Tots els episodis · 2025
2647 episodis disponibles
episodis
313-336 de 2647
L'entrevista20'L'entrevista del 20/11/2025 Lluis Ibáñez
Resum de contingut 1. Presentació de l’entrevista i context Programa de Ràdio Benicarló dins de Veus de Casa, dedicat a comentar L'entrevista amb el fotògraf Lluís Ibáñez. Motiu principal: exposició "Mollons, els guardians del patrimoni", produïda per la germandat d'Abdó i Senen i acollida al Mucbe. Objectiu de la conversa: reflexionar sobre com la fotografia ajuda a conservar el patrimoni i sobre la importància d’elements aparentment menors com els mollons. 2. Trajectòria de Lluís Ibáñez i concepció de la fotografia Lluís Ibáñez explica que fa aproximadament 20 anys que es pren la fotografia seriosament i comença a crear arxius fotogràfics. Defineix la fotografia com una manera d’expressió artística, estretament vinculada a la seva reflexió sobre el temps i la memòria. 3. Què són els mollons i per què són “guardians” Els mollons són definits com a fites o marques que delimiten fronteres i límits municipals. Es consideren guardians perquè: Indiquen al viatger que entra en un altre territori, amb una manera de ser i unes peculiaritats pròpies. Marquen un lloc concret, amb identitat pròpia, dins del paisatge. Ibáñez assenyala que, a escala municipal, els mollons són força semblants entre pobles; les grans fronteres (entre països) incorporen més inscripcions i textos. 4. Origen i enfocament de l’exposició sobre els mollons El projecte neix fa molts anys, quan Ibáñez s’interessa: Pel concepte de molló com a monument dins de la concepció postmoderna de l’escultura. Pel concepte de guardian, inspirat en El senyor dels anells de Tolkien, i la idea d’uns éssers o figures (els Argonath) que indiquen on ets i què caracteritza aquell lloc. Estratègia fotogràfica: Buscar imatges molt estètiques que transmeten que el molló és important, gairebé com un monument escultòric. Fotografiar-los en tota mena de cels, llums, climes i hores del dia per reforçar la idea del guardian que sempre hi és. La germandat d'Abdó i Senen coneix aquest treball i, pel seu interès en un activisme local a favor del patrimoni, proposa la col·laboració que cristal·litza en l’exposició. 5. Procés de documentació i treball de camp Ibáñez parteix d’un mapa amb els límits del terme de Benicarló i comença a recórrer-los a peu. Localitza mollons: Alguns molt visibles. Altres amagats o tapats per la vegetació o el pas del temps. Un cop catalogats, inicia el treball fotogràfic de detall: Muntatge de veritables estudis de fotografia al camp, especialment de nit. Ús de flashos i il·luminació específica per donar rellevància visual a cada molló i al seu entorn immediat. La fotografia no només mostra el molló, sinó també el paisatge i el context que l’envolta. 6. Altres projectes de patrimoni: les oliveres mil·lenàries Ibáñez treballa també un projecte sobre oliveres mil·lenàries, iniciat fa uns cinc anys i actualment en ple desenvolupament. Reflexió central: No cal anar a l’Àfrica a fotografiar baobabs ni a Califòrnia per veure sequoies. A la nostra zona hi ha oliveres mil·lenàries que no tenen res a envejar als grans arbres mítics del món. Algunes van ser plantades pels àrabs, d’altres deriven de plantacions de l’època romana. Són testimonis vius de la història, han vist passar civilitzacions i generacions. Objectiu: posar en valor aquests arbres mil·lenaris també com a guardians del temps i del paisatge. 7. Tècnica fotogràfica: del digital al platí i pal·ladi Ibáñez explica que va decidir abandonar la fotografia digital perquè: Considera que, al final, una imatge digital són només números. El que li interessa profundament és la noció de temps i la permanència material de la imatge. Torna a la fotografia analògica (amb sals de plata), però veu que continua condicionat pels papers convencionals. Comença a investigar suports alternatius i adopta la tècnica de platí-palladi: Permet treballar sobre papers molt diversos, com papers japonesos fets a mà, amb diferents textures. Garanteix una supervivència mil·lenària de la imatge sense degradació significativa. "És una tècnica que assegura una supervivència de la imatge mil·lenària, que crec que és el que li escau a l’olivera." Projecte innovador: contactar amb fabricants de paper a Espanya per aconseguir un paper fet amb fulles d’olivera i imprimir-hi les fotografies de les mateixes oliveres. Aquesta idea crea una mena de cercle complet: la imatge de l’olivera sobre paper fet de les seues pròpies fulles. 8. La fotografia com a eina de conservació del patrimoni Ibáñez diferencia clarament: Conservar el patrimoni físic (que depèn d’administracions i societat). Conservar la imatge del patrimoni, que és on ell pot incidir directament. Assenyala que, des que va començar a fotografiar fins ara, molts elements s’han perdut, però almenys queden les fotografies. Exemple clau: les casetes de volta de Benicarló i comarques veïnes: No són un “endemisme” exclusiu, però n’hi ha moltes i formen part del patrimoni etnològic rural. S’ha dedicat a catalogar-les i documentar-les fotogràficament. Algunes ja han desaparegut mentre ell treballava el projecte. Crítica a la jerarquia de valors patrimonials: Esglésies, catedrals i grans edificis solen conservar-se amb cura. El patrimoni menor (mollons, casetes, antigues infraestructures) es negligeix sovint. 9. Donar valor “al que és petit”: inspiració teòrica Ibáñez cita l’economista alemany Ernst Schumacher i el seu llibre "Small is beautiful". "Small is beautiful, el que és xicotet és bonic." Tot i que Schumacher parla de microeconomia, el fotògraf adapta la idea al patrimoni: Cal valorar allò que habitualment no valorem. Mollons, casetes de volta, ventes antigues… són peces que expliquen d’on venim. Exemple il·lustratiu: Molló a la ratlla del terme entre Benicarló i Peníscola enderrocat per un cotxe. Ningú reclama a l’assegurança reconstruir-lo; es treuen les pedres i el molló desapareix. Aquest cas mostra com elements significatius del territori es poden perdre per falta de consciència del seu valor. Un altre cas: una església dels sants màrtirs pràcticament en runes, amb pintades en esprai blau a la façana. Per a Ibáñez, és un exemple de manca de respecte i de cura envers el patrimoni. 10. Ventes, hostals i la vertebració històrica del territori Ibáñez parla d’un altre projecte gairebé acabat: el seguiment de les antigues ventes i hostals a les carreteres de la zona. Reflexió històrica: Abans que existissin vehicles capaços de fer 800 km en un dia, el territori es vertebrava al voltant de punts d’aturada. Viatgers a peu, pastors, carreters… necessitaven llocs per dormir i descansar. Aquestes vendes i hostals marcaven el ritme de la mobilitat tradicional. Avui molts d’aquests edificis: Estan abandonats o en ruïnes. Es consideren poc rellevants i no es veuen com un patrimoni a preservar. Per al fotògraf, aquestes construccions són claus per entendre el passat i la història de les comunicacions al territori. 11. Per què es deixa de banda part del patrimoni? Preguntat sobre aquesta qüestió, Ibáñez respon que es deu principalment al no tenir valor de mercat: Ni econòmic. Ni social o artístic segons els criteris dominants. Això fa que molts elements patrimonials “discrets” quedin fora de les prioritats de conservació, tot i la seva importància per a la identitat col·lectiva. 12. Missatge final: conèixer, estimar, conservar En finalitzar, l’entrevistador li demana quin missatge vol que s’emporte el públic que visita l’exposició. Lluís Ibáñez ho condensa en una frase que utilitza sovint: "Conèixer és estimar i estimar és conservar." Aquesta idea s’aplica: Als mollons com a guardians del patrimoni i de la història local. A les oliveres mil·lenàries com a testimonis vius del pas del temps. A les casetes de volta, les ventes, els hostals i altres elements menors que expliquen qui som i d’on venim. L’entrevista es tanca animant els oients a visitar al Mucbe l’exposició "Mollons, els guardians del patrimoni" i a donar valor a les petites coses que formen part de la nostra història quotidiana. La clau és prendre consciència que el patrimoni no són només els grans monuments, sinó també aquells elements humils que han configurat el nostre paisatge i la nostra identitat.
Veus de casa2h 19minVeus de casa del 20/11/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
- L'entrevista20'
L'entrevista del 19/11/2025 Presentació de la revista Blendy
Resum de contingut Context i organització de l’esdeveniment El programa Veus de Casa de Ràdio Benicarló presenta un esdeveniment organitzat per Maestrat LGTBI en col·laboració amb Queer Fest Castelló i l’Ajuntament de Benicarló. L’acte tindrà lloc al Magatzem de la Mar el divendres 21 de novembre, a les 18:45 h (7 menys quart), amb entrada lliure i gratuïta. L’objectiu central és apropar cultura, activisme i oci LGTBI a Benicarló i, per extensió, a les comarques del nord i als municipis més menuts. Queer Fest Castelló: qui són i què fan Queer Fest Castelló és un col·lectiu LGTBI format per diverses persones que treballen per a integrar el món LGTBI a Castelló i pobles del País Valencià. Activitats principals: Presentacions de llibres i xerrades en escoles i espais com el Menador. A l’estiu organitzen Corre Banderes, un orgull rural itinerant amb una bandera LGTBI gegant, lectura de manifestos i recorreguts per pobles de la Comunitat Valenciana. Una part clau de la seua tasca és portar informació, visibilitat i activitats a pobles petits, on sovint no arriben les iniciatives de les grans ciutats. «Les coses no només passen a les grans ciutats, sinó també al nostre entorn.» Maestrat LGTBI: trajectòria i projectes Maestrat LGTBI treballa sobretot en l’àmbit educatiu i comarcal: Projecte principal: tallers als instituts per a la lluita contra el bullying, no només el LGTBI-fòbic, sinó totes les formes d’assetjament. Estan actius en diversos instituts de la comarca i esperen anar-se expandint progressivament. Punts destacats: Tot i no comptar encara amb subvencions, valoren positivament la feina feta. Han impulsat una campanya de sensibilització amb pòsters als instituts per animar les víctimes de bullying a demanar ajuda. «El principal problema que trobem és que les víctimes demanin ajuda.» Destaquen també el creixement del ciberbullying vinculat a l’ús de xarxes socials i la importància de tindre referents i suport proper al territori. La revista Blendi: què és i com funciona Blendi és una revista col·laborativa impulsada des del Maestrat i centrada en la realitat LGTBI de la província de Castelló. Característiques principals: Alta qualitat fotogràfica i d’edició. Barreja de testimonis, activisme, cultura, art i relats curts. Inclou els relats guanyadors del concurs de relats curts organitzat per Queer Fest. Funció de la revista: Oferir una oportunitat de visibilitat a persones de la província. Crear un espai on gent del col·lectiu i aliats puguen escriure, fotografiar, fer poesia o compartir històries. «Blendi és una oportunitat per a la gent de la província de mostrar-se.» Participació: Es pot contactar amb l’editor, Fran Dana, a través de les xarxes socials de la revista. La revista detalla com posar-se en contacte per col·laborar en continguts (relats, poesia, fotografia, reportatges, testimonis…). L’esdeveniment al Magatzem de la Mar Programa de la jornada Horari: Inici previst a les 18:45 h (7 menys quart), amb recomanació d’arribar una mica abans perquè s’acostuma a omplir. Desenvolupament de l’acte: Visionat del curtmetratge «Còlera». Presentació del segon número de la revista Blendi. Intervenció de Maestrat LGTBI presentant projectes recents de l’associació. Pica-pica i espai relacional, per a conversar, conèixer gent i teixir xarxa. Exposició de l’Espai de la Memòria Trans, a càrrec de l’associació Espai Trans (Terres de l’Ebre). A més, s’anuncia: Actuacions diverses (no detallades una per una a l’àudio). Un muntatge especial de decoració del Magatzem de la Mar, pensat per fer l’experiència visualment impactant. «Tenim previst vestir el magatzem de la mar d’una forma molt especial.» El curtmetratge «Còlera» Títol: «Còlera», dirigit per José Luis Lázaro. Temàtica: Homofòbia i resposta davant agressions homòfobes. Com una acció quotidiana pot acabar derivant en una agressió. Característiques: Curt molt impactant, amb molta qualitat cinematogràfica. Ha rebut molts premis i reconeixements, entre ells: Biznaga de Plata al Festival de Màlaga. Candidatura als Premis Goya (pendents de la llista definitiva de nominacions). Es comenta que seria molt adequat per a instituts i centres educatius com a eina de sensibilització contra els delictes d’odi. Realitat del col·lectiu LGTBI a pobles petits Es remarca la dificultat afegida de viure als pobles xicotets de la província de Castelló: Manca d’activitats específiques. Menys recursos d’informació, suport i oci. Major sensació d’aïllament. Diferències entre Castelló de la Plana i municipis menuts: A la capital, les activitats poden passar més desapercebudes. Als pobles petits, quan arriba una activitat LGTBI, molta gent s’hi acosta a demanar informació. «Als pobles més menuts, quan anem, hi ha molta gent que s’arrima a demanar-nos informació.» Es destaca la importància del treball en xarxa: El suport d’un col·lectiu fort a la capital (Queer Fest Castelló) és vital per a entitats com Maestrat LGTBI, sobretot per poder acompanyar persones del col·lectiu arreu de la comarca. Impacte esperat i crida a la participació Tant Alfons com Miguel expressen il·lusió per l’acte i esperen una bona assistència: Volen que la gent vinga no només pel pica-pica, sinó per conèixer la revista Blendi, la tasca de Maestrat LGTBI i el col·lectiu LGTBI en general. L’esdeveniment s’adreça tant a persones del col·lectiu com a familiars, amistats i públic general que vulga gaudir d’un acte cultural. També es remarca que pot ser un espai d’oportunitats creatives per a: Persones a qui els agrade la fotografia. Qui escriu relats, poesia o articles. Gent que vulga explicar la seua història o col·laborar en projectes culturals LGTBI. «La població en general de Benicarló, que no cal ni que siguin del col·lectiu, poden vindre simplement a un acte cultural.» Com contactar amb Maestrat LGTBI Vies de contacte per a informació, suport o col·laboració: Compte d’Instagram de Maestrat LGTBI (canal principal). Correu electrònic: [email protected]. S’anima especialment: A joves que pateixen bullying o situacions de violència. A persones del col·lectiu LGTBI de la comarca. A aliats i simpatitzants que vulguen implicar-se o informar-se. Idees clau Descentralització: portar cultura i activisme LGTBI fora de les grans ciutats. Visibilitat i participació: Blendi com a plataforma oberta a la creativitat i als testimonis de la província. Prevenció i suport: treball educatiu contra el bullying i el ciberbullying, i foment de la demanda d’ajuda. Treball en xarxa: col·laboració entre Maestrat LGTBI i Queer Fest Castelló per arribar a tot el territori. Esdeveniment multidimensional: cinema, revista, exposició, actuacions, convivència i creació de comunitat.
- Veus de casa2h 25min
Veus de casa del 19/11/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
- L'entrevista26'
L'entrevista del 18/11/2025 Pistacho Studio
Resum general L'entrevista a Ràdio Benicarló gira al voltant del cartell de la Festa de la Carxofa 2026, dissenyat per Pistatxo Estudio (Adela Flore i José Luis Arroyo). Es parla tant del procés creatiu i del concepte gràfic com de la funció cultural del disseny i de l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector. L’objectiu principal del cartell és representar la Festa de la Carxofa de Benicarló d’una manera moderna, conceptual i inclusiva, mantenint la Carxofa de Benicarló com a protagonista, però integrant també els espais, els actes i l’ambient del poble dins d’una narrativa visual coherent. El concepte del cartell de la Festa de la Carxofa 2026 Idees clau del disseny • Protagonisme de la Carxofa de Benicarló com a element central i símbol de la festa. • Voluntat que el cartell siga “de la casa”: vinculat a Benicarló, als seus carrers, actors i espais. • Representació gràfica dels “hitos” de la festa i de l’entorn: - Mercat gastronòmic i les seues casetes - La mar i el sol - Els diferents espais on es desenvolupa la festa "Queríamos hacer homenaje a cada uno de ellos y reflejar con pequeños guiños... en una sola narrativa visual potente y atractiva." Estil visual: del realisme al llenguatge conceptual • Es busca trencar amb la cartelleria tradicional més figurativa i realista. • El nou cartell aposta per un estil: - Geometric - Minimalista (menys és més) - Amb colors molt vius i impactants - Il·lustració conceptual i vanguardista • Objectiu: posar Benicarló a nivell de ciutats com València pel que fa a cartelleria i disseny contemporani, mostrant que hi ha talent local de primer nivell. Funció cultural del disseny: educar la mirada Ruptura i recepció del públic • Es reconeix que certa cartelleria conceptual pot “xocar” especialment en públics de pobles més menuts o acostumats a estils clàssics. • El disseny es reivindica com una eina per fer-se preguntes, no només per “agradar a tothom”: - Què m’atrau del cartell? - Què no m’agrada? - Per què em trenca els esquemes? "Nosotros estamos aquí para... hacer el esfuerzo para educar la mirada." • Es defensa que els dissenyadors tenen una responsabilitat: no només complaure, sinó fer avançar el gust visual i la cultura gràfica del poble. Inclusivitat i llegibilitat del missatge • L’ús de formes simples i geomètriques fa que el cartell siga més inclusiu i accessible a públics molt diversos. • Es busca una comunicació directa i fresca, comparable als pictogrames o senyalètica clara: - Pocs elements - Molt impacte - Lectura ràpida sense massa esforç "Con ilustraciones muy brutalistas, con pocos elementos y con mucho impacto... que no tengas que estar parándote delante mucho rato." Procés creatiu de Pistatxo Estudio Metodologia de treball José Luis explica un procés creatiu estructurat, aplicable a cartells i a altres peces de disseny: • 1. Paraules clau: escriure conceptes que defineixen l’esdeveniment: - Festa, gastronomia, platja, poble, costa, etc. • 2. Investigació i referències (mood board): - Revisar què s’ha fet abans - Detectar què funciona i què no - Buscar inspiració visual coherent amb l’objectiu de la festa • 3. Síntesi i estil propi: - Analitzar la carxofa com a forma: com representar-la amb els mínims recursos possibles - Eliminar elements fins arribar a una imatge sintètica però potent "Sintetizar. Y a partir de ahí vas eliminando, eliminando hasta que dices, vale, hasta aquí." Versatilitat del disseny Un punt clau és que la imatge siga molt adaptable a tota la comunicació de la festa: • Aplicacions diverses: - Cartell oficial - Llibrets - Valles publicitàries - Formats verticals i horitzontals - Banners i altres suports • L’ús de formes simples i modulables permet reutilitzar i recombinar elements per mantindre una identitat visual coherent a tots els canals. "Buscábamos también ese tipo de ilustración que nos permitiera luego poder jugar y que fuera fácilmente identificable en todas sus variantes." El missatge del cartell i la imatge de la festa Què vol transmetre el cartell? Adela i José Luis subratllen diversos missatges centrals: • La Festa de la Carxofa és: - Dinàmica - Inclusiva - Per a tothom - D’un gran pes i valor per a Benicarló • Colors i composició volen transmetre: - Alegria i diversió - Modernitat i vanguardisme - La idea que Benicarló és capaç de generar disseny punter, no sols local sinó amb projecció exterior. "Queríamos también transmitir modernidad, vanguardisme, que Benicarló... aquí hay gente que puede hacer cosas modernas." La Carxofa com a símbol versàtil Cap al final, Adela remarca que al cartell la Carxofa de Benicarló apareix en moltes formes diferents, reflectint la seua versatilitat gastronòmica i simbòlica: • Representada com: - Flor - Tros de carxofa - Carxofa oberta - Carxofa tal com es veu al camp • Això connecta directament amb la realitat de la Festa de la Carxofa: - Concursos de pinxos - Còctels de carxofa - Cervesa, melmelades i altres productes inesperats a base de carxofa "La hemos intentado representar... porque la alcachofa es tan versátil... hay tantas formas de verla, de gustarla..." Evolució del disseny gràfic i impacte de la IA Transformació del sector Adela descriu el disseny gràfic com un sector molt dinàmic, especialment en els últims cinc anys: • Canvis constants impulsats per: - Tecnologia (eines digitals, programari) - Xarxes socials i món globalitzat (moltes més referències disponibles) • Necessitat professional d’estar sempre al dia: - Si deixes de mirar, investigar i formar-te, et quedes obsolet molt ràpidament. "Si dejas de investigar... en muy pocos años ya te quedas obsoleto." Intel·ligència artificial com a eina, no com a substitut Tant Adela com José Luis coincideixen en una visió pragmàtica i no catastrofista de la IA: • La IA: - Agilitza processos - És útil per a esbossar idees, fer pluja d’idees o desbloquejar conceptes - Pot ser una eina de suport, especialment per a tasques més rutinàries o per a usuaris no professionals • Però no substitueix: - L’idea i el concepte de fons - L’estil propi d’un estudi amb veu visual definida - La mà i l’experiència de l’artista "La idea, el concepto y el valor se lo da el artista. Y eso la inteligencia artificial nunca lo va a poder hacer." José Luis és especialment contundent en el cas d’un estudi com el seu: • Afirma que, a dia d’avui, la IA no pot generar un cartell com el seu amb els mateixos matisos, textures i coherència d’estil. • Encara és relativament fàcil detectar quan una imatge està feta amb IA. "Nunca sacarías un cartel de la carchofa como el nuestro. Es imposible... Tiene tantos matices..." Recomanacions per a creadors i sector • Assumir que la IA continuarà avançant i cal evolucionar amb ella. • Utilitzar-la a favor de la creativitat: - Accelerar parts del procés - Guanyar temps per a la fase més conceptual i artística • Mantindre viu el treball manual i artesanal (paper, llapis, tècniques tradicionals), com a base de qualitat i autenticitat. Benicarló, talent local i projecció Talent creatiu i aparador de la Festa de la Carxofa Al llarg de l’entrevista es reforça la idea que Benicarló té molt talent artístic: • En àmbits com: - Disseny gràfic - Música - Teatre - Pintura, dibuix i il·lustració • La Festa de la Carxofa és un gran aparador: - Per mostrar aquesta creativitat - Per projectar una imatge moderna i potent del municipi cap a altres ciutats i comunitats autònomes "La festa de la carxofa, que és un aparador molt potent... també està bé que, agafant aquesta imatge moderna... n'hi ha un material també allà a Benicarlo." Reconeixement de l’estil propi de Pistatxo Estudio La locutora comenta com va reconèixer l’estil de Pistatxo Estudio en el cartell de les falles i, després, en el de la Festa de la Carxofa: • Això reforça la idea que un estudi professional consolida un llenguatge visual propi. • Aquest estil distintiu és precisament el que la IA no aconsegueix replicar fidelment. Invitació final a la Festa de la Carxofa Arguments per venir a Benicarló durant la festa En el tram final, Adela i José Luis fan una invitació oberta a la ciutadania, especialment a la gent de fora: • La Festa de la Carxofa és: - Molt fan i estimada pels qui ja la coneixen - Plena d’esdeveniments variats durant diverses setmanes - Amb la ciutat plena d’ambient • Oferta gastronòmica i lúdica: - Pinxos i menús especials - Música al carrer - Show cooking i demostracions creatives "Hay muchos días muy diferentes, se hacen muchos eventos, la ciudad se llena de ambiente, tenemos cocineros muy top." • Testimonis d’amics de fora que venen expressament perquè “no es menja millor enlloc que a Benicarló”. La carxofa com a festa per al paladar • Es remarca que la Carxofa de Benicarló és “top” i inigualable. • Productes sorprenents basats en carxofa: - Còctels de carxofa - Cervesa de carxofa - Melmelades i elaboracions creatives "Es una fiesta para el paladar espectacular, así que bienvenidos y bienvenidas todos." Cuina i disseny: dos arts que mai s’acaben Es fa un paral·lelisme entre: • La cuina com a art que constantment es reinventa, amb noves propostes cada any. • El disseny gràfic com a disciplina on mai està tot inventat, sempre hi ha noves formes d’expressió. Així es tanca l’entrevista, amb un agraïment a Pistatxo Estudio i una crida final a: • Mirar i analitzar el cartell amb curiositat, abans de rebutjar-lo. • Entendre l’art com una oportunitat per fer-se preguntes i descobrir nous punts de vista. "Recomano a tot el món que faig aquest exercici i vora moltes coses de les que no s'ha donat el cartell."
- Veus de casa2h 21min
Veus de casa del 18/11/2025
Magazín d'actualitat de Benicarló amb debats, notícies, entreteniment, entrevistes i reportatges. Amb Ana Álvarez i Clàudia Cozar.
