L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Dimarts, Dijous, Divendres · 11:20 - 12:10 ·Dimecres · 11:20 - 11:40 ·Dilluns · 11:20 - 12:00 ·701 episodis
RSS

episodis

253-264 de 699
  • 22'

    L'entrevista del 24/10/2025 Mans Unides

    Context i convidats Emissió des de Ràdio Benicarló (programa “Veus de Casa”) amb la participació d’Asun i Lali (Mans Unides) per presentar la marxa ciclista solidària i el projecte d’enguany. Què és Mans Unides i objectius ONG de l’Església Catòlica dedicada a la promoció i desenvolupament en països en vies de desenvolupament. Doble línia d’acció: Sensibilitzar sobre la fam, la pobresa i les seues causes i solucions. Finançar projectes de desenvolupament sostenibles. Finançament: quotes de socis, col·lectes a parròquies, aportacions de col·legis i empreses, organismes públics i donatius (amb desgravació fiscal), i llegats solidaris. Com es seleccionen els projectes Sorgeixen d’un soci local (comunitat religiosa o ONG) que detecta la necessitat sobre el terreny. Presentació i avaluació a Madrid; distribució per delegacions diocesanes. Criteris: viabilitat, durabilitat, sostenibilitat i seguiment continu. Implicació local: la comunitat aporta mà d’obra i materials, fent el projecte “propi”. "La persona és el centre del projecte... No anem en un pla paternalista." "Si un té fam i li dones un peix, menjarà avui; si li ensenyes a pescar, menjarà tots els dies." Projecte d’enguany: reinserció educativa a Bengala (Índia) Context: regió amb alta densitat de població, desnutrició, condicions de vida precàries, accés limitat a aigua potable i estructures sanitàries i educatives escasses. Objectiu: reinserir 150 infants i joves (5–18 anys) que van abandonar l’escolarització (treball familiar, distància, malaltia...). Intervenció: Programa d’educació no formal amb assignatures del currículum oficial. Formació en nutrició, salut i higiene i activitats artístiques i esportives. Prova final per accedir als col·legis públics i enganxar-se al ritme educatiu. Dades clau: 12 mesos de durada i 24.757 € de pressupost. Valor afegit: per un cost modest, l’impacte és transformador per a la vida de 150 menors i les seues comunitats. Per què l’educació és clau L’educació és un dret universal i clau per a la dignitat i l’autonomia. Capacita per llegir i escriure, evitar enganys i millorar l’ocupabilitat. Efecte multiplicador: els xiquets poden ajudar les famílies (comptes, tràmits bàsics) i reforçar la cohesió comunitària. Marxa ciclista solidària (34a edició) a Benicarló Activitat accessible i familiar: de 7 a 70 anys, un passeig pels carrers del poble. Dinàmica: lectura d’un manifest i del projecte, recorregut pla pel nucli urbà. Sostenibilitat: els globus s’han substituït pel mocadoret (símbol des de fa uns tres anys), que es reutilitza cada any. Objectiu: recaptar fons i visibilitzar la tasca de Mans Unides. Logística: sortida diumenge a les 12.00 h des de la plaça Sant Bertomeu. Crida a la participació "Per favor, tots els que pugueu, veniu... És un acte lúdic, però estic donant un testimoni." Invitació oberta a tota la ciutadania: bicicleta a punt i a pedalejar per la solidaritat. Participar és mostrar adhesió als valors i projectes de Mans Unides i donar suport moral al voluntariat.

  • 23'

    L'entrevista del 23/10/2025 Rafa Sánchez i Patricia Jacas

    Tema central i per què importa Una conversa sobre l’obra “Querida amiga: las verdaderas cartas de Elena Francis”, que rescata l’impacte del consultori radiofònic més famós d’Espanya i el confronta amb la realitat: Elena Francis no va existir. A partir de cartes reals trobades el 2005, la peça brinda una mirada crítica i emotiva a “tal com érem” i a com la ràdio va modelar l’educació sentimental de generacions. Temes principals • Figura i mite d’Elena Francis: influència massiva (anys 50-80) en la vida de milers de dones • La veritat darrere el programa: respostes redactades per equips (sovint homes) i cartes emeses sovint inventades • Descoberta d’1 milió de cartes (2005): matèria primera del muntatge; retrat social del franquisme i la postguerra • La ràdio com a eina de confiança: homenatge al mitjà i al seu poder de versemblança (referència a Orson Welles) • L’obra teatral: barreja d’humor i drama, temes sensibles (maltractament, soledat, economia domèstica), i interpretació camaleònica de Patricia Jacas • Gènere i control social: consells que encaminaven cap a rols femenins normatius • Trajectòries artístiques: carrera de Jacas (monòlegs, Mendoza, Alexièvitx, Paglia) i el treball de direcció de Rafa Sánchez "Esto fue posible, esta gran mentira, porque se hacía en la radio." Context: qui era “Elena Francis” Personatge radiofònic omnipresent durant dècades que donava consells sobre tot: sentimentals, de bellesa, grafologia, cuina o gimnàstica. Proximitat maternal i rectitud: un to que acompanyava i prescrivia. Les cartes reals i el “tal com érem” El 2005, a una masia del Baix Llobregat, es van trobar prop d’1 milió de cartes amb còpies de resposta. L’obra s’inspira en l’estudi d’Armand Balsebre i Rosario Fontnova (4.000 cartes analitzades per temes). Patrons recurrents: soledat (especialment en emigració andalusa a Catalunya), precarietat, i “tragèdies” domèstiques que revelen angoixes econòmiques i afectives. La ràdio: confiança, ubiqüitat i mite La ràdio, present a totes les llars, conferia autoritat i veritat. De Welles a Francis: el poder del relat radiofònic per crear realitat compartida. L’obra: mecanisme i to • Dispositiu escènic: contestador de cartes (Rafa Sánchez) i Elena (Patricia Jacas) • Registres: ironia, tendresa, severitat; humor i drama ben cosits • Homenatge a la ràdio i revisió crítica dels consells que marcaven rols de gènere Interpretació i direcció Jacas clava la veu i construeix la fisicitat d’un personatge mai vist, només escoltat. Direcció minimalista de Sánchez: pocs elements, corsé formal que obre esquerdes per matisos. Trajectòria i experiències Jacas comparteix treballs amb Eduardo Mendoza, adaptacions d’Alexièvitx, una entrevista-escena amb Camille Paglia, i funcions a presons (La Model, Quatre Camins) amb anècdotes que mostren l’impacte social del teatre. Invitació i mirada generacional Estrena a Benicarló (8/11): apta per a totes les edats. Per als qui ho van viure, nostàlgia crítica; per als joves, història viva d’Espanya i reflexió sobre allò que ha canviat i el que no.

  • 5'

    L'entrevista del 22/10/2025 Joan Ferreres i Nos

    Resum Segment de "Veus de Casa" on s’anuncia la presentació de la novel·la "Dolça, la jueva de la Vall Traiguera" de Joan Ferreres i es comenten la seva gènesi, temes centrals i ambientació històrica al Maestrat. Punts clau Esdeveniment: Presentació a Benicarló, dins les Vetlades del Cedrí. Gènesi de l’obra: Inspirada en una conversa amb Conxita Sorribes (94 anys) sobre prejudicis antijueus al segle XX i memòries transmeses per l’Església. Gènere i enfocament: Novel·la històrica medieval amb protagonistes femenines (mare i filla) i l’eix de la persecució i marginació del judaisme. Ambientació: Vall Traiguera (aleshores, Vall Triguera), amb recorregut pel Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre; també hi apareix Benicarló. Marc temporal: De 1348 (la Pesta Negra) fins a mitjan segle XV, just abans de l’expulsió. Singularitat: Escassetat de novel·la medieval ambientada al Maestrat; referència a autors locals de períodes més moderns (p. ex. Armando Bericano, Vicenç Ons). Objectiu: Difondre la memòria històrica local i interpel·lar la ciutadania sobre l’arrel dels prejudicis. Cites destacades "…vaig decidir posar-me a fer el guió i, en una nit, ja quasi pràcticament el vaig fer." "…perseguien una sèrie de xiquetes perquè vivien en una casa que suposava que havia sigut dels jueus."

  • 33'

    L'entrevista del 21/10/2025 Ateneu Maestrat

    Panorama general Entrevista a Ateneu Maestrat (Benicarló) amb John (direcció) i Laura (usuària) en motiu del Dia del Dany Cerebral Adquirit. Es parla de què és el DCA, les fases de rehabilitació, dades a la Comunitat Valenciana, Castelló i Espanya, de la manca del codi DCA i el seu impacte en recerca i drets, dels projectes comunitaris de l’entitat i de l’esmorzar solidari del diumenge 26 d’octubre. Punts clau • El DCA és una pluridiscapacitat amb causes diverses (ictus/ACV, isquèmia o hemorràgia, TCE, infeccions, tumors) i afectacions molt heterogènies. • Rehabilitació en tres fases: aguda (hospital), subaguda (3-12 mesos) i crònica (reaprendre i autonomia al llarg de la vida). • Dades CV: 52.451 persones (55% dones), incrementat per l’envelliment poblacional. • Castelló: 6.069 persones; màxim impacte en 75–89 anys (42,6%), però també hi ha infants (0,7%). • Només el 45% de les persones amb DCA tenen la discapacitat reconeguda; moltes queden fora d’ajudes i recursos. • Reivindicació clau: crear un codi DCA a l’alta hospitalària per millorar dades, diagnòstic, recerca i accés a drets. • Projectes d’Ateneu Maestrat: aprenentatge i servei amb escoles, voluntariat i col·laboracions comunitàries; enfoc en autonomia i inclusió social. "Després quan vaig eixir era una altra persona." — Laura Què és el DCA i com afecta • Les causes principals són l’ictus/ACV per isquèmia (obstrucció) o hemorràgia; també TCE, infeccions i tumors. • És una condició de pluridiscapacitat: pot afectar mobilitat, parla, visió, cognició i conducta. • El cervell té una plasticitat notable: amb teràpia i temps es poden reconfigurar funcions. Testimoni de la Laura • Primer avís lleu; sis mesos després, un ictus isquèmic greu conduint. Llarg ingrés i pèrdua d’autonomia inicial (menjar, caminar, higiene, vestir-se). • Rehabilitació amb logopèdia, teràpia ocupacional i trucs per la vida diària: cordar sabates, vestir-se amb una mà, etc. • Valoració de discapacitat alta i procés lent de millora: "No m’agrada que em diguen ‘poc a poc’, però és la veritat." Fases i suport a Ateneu Maestrat • Aguda: atenció hospitalària. • Subaguda: rehabilitació coordinada amb l’hospital (3-12 mesos). • Crònica: focus en autonomia i reinserció social amb teràpies (fisioteràpia, neuropsicologia, logopèdia) i tallers ocupacionals (mercat, hort, manualitats, vida quotidiana). • La família és clau en l’acompanyament i l’adaptació a la nova realitat. Dades clau Comunitat Valenciana • 52.451 persones amb DCA (45% homes, 55% dones). • La recollida de dades és complexa per la falta de codi DCA; es fragmenten per etiologies (ictus, etc.) i es perden casos (infeccions, anòxies...). • Estimació d’incidència anual: ~12.000 nous casos/any. Província de Castelló • Total: 6.069 (2.731 homes, 3.338 dones; 11,57% del total CV). • Per edats: - 75–89 anys: 42,6% (2.585 persones) - 60–74 anys: 25,6% (1.554) - 45–59 anys: 14% (850) - 0–14 anys: 0,7% (42 infants) Espanya • Total estimat: 414.680 persones amb DCA. Reptes i reivindicacions • Sense codi DCA: - Dades incompletes i menys visibles. - Pitjor planificació de serveis i atenció personalitzada (mobilitat, parla, memòria, social...). - Recerca limitada (classificació heterogènia d’orígens i seqüeles). • Discapacitat infra-reconeguda: només 45% valorats; el 43% dels valorats tenen ≥75% de discapacitat. • Desigualtat territorial: fora de ciutats grans hi ha menys recursos; desplaçaments costosos per a famílies. • Impacte laboral i econòmic: calen itineraris de reinserció laboral quan és possible. Projectes d’Ateneu Maestrat • APS (Aprenentatge i Servei) amb el Col·legi de la Consolació (4t de Primària): tallers intergeneracionals i empatia funcional (exercicis amb mà no dominant) per comprendre el DCA. • Gestió de penes i mesures alternatives: serveis a la comunitat que beneficien el centre i faciliten reinserció social de participants. • Voluntariat i pràctiques (Institut Ramon Cid) en dependència i integració social. • Certificació de qualitat (centre en la persona) en curs per millorar processos i impacte. Esmorzar solidari — Dia del DCA • Diumenge 26 d’octubre, Plaça de la Constitució (Benicarló), 10:00–14:00. • Activitats: música en directe, sessió d’activitat física guiada, pintacares infantils, rifa, venda de calendari i productes de taller, participacions de loteria. • Objectiu: visibilitzar el DCA, recaptar fons i enfortir la comunitat i l’autonomia de les persones usuàries.

  • 22'

    L'entrevista del 20/10/2025 Jordi Raül Verdú

    Context i protagonista Jordi, mestre i narrador, explica com el seu viatge al Canadà el va portar a descobrir llibres de llegendes natives i a reconèixer paral·lelismes amb les nostres rondalles. Aquella revelació el va impulsar (1991) a recórrer pobles valencians amb una gravadora per conservar la transmissió oral que perilla. "La cultura de transmissió oral no té fronteres" De la reserva índia a les “reserves” valencianes Descobriment de llibres de llegendes en una reserva índia i connexió amb les figures de les nostres rondalles. Identificació de les “reserves” locals: les persones majors que conserven relats a la memòria. Publicació del primer recull al cap de 10 anys: «A la vora de la llar» amb 29 rondalles. Metodologia i reptes de recerca Dificultat d’entrada als pobles com a foraster; cal anar de la mà d’algú de confiança. Sovint s’obtenen relats de fets reals, no sempre rondalles; cal filtrar. Cites ajornades o cancel·lades: paciència i perseverança. Quan apareix un bon narrador, és com trobar un tresor: versions úniques i joies inèdites. Universalitat de les rondalles Canvien els animals i l’entorn (bisons, castors, coyotes vs fauna local), però l’essència narrativa és la mateixa. Anècdota als EUA: una història replegada a Banyeres de Mariola apareix en un llibre de folklore americà amb el mateix títol i variants mínimes. Marc comparatiu: sistema internacional ATU (Arne–Thompson–Uther) per classificar contes d’arreu del món. Tradició, autors i fidelitat al relat Referents: Antoni M. Alcover, Joan Amades, i al País Valencià la gran empenta de finals del segle XX. Enric Valor literaturitza 36 rondalles: riquesa lèxica i estilística. Jordi prioritza la fidelitat al narrador: conservar veu, edat, poble i el “segell d’identitat”. Quina Temor: por, Tots Sants i públic Esdeveniment que recupera l’esperit de Tots Sants davant l’hegemonia del Halloween. Temàtiques: mort, dimoni, cementeris, foscor, però amb mesura segons edats. Mescla de rondalles replegades i alguna llegenda urbana o vivències narrades en primera persona per potenciar l’atmosfera. Consells per narrar històries de por Fes-te protagonista: conta com si t’haguera passat a tu. Creu-te la història: la versemblança magnetitza el públic. Llegeix la sala: adapta relats i intensitat a l’edat i actitud dels oients. No es tracta només d’espantar: prioritza el misteri i que l’oient veja una “pel·lícula” amb les paraules. Dades clau Inici del projecte: 1991. Recollida publicada: 8 volums i 238 rondalles. Abast: prop de 50 pobles i una desena de comarques. Agenda – «Quina Temor» (Benicarló) Dissabte 25 d’octubre. Sessions infantils (6–12 anys): 17.30 h i 18.30 h. Sessió per a adults: a partir de les 20.00 h. Un viatge apassionant per la cultura popular que demostra que, malgrat els quilòmetres, les històries que ens expliquem ens uneixen.

  • 24'

    L'entrevista del 17/10/2025 Albert Alarcón

    Resum general Entrevista amb l’autor Albert Alarcón arran de la presentació del conte infantil “Diego i la història d’Espanya” a la Biblioteca Manel García Grau de Benicarló. L’obra inaugura una sèrie per acostar la història d’Espanya als més menuts a través de valors intergeneracionals, la memòria oral dels iaios i fets clau com la batalla de Covadonga i l’inici de la Reconquesta. També es debat sobre hàbits de lectura en temps de pantalles, el paper de les biblioteques com a espais de vida cultural i el procés d’il·lustració del llibre. Temes principals Origen del conte i inspiració familiar: l’avi Diego i el poder de la memòria oral per transmetre valors. Història per a xiquets: emoció, autenticitat i introducció gradual de contingut per mantenir l’interés. Covadonga i la Reconquesta: tria d’un moment fundacional per obrir la sèrie i despertar curiositat històrica. Lectura i pantalles: defensa del llibre en paper per crear hàbits lectors i experiència sensorial. Biblioteques actives: presentacions, tallers i clubs de lectura infantils com a punts de trobada culturals. Procés creatiu visual: il·lustracions d’Avi (Mèxic), tipografia escolar i coherència emocional amb el text. Trajectòria de l’autor: empresari agrícola, formació en genealogia i nou poemari “Sentimento Fluyente”. Idees clau i punts destacats Escoltar i respectar els majors és essencial per no perdre la memòria del segle XX (Guerra Civil i postguerra) i els seus aprenentatges. Per ensenyar història als infants: • Autenticitat i sentiment perquè el relat resulte creïble i proper. • Intriga progressiva per convidar a “voler saber-ne més”. La batalla de Covadonga es presenta com a fet simbòlic i punt d’entrada: • S’explica el debat entre mite vs. crònica històrica i la idea de “fets fundacionals”. Decisió editorial: sense edició digital per fomentar l’hàbit de llegir en paper (olorar, tocar i girar pàgines). Biblioteques: • De l’estudi obligatori a l’experiència cultural compartida. • Proposta de clubs de lectura per a xiquets. Procés visual: l’estil d’Avi capta el to emocional del conte; tipografia “d’aprenentatge” que evoca l’escola i l’inici lector. Cites destacades "Qui no coneix la història està condenat a repetir-la." "Han d’agafar l’hàbit d’agafar un llibre, a olorar les seues pàgines noves, aquesta emoció de girar les pàgines." Informació de l’esdeveniment Quan: esta vesprada, 18:00 h. On: Biblioteca Manel García Grau (Benicarló). Format: presentació breu + lectura del conte + tertúlia i preguntes amb els xiquets. Sobre l’autor Empresari agrícola (instal·lació de sistemes de rec) i relleu generacional al camp. Inquiet i en formació contínua: Administració i Finances; estudiant de Dret a distància. Aficionat a la història i a la genealogia, heràldica i nobiliària. Experiència en política municipal i escriptura d’articles. Sobre el llibre i la sèrie Objectiu: acostar la història d’Espanya als infants amb valors i emoció. Volum 1: Covadonga i inici de la Reconquesta com a “porta d’entrada”. Estil: conte il·lustrat, tipografia escolar, llenguatge senzill i proper. Il·lustracions: d’Avi (Mèxic); coherència emocional amb el text. Format: sense versió digital per reforçar l’hàbit i el plaer de la lectura en paper. Continuïtat: tria de moments clau per encuriosir i convidar a investigar per compte propi.

  • 18'

    L'entrevista del 16/10/2025 Carlos Delshorts

    Resum de l’entrevista Context i objectiu La Fira de la Joventut 2025 se celebra el dissabte 18 d’octubre a la Plaça de la Constitució (Benicarló), de 16:00 a 02:00. L’acte, organitzat per la Regidoria de Joventut amb la Coordinadora de Penyes, promou oci saludable, socialització i participació juvenil. "És la seua festa" — aposta per escoltar el jovent i donar-los protagonisme. Punts clau Activitat central: Autos Locos (exposició a les 16:00 i cursa a partir de les 17:00 aprox.). Música i ambient: 18:00: Grup Califa (rumbes). DJs residents de penyes + Associació Fenòmens. Nit: festa amb Flash FM fins a les 02:00. Serveis i logística: Barra i entrepans amb torradores a la plaça per evitar parons. Punt lila/violeta (Maestrat LGTBI+). Carpa de la Regidoria per recollir propostes juvenils de forma lúdica. Entitats col·laboradores: Coordinadora de Penyes, Fenòmens, Pulserà Escandela, Maestrat LGTBI+. Aula Jove: projecte i marca Definida com un punt de trobada i referència per al jovent, amb espai propi a l’eulari de la Regidoria d’Educació (c. Major). Objectiu: agrupar sota la marca Aula Jove totes les activitats juvenils (dins i fora de l’aula: fires, esports, música…). Formació 2026: títol de monitor/a de temps lliure i altres propostes; activitats obertes al públic juvenil i en col·laboració amb entitats com Entaulats. "L’aula jove és un punt de trobada, un punt de referència per als joves de Benicarló." Salut mental i cohesió social Es remarca la importància d’un oci alternatiu per combatre la solitud i millorar el benestar després de la pandèmia. La programació s’orienta amb dades i estudis de Benestar Social; la Setmana de la Joventut inclou conferències on la salut mental és un eix recurrent. Consells per als Autos Locos Seguretat primer: evitar alcohol abans de competir; prudència i respecte entre penyes. "Deixem la copeta per a després." Crida final a la participació Tothom hi és convidat, no només el públic jove. Es demana aportació d’idees per enriquir la programació 2026. Si el temps acompanya, jornada completa amb autos, música i associacionisme a la plaça.

  • 7'

    L'entrevista del 15/10/2025 Companyia L'Autèntica

    Resum de l'entrevista Context i convidada Programa de Radio Benicarló dins el cicle Bocapadat (orientat a un públic infantil sovint ignorat). Entrevista a Verònica Palini (directora artística de l'obra Colors i antropòloga) de la companyia L'Autèntica. "Es un espacio de total libertad..." La companyia L'Autèntica Productora d'instal·lacions audiovisuals i immersives per a la primera infància. Sense actors “al ús”: hi ha un mediador, i els infants participen en primera persona. Espai de joc lliure i d’autonomia: cada bebè/infant guia la seva pròpia experiència. Les famílies (mares, pares, avis, tiets) hi tenen un paper actiu i han d’obrir-se a seguir el ritme del menor. L’obra "Colors": objectius i format Peça audiovisual i didàctica que explora la gama cromàtica: dels colors primaris als secundaris, i també altres com el marró i el rosa (com es formen). Creació artística a mida (no és contingut estàndard de xarxes): Visuals per Slide Media Studio amb mapping. Participació de l’artista visual Andrea Allen. Com mantenen l’atenció dels més petits Narrativa visual amb personatges (uns pincells) que guien el recorregut. Experiència col·lectiva i espai de llibertat (poden moure’s, anar al lavabo i tornar). Èmfasi en la corporalitat: moure’s, estirar-se, parlar i jugar. "No tiene nada que ver con lo que hay en YouTube" Final festiu i participació familiar La sessió culmina en una “discoteca” on infants i adults ballen junts. Reforça la idea del teatre com a festa compartida i comemoració. Idees clau Primera infància al centre, amb autonomia i joc. Art immersiu i audiovisual de qualitat, amb mapping i narrativa visual. Didàctica cromàtica (primaris, secundaris i combinacions). Experiència col·lectiva que integra famílies i cos en moviment.

  • 25'

    L'entrevista del 14/10/2025 Borja Castell

    Resum general Acord clau de 10.000€ entre l'Ajuntament de Benicarló i la Confraria de Pescadors Santelm per impulsar la marca Peix de Benicarló i alleujar despeses que avui la confraria no pot assumir. "No podem tocar els dies de pesca, però sí el valor del producte" Context i necessitat del conveni • Reducció dels dies de pesca d’arrossegament: de 180/any a poc més de 100/any. • Conseqüències: menys ingressos, flota en retrocés i més pressió econòmica sobre la confraria. • Resposta local: suport econòmic real (no només declaracions) per cobrir despeses de promoció i operatives. Objectius i línies d’actuació • Promoció de la marca Peix de Benicarló per revaloritzar el producte i pujar el preu en llotja. • Sufragar despeses no cobertes per altres administracions: caixes de llotja identificades, materials de venda i roba de treball (xubasqueros) pels mariners. • Pagament anticipat dels 10.000€ a la confraria per facilitar la tresoreria. Impacte en mercats i hostaleria • Identificació d’origen a les caixes (Mercavalència, Mercabarna i mercats nacionals/internacionals) per reforçar el posicionament de la marca. • El canal HORECA té un pes clau: prop del 50% del producte de llotja va a restaurants, bars i cafeteries; cartes i menús que indiquen l’origen amplifiquen la promoció. Suport supramunicipal i estalvi de costos • Diputació de Castelló: ajudes de 6.000€ per confraria (Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Borriana i Grau de Castelló). • Generalitat Valenciana: eliminació de taxes portuàries i projecte de plaques fotovoltaiques a la coberta de la confraria per reduir la factura elèctrica (especialment en refrigeració i neveres). Sostenibilitat i posició davant la UE • La UE ha reduït dies a l’arrossegament adduint motius mediambientals; el regidor defensa que el sector és responsable i necessari: Les barques d’arrossegament recullen residus i contribueixen a la neteja de la mar. Respecte de talles mínimes per afavorir la regeneració. Adopció de portes voladores (millora tecnològica compatible amb criteris ambientals). • Petició implícita: si es compleix amb noves tecnologies i sostenibilitat, cal augmentar els dies de pesca. Conscienciació i biodiversitat • Campanyes d’estiu de sensibilització ciutadana sobre residus; sovint els pescadors recullen més plàstic que peix en zones afectades. • Col·laboració amb l’Oceanogràfic per al rescat de tortugues marines trobades pels mariners. Idea-força final "Sense pesca no s’entén un municipi com el nostre" • Objectiu: garantir viabilitat econòmica, atreure relleu generacional i preservar un sector estratègic i identitari per a Benicarló.

  • 28'

    L'entrevista del 14/10/2025 Juan Pascual Sorlí

    Context i protagonista Entrevista a Juan Pasqual Sorlí, cap de llista de Benigazlum (Tot per Benicarló) i fins fa poques setmanes regidor d’Urbanisme i primer tinent d’alcalde, després del seu cessament sobtat anunciat per l’alcalde Juanma Cerdà. Objectiu de l’entrevista • Explicar la seva versió dels fets sobre el cessament i el trencament del pacte de govern amb el PP. • Valorar la gestió a Urbanisme, els projectes en marxa i el futur del grup a l’Ajuntament. Cessament: sorpresa, formes i motius Sorlí relata una “sorpresa” absoluta pel cessament malgrat una relació que descriu com a cordial dins del govern. • Defensa la lleialtat de la seva acció i la d’Enrique Besalduc; assegura que no se’ls ha assenyalat cap fet concret d’“deslleialtat”. • Rebutja l’acusació d’“acoso psicològic” a altres regidors: diu que exigir treball i resultats no és assetjament. • Critica les formes: assegura que es va assabentar per correu amb el decret, i que Besalduc ho va saber per un periodista. “A mi, per la forma i el modo, em va semblar una traïció.” Les discrepàncies de fons • Primera gran bretxa: la pujada de l’IBI anunciada la primera setmana (del 20% que al ple va ser 27%). • Afirma que, revisant els números municipals, hi havia marge per no pujar tant l’impost. • Denuncia una manca de confiança i transparència des de l’inici de la coalició. Relació posterior i acusacions de “pactes” previs Després del cessament, diu haver-se creuat amb l’alcalde, mantenint cordialitat personal però discrepància política. • Atribueix el cessament també a negociacions prèvies amb dos regidors del seu grup (Imma Calvet i Carlos dels Horts). • Apunta a senyals al ple (vídeo i gestos) com a indici que la decisió ja estava presa. “Parlar a les meves esquenes amb dos consellers meus, em sembla una traïció.” Trencament del pacte i posició del grup • El pacte PP–Benigazlum queda trencat via burofax. • Sorlí i Besalduc passen fora del govern i compten amb el suport de la Junta Executiva del seu partit. • Critica que els altres dos regidors no hagin deixat l’acta ni el sou, i parla de percepció pública de transfuguisme en un poble menut com Benicarló. Balanç de gestió a Urbanisme Orgull de la modernització del departament i dels ritmes de productivitat assolits. • Funcionament més àgil i equip motivat. • Diu haver impulsat 29–30 projectes per transformar Benicarló “com de la nit al dia”. • Sobre les subvencions (ZEDIL), explica que a la Comunitat Valenciana van arribar menys fons per la reassignació a la DANA, i que tenia un pla B per finançar obres via intervenció municipal. La piscina municipal: estratègia i autocrítica Tema molt sensible i vinculat a la seva figura. • Proposta alternativa: obrir la piscina provisionalment amb la llicència anterior mentre es redactaven projectes, i tancar uns mesos per obres ja preparades, per guanyar temps. • Admet errors en els terminis anunciats per excés d’optimisme i n’ofereix disculpes. “Jo no soc polític; dic les coses tal com les penso.” Aprenentatges i futur polític • Afirma haver estat feliç treballant a Urbanisme malgrat la càrrega. • El que més li dol és que els 29 projectes iniciats puguin quedar-se aturats. • Es reubicarà a l’oposició fins a final de mandat, centrant-se en feina de despatx i família. Missatge a la ciutadania • Agraïment per les mostres de suport. • Compromís d’oposició responsable: • Votar a favor del que sigui bo per Benicarló. • Votar en contra del que consideri incorrecte, sense capacitat ja de negociar amb l’alcalde. “No aniré a trencar els plens; votarem a favor del que sigui bo per Benicarló.”

  • 29'

    L'entrevista del 13/10/2025 Arxiu de vida

    Panorama de l’episodi • Conversa amb l’Associació Abril sobre la seva assemblea anual i els projectes per al 2025. • Focus en el projecte Arxiu de Vida: recollida de testimonis audiovisuals de benicarlandes nascuts als anys 20-30. • Retrat viu de la memòria oral: vida pagesa i marinera, educació, xarxes de conversa, canvis dels anys 60. • Avanç de projectes: conferència sobre benicarlandos deportats a camps nazis i una recerca insòlita sobre el grup alemany Die Benicarlos. "Se treballa de sol a sol" — una màxima que resumeix la duresa i la dignitat d’aquell Benicarló. Projecte Arxiu de Vida Què és • Arxiu audiovisual de testimonis de persones de 80-90+ anys per preservar experiències sobre escola, família, treball, oci, cançons i vida quotidiana. • Objectiu: documentar i dignificar el llegat benicarlando abans que es perdi. Metodologia • Entrevistes de 50-55 minuts, en ambient còmode perquè els relats flueixin. • Recerca del “fil propi” de cada vida: mar, camp, oficis, situacions singulars. • Resultat: “llibres personals que són llibres del poble”. Descobertes i impacte • Sorpresa freqüent de fills/nets davant històries mai dites a casa. • Revalorització de les “batalletes” com a història viva i context de ciutat i família. • Exemples memorables: - > "Jo he anat pel carrer amb 25.000 pessetes al baix del braç" cobrant rebuts d’aigua als 60. - Xarxes de conversa a la fresca, transmissió oral i comunitat. Retrat de Benicarló (primer terç s. XX – anys 60) Camp i vida quotidiana • Economia agrària, treball de sol a sol, cases baixes, carrers de terra; infants entre camp i tasques domèstiques. • Aprenentatges pràctics i familiars: saviesa popular en temps de poca escolarització. Educació i mobilitat social • El seminari de Tortosa com a via gratuïta d’estudis (molts futurs escrivents/comptables hi passaren). Mar i pesca tradicional • Barques petites, moltes a vela: pesca moderada i regeneració natural. • Coneixement empíric del temps: observar mar i núvols per decidir sortides i refugis. Comunicació i comerç • Ús de coloms missatgers entre barques i port; pont cap a usos bèl·lics i a la cetreria per interceptar missatges. • Mercats itinerants (Morella, Ulldecona), troc (llangostí per arròs/farina) i especialització de places. Transformació dels 60 • Arribada de tractors i furgonetes: salt tecnològic i logístic que canvia el ritme de vida i el mercat. Recepció i plans editorials d’Arxiu de Vida • La comunitat percep la necessitat de preservar aquests testimonis. • Col·laboració amb Mediarre (audiovisual). Preparació d’una edició en llibre amb material ampliat i QR cap als vídeos. Nous projectes d’Abril • Conferència imminent sobre benicarlandos morts als camps d’extermini nazis: noves dades, familiars localitzats, i tasca de dignificació pública. • Impacte de l’accés digital a arxius (França, etc.) per desenterrar històries oblidades. "Tota la vida buscant-lo, i ara resulta que en dues setmanes l’ha trobat" — el poder d’estirar el fil correcte. Fils de recerca oberts • Cas del grup alemany dels 50 Die Benicarlos: hipòtesi de vinculació amb la Legión Cóndor i estada a Benicarló. Cerca d’informants i contrast documental en curs. Idees clau • Preservar la memòria oral és urgent i aporta identitat col·lectiva. • La vida marinera i pagesa mostra resiliència, enginy i comunitat. • La modernització dels 60 marca un abans i un després en mobilitat i mercats. • Dignificar víctimes i reconèixer protagonismes locals és justícia històrica. • La recerca oberta i col·laborativa continua generant sorpreses (pistes internacionals, noves fonts).

  • 27'

    L'entrevista del 10/10/2025 Marxa Canina per l'Adopció

    Panorama general Entrevista a Yolanda Belmonte (voluntària de Huellas y Zarpas) a Ràdio Benicarló (programa Veus de Casa) sobre la 8a marxa canina per l’adopció (26 d’octubre), la situació d’abandonament animal, la recuperació de gossos perduts i el procés d’adopció responsable. "Entren aterrorizados... para ellos es como entrar en zona de guerra" Estat de la protectora i abandonaments (balanç d’estiu) Associació molt petita: capacitat màxima d’uns 14 gossos. Moltes cessions i poques sortides: persisteix la idea errònia que a la protectora l’adopció és “ràpida”. Perfil amb més dificultats d’adopció: gossos adults, mitjans i etiquetats com a PPP; la gent sol demanar cadells o gossos xicotets. Impacte emocional: l’entrada al refugi és molt estressant i l’adaptació és lenta per a qui entra i per als que ja hi són. Tasca del voluntariat i reubicacions S’intenten alternatives amb famílies que volen cedir; si cal, es coordina amb altres protectores de Castelló i València. L’energia es concentra en conscienciació i cerca de famílies adequades. Gossos perduts: identificació, RIVIA i consells Protocol d’ajuda: difusió a xarxes, avís a veterinaris i policia local, comprovació de microxip. RIVIA: imprescindible actualitzar telèfon i domicili; molts casos tenen dades desfasades o sense xip. Causes d’escapada habituals: Coets i tempestes (zona molt festiva), Portes de xalet obertes o quan es trau el cotxe, Sorolls que espanten gossos porucs. Per què el xip és clau: Reunificació ràpida via veterinari/policia, Menys temps amb estranys o en centres de recollida, Evita riscos per a gossos malalts o amb dietes especials (medicació, al·lèrgies). Marxa Canina per l’Adopció (26 d’octubre) Activitat oberta a tothom i als seus animals; recorregut curt pensat per a tots. Els gossos de la protectora desfilen i socialitzen; jornada festiva i de visibilitat. Inscripcions i logística Inscripcions online: HJ Crono fins al 23 d’octubre. Presencials: dies 11 i 18 a la Plaça del Mercat. Samarreta inclosa (garantida fins al 20); recollida el dia 25 al baix de la Càmera Agrària (també el ticket de l’“olleta” de la Peña del Setri). Dia 26: 9:30 obertura / inscripcions d’última hora, 10:00 concentració, 10:30 eixida; parada amb aigua i “cocs” prop del Col·legi de la Consolació, Arribada a la Plaça Constitució, desfilada i activitats, 13:00–13:30 repartiment de l’olleta (portar coberts i got; l’Ajuntament facilita bols). A la plaça: mercadet solidari del projecte CES, loteria de Nadal i stand solidari de l’associació. Procés d’adopció a Huellas y Zarpas Qüestionari + visita a domicili (o videotrucada): no és invasiu; serveix per conèixer el ritme de la família. Ajust de perfil: es recomana el gos adequat segons xiquets, nivell d’activitat, caràcter i historial (energia, pors, traumes). Transparència i seguiment: informació completa del gos, període d’adaptació i seguiment posterior. Crida final Participa en la Marxa Canina o visita la Plaça Constitució el 26 d’octubre. Promou l’adopció responsable i mantén el teu gos identificat i amb RIVIA actualitzat.