ciutats a través de l’art és una forma fàcil i amable de fer cultura i memòria col·lectiva. Glossari implícit de conceptes clau Aquesta secció no és el glossari proporcionat, sinó un recull dels conceptes clau apareguts a l’episodi, explicats de forma sintètica. • Una Historia Pintada de Peñíscola Llibre i projecte expositiu de Mingo que combina pintura, narrativa històrica, poesia i reflexió personal per explicar la història de Peníscola de forma visual i didàctica, amb finalitat solidària. • Història pintada de Benicarló / Castelló Sèries de quadres i llibres germans del projecte de Peníscola, centrats en la memòria històrica d’aquestes ciutats a través de l’art. • Lettering Tècnica de dibuix de lletres ornamentals a mà, que Mingo ha exercit professionalment durant dècades i que reivindica com a eina educativa i creativa per a les noves generacions. • Cartell sobre l’evolució de l’escriptura Peça visual de gran format que resumeix 6.000 anys d’història de l’escriptura, dels ideogrames als tipus de lletra moderns, amb una clara intenció pedagògica. Tags art pintura Peníscola Benicarló història local patrimoni llibre il·lustrat projecte solidari Associació de Peníscola contra el Càncer exposició ZT Hotel Peñíscola Plaza educació escoles pedagogia creativitat juvenil lettering disseny gràfic concursos de pintura Diputació de Castelló Mucbe llibreries hotels turisme cultural Onada biblioteca de Peníscola associacions de salut fibromiàlgia Seccions de l’episodi [Les marques de temps indiquen aproximadament quan comença i acaba cadascun dels blocs temàtics reals, evitant el tram inicial purament introductori.] { "start_second": 9, "end_second": 70, "section_title": "Presentació de l’entrevista i context general", "section_summary": "La locutora de Ràdio Benicarló introdueix l’espai de L’entrevista dins del programa Beus de Casa i situa el tema del dia: l’exposició ‘Una Historia Pintada de Peñíscola’ de l’artista Mingo, del 5 al 8 de desembre de 2025, amb beneficis destinats a l’Associació de Peníscola contra el Càncer. S’anuncia que es parlarà tant del llibre com de la seua dimensió solidària i pedagògica." } { "start_second": 71, "end_second": 206, "section_title": "Origen i característiques del llibre ‘Una Historia Pintada de Peñíscola’", "section_summary": "Mingo explica com, mentre treballava en la història pintada de Benicarló (iniciada el 2003), li sorgeix la idea de fer una història pintada de Peníscola, ciutat a la qual està molt vinculat familiarment i emocionalment. Detalla que el llibre recull 53 obres, és com un ‘conte narrat’ més que un manual acadèmic, i està pensat per ser molt didàctic. Relata la presentació del llibre a l’agost i l’exposició a la Casa de l’Aigua al setembre, així com la bona acollida entre el públic, especialment el francòfon, gràcies a les traduccions al francès i a l’anglès al final del volum." } { "start_second": 207, "end_second": 331, "section_title": "Ruta per hotels i primera recaptació solidària", "section_summary": "L’artista descriu com, després de l’exposició inicial, organitza una ruta pels hotels de Peníscola, on munta petites mostres d’introducció a la història pintada i ven el llibre solidari signant i dedicant exemplars. Explica que ja ha pogut fer una primera transferència de 1.000 € a l’Associació de Peníscola contra el Càncer, pendent de presentació oficial amb l’alcalde i la regidora de Cultura. Comenta també l’obertura d’una nova exposició al ZT (Hotel Peñíscola Plaza) i anima la gent a aprofitar les dates nadalenques per visitar-la i adquirir el llibre com a regal amb valor cultural i solidari." } { "start_second": 332, "end_second": 463, "section_title": "Preu, recepció del llibre i implicació de les llibreries", "section_summary": "Mingo comenta la bona acollida del llibre, amb moltes felicitacions pel contingut i pels seus poemes i reflexions personals. Explica que edita els llibres a preu de cost i de forma altruista, sense ànim de lucre. Narra com, tot i que inicialment no volia involucrar llibreries per assegurar que tots els beneficis anaren a l’associació, una llibreria el truca per demanar exemplars encara que no hi guanye res. A partir d’aquí, gairebé totes les llibreries de Benicarló i la de Peníscola es sumen a la iniciativa solidària, venent el llibre sense marge de benefici. Es destaca la satisfacció de veure aquesta xarxa de solidaritat entre artistes i comerços locals." } { "start_second": 464, "end_second": 552, "section_title": "Particularitats de Peníscola com a motiu pictòric i procés creatiu", "section_summary": "La locutora demana a Mingo quines són les particularitats de Peníscola a l’hora de pintar-la. L’artista subratlla el paper central del castell, que qualifica d’idíl·lic, i destaca les portalades, les muralles de Felip II, les pedres i façanes com a elements carregats d’història. A continuació, explica que el seu procés creatiu no segueix una pauta fixa: de vegades neix primer la idea o el text i després el quadre, i altres vegades el quadre inspira posteriorment un poema o una reflexió." } { "start_second": 553, "end_second": 722, "section_title": "Concursos de pintura i dificultats econòmiques per als artistes", "section_summary": "Mingo relata que ha estat finalista en diversos certàmens nacionals de pintura, però denuncia els costos que això comporta. Dona l’exemple d’un quadre de 170 x 125 cm, l’enviament del qual pot costar més de 100 € d’anada i altres 100 € de tornada si no resulta guanyador, sumant uns 200 € només en transports. Critica que, tot i ser seleccionat entre els millors, només un participant reba premi i la resta assumeixen despeses elevades. Defensa que els ajuntaments haurien de cobrir com a mínim part dels costos de transport dels finalistes i esmenta positivament un concurs que ofereix 75 € per a aquests gastos. També diferencia aquesta problemàtica dels costos molt més assumibles d’exposar a nivell local o als hotels." } { "start_second": 723, "end_second": 918, "section_title": "Treball pedagògic als col·legis i història de l’educació a Benicarló", "section_summary": "El focus passa a la faceta pedagògica de Mingo. Explica la seua experiència recent al col·legi número 5 de Benicarló, on ha muntat una exposició sobre els inicis de l’educació al municipi. A través de les seues pintures, narra als alumnes l’evolució de l’ensenyament públic i religiós, destacant que van en paral·lel, com passa també a altres llocs d’Occident. Remarca la bona resposta emocional dels xiquets, que s’interessen, l’abraçen i es mostren molt afectuosos. Utilitza exemples com l’escola al Mucbe, la inauguració del col·legi Marqués el 1930 o la creació de l’institut als anys cinquanta per explicar de manera visual com ha anat canviant l’educació a la ciutat." } { "start_second": 919, "end_second": 1085, "section_title": "Desorientació temporal dels joves i necessitat d’eines didàctiques", "section_summary": "Mingo observa que als alumnes els costa situar-se en el temps i entendre l’abans i el després dels canvis socials i tecnològics. Ho il·lustra explicant-los com ell anava a escola només amb llapis, goma, tinter i plomilla, sense conèixer el bolígraf, i com aquesta evolució apareix reflectida en les seues pintures. Destaca que les seues obres funcionen com contes que recullen petites històries, des de l’escola al Mucbe fins a les escoles religioses de la Salle i la Consolació, que van créixer en paral·lel a l’educació pública. Proposa que aquests continguts es revisiten cada pocs anys a l’escola per consolidar en els joves la noció de línia temporal." } { "start_second": 1086, "end_second": 1198, "section_title": "Projecte sobre l’evolució de l’escriptura i recuperació del lettering", "section_summary": "L’artista aprofundeix en un altre projecte didàctic: un cartell de gran format que sintetitza la història de l’escriptura des dels ideogrames de fa 6.000 anys aC, passant pels jeroglífics i les escriptures semítiques, fins als tipus de lletra actuals. Comenta que un contacte d’una revista de tirada nacional ha mostrat interès a publicar-lo per la seua originalitat pedagògica, i que la regidora de Cultura de Peníscola també ha valorat molt positivament la proposta. Explica que n’ha fet donació a la biblioteca de Peníscola, on està penjat. A més, relata com al col·legi va mostrar els seus antics pinzells i va fer demostracions de lettering, un ofici amb què es va guanyar la vida i que ara torna a estar de moda, reforçant la idea de fomentar la creativitat manual enfront de l’excés d’estímuls digitals." } { "start_second": 1199, "end_second": 1378, "section_title": "Autoformació, disseny gràfic local i projecte presentat a la Diputació", "section_summary": "Mingo explica com, de jove, viatjava a Barcelona per aconseguir llibres sobre ornaments i tipografies, davant la manca d’informació sobre art i disseny gràfic a l’Estat. Destaca que ha treballat durant anys fent rètols i cartells a Benicarló, Peníscola i Vinaròs. A partir d’aquesta experiència, està escrivint un llibre sobre els inicis del disseny gràfic en aquestes tres localitats, projecte que ha despertat molt interès entre joves dissenyadors. També descriu la presentació del seu llibre sobre Castelló capital a la Diputació de Castelló, on la regidora de Cultura de Peníscola i l’alcalde el van posar en contacte amb el diputat de Cultura. El diputat ja disposa d’un prototip del llibre, i Mingo li ha proposat que la institució en financie l’edició i l’exposició, amb beneficis destinats a alguna associació. Si la Diputació no actua, avisa que, mentre tinga salut, el publicarà pel seu compte." } { "start_second": 1379, "end_second": 1605, "section_title": "Invitació final a l’exposició, més donacions i dades pràctiques del llibre", "section_summary": "En el tram final, la locutora demana a Mingo que torne a recordar les dates de l’exposició i convide els oients a visitar-la. L’artista anima tothom a apropar-se al ZT Hotel Peñíscola Plaza del 5 al 8 de desembre de 2025, aprofitant el passeig conegut com del colesterol. Informa que ell hi serà present per atendre el públic i dedicar llibres, i afegeix que aquests dies a les tardes (de 15 a 17 h aproximadament) estarà també pintant al jutjat de Benicarló, on el col·legi número 5 vol portar els alumnes perquè el vegen treballar al carrer. Explica que el llibre de Peníscola costa 20 €, que ell hi ha invertit 15.000 € i que espera com a màxim recuperar la inversió, igual que va passar amb el llibre de Benicarló, que es va esgotar completament. Recorda que el volum està editat per Onada, amb molt bona qualitat, i que les explicacions estan traduïdes al francès i a l’anglès, la qual cosa el fa especialment útil per a estudiants d’idiomes. Finalment, comenta les donacions de quadres a l’Associació de la Fibromiàlgia per a rifes solidàries i anima la gent a col·laborar adquirint butlletes. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i l’entrada de la sintonia de L’Informatiu." }

  • 30'

    L'entrevista del 25/11/2025 María Morales

    Resum general L'entrevista emesa a Ràdio Benicarló gira al voltant de la presentació del llibre Romper la fila de l’escriptora María Morales Carson, convidada al programa. A través de la conversa, s’aborden temes com les relacions de parella tòxiques, el maltractament emocional normalitzat, la responsabilitat afectiva, la normalització de l’homosexualitat i la manera com l’autora treballa amb lectores arreu de l’Estat per difondre la seua obra. L’entrevista combina: Trajectòria personal i professional de l’autora (del periodisme a la ficció literària). Continguts i missatge central de Romper la fila, basat en els quatre pecats capitals de l’amor. Reflexions sobre el model de relacions actual, el creixement personal i el respecte propi. Defensa explícita del col·lectiu LGTBI, especialment de l’homosexualitat masculina i femenina. Relació molt directa i propera de l’escriptora amb les seues lectores, mitjançant viatges, xarxes de dones i presentacions en diferents ciutats. 1. Naixement de l’escriptora i vocació d’ajudar Trajectòria professional inicial • María Morales Carson explica que és periodista de formació i que va treballar en gabinet de premsa i en l’àmbit periodístic. • A mesura que acabaven els contractes i ja no tenia continuïtat laboral en aquest camp, es va trobar en un punt de canvi vital. "Parece que se está cerrando una puerta porque se tiene que abrir otra." • Al voltant de 2010 comença a escriure amb “certa serietat” i el 2014 publica la seua primera novel·la, La conciencia del tiempo. Vocació d’ajudar a través de l’escriptura • Des de petita (uns 10 anys) sent una necessitat profunda d’ajudar les persones i de compartir la seua felicitat. • Interpreta la vida com un camí de destí i lliure albir, on les etapes es van connectant: periodisme per alimentar la ploma i, després, literatura per donar forma a aquesta vocació d’ajuda. • Detecta que, en el seu camí, les dones es converteixen en grans aliades i canal principal del seu treball literari. • Declara que volia ajudar les dones des de la literatura, oferint històries que reforcen la seua força interior i el seu autoconeixement. 2. Lectura, missatge i interacció amb el públic Com entén el paper de la literatura • L’autora veu la literatura com un espai d’acompanyament i ajuda, tant en clau realista com de ficció. • Reconeix que, encara que un llibre tinga un missatge clar, cada lector/a el rep de manera diferent segons el seu: - Estat d’ànim - Moment vital - Experiència personal "Puedes leer un libro hoy y dentro de diez años darte completamente otra impresión." Missatge dirigit, però obert • A ella li agrada interaccionar amb lectores i lectors: - Viatja de “pueblo en pueblo” amb els llibres sota el braç. - Explica què vol que troben al llibre, sobretot en relació a les relacions de parella. • El seu objectiu és que la lectura serveixi com a informació útil per: - Evitar certs patrons nocius en les relacions. - Prendre consciència del maltractament emocional i del propi valor. • A més, aquesta interacció li retorna molta informació: - Detecta trets, preocupacions o dolor en les persones. - Adapta el discurs perquè el missatge impacte millor. 3. “Romper la fila”: pecats capitals de l’amor i relacions tòxiques Origen conceptual del llibre • El punt de partida del llibre és una idea de la psicòloga Micaela Michelena, que parla de quatre pecats capitals en l’amor (paral·lels als set pecats capitals clàssics): Impostura Amors d’intermitència Sumissió Adiccions Definició dels quatre pecats capitals en l’amor • Adiccions: - Relacions en què la parella és com una droga (compara amb la cocaïna), - Encara que et destrossa, l’enganxament emocional impedeix veure el dany. • Impostura: - Quan un membre de la parella (sigui l’orientació que sigui) es mutila simbòlicament per encaixar. - Metàfora del zapatito de la Cenicienta: cortar-se els dits o el taló per fer cabre el peu a la sabata. • Sumissió: - Models en què hi ha amo i serventa, com el que popularitza Cincuenta sombras de Grey. - Relacions jeràrquiques on una part assumeix paper de servitud. • Intermitència: - Relacions que comencen i acaben contínuament. - Es basen sovint en el “polvo de reconciliación”, és a dir, un cicle tòxic de ruptura i retrobament. Estructura narrativa de la novel·la • L’autora crea quatre protagonistes femenines que ella anomena, amb afecte, “quatre boges”, cadascuna encarnant un d’aquests tipus de relació. • La novel·la incorpora també elements de humor i aventura, com: - Un viatge una mica boig perseguint Harrison Ford per Europa, que introdueix sorpresa i lleugeresa. Missatge central de l’obra • Missatge clau: els problemes no es poden esquivar, cal afrontar-los. "Por mucho que te vayas a Europa detrás de Harrison Ford, tienes que enfrentarte a tus problemas y tus fantasmas." • La novel·la convida a: - No normalitzar el maltractament emocional. - Detectar dinàmiques tòxiques de parella. - Assumir la pròpia responsabilitat vital per sortir de relacions destructives. 4. Evolució de les relacions i treball interior Diagnòstic de les relacions actuals • Morales percep una mena de “llibertinatge” socialment, encara que li costa la paraula. • Considera que en aquest model les dones hi perden molt, però també hi perden els homes: - Es desdibuixa el sentit de l’amor romàntic, idealitzat però estructurant. • No creu que les relacions de “abans” foren ni millors ni pitjors, però sí que veu un problema actual: - Manca de treball interior de cadascú. - Tòpic de “ara la gent no aguanta res”. Ella respon: no s’ha d’aguantar res que faça mal. Creixement personal i millor versió de tu mateixa • L’autora defensa que cal: Sacar la mejor versión de ti misma, mostrar tot el bo que tens. Des d’eixa versió millorada, la persona que tens davant s’enamorarà més de tu. • Distingix entre: - Relacions on hi ha dany real, en què cal marxar. - Conflictes quotidians, on podem inspirar canvi a l’altre canviant primer nosaltres. "La vida no tiene que cambiar, la que tienes que cambiar eres tú." • Objectiu vital, segons ella: - Créixer com a persona, evolucionar i respectar-te. - Posar el que tens de bo al servei dels altres. • Defensa que aquest treball interior hauria de ser tant de dones com d’homes, buscant millora mútua i relacions més sanes. Responsabilitat afectiva • La periodista introdueix conceptes com responsabilitat afectiva i intel·ligència emocional: - S’assenyala que el difícil, però necessari, és treballar aquestes dimensions. - Una relació (amorosa, familiar, amistosa) ha de ser un lloc segur, no una càrrega a suportar. 5. Personatges, talent i inspiracions creatives Com neixen els personatges • Morales creu que naixem amb potencialitats i debilitats de “sèrie”. • La espiritualitat dona sentit al que fem i configura aquestes característiques. • Posa un exemple directe a la locutora: igual que ella porta de fàbrica condicions per ser bona periodista, després l’estudi i la pràctica li donen detall i poliment. • El mateix passa amb: - Qui escriu - Qui pinta - Qui compon música Font d’inspiració • La inspiració es nodreix de: - Lectures diverses - Conferències - Programes de televisió - Pel·lícules que la marquen • Tot això crea un bagatge mental que després es transforma en obra literària. • Entre inquietuds personals, necessitat d’ajudar i aquesta alimentació cultural, acaba naixent un “producte sugerible”: novel·les que busquen efectivitat emocional i consciència per a les lectores. 6. Normalitzar l’homosexualitat i combatre l’estigma Homosexualitat com a tema recurrent • Morales destaca que, amb Romper la fila, no només vol desnormalitzar el maltractament emocional, sinó també normalitzar l’homosexualitat. • Aclareix que l’homosexualitat és un tema constant a les seues novel·les. • Per a aquesta obra, ha llegit assajos i textos científics per parlar-ne des d’una perspectiva més rigorosa i afirmar clarament que no és una malaltia. "Quería analizar la homosexualidad... y hablar de que no es una enfermedad." Posicionament personal i empatia • Tot i estar casada i amb tres fills, es descriu molt vinculada emocionalment a: - Persones homosexuals i lesbianes. • Sent una estima especial cap a aquest col·lectiu i vol fer-los un “guiño muy especial” a través del llibre. • Vol mostrar que: - Un home que estima un altre home sent el mateix que una dona que estima un home, i viceversa. - Tothom necessita respecte i reconeixement. Adolescència i identitat sexual • Morales recorda la pròpia adolescència, amb hormones altes i incomoditat vital. • Reflexiona que, si a això s’hi suma: - No saber si t’agraden nois o noies. - Ser noi i que t’agraden nois, però no poder dir-ho per por a agressions o estigmatització. "Qué sufrimiento la verdad." • L’entrevistadora apunta que, malgrat la impressió que tot està superat, augmenten els delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI. Lesbianes i hipersexualització • S’assenyala que l’homosexualitat femenina pateix una doble càrrega: - Està hipersexualitzada per la indústria pornogràfica. - No es mira com dues dones que s’estimen, una parella com qualsevol altra, sinó com un objecte del desig masculí. • Es remarca que, socialment, sovint es “accepta però no es tolera”, i que cal seguir reivindicant l’amor i la identitat sexual en totes les seues formes. 7. Rutes literàries, xarxes de dones i proximitat amb lectores Viatges i economia de la literatura • Morales admet que la literatura dona poc rendiment econòmic i que cal treballar molt per tenir un sou digne. • Tot i això, hi ha una gran gratificació emocional i humana, que compensa els esforços. Naixement d’una xarxa de “madrines” i amigues • Explica una anècdota clau: un viatge en Alvia de Donostia a Madrid. • Com sol fer, parla amb les passatgeres (sobretot dones) i els conta què fa. • Una d’elles, de Valladolid, li diu que la vol a casa seua perquè creu en el que fa: - L’acull a casa. - L’acompanya a entrevistes a la SER, la COPE, etc. per presentar La conciencia del tiempo. • Això dóna lloc a una xarxa creixent de dones que li obrin casa seua per presentar llibres i fer activitats. Agenda plena i recorregut per ciutats • En el moment de l’entrevista, comenta que fins a juny de 2026 ja té l’agenda de sortides tancada. • Alguns exemples de llocs on anirà allotjant-se a casa de lectores i amigues: - Madrid - Barcelona - Sòria - Aranda de Duero • Relata també una amistat amb una lectora de Caudete (Albacete): - Ella la va acollir a casa. - Després, aquesta lectora i el seu marit viatgen a Donostia a casa de l’autora. - Ara estan convidats al casament de la filla d’aquesta lectora; fins i tot hi haurà preboda, cosa que fa broma que acabaran fets pols. "J.K. Rowling no se va a la casa de sus lectoras a dormir, y yo sí." • Utilitza aquesta comparació amb J.K. Rowling per remarcar la proximitat extrema amb les seues lectores, que arriba fins a vincles familiars i celebracions com bodes. Xarxes de confiança en un món individualista • La locutora destaca que, en un context d’individualisme creixent, és esperançador comprovar que es poden construir xarxes físiques de suport i confiança reals. • Aquestes xarxes no serveixen només per a la difusió de llibres, sinó també per crear comunitat i conèixer l’autora més enllà de les pàgines. 8. Presentacions de llibres: metodologia i claus Documentació i adaptació a diferents públics • Morales explica que es documenta molt per a les seues xerrades. • Exemple: amb el llibre La luz de la tormenta la van convidar a un seminari sobre dones del Segle d’Or a la Universitat d’Alcalá. • Aquella presentació va funcionar tan bé que ara la porta a instituts, on treballen: - El Barroc com a part cultural. - L’autoconeixement com a tret del personatge. - El talent com a eina per reconciliar-te amb tu mateixa i estimar-te més. Eines i dinàmica de les presentacions • Fa servir PowerPoints, però sobretot es basa en: - La seua “salsa” personal i ganes de viure. - Una actitud de fer la vida més divertida. • Estratègies que utilitza: - Interaccionar molt amb el públic. - Fer preguntes sense ridiculitzar ningú. - Jocs breus per captar l’atenció. "Estemos muchos o estemos pocos, como crees mucho en lo que estás haciendo y pones lo mejor de ti, al final la gente se entretiene y le gusta." • Tant si l’afluència és gran com reduïda, posa sempre el millor d’ella mateixa, confiant que això connectarà amb la gent. 9. Estada a Benicarló i trobada amb lectores Agenda a Benicarló • Durant aquests dies, Morales estarà: - A la llibreria Benicart (intenta estar-hi més d’un dia). - A la llibreria Mulet, situada al carrer Xivert (la pronúncia li costa una mica). • La seua estada arriba fins al 28 de novembre, temps durant el qual: - Podrà interactuar amb lectores. - Firmar exemplars de Romper la fila i d’altres llibres com La luz de la tormenta. Interacció directa i missatge d’autoestima • Morales subratlla que no és obligatori comprar cap llibre; el més important és la conversa i el contacte humà. • Sovint diu a les persones que s’apropen: "El libro trata de lo maravillosa que eres tú y de lo que te tienes que respetar." • Moltes dones reaccionen sorpresa: “¿Yo soy protagonista?” i ella respon que sí, que cada lectora és una de les protagonistes. Captar lectores al carrer • L’autora sol estar a la porta de la llibreria, a peu de carrer. • Estratègia habitual: - S’adreça sobretot a dones (el 98% de les seues lectores). - Fa humor per trencar el gel: "Es que me tiro en plancha a las tías buenas que pasan por la acera." Això genera rialles i trenca la sensació d’assetjament. • Després es presenta: “Soy María, soy escritora...” i posa l’accent en el respecte: - Primera que et respecta ha de ser ella mateixa. - Demana permís: “¿Quieres que te cuente?”. • Si la persona té pressa, els desitja un bon dia i agraeix que s’haja parat: - Això genera bona energia i evita la sensació d’assetjament comercial. • Prefereix que qui no està receptiu se’n vaja tranquil·lament, abans que explicar a algú que només pensa “a veure quan acaba”. Tancament de l’entrevista • L’entrevistadora recorda als oients que: - La presentació de Romper la fila és demà a la Biblioteca Manuel García Grau, a les 18:00 h. - Es poden portar altres llibres de l’autora per signar. - L’escriptora estarà aquests dies a Benicart i a Mulet. • Acaba agraint-li la presència i expressant ganes de llegir el llibre i de tornar-la a tenir a Benicarló. • Morales respon agraint l’acollida i definint l’experiència com “un placer”. 10. Idees clau del podcast Sobre les relacions i el creixement personal • No cal “aguantar” una relació, cal viure-la. • El maltractament emocional està molt normalitzat i cal desnormalitzar-lo. • Els quatre pecats capitals de l’amor (impostura, intermitència, sumissió, adiccions) són patrons destructius que cal reconéixer. • El treball interior i treure la millor versió de tu mateixa són fonamentals per a relacions més sanes. Sobre l’homosexualitat i la diversitat • L’homosexualitat no és una malaltia i ha de ser plenament normalitzada. • Cal combatre: - Els delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI. - La hipersexualització de l’homosexualitat femenina. • L’amor, siga entre qui siga, implica els mateixos sentiments i la mateixa necessitat de respecte. Sobre la literatura i el contacte amb el públic • La literatura, encara que no done grans ingressos, aporta una gratificació humana molt gran. • Presentar llibres implica: - Documentar-se bé. - Adaptar-se a diferents públics (universitat, instituts, llibreries). - Fer servir recursos com PowerPoints, jocs, preguntes i molta interacció. • Les xarxes de dones lectores són un suport vital i afectiu per a l’autora, que viatja i s’allotja a casa seua. • Morales aposta per una presència molt propera i humana, conversant cara a cara, fent humor i reforçant l’autoestima de qui s’hi acosta.

  • 18'

    L'entrevista del 24/11/2025 AFA Mestre Feliu

    Resum de contingut Programa: Veus de Caixa a Ràdio Benicarló Tema central: Denúncia de la manca de substitució de professorat al Conservatori de Música Mestre Feliu de Benicarló i responsabilitats de l'Ajuntament de Benicarló. Context institucional Fa uns tres anys el conservatori va ser traspassat a Conselleria d'Educació mitjançant un conveni. Però el professorat que ja hi treballava continua administrativament dependent de l'Ajuntament de Benicarló. La Conselleria paga a l'Ajuntament els costos salarials d'aquest professorat fins que les places s'amortitzen i passin a ser pròpies de Conselleria. L’Ajuntament manté, per tant, la responsabilitat de substituir les baixes del professorat que encara depèn de la plantilla municipal. "Lo que no tiene sentido es que la consellería sí está pagando regularmente los sueldos y salarios de estos profesores al Ayuntamiento [...] y que el Ayuntamiento [...] no se está preocupando realmente por sustituir a los profesores." Problema principal: baixa sense substituir Hi ha una baixa de llarga durada d’un professor de trompeta, que també imparteix una assignatura complementària. Al curs anterior ja es va acabar substituint-lo només al final de curs. Per al curs actual, ja se sabia que el professor continuaria de baixa, però: No es va iniciar cap tràmit de substitució a temps. Els primers moviments administratius no arriben fins finals de setembre. Conseqüència immediata: Tres setmanes de curs perdudes d’entrada. Cap hora de classe de trompeta des de l’inici de curs per a l’alumnat d’aquesta especialitat, des de 1r fins a 6è de professional. L’assignatura complementària tampoc es pot cobrir correctament. Mancança de borsa i mala gestió L’Ajuntament reconeix que la borsa de treball de professorat de música està buida. També la borsa enviada per Conselleria resulta sense candidats disponibles. Des de la direcció del conservatori s’han aportat altres possibles bosses d’altres localitats, però: L’AFA denuncia extrema lentitud i fins i tot deixadesa en la gestió municipal. Crítica central: L’Ajuntament no ha previst des de l’inici del conveni el manteniment d’una borsa activa de substituts. Això deixa el conservatori sense cap alternativa ràpida davant qualsevol baixa. "Nuestro ayuntamiento, para sustituir sus bajas de profesorado, que dependen de él, no ha actuado como tocaba. No se ha preocupado desde el inicio del convenio de tener una bolsa activa." Precedent i responsabilitats jurídiques L’AFA recorda un precedent: la baixa prolongada d’una professora de piano el curs anterior. També es va trigar mesos a substituir-la. Finalment, l’Ajuntament va assumir la responsabilitat, deixant clar, de facto, que li correspon actuar en aquests casos. L’AFA considera que el conveni amb Conselleria està redactat de manera incompleta: No concreta prou qui ha de reaccionar i com davant les baixes. Genera un espai de “deixadesa de responsabilitats”, on cada institució intenta desplaçar el problema. Impacte sobre alumnat i famílies Alumnat de trompeta: No ha rebut cap hora de la seva assignatura principal en tot el primer trimestre. Tampoc la corresponent assignatura complementària. Això és especialment greu perquè: Són estudis reglats i oficials. Les famílies paguen una matrícula i no reben el servei educatiu complet. Sentiments entre les famílies: Preocupació per la formació dels fills. Desconfiança: si passa amb trompeta, pot tornar a passar amb qualsevol altra especialitat. Por real que alguns alumnes puguin perdre tot un curs d’una assignatura clau. "El perjuicio es doblemente grave máximo cuando tú estás pagando una matrícula y no estás recibiendo la educación correspondiente." Impacte sobre el professorat El professorat en actiu es mostra: Preocupat per la situació de l’alumnat. Sobrecàrrega de feina en intentar cobrir, com poden, part de les assignatures complementàries. També hi ha inquietud entre els professors que encara depenen de l’Ajuntament: Temen que, si ells agafen una baixa, es repeteixi el mateix escenari. S’exposa un nou cas imminent: Un professor d’OE (assignatura teòrica) ha estat pare i té planificat el seu permís de paternitat en dos períodes. Malgrat que les dates es coneixen amb molta antelació, tampoc s’ha previst cap substitució des de l’Ajuntament. Això faria que els alumnes d’aquesta matèria es quedin igualment sense docència durant setmanes. Relació amb l’Ajuntament i manca de transparència L’AFA manté una bona comunicació amb la direcció del conservatori, amb presència al consell escolar i a diverses comissions. En canvi, amb l’Ajuntament de Benicarló: S’han presentat diversos escrits i peticions formals. No s’ha rebut resposta oficial per escrit a cap d’aquests documents. L’AFA denuncia una clara manca de transparència i d’informació immediata. Per pressionar: Cada escrit a l’Ajuntament es reenvia també a Conselleria i a la Inspecció d’Educació. Objectiu: que aquestes institucions exigeixin el compliment del conveni i fiscalitzin l’actuació municipal. "No estamos solamente insistiendo al Ayuntamiento que asuma sus responsabilidades, sino que también estamos presionando a quien realmente tiene la potestad educativa [...] para que le exija al Ayuntamiento también que asuma sus propias responsabilidades." Reivindicacions de l’AFA Les demandes principals de l’Associació de Familiars d’Alumnes són: Cobertura immediata de la plaça de professor de trompeta i de l’assignatura complementària. Activació i manteniment d’una borsa de treball de professorat de música a nivell d’Ajuntament, per cobrir: Baixes mèdiques. Altres circumstàncies imprevistes. En cas de no trobar candidats per borsa: Declarar la plaça com a “de difícil cobertura” i Obrir vies alternatives de contractació de substituts. Transparència informativa amb tota la comunitat educativa del conservatori. Revisió anual del conveni entre Ajuntament i Conselleria amb: Clarificació explícita de competències en casos de baixa. Evitar buits legals o interpretatius que retardin les solucions. Properes passes i escenari immediat L’AFA continuarà pressionant simultàniament: L’Ajuntament de Benicarló (principal responsable d’executar les substitucions). La Conselleria d’Educació i la Inspecció d’Educació (com a òrgans de supervisió i impuls). Estan pendents d’una reunió convocada per l’Ajuntament la setmana vinent amb: La direcció del conservatori. L’AFA. Objectiu de l’AFA en aquesta reunió: No acceptar només un "estem en això", sinó obtenir: Confirmació concreta que s’ha trobat un professor substitut. Data clara d’incorporació al centre. "No estamos pidiendo que nos expliquen una y otra vez ‘estamos en ello’, sino: esta es la solución, ya hemos encontrado solución, ya hemos hecho nuestros deberes." Preocupació final: Si la situació no es resol ràpidament, alguns alumnes de trompeta podrien no arribar a cursar l’assignatura en tot el curs, amb un dany greu i difícilment reparable en la seva formació musical. Tancament de l’entrevista El programa de Ràdio Benicarló agraeix la participació de Francisco Rivera, vicepresident de l’AFA del Conservatori Mestre Feliu. El mitjà es compromet a seguir de prop l’evolució del cas i informar sobre: La possible incorporació d’un professor substitut. L’evitació que l’alumnat es quedi sense la formació que li correspon per tot un curs. "El que realment és preocupant és que aquests alumnes si no se soluciona puguen quedar-se sense la formació que es correspon de tot un curs."

  • 19'

    L'entrevista del 21/11/2025 JM Gestió Teatral

    Context de l’entrevista L’entrevista té lloc a Ràdio Benicarló, on es presenta Clic, un espectacle de teatre familiar que es representarà a la capella del Mucbe de Benicarló dins d’un cicle destinat a públic infantil i familiar. L’objectiu central és posar en valor el teatre professional per a xiquets i xiquetes i el seu paper educatiu i emocional. L’obra “Clic”: temes i missatge Característiques de l’espectacle • Espectacle de teatre familiar amb una posada en escena molt visual i dinàmica. • Combina diverses arts escèniques: teatre d’objectes, interpretació, coreografies, música i il·luminació. • Busca captar l’atenció tant de xiquets com d’adults, trencant el tòpic que els majors només hi van “com a acompanyants”. “L’objectiu era captar l’atenció i això ho fem mitjançant moltíssimes combinacions d’arts escèniques.” Temes principals de “Clic” • Sostenibilitat i medi ambient: reflexió sobre el planeta, el reciclatge i l’estima per la natura. • Valorar les petites coses: donar protagonisme als detalls quotidians que ens fan feliços. • Ritme de vida i estrès: invitació a posar un freno a la rutina i a assaborir el present. • Joc i creativitat sense tecnologia: descobrir que es pot jugar i imaginar amb objectes quotidians, sense dependre de pantalles. Valorar el dia a dia L’obra dona molt de pes a la felicitat que trobem en gestos senzills: • Seure a taula amb la família i compartir un dinar. • Conversar amb un amic o una amiga. • Passejar pel carrer i gaudir del que es veu. • Saludar algú estimat que fa temps que no veiem. Aquests moments quotidians són presentats com a elements clau per a una vida plena, sovint ignorats per la pressa i la hiperestimulació actual. Impacte emocional en el públic • Adults: l’espectacle desperta records d’infantesa, somnis i curiositats oblidades; apel·la a la nostàlgia i a la reflexió personal. • Xiquets i xiquetes: descobreixen noves formes de jugar, imaginar i crear mons propis sense necessitat de tecnologia. “L’espectador tan xiquet com major se n’ix molt emocionat… perquè toca molt la fibra.” El teatre com a pausa i espai de reflexió Frenar el ritme accelerat El convidat subratlla que la cultura i, en especial, les arts escèniques, ofereixen l’oportunitat de: • Fer una pausa conscient enmig de l’estrès diari. • Assaborir l’experiència de seure en un pati de butaques i viure un moment únic. • Reflexionar sobre aspectes importants del creixement personal que sovint no es pensen en el dia a dia. El valor de la trobada amb el públic En acabar l’espectacle, actors i actrius ixen a saludar el públic: • Reben un feedback directe i emocional de grans i menuts. • Es constata “la màgia” creada durant la funció: agraïments, emoció, connexió. • Es reforça la idea del teatre com a experiència compartida i irrepetible. “Trobes com s’ha creat la màgia en aquests moments en el teatre i això és el més important.” Companyia, actors i vincle amb Benicarló Protagonistes de “Clic” • Personatges principals: Sara i Tomàs, dos germans. • Actors: Lluís Carlos Gómez i Carla Sanfélix, descrits com a magnífics professionals molt vinculats a la companyia i al públic. Relació amb Benicarló i el Mucbe • La companyia considera Benicarló com una “segona casa”: hi han actuat moltes vegades. • Han treballat tant a l’auditori com a la capella del Mucbe i valoren molt el públic benicarlando/da. • Destaquen que el públic ja reconeix els actors i hi ha una relació de confiança i familiaritat. La màgia del teatre en viu Diferència entre teatre i cinema El convidat remarca que: • Una pel·lícula sempre és igual cada vegada que es veu. • Una obra de teatre mai és exactament la mateixa, encara que el text no canvie. • Hi ha una connexió única entre actors i espectadors a través de la “quarta paret imaginària”. “El teatre està viu… Mai la vas a assaborir igual, mai la vas a viure igual.” El teatre com a art viu • Cada funció és una victòria i una satisfacció nova. • La resposta del públic pot inspirar petits canvis o matisos en la interpretació. • Aquesta dimensió viva fa del teatre una experiència irrepetible i especial. Importància del teatre infantil i familiar Necessitat de cicles i programació específica Es posa en relleu la importància de cicles com el que porta Clic a Benicarló: • Moltes vegades, el públic infantil no té fàcil accés al teatre professional. • Les escoles treballen molt el teatre amateur, però cal també oferta professional de qualitat per a xiquets i xiquetes. • Cicles especialitzats permeten que les famílies puguen anar al teatre igual que els adults. Acostar la cultura des de ben menuts • Cal acostar totes les arts als xiquets: teatre, dansa, circ, música, literatura, cinema. • És preocupant que molts adolescents i universitaris quasi no hagen anat al teatre en l’últim any. • Si des menuts s’hi acostumen, el teatre esdevé un hàbit cultural, com veure una sèrie o escoltar música. “És molt important apropar-los… que sàpiguen degustar què és un teatre.” Campanyes escolars i paper dels docents • En els últims anys han crescut molt les campanyes escolars de teatre a tot el territori. • Després de les funcions, sovint es fan reflexions a classe, integrant el teatre com a eina pedagògica. • Molts mestres assistixen a les funcions familiars i després demanen portar l’espectacle als seus col·legis. • El teatre es defineix com una ferramenta pedagògica fonamental per a l’educació dels xiquets. Evolució de la percepció del teatre infantil De “germà menut” a teatre reconegut Fa uns anys, dins la professió teatral, el teatre infantil i familiar era vist com un “germà menut”, menys valorat. Ara: • Aquesta visió ha canviat positivament: es reconeix la qualitat i la importància del teatre per a xiquets. • Moltes companyies professionals que només feien teatre per a adults han començat a crear propostes familiars. • Es veu el públic infantil com un públic potencial i real, capaç de gaudir i d’apreciar noves produccions. “Els xiquets no són els espectadors del futur, han de ser ja els espectadors del present.” Públic intergeneracional • Es defensa una programació que barrege públic infantil, pares i avis. • Es tracta de crear experiències intergeneracionals, compartides, al voltant d’un espectacle en directe. • Açò consolida una cultura teatral sòlida i continuada en el temps. Tecnologia, imaginació i teatre d’objectes Riscos de la hiperestimulació Es reflexiona sobre la tendència actual a “créixer massa ràpid” i a viure envoltats de pantalles: • Sembla que els xiquets “naixen majors”, amb un ritme de maduració accelerat. • Hi ha un excés d’estímuls tecnològics que poden afectar la forma de jugar i imaginar. El valor del teatre d’objectes La companyia aposta pel teatre d’objectes com a eina pedagògica clau: • Mostra que no cal un mòbil ni una tauleta per a crear mons imaginaris. • Qualsevol objecte de casa pot servir per a inventar: • una ciutat, • un univers, • el fons de la mar. • Això reforça la imaginació, la creativitat i el joc simbòlic. “La imaginació se treballa amb un objecte qualsevol que tingues per casa.” Canvis positius i esperança Malgrat els reptes de la tecnologia, es remarca que: • Hi ha més campanyes teatrals que mai per a escolars i famílies. • El professorat mostra un gran interès per apropar les arts escèniques a l’aula. • El balanç general és favorable: la situació ha millorat molt respecte a dècades anteriors. Invitació final a “Clic” i agraïments Crida al públic de Benicarló El convidat tanca amb una invitació directa als oients: • Anar a veure Clic a la capella del Mucbe a Benicarló. • Objectiu: disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar en una estona inoblidable. • Recorda que el teatre és un art efímer: cada funció passa una sola vegada. “Si volen disfrutar, emocionar-se, riure i reflexionar… no heu de deixar de vindre a disfrutar de Clic.” Hi haurà dos passades de l’obra (a les 17.00 i a les 18.30 h aproximadament) i la companyia diu que espera el públic “amb els braços oberts”. Reconeixement a les institucions i als mitjans • Agraïment a l’Ajuntament de Benicarló pel suport a la cultura i a les arts escèniques. • Reconeixement al paper dels mitjans de comunicació, com a altaveu de la importància cultural i com a part del Servei Públic. • Invitació personal a la locutora perquè assistisca i després faça la seua pròpia review de l’espectacle, ja com a espectadora adulta que va a gaudir del teatre. Idees clau • “Clic” és un espectacle familiar que combina teatre d’objectes, música i llum per a parlar de sostenibilitat, natura i felicitat en les petites coses. • El teatre infantil i familiar ha passat de ser considerat “germà menut” a un gènere reconegut i valorat dins la professió. • Els xiquets són espectadors del present, no només del futur: necessiten accés real al teatre professional. • Les campanyes escolars i cicles familiars han crescut molt i són fonamentals per a crear hàbits culturals. • El teatre d’objectes ensenya que es pot jugar i imaginar sense tecnologia, potenciant creativitat i pensament crític. • El teatre és una experiència viva i irrepetible, basada en la connexió directa entre actors i públic.

  • 20'

    L'entrevista del 20/11/2025 Lluis Ibáñez

    Resum de contingut 1. Presentació de l’entrevista i context Programa de Ràdio Benicarló dins de Veus de Casa, dedicat a comentar L'entrevista amb el fotògraf Lluís Ibáñez. Motiu principal: exposició "Mollons, els guardians del patrimoni", produïda per la germandat d'Abdó i Senen i acollida al Mucbe. Objectiu de la conversa: reflexionar sobre com la fotografia ajuda a conservar el patrimoni i sobre la importància d’elements aparentment menors com els mollons. 2. Trajectòria de Lluís Ibáñez i concepció de la fotografia Lluís Ibáñez explica que fa aproximadament 20 anys que es pren la fotografia seriosament i comença a crear arxius fotogràfics. Defineix la fotografia com una manera d’expressió artística, estretament vinculada a la seva reflexió sobre el temps i la memòria. 3. Què són els mollons i per què són “guardians” Els mollons són definits com a fites o marques que delimiten fronteres i límits municipals. Es consideren guardians perquè: Indiquen al viatger que entra en un altre territori, amb una manera de ser i unes peculiaritats pròpies. Marquen un lloc concret, amb identitat pròpia, dins del paisatge. Ibáñez assenyala que, a escala municipal, els mollons són força semblants entre pobles; les grans fronteres (entre països) incorporen més inscripcions i textos. 4. Origen i enfocament de l’exposició sobre els mollons El projecte neix fa molts anys, quan Ibáñez s’interessa: Pel concepte de molló com a monument dins de la concepció postmoderna de l’escultura. Pel concepte de guardian, inspirat en El senyor dels anells de Tolkien, i la idea d’uns éssers o figures (els Argonath) que indiquen on ets i què caracteritza aquell lloc. Estratègia fotogràfica: Buscar imatges molt estètiques que transmeten que el molló és important, gairebé com un monument escultòric. Fotografiar-los en tota mena de cels, llums, climes i hores del dia per reforçar la idea del guardian que sempre hi és. La germandat d'Abdó i Senen coneix aquest treball i, pel seu interès en un activisme local a favor del patrimoni, proposa la col·laboració que cristal·litza en l’exposició. 5. Procés de documentació i treball de camp Ibáñez parteix d’un mapa amb els límits del terme de Benicarló i comença a recórrer-los a peu. Localitza mollons: Alguns molt visibles. Altres amagats o tapats per la vegetació o el pas del temps. Un cop catalogats, inicia el treball fotogràfic de detall: Muntatge de veritables estudis de fotografia al camp, especialment de nit. Ús de flashos i il·luminació específica per donar rellevància visual a cada molló i al seu entorn immediat. La fotografia no només mostra el molló, sinó també el paisatge i el context que l’envolta. 6. Altres projectes de patrimoni: les oliveres mil·lenàries Ibáñez treballa també un projecte sobre oliveres mil·lenàries, iniciat fa uns cinc anys i actualment en ple desenvolupament. Reflexió central: No cal anar a l’Àfrica a fotografiar baobabs ni a Califòrnia per veure sequoies. A la nostra zona hi ha oliveres mil·lenàries que no tenen res a envejar als grans arbres mítics del món. Algunes van ser plantades pels àrabs, d’altres deriven de plantacions de l’època romana. Són testimonis vius de la història, han vist passar civilitzacions i generacions. Objectiu: posar en valor aquests arbres mil·lenaris també com a guardians del temps i del paisatge. 7. Tècnica fotogràfica: del digital al platí i pal·ladi Ibáñez explica que va decidir abandonar la fotografia digital perquè: Considera que, al final, una imatge digital són només números. El que li interessa profundament és la noció de temps i la permanència material de la imatge. Torna a la fotografia analògica (amb sals de plata), però veu que continua condicionat pels papers convencionals. Comença a investigar suports alternatius i adopta la tècnica de platí-palladi: Permet treballar sobre papers molt diversos, com papers japonesos fets a mà, amb diferents textures. Garanteix una supervivència mil·lenària de la imatge sense degradació significativa. "És una tècnica que assegura una supervivència de la imatge mil·lenària, que crec que és el que li escau a l’olivera." Projecte innovador: contactar amb fabricants de paper a Espanya per aconseguir un paper fet amb fulles d’olivera i imprimir-hi les fotografies de les mateixes oliveres. Aquesta idea crea una mena de cercle complet: la imatge de l’olivera sobre paper fet de les seues pròpies fulles. 8. La fotografia com a eina de conservació del patrimoni Ibáñez diferencia clarament: Conservar el patrimoni físic (que depèn d’administracions i societat). Conservar la imatge del patrimoni, que és on ell pot incidir directament. Assenyala que, des que va començar a fotografiar fins ara, molts elements s’han perdut, però almenys queden les fotografies. Exemple clau: les casetes de volta de Benicarló i comarques veïnes: No són un “endemisme” exclusiu, però n’hi ha moltes i formen part del patrimoni etnològic rural. S’ha dedicat a catalogar-les i documentar-les fotogràficament. Algunes ja han desaparegut mentre ell treballava el projecte. Crítica a la jerarquia de valors patrimonials: Esglésies, catedrals i grans edificis solen conservar-se amb cura. El patrimoni menor (mollons, casetes, antigues infraestructures) es negligeix sovint. 9. Donar valor “al que és petit”: inspiració teòrica Ibáñez cita l’economista alemany Ernst Schumacher i el seu llibre "Small is beautiful". "Small is beautiful, el que és xicotet és bonic." Tot i que Schumacher parla de microeconomia, el fotògraf adapta la idea al patrimoni: Cal valorar allò que habitualment no valorem. Mollons, casetes de volta, ventes antigues… són peces que expliquen d’on venim. Exemple il·lustratiu: Molló a la ratlla del terme entre Benicarló i Peníscola enderrocat per un cotxe. Ningú reclama a l’assegurança reconstruir-lo; es treuen les pedres i el molló desapareix. Aquest cas mostra com elements significatius del territori es poden perdre per falta de consciència del seu valor. Un altre cas: una església dels sants màrtirs pràcticament en runes, amb pintades en esprai blau a la façana. Per a Ibáñez, és un exemple de manca de respecte i de cura envers el patrimoni. 10. Ventes, hostals i la vertebració històrica del territori Ibáñez parla d’un altre projecte gairebé acabat: el seguiment de les antigues ventes i hostals a les carreteres de la zona. Reflexió històrica: Abans que existissin vehicles capaços de fer 800 km en un dia, el territori es vertebrava al voltant de punts d’aturada. Viatgers a peu, pastors, carreters… necessitaven llocs per dormir i descansar. Aquestes vendes i hostals marcaven el ritme de la mobilitat tradicional. Avui molts d’aquests edificis: Estan abandonats o en ruïnes. Es consideren poc rellevants i no es veuen com un patrimoni a preservar. Per al fotògraf, aquestes construccions són claus per entendre el passat i la història de les comunicacions al territori. 11. Per què es deixa de banda part del patrimoni? Preguntat sobre aquesta qüestió, Ibáñez respon que es deu principalment al no tenir valor de mercat: Ni econòmic. Ni social o artístic segons els criteris dominants. Això fa que molts elements patrimonials “discrets” quedin fora de les prioritats de conservació, tot i la seva importància per a la identitat col·lectiva. 12. Missatge final: conèixer, estimar, conservar En finalitzar, l’entrevistador li demana quin missatge vol que s’emporte el públic que visita l’exposició. Lluís Ibáñez ho condensa en una frase que utilitza sovint: "Conèixer és estimar i estimar és conservar." Aquesta idea s’aplica: Als mollons com a guardians del patrimoni i de la història local. A les oliveres mil·lenàries com a testimonis vius del pas del temps. A les casetes de volta, les ventes, els hostals i altres elements menors que expliquen qui som i d’on venim. L’entrevista es tanca animant els oients a visitar al Mucbe l’exposició "Mollons, els guardians del patrimoni" i a donar valor a les petites coses que formen part de la nostra història quotidiana. La clau és prendre consciència que el patrimoni no són només els grans monuments, sinó també aquells elements humils que han configurat el nostre paisatge i la nostra identitat.

  • 20'

    L'entrevista del 19/11/2025 Presentació de la revista Blendy

    Resum de contingut Context i organització de l’esdeveniment El programa Veus de Casa de Ràdio Benicarló presenta un esdeveniment organitzat per Maestrat LGTBI en col·laboració amb Queer Fest Castelló i l’Ajuntament de Benicarló. L’acte tindrà lloc al Magatzem de la Mar el divendres 21 de novembre, a les 18:45 h (7 menys quart), amb entrada lliure i gratuïta. L’objectiu central és apropar cultura, activisme i oci LGTBI a Benicarló i, per extensió, a les comarques del nord i als municipis més menuts. Queer Fest Castelló: qui són i què fan Queer Fest Castelló és un col·lectiu LGTBI format per diverses persones que treballen per a integrar el món LGTBI a Castelló i pobles del País Valencià. Activitats principals: Presentacions de llibres i xerrades en escoles i espais com el Menador. A l’estiu organitzen Corre Banderes, un orgull rural itinerant amb una bandera LGTBI gegant, lectura de manifestos i recorreguts per pobles de la Comunitat Valenciana. Una part clau de la seua tasca és portar informació, visibilitat i activitats a pobles petits, on sovint no arriben les iniciatives de les grans ciutats. «Les coses no només passen a les grans ciutats, sinó també al nostre entorn.» Maestrat LGTBI: trajectòria i projectes Maestrat LGTBI treballa sobretot en l’àmbit educatiu i comarcal: Projecte principal: tallers als instituts per a la lluita contra el bullying, no només el LGTBI-fòbic, sinó totes les formes d’assetjament. Estan actius en diversos instituts de la comarca i esperen anar-se expandint progressivament. Punts destacats: Tot i no comptar encara amb subvencions, valoren positivament la feina feta. Han impulsat una campanya de sensibilització amb pòsters als instituts per animar les víctimes de bullying a demanar ajuda. «El principal problema que trobem és que les víctimes demanin ajuda.» Destaquen també el creixement del ciberbullying vinculat a l’ús de xarxes socials i la importància de tindre referents i suport proper al territori. La revista Blendi: què és i com funciona Blendi és una revista col·laborativa impulsada des del Maestrat i centrada en la realitat LGTBI de la província de Castelló. Característiques principals: Alta qualitat fotogràfica i d’edició. Barreja de testimonis, activisme, cultura, art i relats curts. Inclou els relats guanyadors del concurs de relats curts organitzat per Queer Fest. Funció de la revista: Oferir una oportunitat de visibilitat a persones de la província. Crear un espai on gent del col·lectiu i aliats puguen escriure, fotografiar, fer poesia o compartir històries. «Blendi és una oportunitat per a la gent de la província de mostrar-se.» Participació: Es pot contactar amb l’editor, Fran Dana, a través de les xarxes socials de la revista. La revista detalla com posar-se en contacte per col·laborar en continguts (relats, poesia, fotografia, reportatges, testimonis…). L’esdeveniment al Magatzem de la Mar Programa de la jornada Horari: Inici previst a les 18:45 h (7 menys quart), amb recomanació d’arribar una mica abans perquè s’acostuma a omplir. Desenvolupament de l’acte: Visionat del curtmetratge «Còlera». Presentació del segon número de la revista Blendi. Intervenció de Maestrat LGTBI presentant projectes recents de l’associació. Pica-pica i espai relacional, per a conversar, conèixer gent i teixir xarxa. Exposició de l’Espai de la Memòria Trans, a càrrec de l’associació Espai Trans (Terres de l’Ebre). A més, s’anuncia: Actuacions diverses (no detallades una per una a l’àudio). Un muntatge especial de decoració del Magatzem de la Mar, pensat per fer l’experiència visualment impactant. «Tenim previst vestir el magatzem de la mar d’una forma molt especial.» El curtmetratge «Còlera» Títol: «Còlera», dirigit per José Luis Lázaro. Temàtica: Homofòbia i resposta davant agressions homòfobes. Com una acció quotidiana pot acabar derivant en una agressió. Característiques: Curt molt impactant, amb molta qualitat cinematogràfica. Ha rebut molts premis i reconeixements, entre ells: Biznaga de Plata al Festival de Màlaga. Candidatura als Premis Goya (pendents de la llista definitiva de nominacions). Es comenta que seria molt adequat per a instituts i centres educatius com a eina de sensibilització contra els delictes d’odi. Realitat del col·lectiu LGTBI a pobles petits Es remarca la dificultat afegida de viure als pobles xicotets de la província de Castelló: Manca d’activitats específiques. Menys recursos d’informació, suport i oci. Major sensació d’aïllament. Diferències entre Castelló de la Plana i municipis menuts: A la capital, les activitats poden passar més desapercebudes. Als pobles petits, quan arriba una activitat LGTBI, molta gent s’hi acosta a demanar informació. «Als pobles més menuts, quan anem, hi ha molta gent que s’arrima a demanar-nos informació.» Es destaca la importància del treball en xarxa: El suport d’un col·lectiu fort a la capital (Queer Fest Castelló) és vital per a entitats com Maestrat LGTBI, sobretot per poder acompanyar persones del col·lectiu arreu de la comarca. Impacte esperat i crida a la participació Tant Alfons com Miguel expressen il·lusió per l’acte i esperen una bona assistència: Volen que la gent vinga no només pel pica-pica, sinó per conèixer la revista Blendi, la tasca de Maestrat LGTBI i el col·lectiu LGTBI en general. L’esdeveniment s’adreça tant a persones del col·lectiu com a familiars, amistats i públic general que vulga gaudir d’un acte cultural. També es remarca que pot ser un espai d’oportunitats creatives per a: Persones a qui els agrade la fotografia. Qui escriu relats, poesia o articles. Gent que vulga explicar la seua història o col·laborar en projectes culturals LGTBI. «La població en general de Benicarló, que no cal ni que siguin del col·lectiu, poden vindre simplement a un acte cultural.» Com contactar amb Maestrat LGTBI Vies de contacte per a informació, suport o col·laboració: Compte d’Instagram de Maestrat LGTBI (canal principal). Correu electrònic: [email protected]. S’anima especialment: A joves que pateixen bullying o situacions de violència. A persones del col·lectiu LGTBI de la comarca. A aliats i simpatitzants que vulguen implicar-se o informar-se. Idees clau Descentralització: portar cultura i activisme LGTBI fora de les grans ciutats. Visibilitat i participació: Blendi com a plataforma oberta a la creativitat i als testimonis de la província. Prevenció i suport: treball educatiu contra el bullying i el ciberbullying, i foment de la demanda d’ajuda. Treball en xarxa: col·laboració entre Maestrat LGTBI i Queer Fest Castelló per arribar a tot el territori. Esdeveniment multidimensional: cinema, revista, exposició, actuacions, convivència i creació de comunitat.